Guia en format PDF
Logo

Producció Documental I

Codi: 44741
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arxivística i Governança de la Informació OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Irene Brugués Massot
Correu electrònic :
irene.brugues@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No és necessari cap prerequisit particular per cursar aquest mòdul.

Objectius

Aquesta línia formativa ofereix una visió sintètica dels fons de les institucions històriques de Catalunya i també dels fons històrics generats per persones o entitats privades. A partir de la descripció de les principals característiques dels productors, s'estudiarà el procés de formació i la composició dels fons, així com els seus tipus documentals més representatius.

L'objectiu és doncs que l'alumnat assoleixi els coneixements suficients per identificar els principals productors, públics i privats, de documentació històrica a Catalunya, els tipus de fons que aquests han generat i les tipologies documentals més representatives de cadascun d'ells.

Resultats d'aprenentatge

  • CA02 (Comunicar les característiques dels fons i els documents històrics.) Comunicar les característiques dels fons i els documents històrics.
  • KA05 (Identificar els fons i els productors de fons de les institucions històriques públiques i privades.) Identificar els fons i els productors de fons de les institucions històriques públiques i privades.
  • KA06 (Descriure les tipologies documentals de les institucions històriques públiques i privades.) Descriure les tipologies documentals de les institucions històriques públiques i privades.
  • KA07 (Reconèixer a partir de les característiques els productors de fons i documents històrics.) Reconèixer a partir de les característiques els productors de fons i documents històrics.
  • SA03 (Gestionar documentació vinculada a les institucions històriques públiques i privades.) Gestionar documentació vinculada a les institucions històriques públiques i privades.
  • SA04 (Classificar les tipologies d'arxius històrics.) Classificar les tipologies d'arxius històrics.
  • SA05 (Analitzar les problemàtiques bàsiques dels arxius històrics en el tractament dels fons.) Analitzar les problemàtiques bàsiques dels arxius històrics en el tractament dels fons.

Continguts


  1. Institucions de govern: del rei al municipi
  2. Institucions judicials
  3. La institució notarial
  4. Institucions de l'Església catòlica
  5. La família: fons patrimonials
  6. La persona: fons personals
  7. L'empresa: fons empresarials
  8. El grup: fons d'associació, fons comunitaris
  9. Fons privats en arxius públics i viceversa
  10. Interseccionalitat i arxius

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat pràctica 16 0,64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Classes presencials i virtuals 39 1,56 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Estudi dels materials i lectura de la bibliografia 50 2 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Llengua vehicular majoritària: català (cat) 0 0
Debats i intervencions a l'aula o virtuals 10 0,4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05

Es combinaran classes presencials, guiades per la persona docent però amb un alt grau de participació de l'alumnat, amb treballs concrets supervisats i l'estudi autònom dels materials i la bibliografia.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final 50% 3 0,12 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Pràctica de centre d'arxiu 20% 6 0,24 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Activitat pràctica 20 % 16 0,64 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05
Intervencions als espais de debat 10 % 10 0,4 CA02, KA05, KA06, KA07, SA03, SA04, SA05

La forma d'avaluació de l'assignatura és continuada. En cas que l'alumnat no superi l'aprovat, es contempla un examen de recuperació.


En la recuperació s’aplicarà el mateix sistema que per l’avaluació continuada, és a dir, per l'examen final cal treure una nota mínima de 5 punts.


Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.


Quan l'alumnat no hagi presentat un mínim de 2/3 de les activitats avaluables serà considerat com no avaluable.


Irregularitats en l'avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.


Us d'Intel·ligència Artificial

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la notade l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

AADD (2014) «L'ingrés de fons privats en arxius públics a Catalunya». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 37 (Barcelona), p. 15-80.

AADD (2014). «Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital». Tabula, núm. 17 (Salamanca).

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon, \"Arxius i arxivística a les comarques gironines\", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIV (Girona, 1994), pp. 521-601.

Andreu, Jordi; Cruellas, Rosa; Elvira, Maria (2003). \"La documentació personal com a eina docent: ensenyar i aprendre als fonts personals\". Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 21 (Barcelona), p. 223-270.

Baiges i Jardí, Ignasi J., \"El notariat català: origen i evolució\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 131-166.

Bartoli Langeli, Attilio (2006). Notai. Scrivere documenti nell'Italia medievale. Viella, Roma.

Bastian, Jeannette A., i Ben (Ben F.) Alexander, Community archives : the shaping of memory (London: Facet, 2009) [accedit 29 març 2019]

Battley, Belinda, «Archives as places, places as archives: doors to privilege, places of connection or haunted sarcophagi of crumbling skeletons?», 19 (2019), 1-26 https://doi.org/10.1007/s10502-019-09300-4

Baucells i Reig, Josep (coord.) (1978). Guia dels arxius eclesiàstics de Catalunya, València i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Secretariat d'Arxivers Eclesiàstics de Catalunya.

Benach Rubió, Jordi; Els arxius dels youtubers: una primera aproximació arxivística, Lligall, num. 46 (2023) p. 181-201

Boadas, Joan et al. (1998). Patrimoni cultural i drets d'autor. Instruments per a la seva gestió. Girona: Ajuntament de Girona (Col·lecció Textos i Documents, núm. 8).

Bono y Huerta, José, \"Conceptos fundamentales de diplomática notarial\", Historia, Instituciones, Documentos (Sevilla), 19 (1992), p. 73-88.

Bosch Portell, Mònica. - Gifre Ribas, Pere, \"Els llibres mestres dels arxius patrimonials. Una font per a l'estudi de les estratègies patrimonials\", Estudis d'Història Agrària, 12 (Barcelona, 1998), pp. 155-182.Conde y Delgado de Molina, Rafael (2001). «L'arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó». Lligall. Revista catalana d'arxivística, núm. 18 (Barcelona), p. 11-64.

Conde, Rafael; Cárcel, Mª Milagros (1996). \"Corona de Aragón: Documentación real. Tipología (s. xiii-xiv)\", dins Diplomatique Royale du Moyen-Âge. XIIIe - XIVe siècles. Actes du Colloque. Porto, p. 273-297.

Cook, Terry (2013). «Evidence, memory, identity and community: four shifting archival paradigms». Archival Science, 13 (2), p. 95-120.

Ego archivo. Memorias personales en un mundo digital, TABULA, núm. 17 (2014)

Escobar Socias, Helena. «Aproximació a l’estudi arxivístic dels fons històrics dels teatres de Barcelona». Lligall, 2013, Núm. 36, p. 181-206, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340111.

Espinosa Ramírez, Antonio B. (1995). «Los archivos personales. Metodología para su planificación». A: Ruiz Rodríguez, Ángel (ed.), Manual de Archivística. Madrid: Síntesis, p. 263-280.

Fernàndez Trabal, Josep (2009). «Els arxius personals i patrimonials», Dovella, núm. 99 (Manresa), p. 19-24.

Fernàndez Trabal, Josep (1996), \"Los archivosempresariales en Cataluña. Balance de 15 años de actuación del Arxiu Nacional de Catalunya\", Revista de Historia Industrial, 9, p. 183-198.

Fernàndez Trabal, Josep, \"Els arxius familiars i patrimonials. Problemàtica, caracterització i metodologia\", Lli gall. Revista Catalana d'Arxivística, 4 (1991), 95-113.

Fernández Trabal, Josep; Pérez Latre, Miquel. «La protecció i la difusió dels arxius empresarials: l’experiència de l’Arxiu Nacional de Catalunya.». Lligall, 2022, Núm. 45, p. 49-65, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/403168

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"L'instrument notarial (segles xi-xv)\", Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

Ferrer, Fontanet Maria Teresa, \"La redacció de l'instrument notarial a Catalunya. Cèdules, manuals, llibres i actes\", Estudis d'Història i Documents dels Arxius de Protocols, 1974, p. 29-191.

Flinn, Andrew; Stevens, Mary (2009) \"Itis nohmistri, wimekinhistri.\" Tellingourownstory: independent and communityarchivesin theUK, challengingandsubvertingthemainstream\", dins Community archives: the shaping of memory edited by Bastian, J., and Alexander, B., Facet, London, p. 3-27

Font i Rius, Josep M.(1945-1946). \"Orígenes del régimen municipal de Cataluña\", Anuario de Historia del Derecho Español, 16, p. 389-429, i 17, p. 229-585.

García Aser, Rosario; Lafuente Urién, Aránzazu (2000). Archivos nobiliarios: Cuadro de clasificación. Sección Nobleza del Archivo Histórico Nacional. Madrid: Ministerio de Eduación, Cultura y Deporte.

Gallego Domínguez, Olga; Manual de archivos familiares. Madrid, ANABAD, 1993.

Gigre Ribas, Pere; Matas Balaguer, Josep - SOLER, S., Els arxius patrimonials, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2002Gifre, Pere, Matas, Josep; Soler, Santi, Els arxius patrimonials.Girona: Associació d'Història Rural deles Comarques Gironines.

Gille, Geneviève et Bertrand (1991). «Les archives privées». A: Direction des Archives de France. Manuel d'archivistique. Paris: Archives Nationales, p. 413-417.

Ginebra Molins, Rafel (2000), Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. In: Lligall vol. 16 (2000) p. 11-

Ginebra Molins, Rafel (2002), Unfragment de llibre notarial de 1221 a l'Arxiu de la Cúria Fumada de Vic, In: <ahref=\"http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?zeitschrift=Estudis+hist%C3%B2rics+i+documents+dels+arxius+de+protocols\">Estudis històrics i documents dels arxius de protocols vol. 19 (2002) p. 7-22

Ginebra Molins, Rafel (2005), Conflictes civils en tribunals eclesiàstics a principis del segle XIV. La Cúria de l'Oficialat de Vic, 1317-1322. In: Església, societat i poder a les terres de parla catalana p. 419-436

González Pedraza, José Andrés (2009). Los archivos de empresas. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Jornet i Benito, Núria;Tuset Páez, Núria. «Construint la memòria dels feminismes : arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada», BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2016

Ketelaar, Eric 2005. \"Sharing: Collected Memories in Communities of Records\". Archives and Manuscripts, 33, 44-61.

Lalinde Abadía, Jesús (1966). La jurisdicción real inferior en Cataluña («Corts, Veguers, Batlles»). Barcelona.

Llavero Porcel, Maria Jesús; Torner,i Planell Jordi; Vila, Rosa M. «La documentació dels registrescivils i el paper dels arxius comarcals». Lligall, 2019, Núm. 43, p. 177-199, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370210.

López Rodríguez, Carlos (2007). \"Orígenes del Archivo de la Corona de Aragón (en tiempos, Archivo Real de Barcelona)\", HISPANIA. Revista Española de Historia, vol. LXVII, núm. 226, p. 413-454

Lorenzo Cadarso, Pedro Luís, La documentación judicial en la época de los Austrias. Estudio archivístico y diplomático; https://alcazaba.unex.es/~plorenzo/publicaciones/libros/docaust.html

Martínez Hernández, Montse. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 289-17.

Mastropierro, María del Carmen (2006). Archivos privados. Anàlisis y gestion. Buenos Aires: Alfagrama Ediciones.

Moneda Corrochano, Mercedes de la (1995). «El archivo de empresa: un concepto integrado». A: Ruiz Rodríguez, Antonio Ángel (ed.). Manual de Archivística, Madrid: Síntesis, p. 235-261.

Narbona Vizcaíno, Rafael (2007). \"Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. xii-xv)\", Res publica, 17, pl. 113-150.

Navarro Bastidas, Francina. «El document efímer polític: de la pancarta al tuit». Lligall,2019, Núm. 43, p. 224-245, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/370220.

Navarro Bonilla, Diego (1998). «Los archivos de empresa: aproximación a la normativa jurídica reguladora de la producción documental en las empresas españolas», Boletín de la Anabad, vol. XLVIII, núm. 1 (Madrid), p. 49-75.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (coord.) (2005).Els fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya.

Pagarolas i Sabaté, Laureà (2007). Los archivos notariales. Qué son y cómo se tratan. Gijón: Ediciones Trea.

Perpinyà Morera, Remei; Pérez Ventayol, Joan; Casadesús de Mingo, Anahí. «El forat negre del sistema arxivístic espanyol: els arxius dels presidents, de Carlos Arias Navarro a Mariano Rajoy.». Lligall, 2021, Núm. 44, p. 30-44, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389396.

Planes i Albets, Ramon; Pagarolas I Sabaté, Laureà; Puig i Ustrell, Pere (2003). L'Arxiu de la Corona d'Aragó. Un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. AAC: Col·lecció Textos, 3.

Planes i Albets, Ramon (2004), \"L'arxiver i el comerç del patrimoni documental\", Lligall 22, p. 469-477.

Pons Alós, Vicente, Los archivos familiares: realidad y prospectiva desde la óptica del historiador de los archivos, I Simposium. Los archivos familiares en España: estado de la cuestión,Asociación para la Defensa del Patrimonio Bibliográfico y Documental de Cantabria, Santander, 1996, pp. 45-93.

Quílez Mata, Julio. «L'aplicació de la norma ISAD(G) als fons parroquials de l'Arxidiòcesi de Tarragona». Lligall, [en línia], 1999, Núm. 15, p. 259-87

Riera i Viader, Sebastià (2001). «Les fonts municipals del període 1249-1714. Guia d'investigació», Barcelona, Quaderns d'Història, vol. 4, p. 239-275.

Rubio Merino, Pedro (1999). Archivística eclesiástica: nociones básicas, Sevilla: Guadalquivir.

Ruíz Gómez, Vicenç (2019), L'Arxiu com a eina de contrapoder ciutadà, Lligall, 43, p. 21-49

Sabaté i Curull, Flocel (2000-2002). \"Municipio y monarquía en la Cataluña bajomedieval\", Anales de la Universidad de Alicante, 13, p. 6-75.

Sabaté i Curull, Flocel (1997). El territori de la Catalunya medieval. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajoana.

Sainz Guerra, Juan (1992). La Administración de justicia en España(1810-1870). Madrid: Ediciones de la Universidad Complutense.

Sánchez Martínez, Manuel (1995). El naixement de la fiscalitat d'Estat a Catalunya (segles xii-xiv). Eumo, Vic.

Sastre Santos, Eutemio (1999). El sistema archivístico diocesano: archivos de la curia y archivos parroquiales. Madrid: ANABAD.

Selva Solé, Ariadna. «Els fons dels presidents ingressats a l’Arxiu Nacional de Catalunya. De la Generalitat restablerta fins a l’actualitat.». Lligall, 2021, Núm. 44,p. 64-80, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/389400.

Solà Gasset, Fina. «Els arxius d’esports: dela Secció Internacional d’Arxius d’Esports al Fons Documental del ClubAtlètic Vic “La cursa per a l’organització dels arxius d’esports”». Lligall, 2012, Núm. 33-34, p. 106-125, https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340084.

Tatjer Prat, Maria Teresa (2009). La Audiencia Real en la Corona de Aragón. Orígenes y primera etapa de su actuación (s. XIII y XIV). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra

Taulé i Tello, Albert (1995), \"L'organització dels arxius històrics d'empresa. Anàlisi de la funció comptable\", Lligall, 10, p. 91-103.

Torra Pérez, Alberto (2011). \"Los registros de cancillería de Jaime I\", dins Jaume I. Commemoració del viii centenari del naixement de Jaume I, vol. I, p. 211-228.

Trenchs i Odena, Josep; Aragó Cabañas, Antoni Maria (1983). Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II. Zaragoza: CSIC.

Udina Martorell, Federico (1986). Guía Histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Ministerio de Cultura.

Vázquez de Parga y Gutierrez del Arroyo, Margarita; Sierra Bárcena, Carmen (1997). «La conservación de los archivos históricos de los partidos políticos españoles: la acción de tutela del Estado», Boletín de la ANABAD, vol. XLVII, núm. 1 (Madrid), p. 57-75.

Vilamala Salvans, Jordi. «Els arxiushistòrics diocesans catalans». Lligall, [en línia],2004, Núm. 22, p. 163-1.

Programari

No és previst utilitzar cap programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda