Filosofia de l'Art
Codi: 108422Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jessica Patricia Jaques Pi
- Correu electrònic :
- jessica.jaques@uab.cat
Equip docent
- Andrea Soto Calderon
Equip docent (extern a la UAB)
- Laura Vilar Dolç
- Daniela Callejas Aristazabal
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha
Objectius
L'assignatura pretén la immersió dels alumnes en la Filosofia de l'art i, a partir d'aquesta, en la Filosofia en
general, i una primera familiarització amb el vocabulari, l'argumentari, els textos, els processos creatius a partir
d'una hibridació de discursos i pràctiques. L'àmbit és el de l'estètica aplicada, en un afany per la
professionalització en projectes filosòfico-artístics d'incidència en l'esfera pública.
Objectius
L'objectiu general de l'assignatura és que l'estudiant conegui i s'apassioni per l'àmbit d'intersecció entre les
arts i la filosofia, és a dir: que descobreixi la dimensió filosòfica de les arts, així com la transitivitat entre el
discurs sobre aquestes i l'activitat creativa, que serà allò que anomenarem poiesis: un fer des del discurs i un
discurs des de la pràctica. És per això que l'assignatura pertany vocacionalment a l'estètica aplicada. No es
requereixen coneixements previs ni en arts ni en filosofia.
Els objectius específics de l'assignatura són:
- L'apassionament dels, de les i de lxs estudiants per les arts i altres pràctiques estètiques
- L'elaboració d'un argumentari i d'un vocabulari per a comprendre i explicar el potencial filosòfic de les
arts i el potencial creatiu de la filosofia
- El coneixement d'algunes de les lectures fonamentals per als objectius 1 i 2
- El coneixement dels períodes fonamentals de la confluència entre art i filosofia, així com les afinitats
amb altres formes de coneixement
- La comprensió d'alguns processos creatius de la confluència entre art i filosofia.
- El coneixement de les tensions principals entre art, ciència i filosofia
- La comprensió de l'art com lloc un de construcció i destrucció d'esfera pública
- Cultiu del sentit estètic dels, de les i de lxs estudiants com a requeriment per al coneixement i a
l'obertura del món, així com per la passió per les arts
- Primeres configuracions de projectes en estètica aplicada
- Projecció, si s'escau, dels coneixements de l'assignatura als futurs TFG i a altres recerques i projectes
de l'estudiant
- Primers exercicis de professionalització
Resultats d'aprenentatge
- CM05 (Formular opinions raonades de manera supervisada i fonamentades en l’anàlisi de problemes filosòfics.) Formular opinions raonades de manera supervisada i fonamentades en l’anàlisi de problemes filosòfics.
- CM06 (Fer servir els instruments filosòfics necessaris per a la deliberació ètica, política i estètica, amb consciència de la seva rellevància en contextos socials i culturals diversos.) Fer servir els instruments filosòfics necessaris per a la deliberació ètica, política i estètica, amb consciència de la seva rellevància en contextos socials i culturals diversos.
- CM07 (Generar pràctiques individuals i col·lectives d'obertura i diàleg racional integrant-hi l'escolta activa, el respecte a la pluralitat d'opinions mitjançant la identificació i discussió de desigualtats i biaixos de gènere en la construcció de consensos argumentats.) Generar pràctiques individuals i col·lectives d'obertura i diàleg racional integrant-hi l'escolta activa, el respecte a la pluralitat d'opinions mitjançant la identificació i discussió de desigualtats i biaixos de gènere en la construcció de consensos argumentats.
- KM05 (Associar els conceptes fonamentals del pensament filosòfic: ser, veritat, valor, acció, expressió, bellesa, justícia (i el seu desenvolupament històric), que estructuren les diferents disciplines filosòfiques.) Associar els conceptes fonamentals del pensament filosòfic: ser, veritat, valor, acció, expressió, bellesa, justícia (i el seu desenvolupament històric), que estructuren les diferents disciplines filosòfiques.
- KM06 (Definir les estructures i modes del raonament filosòfic, els tipus marcs lògics, ontològics, ètics i estètics des d’una perspectiva plural i crítica d’acord amb les formes de construcció dels discursos en clau de gènere.) Definir les estructures i modes del raonament filosòfic, els tipus marcs lògics, ontològics, ètics i estètics des d’una perspectiva plural i crítica d’acord amb les formes de construcció dels discursos en clau de gènere.
- KM07 (Identificar els elements essencials de la pràctica filosòfica com l’anàlisi conceptual, la construcció d’arguments, la deliberació racional i l’ús del llenguatge en la persuasió i el diàleg.) Identificar els elements essencials de la pràctica filosòfica com l’anàlisi conceptual, la construcció d’arguments, la deliberació racional i l’ús del llenguatge en la persuasió i el diàleg.
- KM43 (Reconèixer conceptes, supòsits i formes d’argumentació en textos filosòfics clàssics i contemporanis per tal d’explicar-ne el sentit i la rellevància teòrica.) Reconèixer conceptes, supòsits i formes d’argumentació en textos filosòfics clàssics i contemporanis per tal d’explicar-ne el sentit i la rellevància teòrica.
- SM05 (Desenvolupar raonaments propis en un debat sobre un tema filosòfic que incloguin arguments crítics i objeccions fonamentades des d’una perspectiva diversa.) Desenvolupar raonaments propis en un debat sobre un tema filosòfic que incloguin arguments crítics i objeccions fonamentades des d’una perspectiva diversa.
- SM06 (Elaborar de manera bàsica discursos filosòfics clars, ben estructurats i argumentativament sòlids, tant en format escrit com oral en la redacció i defensa d’una tesi explícita, per a l’organització lògica d’idees i amb la incorporació rigorosa de fonts.) Elaborar de manera bàsica discursos filosòfics clars, ben estructurats i argumentativament sòlids, tant en format escrit com oral en la redacció i defensa d’una tesi explícita, per a l’organització lògica d’idees i amb la incorporació rigorosa de fonts.
- SM07 (Aplicar eines filosòfiques teòriques i pràctiques (conceptes i formes d'argumentació) a l'anàlisi i avaluació de discursos, problemes o fenòmens actuals.) Aplicar eines filosòfiques teòriques i pràctiques (conceptes i formes d'argumentació) a l'anàlisi i avaluació de discursos, problemes o fenòmens actuals.
- SM44 (Analitzar arguments filosòfics identificant tesis, coherència interna i estratègies discursives per tal d’avaluar-ne la solidesa lògica.) Analitzar arguments filosòfics identificant tesis, coherència interna i estratègies discursives per tal d’avaluar-ne la solidesa lògica.
Continguts
L'assignatura presenta quinze temes en tres blocs temàtics. Les lectures obligatòries són quinze, que es
distribuïran en una per setmana. Normalment són d'extensió reduïda. Estan marcades per un asterisc; les
lectures amb dos asteriscs són recomenades. Les lectures del tema 13 es repartiran entre el grup i es compartiran col·lectivament.
I. Les pràctiques estètiques i l'origen de la filosofia
1. La ignorància com a requeriment filosòfic [*1 RANCIÈRE, J., El mestre ignorant, cap. 1]
2. De l'Andrògin a la deconstrucció del gènere [*2 PLATÓ, Banquet: el "Mite de l'Andrògin"] / Teatre i filosofia:
la poiesis i la catarsi; enfrontaments de gèneres i rols [**1 ARISTÒFANES, Lisístrata]
3. El desig de bellesa i la capacitat subversiva: aparició, presència, esdeveniment [*3 PLATÓ, Banquet: el
"Discurs de Diotima"; ** 2 El desig en temps de guerra: PICASSO, El desig atrapat per la cua]
4. La creativitat dialògica [ *4 PLATÓ, Hipias major]
5. L'amistat [*5 ARISTÒTIL, llibre VIII de l'Ètica a Nicòmac]
6. Pràctiques estètiques i pràctiques discursvies : ecosistemes i etologies
II. Les pràctiques estètiques i la tardoi·lustració
7. El sapere aude i l'hegemonia de la imaginació [*6 KANT, I., ¿Què es la Ilustració ?; **3 SWIFT, J., Els
viatges de Gulliver,**4 VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia]
8. El projecte enciclopèdic. El gust com a capacitat de jutjar [*7 JAQUES, J. El sentit estètic **5 VOLTAIRE, «
Gust », Encyclopédie; **6 D'ALEMBERT, J. l R., "Discurs Preliminar a l'Enciclopèdia]
9. La fonamentació política de l'estètica [*8 KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar § 40, 44 i 60 ; ; **7
DELFOE, D., Robinson Crusoe]
10. La pròpia vida com a projecte creatiu polític. L'origen dels manifestos activistes [*9 Olympe de Gouges,
Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana; **8 Wollstonecraft, M., Vindicació dels drets de la dona]
11. Art i Revolució. Llibertat, Igualtat, fraternitat. La idea estètica i les facultats per a la creativitat [*10 KANT, I.,
Crítica de la facultat de jutjar §§ 46-49]
III. Les pràctiques estètiques i la contemporaneitat
12. Inesgotabilitat, creativitat, ritual, fracàs [*11 BALZAC, H., L'Obra mestra desconeguda ; **9 VALÉRY, P.,
Eupalinos o l'arquitecte **10 SARTRE, J.P., Les paraules,]
13. L'alteritat. [ *12 FOUCAULT, M., Heterotopies i El cuerpo utòpico; *13 de BEAUVOIR,S., El segon sexe,
textos sel·leccionats; *14. HARAWAY, Donna, Cuando las especies se encuentrancapítols escollits; **
SARTRE, J-P., A porta tancada;]
14. La corporització de la filosofia [* 15: BARDET, M., Perder la cara, capítols sel·leccionats
15. Agents creatius: emancipació, enactivisme i indisciplina [*16 RANCIÈRE, J. El espectador emancipado
cap. 1, **NOË, A., Strange Tools]
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura dels textos individual i col·lectiva / Estudi dels continguts | 28,5 | 1,14 | CM07, KM06, KM43, SM44 |
| Classes - a l'aula i en Peripatètiques (rutes pel campus dedicades a la discussió de textos)–, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | CM05, CM06, CM07, KM05, KM06, KM07, KM43, SM05, SM06, SM07, SM44 |
| Workshops de praxis creativa i visita a exposicions i esdeveniments artístics / tres proves avaluatòries / exercici de les estratègies de contribució i trasferència dels coneixements assolits en les Peripatètiques | 52,5 | 2,1 | CM05, CM07, KM05, SM05, SM07 |
La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la
reivindicació del potencial formatiu tant d'estudiants com de professor.e.s en una dinàmica de docència
inversa. Aquesta metodologia es desenvoluparà tant a l'aula com en les Peripatètiques, un projecte
docent que consisteix en rutes pel campus de la UAB on discutirem els textos de la setmana. Les
classes a l'aula i les Peripatètiques s'alternaran segons el Calendari Docent, que es presentarà a principis de
curs; les Peripatètiques tindran lloc majoritàriament els divendres, i s'obriran a vint persones de la Facultat que estudiïn
altres graus o pertanyn a altres col·lectius https://www.uab.cat/ca/lletres/filosifia-peripatetiques,
Les activitats dirigides consisteixen en sessions docents (en l'aula i en les Peripatètiques) amb una alta
incentivació a la participació, les formes de la qual seran consensuades a principi de curs.
Les activitats supervisades estan formades per l'exercici del sentit estètic. Igualment, seran activitats
supervisades les aportacions a les proves escrites i en podcast, així com a visites a museus i centres artístics
recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis creativa segons els
procediments de l'estètica aplicada. També per un programa de tutorització en microgups i individuals.
Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre
els textos avaluables.
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els
alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Article I sobre un objecte estètic | Trenta per cent | 3,5 | 0,14 | CM05, CM06, CM07, KM05, KM06, KM07, KM43, SM05, SM06, SM07, SM44 |
| Article II sobre un objecte estètic | Trenta per cent | 3,5 | 0,14 | CM05, CM06, CM07, KM05, KM06, KM07, KM43, SM05, SM06, SM07, SM44 |
| Podcast sobre un objecte estètic | Trenta per cent | 2 | 0,08 | CM05, CM06, CM07, KM05, KM06, KM07, KM43, SM05, SM06, SM07, SM44 |
Les tres proves seran lliurades al campus virtual. La professora penjarà una pauta per a cada una setmana abans del lliurament.
Per a fer-lo, l'estudiant haurà triat una pràctica creativa -pròpia o aliena-, que es
mantindrà durant tot el curs.
L'objectiu és aprendre a escriure filosòficament sobre un objecte o fet estètic.
L'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit
(fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, i d'altres; qualsevol pràctica creativa); això no significarà en cap
cas una nota superior.
El calendari docent es disposarà al campus virtual, i s'hi inclourà la setmana de repàs i la d'examents, cas que Comissió de Docència del Departament acordi establir-les.
Rúbriques i puntuació màxima
Selecció pertinent dels temes a tractar en el plantejament de les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre referent estètic, 2 punts
Manifestació de la comprensió dels continguts treballats a les sessions i de les lectures obligatòries, 2 punts
Claredat i coherència argumentatives, 1 punt
Utilització adient del vocabulari específic vinculat a l'assignatura, 1 punt
Correcció de l'expressió escrita i de l'oralitat en el podcast, 1 punt
Capacitat de discussió amb el grup sobre els textos treballats o altres formes de participació acordades a principi de curs, 1 punt
Audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), entesa com la capacitat de fer-los propis i de desenvolupar, a partir d'ells, una reflexió crítica i situada en l’exercici de filosofia com a activitat creativa, 2 punts
PLAGI
El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu:
"En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la
qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés
disciplinari que s'hi pugui instruir.En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació
d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".
REVISIONS
La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i laprova
següent. La revisió ordinàriaglobal de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà
al despatx B 7-112.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat (Moodle) del
procediment i la data de revisió de les qualificacions.
RECUPERACIÓ
La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a
una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que no tinguin la nota final de 5. Es tutoritzarà
la feina a fer per cada estudiant cara a la recuperació.
ERASMUS
Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar a la professora un document de la
seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única s'organitzarà a partir de tres proves que tindran lloc el mateix dia. L'evidència de cada prova
és la següent:
Exercici 1 i 2. Dos articles (bloc 1 i bloc 2 respectivament) lliurats digitalment des del correu institucional
de l'estudiant. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràcticacreativa -pròpia o aliena-, que tractarà
de mantenir en les tres proves. L'objectiu és aprendre a escriure filosòficament sobre unfet artístic. Les proves
s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans del lliurament. Ponderació: Prova 1: 30%
nota final; Prova 2: 30 % nota final.
Exercici 3: fer un podcast com a mestre ignorant del tercer bloc. 40 % de la nota final.
Els tres exercicis es lliuraran el mateix dia al final del semestre, a pactar amb la professora.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que amb l'avaluació continuada
L'estudiant serà l’estudiant no avaluable quan no hagi pogut aportar prou evidències d’avaluació i/o quan no s'hagi presentat a una, dues o
tres les proves.
Bibliografia
1. Lectures obligatòries [marcades amb * al programa]. Es llegiran alguns capítols o paràgrafs de les
següents. ALguns seran repartits entre cada grup de treball d'estudiants, a proposta de la professora.
RANCIÈRE, J., El maestro ignorante. Barcelona, Laertes, 2003 (Le maître ignorant 1987, Cap 1)
PLATÓ, Banquet. Barcelona, Ed. 62, 1998, "Mite de l'Andrògin" (189e-193e)
PLATÓ, Hipias Major. Madrid, Gredos.
ARISTÒTIL, llibre VIII de l'Ètica nicomaquea, Fundació Bernat Metge.
KANT, I., ¿Qué es la Ilustración?. Barcelona, Paidós, 1989 (Beantwortung der Frage: Was ist Aufklärung?
1784)
AQUES, Jèssica., "El sentit estètic", Disturbis 8.
http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Jaques.html
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 40 i 60. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).
Olympe de GOUGES, Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791).
<http://www.culturamas.es/blog/2012/09/07/declaracion-de-los-derechos-de-la-mujer-y-de-la-ciudadana-1791-por-olympe-de-gouges/>
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar, §§ 46-49. Barcelona, Ed. 62., 2004 (Kritik der Urteilskraft, 1790).
BALZAC, H., L'obra mestre desconeguda . Barcelona, Quaderns Crema, 2018. (Le chef d'oeuvre inconnu,
1831)
FOUCAULT, M.Heterotopias / El cuerpo utópico. Topologías", Fractal 2006 [1967].
HARAWAY, Donna, Cuando las especies se encuentran (When Species meet). Tabula Rasa, 31, 23-75
de BEAUVOIR, Simone, El segundo sexo. Madrid,Diálogo, 2012 [Le deuxième sexe. 1941]
BARDET, Marie, Perder la cara. México, Cactus, 2021.
RANCIÈRE, J. El espectador emancipado.Barcelona, Ed. Ellago, 2010 [Le spectateur émancipé, 2008]
2. Lectures altament recomanades [marcades amb ** al programa]
ARISTÒFANES, Lisístrata. Fundació Bernat Metge. (Trad. Josep Montserrat)
PICASSO, El desig atrapat per la cua. Barcelona-Madrid, Museu Picasso de Barcelona-La Fábrica, 2018.
(Trad. Jèssica Jaques; Le désir attrapé par la queue, 1944)
SWIFT, J., Els viatges de Gulliver. Galaxia Gütemberg, 2006 [Gulliver's Travels, 1726]
VALLE INCLÁN, Luces de Bohemia, Madrid, Austral, 2010.
VOLTAIRE, Jean Françoisois-Marie Arouet de Voltaire, « Goût ». "Taste." In The Encyclopedia of Diderot &
d'Alembert, Collaborative Translation Project. Translated by Thomas Cassirer. Ann Arbor: University of
Michigan Library, 2003. Originally published as"Goût," Encyclopédie ouDictionnaire raisonnedes sciences, des
arts et des metiers(Paris 1757, Vol. 7. pp. 761-77).
<https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/GOUT>
D'ALEMBERT, J. l R., "Discours préliminaire" à l'Encyclopédie
<https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/1re_%C3%A9dition/Discours_pr%C3%A9liminaire>
DELFOE, D., Robinson Crusoe. Barcelona, La Galera, 2009 [1719]
WOLLSTONECRAFT, Mary, Vindicación de los derechosdela mujer.Madrid,Akal, 2014 [Vindication of the
Rights of Women, 1792]
VALÉRY, P., Eupalinos o l'arquitecte. Barcelona, Quaderns Crema, 1983 [Eupalinos ou l'architecte, 1921).
FOUCAULT, M., "Topologías", Fractal 2006 [1967].
FLUSSER, V. Hacía una filosofía de la fotografía. Méjico D.F., Sigma, 1990.
FLUSSER, V. Hacía una filosofía de la fotografía. Méjico D.F., Sigma, 1990.
SARTRE, J.P., Les Mots. París, Gallimard, 1963.
Programari
En aquesta assignatura no s'usa cap programa informàtic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |