Guia en format PDF
Logo

Neuroanatomia i Neurobiologia Cel·lular

Codi: 42909
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Neurociències OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Ignacio Delgado Martínez
Correu electrònic :
ignacio.delgado@uab.cat

Equip docent

Andrea Vidal León
Joaquim Martí Clua
Beatriz Almolda Ardid
Judit Pampalona Sala

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Els requisits són els establerts per accedir al Màster Universitari en Neurociències. Es requereix un nivell d’anglès que permeti comprendre articles científics i altres materials docents relacionats amb els continguts del mòdul.

Objectius

L’objectiu general del mòdul és proporcionar a l’alumnat els coneixements necessaris per comprendre l’organització anatòmica, histològica, cel·lular i embrionària dels sistemes nerviosos central i perifèric.


En finalitzar el mòdul, l’alumnat haurà de ser capaç de:

  • reconèixer l’organització macroscòpica del sistema nerviós;
  • identificar-ne els principals tipus cel·lulars i l’organització tissular;
  • relacionar les característiques anatòmiques, histològiques i cel·lulars amb la funció del sistema nerviós;
  • comprendre l’origen embrionari de les principals estructures i poblacions cel·lulars;
  • analitzar preparacions anatòmiques i seccions histològiques;
  • aplicar aquests coneixements a la interpretació d’estudis experimentals i de les principals alteracions del sistema nerviós;
  • analitzar críticament possibles biaixos relacionats amb el sexe i el gènere en la producció i interpretació del coneixement neurocientífic.

Resultats d'aprenentatge

  • CA01 (Explicar, tant a un públic especialitzat en la neuroanatomia i neurobiologia cel·lular com a un de llec, les diferents estructures anatòmiques i les bases cel·lulars del sistema nerviós.) Explicar, tant a un públic especialitzat en la neuroanatomia i neurobiologia cel·lular com a un de llec, les diferents estructures anatòmiques i les bases cel·lulars del sistema nerviós.
  • CA02 (Relacionar l’arquitectura tissular de diferents àrees del sistema nerviós per interpretar-ne l’estructura i la funció.) Relacionar l’arquitectura tissular de diferents àrees del sistema nerviós per interpretar-ne l’estructura i la funció.
  • CA03 (Valorar l’existència de desigualtats per raó de gènere en la neuroanatomia i neurobiologia cel·lular.) Valorar l’existència de desigualtats per raó de gènere en la neuroanatomia i neurobiologia cel·lular.
  • KA01 (Reconèixer l’organització anatòmica del sistema nerviós.) Reconèixer l’organització anatòmica del sistema nerviós.
  • KA02 (Identificar les variabilitats neuronal i glial presents en el sistema nerviós.) Identificar les variabilitats neuronal i glial presents en el sistema nerviós.
  • KA03 (Indicar l’origen embrionari de les àrees del sistema nerviós i del seu contingent cel·lular.) Indicar l’origen embrionari de les àrees del sistema nerviós i del seu contingent cel·lular.
  • SA01 (Descobrir els orígens embrionaris de les diferents zones del sistema nerviós.) Descobrir els orígens embrionaris de les diferents zones del sistema nerviós.
  • SA02 (Analitzar les àrees del sistema nerviós.) Analitzar les àrees del sistema nerviós.
  • SA03 (Analitzar seccions histològiques dels sistemes nerviosos central i perifèric.) Analitzar seccions histològiques dels sistemes nerviosos central i perifèric.

Continguts

Programa de teoria i habilitats pràctiques

Desenvolupament del sistema nerviós

Professora: Judit Pampalona Sala

Zigot, mòrula i blàstula. Gastrulació. Neurulació primària i secundària. Formació de la medul·la espinal. Vesícules i curvatures encefàliques primàries: rombencèfal, mesencèfal i prosencèfal. Vesícules secundàries i els seus derivats: mielencèfal, metencèfal, mesencèfal, diencèfal i telencèfal.

Formació de l’escorça cerebral, els nuclis basals i l’hipocamp. Cresta neural i els seus derivats. Placodes ectodèrmiques. Formació del sistema nerviós perifèric: nervis espinals i nervis cranials. Formació del sistema nerviós autònom. Principis generals del desenvolupament dels òrgans dels sentits. Desenvolupament del sistema nerviós durant el període perinatal.

Neuroanatomia

Professor: Ignacio Delgado Martínez

Introducció a l’organització anatòmica del sistema nerviós central. Encèfal: vistes lateral, superior i basal. Organització general del crani i de les meninges cranials.

Cervell: hemisferis cerebrals, nuclis basals i regió diencefàlica. Tronc de l’encèfal: bulb raquidi o medul·la oblonga, pont i mesencèfal. Cerebel. Formació reticular.

Medul·la espinal: morfologia i organització general. Nervis espinals. Organització del raquis i de les meninges espinals. Sistema ventricular i circulació del líquid cefalorraquidi.

Nervis cranials: nuclis d’origen, trajecte i distribució perifèrica general. Organització general dels sistemes olfactori, visual, gustatiu, auditiu i vestibular.

Organització general del sistema nerviós autònom: divisions simpàtica i parasimpàtica. Principals vies ascendents i descendents. Vascularització arterial i venosa del sistema nerviós central. Principis bàsics de neuroanatomia comparada.

Neurobiologia cel·lular

Professora: Beatriz Almolda Ardid

Citologia neuronal. Citoesquelet neuronal i mecanismes de transport axonal. Ramificacions dendrítiques i terminals sinàptics.

Astròcits: metabolisme, citoesquelet, funcions i subtipus cel·lulars. Estructura i funció de la barrera hematoencefàlica. Micròglia: metabolisme, funcions i tipus cel·lulars. Glia radial: característiques i funcions. Ependimòcits i tanícits: localització, característiques i funcions. Glia satèl·lit del sistema nerviós perifèric.

Glia mielinitzant: oligodendròcits i cèl·lules de Schwann. Mielinització dels sistemes nerviosos central i perifèric. Estructura molecular de la mielina. Paranodes, incisures de Schmidt-Lanterman i nodes de Ranvier. Comunicació entre cèl·lules glials i entre neurones i glia mitjançant contactes cel·lulars i factors solubles.

Neurohistologia

Professora: Beatriz Almolda Ardid

Estructura bàsica del teixit nerviós. Organització microscòpica dels nervis i ganglis perifèrics.

Medul·la espinal: organització de les substàncies grisa i blanca. Cerebel: organització de les substàncies grisa i blanca. Citoarquitectura de l’escorça cerebral. Organització laminar del neocòrtex. Sistema límbic i citoarquitectura de l’hipocamp.

Ventricles i plexes coroides. Organització i estructura de les meninges. Tècniques bàsiques per a l’estudi histològic del sistema nerviós.

Neurogènesi i gliogènesi

Professor: Joaquim Martí Clua

Neurogènesi embrionària, perinatal i postnatal. Programes neurogenètics. Utilització d’anàlegs de la timidina: timidina tritiada i bromodesoxiuridina.

Migració i destinació neuronal. Contribució de la glia radial. Migracions convergents i divergents. Gradients neurogènics. Gènesi de les cèl·lules glials. Cèl·lules mare, cèl·lules descendents i destinació d’aquestes cèl·lules.

Origen i característiques glials de les cèl·lules mare neurals adultes. Zones germinatives de l’encèfal adult: neurogènesi i gliogènesi. Models animals i estudis en éssers humans. Cèl·lules mare neurals i cèl·lules mare tumorals. Origen i desenvolupament dels tumors cerebrals malignes.


Sessions pràctiques de laboratori

Laboratori de Neurohistologia

Professora: Beatriz Almolda Ardid

  • Anàlisi de preparacions microscòpiques mitjançant tècniques histològiques i immunohistoquímiques.
  • Estudi de marcadors cel·lulars específics en teixits afectats per malalties neurològiques, com ara la malaltia d’Alzheimer o l’esclerosi múltiple.
  • Realització i anàlisi de tincions immunocitològiques en cultius mixtos de cèl·lules glials i, quan correspongui, en teixit cerebral de ratolí o rata.
  • Identificació de diferents poblacions neurals, des de cèl·lules indiferenciades fins a cèl·lules madures.

Sala de dissecció

Professorat: Ignacio Delgado Martínez i Andrea Vidal León

Observació, identificació i anàlisi d’estructures anatòmiques en preparacions i talls topogràfics del sistema nerviós humà.

Per accedir a la sala de dissecció de la Facultat de Medicina és obligatori:

  • portar bata i guants;
  • haver completat la formació o acreditació requerida per la Facultat per accedir a la sala;
  • complir les normes de seguretat, respecte i confidencialitat aplicables al material anatòmic.

No està permès fer fotografies, vídeos ni cap altre tipus de registre audiovisual a la sala de dissecció.


Perspectiva de sexe i gènere

La perspectiva de sexe i gènere s’incorporarà de manera transversal als diferents blocs del mòdul. S’analitzaran críticament la representació de dones i homes en la recerca neurocientífica, la utilització adequada de les variables sexe i gènere i els possibles biaixos derivats del disseny experimental, la selecció de les mostres o la interpretació dels resultats.

Quan sigui pertinent, s’estudiaran diferències biològiques relacionades amb el sexe, evitant atribuir-les automàticament a factors de gènere.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Neurobiologia cel·lular, Neurogènesis i Gliogènesis, i Neurohistologia 26 1,04
Activitats on line i tutories 50 2
Estudi personal, lectura i comprensió d'articles, assimilació conceptual dels continguts 113 4,52
Neuroanatomia i desenvolupament Sistema Nerviós 26 1,04

Activitats dirigides

Classes teòriques

Les classes teòriques tindran un caràcter principalment expositiu i es desenvoluparan a l’aula, d’acord amb l’horari establert.

El professorat presentarà els conceptes fonamentals de cada bloc i orientarà l’alumnat sobre la seva integració anatòmica, histològica, cel·lular i embrionària. Les explicacions es podran complementar amb imatges anatòmiques, preparacions histològiques, esquemes, resultats experimentals i articles científics.

L’alumnat haurà de completar els continguts exposats mitjançant l’estudi personal i la consulta de la bibliografia recomanada.

Pràctiques de laboratori

Les pràctiques es desenvoluparan a la sala de dissecció i al laboratori de Neurohistologia. Es basaran en l’observació i l’anàlisi guiada de preparacions anatòmiques, talls topogràfics, imatges microscòpiques, preparacions histològiques i tècniques immunocitològiques.

Les pràctiques es faran en espais específicament equipats, dins de l’horari programat i amb supervisió presencial del professorat.


Activitats supervisades

Les activitats supervisades inclouran el seguiment de materials i activitats proposats mitjançant el Campus Virtual, la resolució raonada de qüestions relacionades amb els continguts, la interpretació d’imatges o preparacions i les tutories acadèmiques.

Les tutories podran ser individuals o en grups reduïts i s’acordaran prèviament amb el professorat.


Activitats autònomes

Les activitats autònomes comprendran:

  • lectura crítica de textos i articles científics;
  • estudi personal dels continguts;
  • elaboració d’esquemes i resums;
  • revisió d’imatges anatòmiques i preparacions histològiques;
  • integració conceptual dels continguts dels diferents blocs.


Idioma

La docència s’impartirà principalment en castellà. Alguns materials docents, articles científics o activitats específiques podran ser en anglès.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluació continuada de les activitats formatives 10% 4 0,16 CA01, CA02, CA03, KA01, KA02, KA03, SA02, SA03
Avaluació pràctica de Neurohistologia 5% 1 0,04 CA01, CA02, KA02, KA03, SA02, SA03
Avaluació pràctica de Neuroanatomia 5% 1 0,04 CA01, CA02, KA02, KA03, SA02, SA03
Avaluació escrita de Neurogènesi i Gliogènesi 12% 0,5 0,02 CA03, SA01
Avaluació escrita de Neurobiologia Cel·lular i Neurohistologia 28% 1,5 0,06 CA01, CA02, CA03, KA02, SA03
Avaluació escrita de Neuroanatomia i Desenvolupament del Sistema Nerviós 40% 2 0,08 CA01, CA02, CA03, KA01, KA03, SA01, SA02

Avaluació del mòdul

1. Avaluació continuada de les activitats formatives: 10 %

S’avaluaran el seguiment i la participació activa de l’alumnat en les activitats dirigides i supervisades del mòdul.

La qualificació es basarà en evidències com ara la realització de les activitats proposades, la resolució raonada de qüestions, la interpretació d’imatges o preparacions, les intervencions pertinents durant les sessions i el compliment de les tasques indicades pel professorat. La mera assistència no serà suficient per obtenir la qualificació màxima.

Per ser avaluat en aquesta activitat caldrà assistir, com a mínim, al 80 % de les activitats formatives dirigides en les quals es controli l’assistència. Les absències justificades es valoraran d’acord amb els procediments establerts per la Facultat.

2. Avaluació pràctica de Neuroanatomia: 5 %

Prova objectiva estructurada d’identificació i anàlisi d’estructures anatòmiques en preparacions, talls topogràfics o imatges del sistema nerviós.

3. Avaluació pràctica de Neurohistologia: 5 %

Prova objectiva estructurada d’identificació i interpretació d’estructures, tipus cel·lulars i característiques tissulars en preparacions o imatges histològiques.

4. Avaluació escrita de Neuroanatomia i Desenvolupament del Sistema Nerviós: 40 %

Prova escrita formada per preguntes objectives de resposta limitada, preguntes de resposta curta i exercicis d’identificació o reconeixement d’estructures.

5. Avaluació escrita de Neurobiologia Cel·lular i Neurohistologia: 28 %

Prova escrita formada per preguntes objectives de resposta limitada, preguntes de resposta curta i exercicis d’identificació o interpretació d’estructures i preparacions histològiques.

6. Avaluació escrita de Neurogènesi i Gliogènesi: 12 %

Prova escrita formada per preguntes objectives de resposta limitada i preguntes de resposta curta sobre els continguts del bloc.


Criteris per superar el mòdul

Per aplicar les ponderacions anteriors s’hauran de complir simultàniament els requisits següents:

  • No obtenir una qualificació de 0,0 en cap activitat d’avaluació.
  • Obtenir una qualificació mínima de 4,0 sobre 10,0 en cadascuna de les activitats següents:
  • avaluació pràctica de Neuroanatomia;
  • avaluació pràctica de Neurohistologia;
  • avaluació escrita de Neuroanatomia i Desenvolupament del Sistema Nerviós;
  • avaluació escrita de Neurobiologia Cel·lular i Neurohistologia;
  • avaluació escrita de Neurogènesi i Gliogènesi.
  • Obtenir una qualificació final ponderada igual o superior a 5,0 sobre 10,0.

Quan la mitjana ponderada sigui igual o superior a 5,0, però no s’assoleixi la qualificació mínima exigida en alguna de les activitats, la qualificació final màxima del mòdul serà de 4,8.

Les avaluacions pràctiques i l’avaluació continuada no són recuperables. En conseqüència, una qualificació inferior a 4,0 en qualsevol de les dues avaluacions pràctiques impedirà superar el mòdul en la convocatòria corresponent.


Recuperació

L’alumnat que no hagi superat el mòdul podrà presentar-se a la recuperació d’una o diverses de les proves escrites següents:

  • avaluació de Neuroanatomia i Desenvolupament del Sistema Nerviós;
  • avaluació de Neurobiologia Cel·lular i Neurohistologia;
  • avaluació de Neurogènesi i Gliogènesi.

La recuperació de cada bloc tindrà característiques equivalents a les de la prova escrita ordinària corresponent.

La qualificació obtinguda en la recuperació substituirà la qualificació obtinguda prèviament en el mateix bloc, encara que sigui inferior. Després de la recuperació s’aplicaran novament les ponderacions i els requisits mínims establerts per superar el mòdul.

No es podran recuperar:

  • l’avaluació continuada de les activitats formatives;
  • l’avaluació pràctica de Neuroanatomia;
  • l’avaluació pràctica de Neurohistologia.

Per poder participar en la recuperació, l’alumnat haurà d’haver estat avaluat prèviament en activitats el pes conjunt de les quals equivalgui, com a mínim, a dos terços de la qualificació total del mòdul.

Criteri de «No avaluable»

L’alumnat serà qualificat com a «No avaluable» quan les activitats d’avaluació realitzades representin menys d’un terç de la qualificació final del mòdul.

Quan l’alumnat hagi realitzat activitats que representin almenys un terç, però menys de dos terços de la qualificació final, la qualificació es calcularà a partir de les evidències presentades, però l’alumnat no podrà participar en la recuperació.

Revisió de les qualificacions

El professorat comunicarà, a través del Campus Virtual, la data i el procediment per revisar les qualificacions de cada activitat d’avaluació i la qualificació final del mòdul.


Avaluació única

Aquest mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.


Irregularitats en els actes d’avaluació

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació —inclosos el frau acadèmic, el plagi o l’ús indegut d’eines d’intel·ligència artificial quan no estigui expressament autoritzat— que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació comportarà una qualificació de 0 en aquest acte d’avaluació.

Quan per superar el mòdul sigui imprescindible obtenir una nota mínima en l’activitat afectada, o quan es produeixin diverses irregularitats en activitats d’avaluació del mateix mòdul, la qualificació final del mòdul serà de 0.

Amb independència de les conseqüències acadèmiques anteriors, es podrà iniciar el procediment disciplinari corresponent.


Bibliografia

  • Felten, D. L., O’Banion, K., Maida, M. S. i Netter, F. H. (2022). Netter. Atlas de neurociencia. 4a edició. Elsevier.
  • Junqueira, L. C. i Carneiro, J. (2022). Histología básica. 13a edició. Editorial Médica Panamericana. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/l3nsql/alma991010721978306709
  • Kandel, E. R., Koester, J. D., Mack, S. H. i Siegelbaum, S. A. (2021). Principles of Neural Science. 6a edició. McGraw Hill. Accés restringit als usuaris de la UAB.
  • Mai, J. K. i Paxinos, G. (2011). The Human Nervous System. 3a edició. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UAB.
  • Jacobson, S., Pugsley, S. i Marcus, E. M. (2025). Neuroanatomy for the Neuroscientist. 4a edició. Springer Nature Switzerland.
  • Matthews, G. G. (2000). Neurobiology: Molecules, Cells and Systems. 2a edició. John Wiley & Sons. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/312ict/alma991011183744006709
  • Moore, K. L., Persaud, T. V. N. i Torchia, M. G. (2019). The Developing Human: Clinically Oriented Embryology. 11a edició. Elsevier.
  • Pawlina, W. (2020). Ross. Histología: texto y atlas. 8a edició. Wolters Kluwer.
  • Purves, D., Augustine, G. J., Fitzpatrick, D. et al. (2018). Neuroscience. 6a edició. Oxford University Press.
  • Sadler, T. W. (2019). Langman. Embriología médica. 14a edició. Wolters Kluwer. Accés restringit als usuaris de la UB i la UAB.
  • Splittgerber, R. (2019). Snell. Neuroanatomía clínica. 8a edició. Wolters Kluwer.
  • Standring, S. (ed.) (2021). Gray’s Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice. 42a edició. Elsevier. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/l3nsql/alma991010606573306709
  • ten Donkelaar, H. J., Kachlik, D. i Tubbs, R. S. (2018). An Illustrated Terminologia Neuroanatomica: A Concise Encyclopedia of Human Neuroanatomy. 1a edició. Springer.
  • Waxman, S. G. (2007). Molecular Neurology. 1a edició. Elsevier. Accés restringit als usuaris de la UB i la UAB.
  • Watson, C., Kirkcaldie, M. i Paxinos, G. (2010). The Brain: An Introduction to Functional Neuroanatomy. 1a edició. Elsevier. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/l3nsql/alma991010380562006709

La disponibilitat de les edicions electròniques es pot consultar mitjançant el cercador de les Biblioteques de la UAB. El professorat podrà proporcionar bibliografia addicional i articles científics a través del Campus Virtual.

Programari

No es requereix cap programari específic per cursar el mòdul. Els materials digitals necessaris es facilitaran mitjançant el Campus Virtual o les aplicacions institucionals de la UAB.


Ús de la intel·ligència artificial

En aquest mòdul es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial exclusivament com a eina de suport per a la cerca inicial d’informació, la comprensió de conceptes, la correcció lingüística o la traducció de textos.

Les eines d’intel·ligència artificial no s’han de considerar fonts científiques. L’alumnat haurà de contrastar la informació obtinguda amb bibliografia acadèmica i serà responsable de l’exactitud, l’originalitat i la citació adequada del contingut presentat.

No està permès utilitzar eines d’intel·ligència artificial per generar totalment o parcialment les respostes d’exàmens, proves pràctiques o altres activitats avaluables, llevat que el professorat n’autoritzi expressament l’ús en una activitat concreta.

Quan l’ús de la intel·ligència artificial estigui autoritzat en una activitat avaluable, l’alumnat haurà de:

• identificar clarament quines parts han estat generades o modificades mitjançant aquesta tecnologia;

• indicar les eines utilitzades;

• descriure la finalitat de la seva utilització;

• incloure una reflexió crítica sobre la seva influència en el procés i en el resultat final.

La manca de transparència o l’ús no autoritzat de la intel·ligència artificial es consideraran irregularitats acadèmiques i s’aplicaran les conseqüències establertes a l’apartat «Irregularitats en els actes d’avaluació».



Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PLABm) Pràctiques de laboratori (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PLABm) Pràctiques de laboratori (màster) 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt