Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.

Sistemes d'Informació Geogràfica, Planejament i Paisatge
Codi: 44470Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis Territorials i Planejament | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Francesc Coll Pujol
- Correu electrònic :
- francesc.coll@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Catalina Roca Fernández Catalina.Roca@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquest mòdul ofereix una introducció als Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i permet adquirir-ne els conceptes fonamentals, així com desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús dels programes SIG més habituals en l’àmbit professional, com ara ArcGIS, QGIS o MiraMon.
El mòdul s’adreça especialment a l’alumnat que no ha cursat prèviament cap assignatura relacionada amb els SIG o que no està familiaritzat amb aquest tipus de programari. Al llarg de les sessions, s’adquiriran les nocions bàsiques indispensables per treballar amb SIG, tant des d’una perspectiva conceptual com instrumental.
Objectius
L’ús dels SIG com a suport a les tasques de planejament urbà i d’anàlisi territorial és actualment imprescindible. La seva capacitat per integrar i relacionar informació espacial i temàtica els converteix en una eina fonamental per desenvolupar processos de planificació orientats a assolir una major racionalitat i un millor equilibri territorial.
Els SIG constitueixen, per tant, una eina d’anàlisi transversal en relació amb la resta de mòduls del màster. A més, permeten incorporar la dimensió temporal en l’estudi del territori mitjançant la comparació de dades corresponents a diferents moments, un aspecte essencial per comprendre les dinàmiques urbanes i territorials i afrontar adequadament els processos de planejament.
L’anàlisi mitjançant SIG parteix d’una primera aproximació visual al territori, basada en l’ús de diverses fonts cartogràfiques i escales d’anàlisi, que permet identificar on es localitzen els diferents elements i fenòmens geogràfics. Tanmateix, l’anàlisi espacial no es limita a descriure la realitat existent, sinó que també facilita la formulació de propostes sobre la localització més adequada de determinats usos, activitats o equipaments.
Aquestes propostes no es poden fonamentar únicament en el domini instrumental de les eines cartogràfiques, sinó que s’han de sustentar en els coneixements teòrics i pràctics de l’ordenació del territori, el planejament urbà i els instruments d’anàlisi urbana. La combinació d’aquests coneixements permet establir criteris de gestió i planificació territorial més coherents, justificats i racionals.
A partir dels principis teòrics relacionats amb l’estudi dels usos del sòl, es desenvoluparà un treball pràctic amb SIG orientat a analitzar-los en diferents àmbits territorials i escales de treball. L’objectiu és incorporar al planejament l’evidència empírica i la capacitat analítica que proporcionen aquestes eines.
El mòdul està concebut perquè l’alumnat es familiaritzi amb els conceptes necessaris per comprendre els fonaments dels SIG aplicats a l’anàlisi urbana i territorial i a l’estudi dels usos del sòl. Alhora, es pretén que adquireixi les habilitats instrumentals bàsiques per utilitzar aquestes eines en tasques d’anàlisi, gestió i planificació territorial.
- Els objectius específics del mòdul són els següents:
- Adquirir coneixements sobre els fonaments conceptuals i metodològics dels SIG aplicats al planejament territorial.
- Comprendre els conceptes fonamentals i conèixer les eines i els recursos disponibles per identificar les funcionalitats necessàries, seleccionar les opcions més adients i adaptar-se a diferents entorns de treball.
- Dissenyar i formular propostes d’anàlisi i gestió urbana que integrin criteris de planificació territorial i es fonamentin en la informació obtinguda mitjançant eines SIG.
Resultats d'aprenentatge
- CA20 (Explicar els resultats procedents de l'anàlisi espacial en casos concrets relacionats amb la planificació i el planejament ambiental, territorial i l'avaluació de riscos.) Explicar els resultats procedents de l'anàlisi espacial en casos concrets relacionats amb la planificació i el planejament ambiental, territorial i l'avaluació de riscos.
