Guia en format PDF
Logo

L'Espanyol: Norma i Ús

Codi: 43019
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera OP 0

Professor/a de contacte

Nom :
Gloria Clavería Nadal
Correu electrònic :
gloria.claveria@uab.cat

Equip docent

Margarita Freixas Alás

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Els alumnes d'aquesta assignatura han d'estar en possessió d'un títol de grau en el qual hagin adquirit els coneixements i destreses bàsics que els facultin per cursar el programa de máster: formació básica en Llengua i Literatura Espanyoles o disciplines afins, utilització d'eines bibliogràfiques i domini de la llengua espanyola que els permeti redactar el treballs en espanyol científic.

Objectius

El mòdul té com a objectiu estudiar els trets normatius de l'espanyol i la relació que s'estableix entre ells i l'ús de la llengua. Es presentaran als estudiants els criteris i els processos seguits en diferents èpoques per a establir la codificació de la llengua espanyola i s'analitzaran els arguments que sostenen la visió d'una normativa policèntrica de la llengua i la interacció d'aquest concepte amb l'ús per part dels parlants. S'estudiarà també el concepte de panhispanisme i les seves implicacions en la consideració de la norma i l'ús.
 
 

Resultats d'aprenentatge

  1. Diferenciar els mecanismes mentals associats a l'adquisició de la llengua materna dels associats a l'adquisició de les llengües estrangeres.
  2. Aplicar a discursos orals les tècniques pròpies del comentari lingüístic de textos.
  3. Comparar diferents models explicatius dels problemes lingüístics objecte d'estudi en el mòdul.
  4. Argumentar la pertinència o la no pertinència dels diferents estudis que han abordat els problemes lingüístics analitzats en el mòdul.
  5. Formular un pla d'acció orientat a completar la informació sobre els aspectes lingüístics analitzats en el mòdul i planificar les seves etapes de desenvolupament.
  6. Reconèixer, avaluar i corregir els usos incorrectes de la llengua espanyola.
  7. Justificar els motius pels quals determinades opcions en la puntuació, en la gramàtica, en l'elecció del lèxic i en l'organització textual resulten preferents.
  8. Identificar les fronteres que separen els usos normatius dels usos relacionats exclusivament amb la variació lingüística.
  9. Interpretar de forma crítica la bibliografia sobre la qual es basen les decisions relacionades amb la codificació lingüística en espanyol.
  10. Interpretar lingüísticament els errors comesos pels parlants no natius en el procés d'adquisició com indicis de l'estadi de la seva interllengua.
  11. Enjudiciar diferents hipòtesis explicatives d'alguns dels problemes literaris abordats en el mòdul.
  12. Elaborar un estat de la qüestió d'un tema lingüístic i d'un tema literari de l'àmbit d'estudi del mòdul.

Continguts

1. Introducció: conceptes bàsics. Norma i normes, usos, models de llengua, llengua estàndard, variació lingüística.

2. Norma monocèntrica i pluricèntrica. L'espanyol “internacional”. El panhispanisme.

3. Codificació històrica de les normes de l'espanyol.

4. Relació entre descripció i prescripció. Instruments de codificació lingüística (ortografies, gramàtiques, diccionaris i altres obres). Normes i usos en els corpus de l'espanyol.

5. Normes i usos:

5.1. La configuració de la norma: criteris de fixació. Correcció, gramaticalitat i acceptabilitat.

5.2. Norma ortogràfica.

5.3. Norma i variació fonètic-fonològica.

5.4. Norma i variació gramatical.

5.5. Norma i variació lèxica.




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 15 0,6
Classes teoricopràctiques 47 1,88 1, 6, 7, 8, 11, 12
Examen 3 0,12 3, 4, 5, 6, 11, 12
Preparació de les classes, estudi, elaboració del treball 85 3,4

L'alumne/a haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.

Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor amb la realització d'exercicis i amb la discussió de determinats aspectes relacionats amb els continguts, que comportaran la participació activa de l'alumnat.

En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball escrit 40 % 0 0 3, 4, 6, 7, 11
Prova teòrico-pràctica II 30 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Prova teòrico-pràctica I 30 % 0 0 3, 4, 6, 7, 9, 10

AVALUACIÓ


L'avaluació consisteix en dues proves teorico-pràctiques realitzades a classe (35% de la nota final en cada prova) i un treball escrit breu (màxim 5 a 10 pàgines) sobre un dels aspectes normatius treballats en les classes. Per a obtenir la mitjana, cadascuna de les notes ha de superar almenys el 3,5. Els errors ortogràfics i d'expressió que es puguin cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.


Els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. La presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).


Així mateix, es considera que l'alumne/a coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor/a de l'assignatura.

En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

Aleza Izquierdo, Milagros (coord.) (2011): Normas y usos correctos del español actual. Edición corregida y actualizada. Valencia: Tirant Humanidades.

Aleza Izquierdo, Milagros y José M.ª Enguita Utrilla (coords.) (2010). La lengua española en América: normas y usos actuales, Universitat de València, págs. 95-132. [Disponible en línea: http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf ].

Bernárdez, Enrique (2008): «La corrección lingüística: un fenómeno social», en El lenguaje como cultura. Madrid: Alianza editorial, pp. 195-238.

Bosque, Ignacio y Demonte, Violeta (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid; Espasa.

Bravo, Eva (2008): El español internacional. Conceptos, contextos y aplicaciones. Madrid: Arco/Libros.

Brucart, Josep Maria (2016): «Gramática y norma lingüística». En Horno, M.ª del Carmen, Ibarretxe, Iraide y Mendívil, José Luis (coords.), Panorama actual de la ciencia del lenguaje: primer sexenio de Zaragoza Lingüística, (pp. 85-104).

Bustos Gisbert, Eugenio, y Sánchez Méndez, Juan Pedro (2019): La configuración histórica de las normas del castellano, Valencia: Tirant Humanidades.

Demonte, Violeta (2003): «Lengua estándar, norma y normas en la difusión actual de la lengua española», Circunstancia: Revista de Ciencias Sociales del Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset, s. p. http://hdl.handle.net/10261/13074

Demonte, Violeta (2005): «La esquiva norma del español: sus fusiones y relaciones con la variación y el estándar», en Álvarez Blanco, Rosario y Monteagudo, Henrique (eds.), Norma lingüística e variación, unha perspectiva desde o idioma galego (pp. 13-29). Galicia: Consello da Cultura Galega.

Egido, Aurora (2021): El árbitro de las lenguas. Anotaciones sobre la norma y el uso en la Real Academia Española. Madrid: Cátedra.

Elizaincín, Adolfo (2018): La polémica naturaleza normativa de las gramáticas, en Bosque, Ignacio; Costa, Sylvia y Malcuori, Marisa (eds.), Palabras en lluvia minuciosa: veinte visitas a la gramática del español inspiradas por Ángela Di Tullio (pp. 155-168). Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.

Fajardo, Alejandro (2011): «La norma lingüística del español desde una perspectiva lexicográfica: norma nacional versus norma panhispánica», Normas. Revista de Estudios Lingüísticos Hispánicos, 1: 53-70. https://doi.org/10.7203/Normas.1.4647

García Mouton, Pilar (2012): «Norma, uso y variación en el Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española», en Rodríguez González, Félix (ed.), Estudios de lingüística española. Homenaje a Manuel Seco. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Garriga, Cecilio (2005): «Los diccionarios: entre la norma y el uso». En S. Guerrero / A. M. Medina Guerra (eds.): Lengua española y medios de comunicación: norma y uso. Málaga: VG ediciones, pp. 29-51.

Instituto Cervantes: “Norma lingüística y variedades del español”, Plan curricular del Instituto Cervantes. [Disponible en: https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/plan_curricular/norma.htm].

Greusslich, Sebastian (2015): «El pluricentrismo de la cultura lingüística hispánica: política lingüística, los estándares regionales y la cuestión de su codificación», Lexis 39: 57-99.

Greusslich, Sebastian (2024): «Procesos de estandarización y prescriptivismo en la historia del español», en Dworkin, Steven N., Clavería Nadal, Gloria y Octavio de Toledo, Álvaro S. (eds.), Lingüística histórica del español / The Routledge Handbook of Spanish Historical Linguistics (cap. 12). Nueva York: Routledge.

Lara, Luis Fernando (2004): Lengua, historia y normatividad. México: El Colegio de México.

Lebsanft, Franz y Tacke, Felix (eds.) (2020): Manual of Standardization in the Romance Languages. Berlín/ Boston: De Gruyter.

Martínez Alcalde, M.ª José (2010): La fijación ortográfica del español: norma y argumento historiográfico. Frankfurt am Main: Peter Lang.

Méndez, Elena (1999): «La norma idiomática del español: visión histórica», Philologica Hispalensis 13:109-132.

Real Academia Española / Asociación de Academias de la Lengua Española (2026): Diccionario panhispánico de dudas (DPD).Disponible en https://www.rae.es/dpd, 2.ª edición.

Real Academia Española / Asociación de Academias de la Lengua Española (2009, 2011): Nueva gramática de la lengua española. Madrid: Espasa. 2.ª edición, 2024, 2025.

Real Academia Española / Asociación de Academias de la Lengua Española (2010): Ortografía de la lengua española. Madrid: Espasa.

Real Academia Española / Asociación de Academias de la Lengua Española (2014): Diccionario de la lengua española. Barcelona: Espasa. Actualizaciones anuales.

Real Academia Española (2018): Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica. Madrid: Espasa.

Real Academia Española: Banco de datos (CORPES XXI) [en línea]. Corpus del Español del siglo XXI (CORPES). Disponible en: <http://www.rae.es>.

Ridruejo, Emilio (2014): Fijación y cambio de la norma lingüística, Lección inaugural curso 2014-2015. Valladolid.

Ridruejo, Emilio (2019): «La norma del español y su codificación», en Ridruejo, E. (coord.), Manual de lingüística del español (pp. 184-212). Berlín/Boston: De Gruyter.

Rivarola, José Luis (2006): «El español en el siglo XXI: los desafíos del pluricentrismo». Boletín Hispánico Helvético, 8, 97-109.

Seco, Manuel, Andrés, Olimpia, Ramos, Gabino (2026): Diccionario del español actual, Disponible en <https://www.fbbva.es/diccionario/>.

Programari


Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre tarda