Logo

Producción Documental I

Código: 44741
Créditos: 6
2026/2027
Titulación Tipo Curso
Archivística y Gobernanza de la Información OB 1

Profesor/a de contacto

Nombre :
Irene Brugués Massot
Correo electrónico :
irene.brugues@uab.cat

Idiomas de los grupos

Puede consultar esta información al final del documento.

Prerrequisitos

No es necessario ningún prerequisito particular para cursar este modulo.

Objetivos

Esta línea formativa ofrece una visión sintética de los fondos de las instituciones históricas de Cataluña y también de los fondos históricos generados por personas o entidades privadas. A partir de la descripción de las principales características de los entes productores, se estudiará el proceso de formación y composición de los fondos, así como sus tipos documentales más representativos.


El objetivo es pues que el alumnado alcance los conocimientos suficientes para identificar a los principales productores, públicos y privados, de documentación histórica en Cataluña, los tipos de fondo que estos han generado y las tipologías documentales más representativas de cada uno de ellos.

Resultados de aprendizaje

  • CA02 (Comunicar las características de los fondos y los documentos históricos.) Comunicar las características de los fondos y los documentos históricos.
  • KA05 (Identificar los fondos y los productores de fondos de las instituciones históricas públicas y privadas.) Identificar los fondos y los productores de fondos de las instituciones históricas públicas y privadas.
  • KA06 (Describir les tipologías documentales de las instituciones históricas públicas y privadas.) Describir les tipologías documentales de las instituciones históricas públicas y privadas.
  • KA07 (Reconocer a partir de sus características los productores de fondos y documentos históricos.) Reconocer a partir de sus características los productores de fondos y documentos históricos.
  • SA03 (Gestionar documentación vinculada a las instituciones históricas públicas y privadas.) Gestionar documentación vinculada a las instituciones históricas públicas y privadas.
  • SA04 (Clasificar las tipologías de archivos históricos.) Clasificar las tipologías de archivos históricos.
  • SA05 (Analizar las problemáticas básicas de los archivos históricos en el tratamiento de sus fondos.) Analizar las problemáticas básicas de los archivos históricos en el tratamiento de sus fondos.

Contenidos

  1. Instituciones de gobierno: del rey al municipio
  2. Instituciones judiciales
  3. La institución notarial
  4. Instituciones de la Iglesia católica
  5. La familia: fondos patrimoniales
  6. La persona: fondos personales
  7. La empresa: fondos empresariales
  8. El grupo: fondos de asociación, fondos comunitarios
  9. Fondos privados en archivos públicos y viceversa
  10. Interseccionalidad y archivos


Actividades formativas y Metodología

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Actividad práctica 16 0,64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Clases presenciales y virtuales 39 1,56 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Estudio de los materiales y lectura de la bibliografia 50 2 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Lengua vehicular mayoritaria: catalán (cat) 0 0
Debates y intervenciones en el aula o virtuales 10 0,4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05


Se combinarán clases presenciales, guiadas por el profesor pero con un alto grado de participación de los alumnos, con trabajos concretos supervisados y el estudio autónomo de los materiales y la bibliografía.

Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.

Evaluación

Actividades de evaluación continuada

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Examen final 50% 3 0,12 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Práctica de centro de archivo 20% 6 0,24 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Actividad práctica 20 % 16 0,64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Intervenciones en los espacios de debate 10 % 10 0,4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05

La forma de evaluación de la asignatura es continua. En caso de que el alumnado no supere el aprobado, se contempla un examen de recuperación.


En la recuperación se aplicará el mismo sistema que para la evaluación continua; es decir, para el examen final es necesario obtener una nota mínima de 5 puntos.


Esta asignatura no prevé el sistema de evaluación única.


Cuando el alumnado no haya presentado un mínimo de 2/3 de las actividades evaluables será considerado como no evaluable.


Irregularidades en la evaluación

La realización de cualquier irregularidad en un acto de evaluación (fraude académico, plagio o uso indebido de la IA, a menos que este uso esté autorizado expresamente en la guía docente) que pueda conducir a una variación significativa de la calificación, supone que este acto se calificará con un 0. En caso de que la guía docente prevea que para superar la asignatura sea requisito imprescindible haber obtenido una nota mínima en este acto de evaluación o que se produzcan diversas irregularidades en los actos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será 0. Al margen de esto, se podrá instruir un proceso disciplinario al estudiante que incurra en alguna de estas irregularidades.


Uso de Inteligencia Artificial

En esta asignatura, se permite el uso de tecnologías de Inteligencia Artificial (IA) como parte integrante del desarrollo del trabajo, siempre que el resultado final refleje una contribución significativa del estudiante en el análisis y la reflexión personal. El estudiante deberá identificar claramente qué partes han sido generadas con esta tecnología, especificar las herramientas utilizadas e incluir una reflexión crítica sobre cómo estas han influido en el proceso y el resultado final de la actividad. La falta de transparencia en el uso de la IA se considerará una falta de honestidad académica y puede conllevar una penalización en la nota de la actividad, o sanciones mayores en casos graves.

Bibliografía

AADD (2014) «L'ingrés de fons privats en arxius públics a Catalunya». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 37 (Barcelona), p. 15-80.

AADD (2014). «Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital». Tabula, núm. 17 (Salamanca).

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, \"Arxius i arxivística a les comarques gironines\", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIV (Girona, 1994), pp. 521-601.

Andreu, Jordi; Cruellas, Rosa; Elvira, Maria (2003). \"La documentació personal com a eina docent: ensenyar i aprendre als fonts personals\". Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 21 (Barcelona), p. 223-270.

Baiges i Jardí, Ignasi J., \"El notariat català: origen i evolució\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 131-166.

Bartoli Langeli, Attilio (2006). Notai. Scrivere documenti nell'Italia medievale. Viella, Roma.

Bastian, Jeannette A., i Ben (Ben F.) Alexander, Community archives : the shaping of memory (London: Facet, 2009) [accedit 29 març 2019]

Battley, Belinda, «Archives as places, places as archives: doors to privilege, places of connection or haunted sarcophagi of crumbling skeletons?», 19 (2019), 1-26 https://doi.org/10.1007/s10502-019-09300-4

Baucells i Reig, Josep (coord.) (1978). Guia dels arxius eclesiàstics de Catalunya, València i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Secretariat d'Arxivers Eclesiàstics de Catalunya.

Benach Rubió, Jordi; Els arxius dels youtubers: una primera aproximació arxivística, Lligall, num. 46 (2023) p. 181-201

Boadas, Joan et al. (1998). Patrimoni cultural i drets d'autor. Instruments per a la seva gestió. Girona: Ajuntament de Girona (Col·lecció Textos i Documents, núm. 8).

Bono y Huerta, José, \"Conceptos fundamentales de diplomática notarial\", Historia, Instituciones, Documentos (Sevilla), 19 (1992), p. 73-88.

Bosch Portell, Mònica. - Gifre Ribas, Pere, \"Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l'estudi de les estratègies patrimonials\", Estudis d'Història Agrària, 12 (Barcelona, 1998), pp. 155-182.Conde y Delgado de Molina, Rafael (2001). «L'arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 18 (Barcelona), p. 11-64.

Conde, Rafael; Cárcel, Mª Milagros (1996). \"Corona de Aragón: Documentación real. Tipología (s. xiii-xiv)\", dins Diplomatique Royale du Moyen-Âge. XIIIe - XIVe siècles. Actes du Colloque. Porto, p. 273-297.

Cook, Terry (2013). «Evidence, memory, identity and community: four shifting archival paradigms». Archival Science, 13 (2), p. 95-120.

Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital, TABULA, núm. 17 (2014)

Escobar Socias, Helena. «Aproximació a l’estudi arxivístic dels fons històrics dels teatres de Barcelona». Lligall, 2013, Núm. 36, p. 181-206, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340111.

Espinosa Ramírez, Antonio B. (1995). «Los archivos personales. Metodología para su planificación». A: Ruiz Rodríguez, Ángel (ed.), Manual de Archivística. Madrid: Síntesis, p. 263-280.

Fernàndez Trabal, Josep (2009). «Els arxius personals i patrimonials», Dovella, núm. 99 (Manresa), p. 19-24.

Fernàndez Trabal, Josep (1996), \"Los archivosempresariales en Cataluña. Balance de 15 años de actuación del Arxiu Nacional de Catalunya\", Revista de Historia Industrial, 9, p. 183-198.

Fernàndez Trabal, Josep, \"Els arxius familiars i patrimonials. Problemàtica, caracterització i metodologia\", Lli gall. Revista Catalana d'Arxivística, 4 (1991), 95-113.

Fernández Trabal, Josep; Pérez Latre, Miquel. «La protecció i la difusió dels arxius empresarials: l’experiència de l’Arxiu Nacional de Catalunya.». Lligall, 2022, Núm. 45, p. 49-65, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/403168

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"L'instrument notarial (segles xi-xv)\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"La redacció de l'instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i actes\", Estudis d'Història i Documents dels Arxius de Protocols, 1974, p. 29-191.

Flinn, Andrew; Stevens, Mary (2009) \"Itis nohmistri, wimekinhistri.\" Tellingourownstory: independent and communityarchivesin theUK, challengingandsubvertingthemainstream\", dins Community archives: the shaping of memory edited by Bastian, J., and Alexander, B., Facet, London, p. 3-27

Font i Rius, Josep M.(1945-1946). \"Orígenes del régimen municipal de Cataluña\", Anuario de Historia del Derecho Español, 16, p. 389-429, i 17, p. 229-585.

García Aser, Rosario; Lafuente Urién, Aránzazu (2000). Archivos nobiliarios: Cuadro de clasificación. Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional. Madrid: Ministerio de Eduación, Cultura y Deporte.

Gallego Domínguez, Olga; Manual de archivos familiares. Madrid, ANABAD, 1993.

Gigre Ribas, Pere; Matas Balaguer, Josep - SOLER, S., Els arxius patrimonials, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2002Gifre, Pere, Matas, Josep; Soler, Santi, Els arxius patrimonials.Girona: Associació d'Història Rural deles Comarques Gironines.

Gille, Geneviève et Bertrand (1991). «Les archives privées». A: Direction des Archives de France. Manuel d'archivistique. Paris: Archives Nationales, p. 413-417.

Ginebra Molins, Rafel (2000), Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. In: Lligall vol. 16(2000) p. 11-

Ginebra Molins, Rafel (2002), Unfragment de llibre notarial de 1221 a l'Arxiu de la Cúria Fumada de Vic, In: <ahref=\"http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?zeitschrift=Estudis+hist%C3%B2rics+i+documents+dels+arxius+de+protocols\">Estudis històrics i documents dels arxius de protocols vol. 19 (2002) p. 7-22

Ginebra Molins, Rafel (2005), Conflictes civils en tribunals eclesiàstics a principis del segle XIV. La Cúria de l'Oficialat de Vic, 1317-1322. In: Església, societat i poder a les terres de parla catalana p. 419-436

González Pedraza, José Andrés (2009). Los archivos de empresas. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Jornet i Benito, Núria;Tuset Páez, Núria. «Construint la memòria dels feminismes : arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada», BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2016

Ketelaar, Eric 2005. \"Sharing: Collected Memories in Communities of Records\". Archives and Manuscripts, 33, 44-61.

Lalinde Abadía, Jesús (1966). La jurisdicción real inferior en Cataluña («Corts, Veguers, Batlles»). Barcelona.

Llavero Porcel, Maria Jesús; Torner,i Planell Jordi; Vila, Rosa M. «La documentació dels registrescivils i el paper dels arxius comarcals». Lligall, 2019, Núm. 43, p. 177-199, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370210.

López Rodríguez, Carlos (2007). \"Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón (en tiempos, Archivo Real de Barcelona)\", HISPANIA. Revista Española de Historia, vol. LXVII, núm. 226, p. 413-454

Lorenzo Cadarso, Pedro Luís, La documentación judicial en la época de los Austrias. Estudio archivístico y diplomático; https://alcazaba.unex.es/~plorenzo/publicaciones/libros/docaust.html

Martínez Hernández, Montse. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 289-17.

Mastropierro, María del Carmen (2006). Archivos privados. Anàlisis y gestion. Buenos Aires: Alfagrama Ediciones.

Moneda Corrochano, Mercedes de la (1995). «El archivo de empresa: un concepto integrado». A: Ruiz Rodríguez, Antonio Ángel (ed.). Manual de Archivística, Madrid: Síntesis, p. 235-261.

Narbona Vizcaíno, Rafael (2007). \"Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. xii-xv)\", Res publica, 17, pl. 113-150.

Navarro Bastidas, Francina. «El document efímer polític: de la pancarta al tuit». Lligall,2019, Núm. 43, p. 224-245, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370220.

Navarro Bonilla, Diego (1998). «Los archivos de empresa: aproximación a la normativa jurídica reguladora de la producción documental en las empresas españolas», Boletín de la Anabad, vol. XLVIII, núm. 1 (Madrid), p. 49-75.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (coord.) (2005).Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (2007). Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Perpinyà Morera, Remei; Pérez Ventayol, Joan; Casadesús de Mingo, Anahí. «El forat negre del sistema arxivístic espanyol: els arxius dels presidents, de Carlos Arias Navarro a Mariano Rajoy.». Lligall, 2021, Núm. 44, p. 30-44, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389396.

Planes i Albets, Ramon; Pagarolas I Sabaté, Laureà; Puig i Ustrell, Pere (2003). L'Arxiu de la Corona d'Aragó. Un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. AAC: Col·lecció Textos, 3.

Planes i Albets, Ramon (2004), \"L'arxiver i el comerç del patrimoni documental\", Lligall 22, p. 469-477.

Pons Alós, Vicente, Los archivos familiares: realidad y prospectiva desde la óptica del historiador de los archivos, I Simposium. Los archivos familiares en España: estado de la cuestión,Asociación para la Defensa del Patrimonio Bibliográfico y Documental de Cantabria, Santander, 1996, pp. 45-93.

Quílez Mata, Julio. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'Arxidiòcesi de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 259-87

Riera i Viader, Sebastià (2001). «Les fonts municipals del període 1249-1714. Guia d'investigació», Barcelona, Quaderns d'Història, vol. 4, p. 239-275.

Rubio Merino, Pedro (1999). Archivística eclesiástica: nociones básicas, Sevilla: Guadalquivir.

Ruíz Gómez, Vicenç (2019), L'Arxiu com a eina de contrapoder ciutadà, Lligall, 43, p. 21-49

Sabaté i Curull, Flocel (2000-2002). \"Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval\", Anales de la Universidad de Alicante, 13, p. 6-75.

Sabaté i Curull, Flocel (1997). El territori de la Catalunya medieval. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajoana.

Sainz Guerra, Juan (1992). La Administración de justicia en España(1810-1870). Madrid: Ediciones de la Universidad Complutense.

Sánchez Martínez, Manuel (1995). El naixement de la fiscalitat d'Estat a Catalunya (segles xii-xiv). Eumo, Vic.

Sastre Santos, Eutemio (1999). El sistema archivístico diocesano: archivos de la curia y archivos parroquiales.Madrid: ANABAD.

Selva Solé, Ariadna. «Els fons dels presidents ingressats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. De la Generalitat restablerta fins a l’actualitat.». Lligall, 2021, Núm. 44,p. 64-80, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389400.

Solà Gasset, Fina. «Els arxius d’esports: dela Secció Internacional d’Arxius d’Esports al Fons Documental del ClubAtlètic Vic “La cursa per a l’organització dels arxius d’esports”». Lligall, 2012, Núm. 33-34, p. 106-125, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340084.

Tatjer Prat, Maria Teresa (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón. Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra

Taulé i Tello, Albert (1995), \"L'organització dels arxius històrics d'empresa. Anàlisi de la funció comptable\", Lligall, 10, p. 91-103.

Torra Pérez, Alberto (2011). \"Los registros de cancillería de Jaime I\", dins Jaume I. Commemoració del viii centenari del naixement de Jaume I, vol. I, p. 211-228.

Trenchs i Odena, Josep; Aragó Cabañas, Antoni Maria (1983). Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II. Zaragoza: CSIC.

Udina Martorell, Federico (1986). Guía Histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Cultura.

Vázquez de Parga y Gutierrez del Arroyo, Margarita; Sierra Bárcena, Carmen (1997). «La conservación de los archivos históricos de los partidos políticos españoles: la acción de tutela del Estado», Boletín de la ANABAD, vol. XLVII, núm. 1 (Madrid), p. 57-75.

Vilamala Salvans, Jordi. «Els arxiushistòrics diocesans catalans». Lligall, [en línia],2004, Núm. 22, p. 163-1.

Software

No está previsto utilizar ningún software específico.

Grupos e idiomas de la asignatura

La información proporcionada es provisional hasta el 30 de noviembre. A partir de esta fecha, podrá consultar el idioma de cada grupo a través de este enlace. Para acceder a la información, será necesario introducir el CÓDIGO de la asignatura

Tipo de docencia Grupo Idioma Semestre Turno
(TEm) Teoría (máster) 1 Catalán primer cuatrimestre tarde