- CA21 (Deduir la utilitat dels SIG tant des del punt de vista conceptual com en l'aplicació a la resolució de problemes de planificació i gestió.) Deduir la utilitat dels SIG tant des del punt de vista conceptual com en l'aplicació a la resolució de problemes de planificació i gestió.
- CA22 (Demostrar mitjançant SIG diferents realitats socioeconòmiques de les àrees d'estudi en els processos de planejament urbanístic.) Demostrar mitjançant SIG diferents realitats socioeconòmiques de les àrees d'estudi en els processos de planejament urbanístic.
- CA23 (Projectar models i escenaris per a diferents problemàtiques relacionades amb la planificació ambiental mitjançant la cartografia ambiental generada.) Projectar models i escenaris per a diferents problemàtiques relacionades amb la planificació ambiental mitjançant la cartografia ambiental generada.
- KA19 (Reconèixer la metodologia avançada d'anàlisi territorial i planejament urbà.) Reconèixer la metodologia avançada d'anàlisi territorial i planejament urbà.
- KA20 (Cartografiar i analitzar a partir de dels desequilibris urbans i territorials.) Cartografiar i analitzar a partir de dels desequilibris urbans i territorials.
- KA21 (Emprar els conceptes claus per a l'elaboració dels catàlegs de paisatge, les cartes de paisatge i els estudis d'impacte i integració paisatgística, amb especial atenció als processos de participació ciutadana.) Emprar els conceptes claus per a l'elaboració dels catàlegs de paisatge, les cartes de paisatge i els estudis d'impacte i integració paisatgística, amb especial atenció als processos de participació ciutadana.
- SA16 (Classificar els canvis territorials i urbans a diferents escales (micro, meso, macro) com a eix de la recerca geogràfica.) Classificar els canvis territorials i urbans a diferents escales (micro, meso, macro) com a eix de la recerca geogràfica.
- SA17 (Interpretar cartografia de variables relacionades amb la gestió i planificació territorial i el planejament urbà mitjançant els SIG.) Interpretar cartografia de variables relacionades amb la gestió i planificació territorial i el planejament urbà mitjançant els SIG.
- SA18 (Escollir els SIG aplicats al paisatge geogràfic modern.) Escollir els SIG aplicats al paisatge geogràfic modern.
- SA19 (Fer servir els SIG tant des del punt de vista conceptual com en la seva aplicació a la resolució de problemes de planificació i gestió.) Fer servir els SIG tant des del punt de vista conceptual com en la seva aplicació a la resolució de problemes de planificació i gestió.
Continguts
- Fonts de dades geogràfiques i eines SIG per a l’elaboració de cartografia.
- Principis bàsics de composició i disseny de mapes.
- Eines de representació espacial de variables socioeconòmiques i ambientals.
- Introducció a les principals eines d’anàlisi espacial.
- Representació cartogràfica dels canvis territorials i urbans.
- Elaboració de mapes a escala de barri i de secció censal.
- Digitalització i creació de noves capes d’informació geogràfica.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi autònom | 10 | 0,4 | |
| Classes teòriques | 7,5 | 0,3 | |
| Tallers | 20 | 0,8 | |
| Classes pràctiques | 22,5 | 0,9 | |
| Sortida de camp | 5 | 0,2 | |
| Elaboració treball troncal | 54 | 2,16 | |
| Realització de pràctiques | 20 | 0,8 |
La docència s’organitzarà mitjançant sessions teòriques i pràctiques. Les sessions pràctiques es desenvoluparan amb programari específic i accessible de SIG i teledetecció (ArcGIS, QGIS, MiraMon).
Les activitats docents que no es puguin dur a terme de manera presencial s’adaptaran als recursos i a les eines virtuals disponibles a la UAB. En aquests casos, els continguts teòrics, els exercicis i els projectes es podran treballar mitjançant tutorials, vídeos, sessions virtuals o altres recursos digitals.
Es reservaran 15 minuts d’una de les sessions, dins del calendari establert pel centre o la titulació, perquè l’alumnat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen teòric | 20% | 3 | 0,12 | CA20, CA23, KA19, KA21, SA17 |
| Pràctiques individuals i/o en grup | 30% | 7 | 0,28 | CA20, CA21, CA22, CA23, KA19, KA20, KA21, SA16, SA17, SA18, SA19 |
| Presentació treball troncal (Composició mapa: 10%, Treball: 20%, Presentació oral: 20%) | 50% | 1 | 0,04 | CA20, CA21, CA22, CA23, KA19, KA20, KA21, SA16, SA17, SA18, SA19 |
Activitats d'avaluació continuada
- Examen teòric | Pes = 20 %
- Pràctiques individuals i/o en grup | Pes = 30 %
- Treball troncal (Graphical abstract: 10 %, Memòria 20 %, Presentació oral 20 %) | Pes = 50 %
- Activitat de seguiment continuat:
A l’inici de cada sessió, es destinaran els primers cinc minuts a respondre per escrit una pregunta breu i de dificultat bàsica relacionada amb els continguts treballats en la sessió anterior. La pregunta s’assignarà aleatòriament a cada estudiant entre les qüestions vinculades a la matèria impartida.
El conjunt d’aquestes preguntes representarà el 2.5 % de la qualificació final i formarà part del bloc de pràctiques individuals i/o en grup, que té un pes total del 30 %.
Atès el seu caràcter breu, continuat i de seguiment de l’aprenentatge, aquesta activitat no serà recuperable.
- Criteris per superar l’assignatura:
Per superar l’assignatura, caldrà aprovar cadascun dels tres blocs d’avaluació per separat amb una qualificació igual o superior a 5.
En cas que no se superi algun dels tres blocs, l’assignatura es considerarà suspesa, encara que la mitjana ponderada de les qualificacions sigui igual o superior a 5. En aquest cas, la qualificació final màxima serà de 4.9.
L’estudiant haurà de recuperar únicament el bloc no superat. En el cas de les pràctiques individuals i/o en grup, només caldrà recuperar les activitats suspeses.
Es considerarà «No avaluable» l’estudiant que no hagi aportat prou evidències d’avaluació per poder determinar una qualificació global de l’assignatura, d’acord amb els criteris establerts per la normativa acadèmica de la Universitat.
- Recuperació:
L’examen teòric serà l’únic bloc que es podrà recuperar encara que l’estudiant no s’hi hagi presentat en la convocatòria inicial, sempre que compleixi els requisits generals establerts per poder participar en el procés de recuperació.
En el cas de les pràctiques individuals i/o en grup i del treball troncal, serà imprescindible haver presentat tots els lliurables dins dels terminis establerts abans de la recuperació. En cas contrari, l’activitat no es podrà recuperar.
L’estudiantat que hagi hagut de recuperar algun dels blocs d’avaluació no podrà optar a la qualificació de matrícula d’honor.
- Lliurament de les activitats:
No s’acceptaran lliurables fora del termini establert, excepte en casos degudament justificats. En absència d’una causa justificada, l’activitat corresponent es qualificarà amb un 0.
Les circumstàncies que impedeixin presentar una activitat dins del termini establert s’hauran de comunicar al professorat tan aviat com sigui possible i s’hauran de justificar documentalment. Les incidències tècniques només es consideraran una causa justificada quan es puguin acreditar adequadament.
- Criteris de correcció lingüística:
En les pràctiques, els treballs i la resta de lliurables es valorarà també la correcció lingüística. Cada falta d’ortografia podrà comportar una penalització de 0.1 punts, fins a un màxim d’1.5 punts per activitat.
- Integritat acadèmica:
El plagi total o parcial en qualsevol activitat d’avaluació comportarà una qualificació de 0 en l’activitat afectada, sens perjudici del procediment disciplinari que es pugui iniciar.
També es consideraran irregularitats acadèmiques la còpia entre estudiants, la presentació d’un treball aliè com a propi i la reutilització total o parcial de treballs presentats anteriorment.
Si es produeixen diverses irregularitats en les activitats d’avaluació de l’assignatura, la qualificació final serà de 0.
- Ús d’eines d’intel·ligència artificial:
Es permet l’ús d’eines d’intel·ligència artificial com a recurs de suport puntual durant el procés d’aprenentatge, sempre que no substitueixin el treball personal de l’estudiant.
Aquestes eines no es podran utilitzar per generar íntegrament exercicis, activitats o lliurables, ni per resoldre automàticament les tasques objecte d’avaluació. L’estudiant serà responsable de l’autoria, la veracitat i la correcció dels continguts presentats i haurà de ser capaç d’explicar i justificar el procediment seguit i els resultats obtinguts.
Quan el professorat ho requereixi, caldrà declarar l’ús d’aquestes eines i especificar quines s’han utilitzat, amb quina finalitat i en quines parts del treball.
L’ús inadequat de la intel·ligència artificial, especialment quan comporti la substitució del treball propi, la generació íntegra d’una activitat o l’ocultació de l’autoria real, es considerarà una irregularitat acadèmica i comportarà l’aplicació de les mesures previstes en la normativa d’avaluació.
- Avaluació única:
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
Bibliografia
Bolstad, Paul (2016) GIS Fundamentals. Available in: http://www.paulbolstad.net/gisbook.html
Bonham-Carter, Graeme F. (1994) Geographic information systems for geoscientists modelling with GIS, Pergamon. Kidlington. 398 p.
Burrought, Peter A. i McDonnel, Richard A. (1998) Principles of Geographical Information Systems (2ondEdition). Oxford University Press.
Laurini, Robert i Tompson, Derek (1992) Fundamentals of Spatial Information Systems Academic Press. Londres. 680 p.
Longley, Paul A. Goodchild, Michael F. Maguire, David J. i Rhind, David W. (2005) Geographical InformationSystems and Science. John Wiley & Sons.
Maguire, David J., Goodchild Michael F. i Rhind, David W. (eds.) (1991) Geographical Information Systems.Principles and Applications. 2 Vol. Longman Scienti Technical. Essex. 649+447 p.
Oyala, Víctor (2011) Sistemas de Información Geográfica (https://github.com/volaya/libro-sig/releases/).
Santos Preciado, José Miguel (2004) \"Sistemas de información geográfica. Unidad didáctica\".(60105UD01A01) UNED. Madrid. 460 p. ISBN: 84-362-2006-4.
Webgrafia:
Manual de referència de MiraMon: https://www.miramon.cat/help/spa/mm32/manualrf.htm
Manual d’aprenentatge de QGIS: https://docs.qgis.org/2.14/es/docs/training_manual/
Manual d’ús de QGIS: https://docs.qgis.org/2.14/es/docs/user_manual/index.html
Manual d’aprenentatge de ArcMap: https://desktop.arcgis.com/es/arcmap/latest/get-started/introduction/arcgis-tutorials.htm
Oyala, Víctor (2011) Sistemas de Información Geográfica (https://github.com/volaya/libro-sig/releases/).
Canal de youtube de Joan-Cristian Padró (Tutorials SIG català): https://www.youtube.com/playlist?list=PL-jTd-6Ai5J_fu8u4m_1EZDhNJXZ0lxqi
Programari
Programari d’ofimàtica i edició de textos:
- Microsoft Office: Word, Excel i PowerPoint, o bé LibreOffice.
- Bloc de notes o Notepad++.
Programari específic de SIG:
- ArcGIS, QGIS, MiraMon.
Els exercicis i els treballs avaluables es plantejaran de manera que es puguin dur a terme amb qualsevol dels tres programes SIG indicats.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |