Logo

Organització i Competències Municipals per a l'Ordenació de la Ciutat Intel·ligent

Codi: 108539
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Judith Gifreu Font
Correu electrònic :
judith.gifreu@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

L’assignatura no pressuposa coneixements jurídics previs. Els conceptes de dret públic necessaris per al seguiment del curs s’introduiran de manera progressiva i aplicada a casos reals o versemblants de gestió municipal.

L'assignatura s'imparteix en català.

Objectius

L’assignatura té per objectiu principal proporcionar a l’alumnat les eines bàsiques per comprendre com s’organitza jurídicament un ajuntament i com es poden desplegar projectes de ciutat intel·ligent dins del marc competencial, organitzatiu, urbanístic, contractual, financer i garantista propi de l’Administració local.

La ciutat intel·ligent no és només una ciutat amb sensors, dades, plataformes digitals o sistemes automatitzats. Des del punt de vista públic, és una ciutat en què la tecnologia s’utilitza per millorar serveis urbans, prendre millors decisions, optimitzar recursos, incrementar la sostenibilitat i reforçar la qualitat de vida de la ciutadania. Perquè això sigui possible, els projectes smart city han de ser jurídicament viables: l’ajuntament ha de tenir competència per actuar, ha de triar l’instrument jurídic adequat, ha de poder contractar o finançar correctament el projecte, ha de respectar la normativa urbanística i sectorial, ha de protegir les dades personals i ha de garantir transparència, participació i control democràtic.

L’assignatura vol apropar l’alumnat d’un grau de perfil tecnològic i urbà al dret administratiu aplicat, com una capa imprescindible de viabilitat dels projectes urbans innovadors. Per això, el curs es planteja com un laboratori de projectes municipals: a partir d’un repte real o simulat formulat amb la col·laboració d’un ajuntament o institució local, l’alumnat haurà de dissenyar el full de ruta jurídic i organitzatiu per fer possible una actuació de ciutat intel·ligent i sostenible.

Aquesta assignatura complementa les assignatures tècniques del grau. Mentre que altres matèries proporcionen a l’alumnat les eines per dissenyar, modelitzar o desenvolupar solucions de ciutat intel·ligent, aquesta assignatura se centra en la seva viabilitat administrativa i institucional. L’objectiu és que l’alumnat sigui capaç no només d’idear un projecte smart city, sinó també de saber com presentar-lo davant un ajuntament, quin encaix competencial té, quin instrument jurídic requereix, com es pot contractar, com es pot finançar mitjançant subvencions o altres fonts públiques, i quins requisits administratius, urbanístics, ambientals, contractuals i de protecció de dades cal tenir en compte per fer-lo possible.

Els objectius específics són:

  1. Conèixer l’organització bàsica dels governs locals i el paper dels òrgans polítics, directius i tècnics municipals en l’adopció de decisions urbanes.
  2. Identificar les competències municipals relacionades amb la ciutat intel·ligent: urbanisme, medi ambient urbà, mobilitat, serveis públics, energia, residus, aigua, espai públic, habitatge, seguretat, participació ciutadana, administració digital i gestió de dades.
  3. Comprendre les relacions entre l’ajuntament i altres administracions públiques —Generalitat, Estat, diputacions, consells comarcals, Unió Europea i altres ens públics— en projectes urbans complexos.
  4. Introduir les nocions bàsiques d’urbanisme necessàries per desplegar infraestructures, sensors, xarxes, serveis o plataformes vinculades a la ciutat intel·ligent.
  5. Conèixer els instruments jurídics que pot utilitzar un ajuntament: ordenances, plans, reglaments, instruccions, convenis, contractes públics, subvencions, encàrrecs, autoritzacions i llicències.
  6. Analitzar com es contracten els projectes tecnològics urbans i quins riscos jurídics presenten: definició de l’objecte contractual, solvència, criteris d’adjudicació, propietat de les dades, interoperabilitat, manteniment, dependència del proveïdor i reversibilitat.
  7. Comprendre el funcionament bàsic de les subvencions i del finançament públic de projectes de ciutat intel·ligent, inclosos els fons europeus i les convocatòries vinculades a la innovació urbana, la sostenibilitat i la digitalització.
  8. Identificar els principals riscos jurídics associats a l’ús de dades, sensors, intel·ligència artificial i sistemes automatitzats en l’àmbit municipal.
  9. Elaborar, en equip, una proposta de projecte municipal de ciutat intel·ligent jurídicament viable.

Resultats d'aprenentatge

  • CM12 (Aplicar solucions innovadores per a resoldre els problemes de planificació urbana en el context de la pràctica professional.) Aplicar solucions innovadores per a resoldre els problemes de planificació urbana en el context de la pràctica professional.
  • KM18 (Identificar problemàtiques ambientals, de mobilitat i ordenació del territori de manera prioritzada.) Identificar problemàtiques ambientals, de mobilitat i ordenació del territori de manera prioritzada.
  • SM16 (Utilitzar tècniques quantitatives i qualitatives per a l’estudi, la modelització i la planificació dels sistemes energètics, la mobilitat i l’ordenació territorial.) Utilitzar tècniques quantitatives i qualitatives per a l’estudi, la modelització i la planificació dels sistemes energètics, la mobilitat i l’ordenació territorial.
  • SM17 (Modelitzar la planificació i la gestió de serveis i infraestructures en relació amb l’energia, el cicle de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i els residus.) Modelitzar la planificació i la gestió de serveis i infraestructures en relació amb l’energia, el cicle de l’aigua, la contaminació atmosfèrica i els residus.

Continguts

Programa

Tema 1. La ciutat intel·ligent i sostenible com a projecte públic municipal. La ciutat intel·ligent com a espai d’integració entre tecnologia, sostenibilitat, serveis públics i drets de ciutadania. La ciutat sostenible com a objectiu jurídic i polític. La funció del dret administratiu en el desplegament de solucions innovadores per a la planificació urbana. De la solució tècnica al projecte públic municipal. La viabilitat jurídica com a condició perquè una innovació urbana pugui ser adoptada i executada per un ajuntament.

Tema 2. L’ajuntament com a organització de govern urbà. El municipi com a Administració bàsica de gestió urbana. Estructura administrativa municipal. Presa de decisions en projectes urbans complexos. El paper dels equips tècnics en la definició, execució i control de polítiques de ciutat intel·ligent.

Tema 3. Competències municipals i governança multinivell.Autonomia local i sistema de competències. Competències pròpies, delegades i compartides. Serveis mínims municipals. Competències municipals en ordenació urbanística, medi ambient urbà, mobilitat, energia, cicle de l’aigua, residus, contaminació atmosfèrica, espai públic, habitatge, participació ciutadana i administració digital. Relacions de l’ajuntament amb altres administracions i amb institucions europees. Convenis, delegacions, encàrrecs, assistència tècnica i finançament supramunicipal.

Tema 4. Ordenació territorial, planejament urbanístic i espai públic intel·ligent. El planejament territorial i urbanístic com a base de la ciutat sostenible. Classificació i qualificació del sòl. Sistemes urbanístics, equipaments, espais lliures, vialitat i infraestructures. Implantació d’infraestructures tecnològiques urbanes: sensors, xarxes, punts de recàrrega, estacions ambientals, enllumenat intel·ligent, mobiliari urbà, infraestructures verdes i espai públic. Llicències, comunicacions, autoritzacions i ocupació del domini públic. Connexió entre planejament, modelització urbana i gestió intel·ligent de la ciutat.

Tema 5. Medi ambient urbà, qualitat ambiental i adaptació climàtica. Competències municipals en protecció del medi ambient urbà. Contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. Xarxes de sensors ambientals i sistemes de mesura de la qualitat de l’aire. Zones de baixes emissions i altres instruments municipals de millora ambiental. Plans climàtics locals, adaptació al canvi climàtic, renaturalització urbana i infraestructura verda. Règim jurídic dels indicadors ambientals, de la informació ambiental i de la participació ciutadana en les polítiques ambientals urbanes.

Tema 6. Mobilitat urbana intel·ligent i sostenible. Competències locals en mobilitat, trànsit, transport urbà, aparcament i espai públic. Plans de mobilitat urbana sostenible. Zones de baixes emissions, regulació de l’aparcament, distribució urbana de mercaderies, mobilitat compartida, punts de recàrrega i dades de mobilitat. Plataformes digitals de gestió del trànsit i de la mobilitat. Riscos jurídics vinculats a càmeres, sensors, sistemes automatitzats de control, dades de mobilitat i presa de decisions basada en dades.

Tema 7. Serveis urbans essencials: energia, aigua i residus. Paper dels municipis en la transició energètica urbana: eficiència energètica, equipaments municipals, enllumenat públic intel·ligent, autoconsum, comunitats energètiques locals, punts de recàrrega i xarxes urbanes de calor i fred. Competències locals en abastament d’aigua, sanejament, clavegueram, drenatge urbà i gestió d’aigües pluvials. Digitalització del cicle de l’aigua: comptadors intel·ligents, sensors de consum, detecció de fuites i monitoratge de xarxes. Competències municipals en residus urbans, recollida selectiva, contenidors intel·ligents, identificació d’usuaris, fiscalitat ambiental, economia circular i traçabilitat del servei.

Tema 8. Contractació pública, gestió de serveis i col·laboració publicoprivada. La contractació pública com a instrument de desplegament de projectes smart city. Contractes de serveis, subministraments, obres, concessions i contractes mixtos. Contractació de sensors, plataformes urbanes, sistemes energètics, serveis de mobilitat, gestió de l’aigua, residus, neteja viària i manteniment urbà. Plecs, solvència, criteris d’adjudicació, lots, interoperabilitat, ciberseguretat, propietat de les dades, manteniment, continuïtat del servei i reversibilitat. Gestió directa i indirecta dels serveis públics locals. Riscos de dependència tecnològica i pèrdua de control públic.

Tema 9. Subvencions, finançament i instruments municipals d’ordenació. La subvenció com a instrument de foment. Bases reguladores, convocatòries, beneficiaris, criteris de valoració, despeses subvencionables, justificació i control. Finançament europeu, estatal, autonòmic, provincial i metropolità de projectes urbans sostenibles i intel·ligents. Memòria de projecte, pressupost, calendari, indicadors i sostenibilitat econòmica. Ordenances, reglaments, plans municipals, instruccions, protocols, cartes de serveis, convenis, plecs i estratègies urbanes. Quan cal una norma i quan és suficient un instrument de planificació o gestió.

Tema 10. Dades urbanes, intel·ligència artificial i clínica del projecte ABR. Dades urbanes per a la planificació i la gestió de serveis. Ús de dades quantitatives i qualitatives en mobilitat, energia, aigua, residus, contaminació atmosfèrica i ordenació territorial. Plataformes de ciutat, bessons digitals, sistemes predictius i quadres de comandament municipal. Protecció de dades, transparència, reutilització de la informació pública, ciberseguretat i governança de la dada. Ús d’intel·ligència artificial en la gestió municipal: supervisió humana, no discriminació, explicabilitat i responsabilitat.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lectura de normativa i materials docents i institucionals 25 1 KM18
Preparació del projecte ABR 45 1,8 SM17
Classes teoricopràctiques 25 1 KM18
Seguiment del projecte ABR 20 0,8 CM12, SM17
Taller ABR 20 0,8 SM16, SM17
Gamificació i resolució de casos 15 0,6 CM12, KM18

L’assignatura s’impartirà mitjançant una metodologia d'aprenentatge basat en reptes (ABR). El curs combinarà explicacions teòriques, anàlisi de casos, gamificació i treball en equip. Tanmateix, el fil conductor de l’assignatura serà el desenvolupament d’un projecte ABR vinculat a un repte de ciutat intel·ligent i sostenible que es plantejarà amb la col·laboració d’una institució pública que treballi en polítiques d’innovació urbana, dades, sostenibilitat, mobilitat, energia, espai públic o transformació digital.

La metodologia vol acostar l’alumnat al funcionament real d’un ajuntament. Per això, cada equip haurà d’actuar com si fos una unitat tècnica encarregada de preparar el projecte per...

Les activitats formatives inclouran:

  • Classes teoricopràctiques sobre organització municipal, competències locals, urbanisme, contractació pública, subvencions, dades, transparència i intel·ligència artificial.
  • Tallers de gamificació i resolució de casos vinculats a projectes urbans intel·ligents.
  • Treball en equip per elaborar el projecte ABR.
  • Lectura i anàlisi de normativa, guies institucionals, plecs, convocatòries de subvencions i documents municipals.
  • Sessions de clínica jurídica i revisió dels projectes.
  • Presentació oral final davant un escenari institucional simulat.

La documentació, els materials docents i les comunicacions relatives a l’assignatura es canalitzaran a través del Campus Virtual.

Es valorarà la conveniència de realitzar una visita externa al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Projecte ABR 40% 0 0 SM16, SM17
Exposició oral projecte ABR 15% 0 0 CM12, KM18
Dos casos pràctics/activitats gamificades en grup i un cas pràctic/activitat gamificada individual. 45% 0 0 CM12, KM18

L'assignatura preveu 2 tipus d'avaluació:

1.- Avaluació continuada: L’avaluació es farà mitjançant avaluació continuada i s’articularà a partir de tres activitats principals: resolució de casos pràctics i activitats gamificades desenvolupades en el marc de les sessions teoricopràctiques (45 %), l’elaboració del projecte ABR (40 %) i la seva defensa oral (15 %).

L’avaluació continuada s’articularà a partir de tres activitats principals.

. Tres casos pràctics i/ o activitats gamificades realitzats en el marc de les sessions teoricopràctiques (activitat individual i grupal). Al llarg del curs es plantejaran tres activitats aplicades que permetran valorar la capacitat de l’alumnat per identificar problemes jurídics i institucionals vinculats a projectes de ciutat intel·ligent. Dos seran activitats d'avaluació grupal i una serà d'avaluació individual. Aquestes activitats podran consistir en la resolució de casos breus, simulacions de presa de decisions municipals, identificació de l’administració competent, lectura d’una convocatòria de subvencions, preparació d’una estratègia bàsica de contractació, anàlisi de l’ocupació de l’espai públic, valoració de riscos en l’ús de dades urbanes o resolució de conflictes entre diferents interessos públics. També es podran utilitzar dinàmiques gamificades, com reptes per equips, rols municipals, proves de decisió ràpida, classificació de riscos jurídics o defensa d’opcions alternatives davant una situació municipal concreta. Es valorarà la capacitat d’aplicar els conceptes treballats a classe, la qualitat del raonament, la justificació de les decisions, la participació efectiva i la capacitat de treballar amb informació jurídica i institucional bàsica.

. Dossier final del projecte ABR (activitat grupal). Cada equip haurà de lliurar una proposta completa vinculada al repte de ciutat intel·ligent i sostenible plantejat durant el curs. El dossier haurà d’incloure la memòria executiva del projecte, la justificació de l’interès públic, la identificació de la problemàtica urbana que es vol abordar, el mapa competencial, la identificació de les administracions implicades, el mapa organitzatiu municipal, l’instrument jurídic proposat, els elements urbanístics o d’ocupació del domini públic que siguin necessaris, l’estratègia de contractació pública o de forma de gestió, les possibles vies de finançament o subvenció, l’anàlisi de dades, transparència, protecció de dades i ciberseguretat, la matriu de riscos jurídics i institucionals, i una proposta bàsica de calendari i indicadors d’avaluació. Es valorarà especialment que el projecte no sigui només una idea tècnica, sinó una proposta administrativament tramitable, jurídicament fonamentada, financerament realista i adequada al funcionament ordinari d’un ajuntament.

. Defensa oral del projecte ABR (activitat grupal). Els equips hauran de presentar i defensar la seva proposta davant un escenari acadèmic o institucional, preferentment amb participació de persones vinculades a l’administració local o a polítiques d’innovació urbana. Es valorarà la claredat expositiva, la capacitat de síntesi, la solidesa de la justificació jurídica, la viabilitat administrativa del projecte, la resposta a les preguntes formulades i la capacitat de comunicar una proposta tècnica i jurídica a un públic no necessàriament especialitzat.

Els 3 casos pràctics /activitat de gamificació i la defensa oral són recuperables prèvia valoració per part de al professora de les raons de la no assistència a l'activitat en el dia fixat. El dossier ABR no són recuperables.

En l'avaluació continuada, l'assistència a classe no és obligatòria però es tindrà en compte en la nota final de l'assignatura. En el cas que estigui degudament justificat (malaltia, força major o similar), es podrà faltar a una de les activitats avaluables consistents en casos, controls o comentaris, que no es computarà en la nota final; si manca justificació, l'activitat es comptarà amb un zero.

Reavaluació: L'alumnat que suspengui l'assignatura podrà ser reavaluat sempre que obtingui, com a mínim, una nota igual a 3 punts sobre 10. La reavaluació consistirà en la realització d'un examen escrit (50% de la nota) i de dos casos pràctics sobre el contingut del programa (25 % + 25 % de la nota).


2.- Avaluació única: Avaluació individual. L'alumnat que, de forma justificada i prèvia autorització docent, no pugui assistir a les classes, podrà avaluar-se el dia fixat oficialment per a l'examen de l'assignatura mitjançant la realització d'un examen escrit (50% de la nota) i de dos casos pràctics sobre el contingut del programa (25 % + 25 % de la nota).

Reavaluació: S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l'avaluació continuada.

Criteris generals

1.- L'assignatura se supera quan s'obté una nota final de 5 sobre 10 punts. Tanmateix, es requereix superar una nota mínima de 2,5 (sobre 4,5) en el dossier ABR.

2.- El retorn i/o la qualificació de les activitats d’avaluació per part del professorat es farà en un ytermini màxim d'una setmana. Per a cada activitat d’avaluació, s’indicarà un lloc, data i hora de revisió en la que l'alumnat podrà revisar l’activitat amb el professorat. En aquest context, es podran fer reclamacions sobre la nota de l’activitat, que seran avaluades pel professorat responsable de l’assignatura. Si l'alumnat no es presenta a aquesta revisió, no es revisarà posteriorment aquesta activitat.

3.- L’alumnat podrà sol·licitar la revisió de les qualificacions de les activitats avaluables dins del termini que s’indiqui en el moment de la publicació de cada nota. La revisió es farà preferentment mitjançant tutoria o sessió concertada amb el professorat.

4.- La menció de matrícula d’honor es podrà atorgar a l’alumnat que hagi obtingut una qualificació final igual o superior a 9,0, d’acord amb els límits establerts per la normativa acadèmica aplicable. El nombre de matrícules d’honor no podrà excedir el 5 % de l’alumnat matriculat a l’assignatura en el curs acadèmic corresponent, llevat que el nombre d’estudiants matriculats sigui inferior a 20, cas en què se’n podrà concedir una. Quan hi hagi més estudiants amb qualificació igual o superior a 9,0 que matrícules d’honor disponibles, la concessió es farà atenent, de manera conjunta, la qualificació final més alta, la qualitat del dossier final del projecte ABR, la solidesa de la defensa oral, la participació sostinguda en les activitats teoricopràctiques i gamificades, i la capacitat d’integrar de manera rigorosa els aspectes competencials, jurídics, contractuals, financers, ambientals i de dades del projecte. En cas d'empat, la matrícula d'honor es decidirà per sorteig.

5.- L’estudiant tindrà la qualificació de no avaluable quan no hagi aportat prou evidències d’avaluació per poder valorar l’assoliment dels resultats d’aprenentatge de l’assignatura. A aquests efectes, es considerarà no avaluable l’estudiant que no hagi realitzat activitats d’avaluació per un valor superior al 30 % de la qualificació final de l’assignatura, d’acord amb les orientacions d’avaluació de la UAB.

6.- En cas que l’estudiant copiï, cometi plagi o sigui descobert amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d’avaluació, el professorat el qualificarà amb un 0 en aquest acte d’avaluació, i notificarà el fet al Deganat de la Facultat presentant un informe sobre les circumstàncies i evidències del fet produït per sol·licitar l’obertura d’un eventual expedient disciplinari a l’estudiant. Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixin més d’una irregularitat en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0.

7.- Ús restringit de la IA generativa: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'IA en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos, traduccions, etc. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en l'activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. La professora advertirà prèviament si hi ha alguna activitat en què no es permeti l'ús de la IA.

8.- No hi ha tractament diferenciat pels estudiants repetidors de l'assignatura.

9.- Sol·licitud de reprogramacions: aplicable en cas que l’estudiant pateixi una malaltia greu o qualsevol altra situació excepcional justificada que li impedeixin desenvolupar l'activitat formativa.Podeu consultar els criteris i instruccions per a l'avaluació de l'Escola d'Enginyeria.

10.- L’alumnat amb discapacitat o necessitats educatives de suport educatiu (NESE) pot contactar amb el Servei d’Igualtat i Diversitat de la UAB que dona suport específic pel desenvolupament d’una vida acadèmica i social plena i autònoma a la universitat.

Bibliografia

No hi ha bibliografia obligatòria.

Bibliografia bàsica recomanada


  • ALMONACID LAMELAS, Víctor, Vademécum de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las entidades locales, El Consultor de los Ayuntamientos, Madrid, 2013.
  • CAMPOS ACUÑA, María Concepción, “Administración digital e inteligencia artificial: ¿un nuevo paradigma en el Derecho público?”, en RAMIÓ, Carles, coord., Repensando la Administración digital y la innovación pública, INAP, Madrid, 2021, p. 109-142.
  • CÀTEDRA ENRIC PRAT DE LA RIBA D'ESTUDIS JURÍDICS LOCALS-ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS, Col·lecció Sóc regidor i ara què?, 14 volums, Barcelona, 2023: Disponible a https://acm.cat/actualitat/publicacions/
  • CERRILLO I MARTÍNEZ, Agustí, El derecho para una inteligencia artificial centrada en el ser humano y al servicio de las instituciones, Aranzadi, Cizur Menor, 2021.
  • CERRILLO I MARTÍNEZ, Agustí, La gobernanza de la inteligencia artificial en las administraciones públicas, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2022.
  • FACCIOLI, Carlotta, Calidad del aire y ciudad inteligente (Smart City), Atelier, Barcelona, 2020.
  • FERNÁNDEZ FERRARONS, Mònica, El procediment d’elaboració de les ordenances locals a la llum de la millora de la regulació, Atelier, Barcelona, 2020.
  • FONT I LLOVET, Tomàs; GALÁN GALÁN, Alfredo, Anuario del Gobierno Local, Fundación Democracia y Gobierno Local, diverses edicions.
  • GIFREU FONT, Judith; FUENTES GASÓ, Josep Ramon, dirs., Règim jurídic dels governs locals de Catalunya, 2a ed., Tirant lo Blanch, València, 2022.
  • LORA-TAMAYO VALLVÉ, Marta, Manual de Derecho Local, Iustel, Madrid, 2015.
  • MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, José Manuel, coord., La gestión de los servicios públicos locales, El Consultor de los Ayuntamientos, Madrid, 2019.
  • PALMA ORTIGOSA, Adrián; SORIANO ARNANZ, Alba, “Gobernar con algoritmos: fundamentos jurídicos de la inteligencia artificial en el sector público”, Revista General de Derecho Administrativo, núm. 72, 2026.
  • REVUELTA PÉREZ, Isabel, “Comunidades energéticas: desafíos jurídicos para los entes locales”, Anuario de Derecho Municipal, núm. 16, 2022.
  • RIVERO YSERN, José Luis, Manual de Derecho Local, Civitas, Madrid, darreres edicions.
  • VELASCO CABALLERO, Francisco, Derecho local. Sistema de fuentes, Marcial Pons, Madrid, 2009.


Bibliografia complementària recomanada

  • AAVV., La Administración local ante la gestión de la protección de datos, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor, 2019.
  • COTINO HUESO, Lorenzo, dir., Derecho y garantías ante la inteligencia artificial y las decisiones automatizadas, Aranzadi, Cizur Menor, 2022.
  • COTINO HUESO, Lorenzo, “Riesgos e impactos del big data, la inteligencia artificial y la robótica. Enfoques, modelos y principios de la respuesta del Derecho”, Revista General de Derecho Administrativo, núm. 50, 2019.
  • CRIADO, J. Ignacio, Inteligencia artificial y administraciones públicas, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid, 2021.
  • GOBIERNO DE ESPAÑA, Libro verde de sostenibilidad urbana y local en la era de la información, Madrid, 2012.
  • PONCE SOLÉ, Juli, El derecho a una buena administración y la calidad de las decisiones administrativas, Fundación Democracia y Gobierno Local, Barcelona, 2019.
  • PONCE SOLÉ, Juli, Derecho urbanístico, derecho a la ciudad y buena administración, diverses publicacions.
  • SÁNCHEZ MORÓN, Miguel, Derecho Administrativo, Tecnos, Madrid, darreres edicions.

Programari

L'assignatura no exigeix un programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura