Logo

Records Creators I

Code: 44741
Credits: 6
2026/2027
Degree programme Type Course
Archival Studies and Information Governance OB 1

Contact lecturer

Name :
Irene Brugués Massot
Email :
irene.brugues@uab.cat

Group languages

You can consult this information at the end of the document.

Prerequisites

No particular prerequisite is necessary to take this module.

Objectives

The objective of the module is to deepen the knowledge about of the producers and the types of documents kept in the archives. Specifically, on historical institutions and the funds produced by private entities and individuals and the documents that these institutions and individuals have generated.


The aim is to enable students to acquire the requisite knowledge to identify the main public and private creators of historical records in Catalonia, the types of collections generated, and the most characteristic document types associated with each entity.

Learning outcomes

  • CA02 (Describe the characteristics of historical collections and documents.) Describe the characteristics of historical collections and documents.
  • KA05 (Identify collections and the producers of collections for public and private historical institutions.) Identify collections and the producers of collections for public and private historical institutions.
  • KA06 (Describe the types of documents in public and private historical institutions.) Describe the types of documents in public and private historical institutions.
  • KA07 (Recognise from their characteristics the producers of historical collections and documents.) Recognise from their characteristics the producers of historical collections and documents.
  • SA03 (Manage documentation associated to public and private historical institutions.) Manage documentation associated to public and private historical institutions.
  • SA04 (Classify types of historical archives.) Classify types of historical archives.
  • SA05 (Analyse the basic problems faced by historical archives regarding the treatment of their collections.) Analyse the basic problems faced by historical archives regarding the treatment of their collections.

Contents

  1. Government institutions: from the Crown to local government
  2. Judicial institutions
  3. Notarial institution
  4. Ecclesiastical institutions: The Catholic Church
  5. The family: family archives
  6. The individual: personal archives
  7. The business: business archives
  8. The group: association and community archives
  9. Private archives in public repositories and vice versa
  10. Intersectionality and archives


Learning activities and methodology

Title Hours ECTS Learning outcomes
Practical activity 16 0.64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
In-person and online sessions 39 1.56 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Study of resources and reading of bibliography 50 2 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Majority vehicular language: Catalan (cat) 0 0
In-class or virtual discussions and participations 10 0.4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05


Face-to-face classes, guided by the teacher but with a high degree of student participation, will be combined with specific supervised work and the independent study of resources and the bibliography.

Annotation: within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.

Assessment

Continuous assessment activities

Title Weight Hours ECTS Learning outcomes
Final exam 50% 3 0.12 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Practice the archive center 20 % 6 0.24 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Practical activity 20 % 16 0.64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Interventions in the debate forums 10 % 10 0.4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05

The assessment method for this subject is continuous assessment. In the event that a student does not achieve a passing grade, a retake exam is provided.


For the retake exam, the same criteria as the continuous assessment will apply; specifically, a minimum grade of 5 out of 10 is required to pass the final exam.


This subject does not offer a single assessment option.


Students who have not submitted at least two-thirds (2/3) of the gradable activities will be graded as "Not Assessable".


Irregularities in Assessment

Any irregularity committed during an assessment activity (academic fraud, plagiarism, or misuse of AI, unless explicitly authorized in the course guide) that could lead to a significant variation in the grade will result in a score of 0 for that specific activity. If the course guide establishes a minimum grade for that assessment activity as an essential requirement to pass the subject, or if multiple irregularities occur across different assessment activities within the same subject, the final grade for the subject will be 0. Furthermore, disciplinary proceedings may be initiated against any student who commits such irregularities.


Use of Artificial Intelligence

In this course, the use of Artificial Intelligence (AI) technologies is allowed as an integral part of the development of assignments, provided that the final result reflects a significant contribution from the student in terms of analysis and personal reflection. The student must clearly identify which parts were generated using AI, specify the tools used, and include a critical reflection on how these tools influenced the process and the final outcome of the activity. Lack of transparency in the use of AI will be considered academic dishonesty and may result in a penalty on the activity grade, or more severe sanctions in serious cases.


Bibliography

AADD (2014) «L'ingrés de fons privats en arxius públics a Catalunya». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 37 (Barcelona), p. 15-80.

AADD (2014). «Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital». Tabula, núm. 17 (Salamanca).

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, \"Arxius i arxivística a les comarques gironines\", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIV (Girona, 1994), pp. 521-601.

Andreu, Jordi; Cruellas, Rosa; Elvira, Maria (2003). \"La documentació personal com a eina docent: ensenyar i aprendre als fonts personals\". Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 21 (Barcelona), p. 223-270.

Baiges i Jardí, Ignasi J., \"El notariat català: origen i evolució\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 131-166.

Bartoli Langeli, Attilio (2006). Notai. Scrivere documenti nell'Italia medievale. Viella, Roma.

Bastian, Jeannette A., i Ben (Ben F.) Alexander, Community archives : the shaping of memory (London: Facet, 2009) [accedit 29 març 2019]

Battley, Belinda, «Archives as places, places as archives: doors to privilege, places of connection or haunted sarcophagi of crumbling skeletons?», 19 (2019), 1-26 https://doi.org/10.1007/s10502-019-09300-4

Baucells i Reig, Josep (coord.) (1978). Guia dels arxius eclesiàstics de Catalunya, València i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Secretariat d'Arxivers Eclesiàstics de Catalunya.

Benach Rubió, Jordi; Els arxius dels youtubers: una primera aproximació arxivística, Lligall, num. 46 (2023) p. 181-201

Boadas, Joan et al. (1998). Patrimoni cultural i drets d'autor. Instruments per a la seva gestió. Girona: Ajuntament de Girona (Col·lecció Textos i Documents, núm. 8).

Bono y Huerta, José, \"Conceptos fundamentales de diplomática notarial\", Historia, Instituciones, Documentos (Sevilla), 19 (1992), p. 73-88.

Bosch Portell, Mònica. - Gifre Ribas, Pere, \"Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l'estudi de les estratègies patrimonials\", Estudis d'Història Agrària, 12 (Barcelona, 1998), pp. 155-182.Conde y Delgado de Molina, Rafael (2001). «L'arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 18 (Barcelona), p. 11-64.

Conde, Rafael; Cárcel, Mª Milagros (1996). \"Corona de Aragón: Documentación real. Tipología (s. xiii-xiv)\", dins Diplomatique Royale du Moyen-Âge. XIIIe - XIVe siècles. Actes du Colloque. Porto, p. 273-297.

Cook, Terry (2013). «Evidence, memory, identity and community: four shifting archival paradigms». Archival Science, 13 (2), p. 95-120.

Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital, TABULA, núm. 17 (2014)

Escobar Socias, Helena. «Aproximació a l’estudi arxivístic dels fons històrics dels teatres de Barcelona». Lligall, 2013, Núm. 36, p. 181-206, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340111.

Espinosa Ramírez, Antonio B. (1995). «Los archivos personales. Metodología para su planificación». A: Ruiz Rodríguez, Ángel (ed.), Manual de Archivística. Madrid: Síntesis, p. 263-280.

Fernàndez Trabal, Josep (2009). «Els arxius personals i patrimonials», Dovella, núm. 99 (Manresa), p. 19-24.

Fernàndez Trabal, Josep (1996), \"Los archivosempresariales en Cataluña. Balance de 15 años de actuación del Arxiu Nacional de Catalunya\", Revista de Historia Industrial, 9, p. 183-198.

Fernàndez Trabal, Josep, \"Els arxius familiars i patrimonials. Problemàtica, caracterització i metodologia\", Lli gall. Revista Catalana d'Arxivística, 4 (1991), 95-113.

Fernández Trabal, Josep; Pérez Latre, Miquel. «La protecció i la difusió dels arxius empresarials: l’experiència de l’Arxiu Nacional de Catalunya.». Lligall, 2022, Núm. 45, p. 49-65, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/403168

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"L'instrument notarial (segles xi-xv)\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"La redacció de l'instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i actes\", Estudis d'Història i Documents dels Arxius de Protocols, 1974, p. 29-191.

Flinn, Andrew; Stevens, Mary (2009) \"Itis nohmistri, wimekinhistri.\" Tellingourownstory: independent and communityarchivesin theUK, challengingandsubvertingthemainstream\", dins Community archives: the shaping of memory edited by Bastian, J., and Alexander, B., Facet, London, p. 3-27

Font i Rius, Josep M.(1945-1946). \"Orígenes del régimen municipal de Cataluña\", Anuario de Historia del Derecho Español, 16, p. 389-429, i 17, p. 229-585.

García Aser, Rosario; Lafuente Urién, Aránzazu (2000). Archivos nobiliarios: Cuadro de clasificación. Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional. Madrid: Ministerio de Eduación, Cultura y Deporte.

Gallego Domínguez, Olga; Manual de archivos familiares. Madrid, ANABAD, 1993.

Gigre Ribas, Pere; Matas Balaguer, Josep - SOLER, S., Els arxius patrimonials, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2002Gifre, Pere, Matas, Josep; Soler, Santi, Els arxius patrimonials.Girona: Associació d'Història Rural deles Comarques Gironines.

Gille, Geneviève et Bertrand (1991). «Les archives privées». A: Direction des Archives de France. Manuel d'archivistique. Paris: Archives Nationales, p. 413-417.

Ginebra Molins, Rafel (2000), Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. In: Lligall vol. 16(2000) p. 11-

Ginebra Molins, Rafel (2002), Unfragment de llibre notarial de 1221 a l'Arxiu de la Cúria Fumada de Vic, In: <ahref=\"http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?zeitschrift=Estudis+hist%C3%B2rics+i+documents+dels+arxius+de+protocols\">Estudis històrics i documents dels arxius de protocols vol. 19 (2002) p. 7-22

Ginebra Molins, Rafel (2005), Conflictes civils en tribunals eclesiàstics a principis del segle XIV. La Cúria de l'Oficialat de Vic, 1317-1322. In: Església, societat i poder a les terres de parla catalana p. 419-436

González Pedraza, José Andrés (2009). Los archivos de empresas. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Jornet i Benito, Núria;Tuset Páez, Núria. «Construint la memòria dels feminismes : arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada», BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2016

Ketelaar, Eric 2005. \"Sharing: Collected Memories in Communities of Records\". Archives and Manuscripts, 33, 44-61.

Lalinde Abadía, Jesús (1966). La jurisdicción real inferior en Cataluña («Corts, Veguers, Batlles»). Barcelona.

Llavero Porcel, Maria Jesús; Torner,i Planell Jordi; Vila, Rosa M. «La documentació dels registrescivils i el paper dels arxius comarcals». Lligall, 2019, Núm. 43, p. 177-199, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370210.

López Rodríguez, Carlos (2007). \"Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón (en tiempos, Archivo Real de Barcelona)\", HISPANIA. Revista Española de Historia, vol. LXVII, núm. 226, p. 413-454

Lorenzo Cadarso, Pedro Luís, La documentación judicial en la época de los Austrias. Estudio archivístico y diplomático; https://alcazaba.unex.es/~plorenzo/publicaciones/libros/docaust.html

Martínez Hernández, Montse. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 289-17.

Mastropierro, María del Carmen (2006). Archivos privados. Anàlisis y gestion. Buenos Aires: Alfagrama Ediciones.

Moneda Corrochano, Mercedes de la (1995). «El archivo de empresa: un concepto integrado». A: Ruiz Rodríguez, Antonio Ángel (ed.). Manual de Archivística, Madrid: Síntesis, p. 235-261.

Narbona Vizcaíno, Rafael (2007). \"Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. xii-xv)\", Res publica, 17, pl. 113-150.

Navarro Bastidas, Francina. «El document efímer polític: de la pancarta al tuit». Lligall,2019, Núm. 43, p. 224-245, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370220.

Navarro Bonilla, Diego (1998). «Los archivos de empresa: aproximación a la normativa jurídica reguladora de la producción documental en las empresas españolas», Boletín de la Anabad, vol. XLVIII, núm. 1 (Madrid), p. 49-75.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (coord.) (2005).Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (2007). Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Perpinyà Morera, Remei; Pérez Ventayol, Joan; Casadesús de Mingo, Anahí. «El forat negre del sistema arxivístic espanyol: els arxius dels presidents, de Carlos Arias Navarro a Mariano Rajoy.». Lligall, 2021, Núm. 44, p. 30-44, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389396.

Planes i Albets, Ramon; Pagarolas I Sabaté, Laureà; Puig i Ustrell, Pere (2003). L'Arxiu de la Corona d'Aragó. Un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. AAC: Col·lecció Textos, 3.

Planes i Albets, Ramon (2004), \"L'arxiver i el comerç del patrimoni documental\", Lligall 22, p. 469-477.

Pons Alós, Vicente, Los archivos familiares: realidad y prospectiva desde la óptica del historiador de los archivos, I Simposium. Los archivos familiares en España: estado de la cuestión,Asociación para la Defensa del Patrimonio Bibliográfico y Documental de Cantabria, Santander, 1996, pp. 45-93.

Quílez Mata, Julio. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'Arxidiòcesi de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 259-87

Riera i Viader, Sebastià (2001). «Les fonts municipals del període 1249-1714. Guia d'investigació», Barcelona, Quaderns d'Història, vol. 4, p. 239-275.

Rubio Merino, Pedro (1999). Archivística eclesiástica: nociones básicas, Sevilla: Guadalquivir.

Ruíz Gómez, Vicenç (2019), L'Arxiu com a eina de contrapoder ciutadà, Lligall, 43, p. 21-49

Sabaté i Curull, Flocel (2000-2002). \"Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval\", Anales de la Universidad de Alicante, 13, p. 6-75.

Sabaté i Curull, Flocel (1997). El territori de la Catalunya medieval. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajoana.

Sainz Guerra, Juan (1992). La Administración de justicia en España(1810-1870). Madrid: Ediciones de la Universidad Complutense.

Sánchez Martínez, Manuel (1995). El naixement de la fiscalitat d'Estat a Catalunya (segles xii-xiv). Eumo, Vic.

Sastre Santos, Eutemio (1999). El sistema archivístico diocesano: archivos de la curia y archivos parroquiales.Madrid: ANABAD.

Selva Solé, Ariadna. «Els fons dels presidents ingressats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. De la Generalitat restablerta fins a l’actualitat.». Lligall, 2021, Núm. 44,p. 64-80, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389400.

Solà Gasset, Fina. «Els arxius d’esports: dela Secció Internacional d’Arxius d’Esports al Fons Documental del ClubAtlètic Vic “La cursa per a l’organització dels arxius d’esports”». Lligall, 2012, Núm. 33-34, p. 106-125, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340084.

Tatjer Prat, Maria Teresa (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón. Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra

Taulé i Tello, Albert (1995), \"L'organització dels arxius històrics d'empresa. Anàlisi de la funció comptable\", Lligall, 10, p. 91-103.

Torra Pérez, Alberto (2011). \"Los registros de cancillería de Jaime I\", dins Jaume I. Commemoració del viii centenari del naixement de Jaume I, vol. I, p. 211-228.

Trenchs i Odena, Josep; Aragó Cabañas, Antoni Maria (1983). Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II. Zaragoza: CSIC.

Udina Martorell, Federico (1986). Guía Histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Cultura.

Vázquez de Parga y Gutierrez del Arroyo, Margarita; Sierra Bárcena, Carmen (1997). «La conservación de los archivos históricos de los partidos políticos españoles: la acción de tutela del Estado», Boletín de la ANABAD, vol. XLVII, núm. 1 (Madrid), p. 57-75.

Vilamala Salvans, Jordi. «Els arxiushistòrics diocesans catalans». Lligall, [en línia],2004, Núm. 22, p. 163-1.

Software

No specific software is intended to be used.

Course groups and languages

The information provided is provisional until November 30. After this date, you will be able to consult the language of each group through this link. To access the information, you will need to enter the course CODE

Type of teaching Group Language Semester Shift
(TEm) Theory (master) 1 Catalan first semester afternoon