Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll
Codi: 106728Crèdits: 4
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Medicina | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Ignacio Delgado Martínez
- Correu electrònic :
- ignacio.delgado@uab.cat
Equip docent
- Mario Roberto Bueno Gallegos
- Jorge Anibal Francisco Ortíz Cazal
- Edgar Buloz Osorio
- Sergi Call Caja
- Luis Carlos Garcia Rodriguez
- Xavier Domingo Miro
- Martha Napoleone
- Santiago Rojas Codina
- Silvia Inmaculada Martinez-Herrada Fernandez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tot i que no hi ha prerequisits oficials, és convenient que s'hagi assolit unes competències d’autoaprenentatge i de treball en grup, i és aconsellable que s'hagi assolit els objectius de l’assignatura Anatomia humana: generalitats i aparell locomotor (de primer semestre de primer curs).
Com que es faran pràctiques a la sala de dissecció, s'ha d’adquirir el compromís de preservar la confidencialitat i el secret professional de les dades a les que pugui tenir accés durant les seves activitats d’aprenentatge, i s'ha de mantenir una actitud d’ètica professional en totes les seves accions. A més ha de disposar del certificat de seguretat que acrediti que ha superat els test específic de bones pràctiques a la sala de dissecció
Objectius
L’objectiu general de l’assignatura és l’estudi de l’organització anatòmica general del sistema cardiovascular, del cap i del coll, els principis del desenvolupament del sistema cardiovascular i del cap, i l’estudi sistemàtic de l’anatomia del sistema cardiovascular (cor i vasos de la circulació major i menor, i el sistema limfàtic), de l’organització osteo-musculo-articular del cap (incloent l’òrgan de la visió i de l’audició) i de l’organització musculo-aponeuròtica del coll. Aquesta assignatura té la seva continuïtat natural amb les assignatures d’anatomia de segon curs, i es complementa amb altres assignatures bàsiques i obligatòries com són la Histologia, la Fisiologia i la Fisiopatologia i Semiologia Clínica.
Quan s'hagi superat aquesta assignatura, l'alumnat ha de ser capaç de descriure, amb nomenclatura anatòmica internacional, i de reconèixer l’organització anatòmica dels sistema cardiovascular, del cap, de coll i dels òrgans del sentits, així com els principis del seu desenvolupament.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure l'organització anatòmica general dels aparells i sistemes del cos humà en estat de salut.
- Explicar la formació del disc embrionari i els seus principals derivats.
- Descriure els fonaments científics de l'anatomia humana.
- Identificar les principals tècniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
- Identificar les estructures anatòmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
- Descriure les estructures anatòmiques mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de diferents tècniques de diagnòstic per la imatge.
- Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos humà en estat de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- Identificar els mecanismes morfogenètics de les principals alteracions en el desenvolupament del sistema cardiovascular, del sistema nerviós central i dels òrgans dels sentits .
- Conèixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica internacional.
- Aplicar els coneixements anatòmics adquirits per produir textos estructurats de revisió.
- Organitzar i planificar adequadament la càrrega de treball i el temps en les activitats professionals.
- Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
- Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
- Descriure les estructures anatòmiques, l'organització i la morfogènesi del sistema cardiovascular, sistema nerviós central i els òrgans dels sentits.
- Identificar les estructures anatòmiques que conformen el sistema cardiovascular, el sistema nerviós central i els òrgans dels sentits en estat de salut, mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de mètodes macroscòpics i diferents tècniques.
Continguts
Programa de classes teòriques (21h)
TEMA 1: CAP.
Organització general del cap ossi: normes, fosses cranials, articulacions. Morfogènesis: desmocrani, condrocrani. Desenvolupament del neurocrani. Desenvolupament del viscerocrani: primer i segon arcs faringis. Articulacions del crani: sindesmosis, sincondrosis i sinovials. Articulació temporomandibular. Cinemàtica articular. Músculs de la masticació: temporal, masseter, pterigoïdal medial, pterigoïdal lateral. Músculs suprahioïdals: digàstric, milohioïdal, genihoïdal, estilohioïdal. Músculs de l’expressió facial (de la mímica): característiques generals. Músculs periorbitaris: occipitofrontal, corrugador de la cella, depressor de la cella, pròcer, orbicular de l’ull. Músculs perinasals: nasal, mirtiforme. Músculs periauriculars: anterior, superior, posterior. Músculs peribucals: orbicular de la boca, zigomàtics major i menor, buccinador, elevador del llavi superior, elevador del llavi superior i de l’ala del nas, caní, depressor de l’angle de la boca (triangular), risori, depressor del llavi inferior (quadrat), mental (borla del mentó), cutani del coll (platisma).
TEMA 2: COLL.
Organització general: fàscies i espais cervicals. Triangles cervicals: límits i contingut. Músculs rectes o grup infrahioïdal: esternotiroïdal, tirohioïdal, esternoclidohioïdal i omohioïdal. Músculs laterals: escalens. Músculs cranizonals: esternoclidomastoïdal, trapezi. Plexe cervical: constitució, branques terminals i branques col·laterals.
TEMA 3: ULL.
Cavitat orbitària. Globus ocular: constitució anatòmica. Túnica externa (escleròtica i còrnia), túnica mitja (iris, cos ciliar, coroide), túnica interna (retina). Cristal·lí, cambra anterior, cambra posterior, cambra vítria. Estructures annexes: músculs extrínsecs, fàscies, aparell lacrimal.
TEMA 4: ORELLA.
Orella externa: pavelló auricular, conducte auditiu extern. Orella mitjana: caixa del timpà, tuba faringotimpànica, cel·les mastoïdals. Orella interna: laberint ossi (vestíbul, canals semicirculars, cargol) i laberint membranós (utricle, sàcul, conducte i sac endolimfàtic, conducte coclear).
TEMA 5: COR.
Generalitats: constitució anatòmica, localització, relacions. Morfologia externa: cares, marges, base i àpex. Morfologia interna: esquelet fibrós, cavitats. Miocardi de treball. Teixit excito-conductor. Artèries i venes del cor. Limfàtics. Innervació extrínseca. Pericardi: fibrós, serós, cavitat del pericardi.
TEMA 6: DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR
Morfogènesi del cor: fase premorfogenètica i fase morfogenètica. Tub cardíac: processos d’incurvació, septació i histodiferenciació. Morfogènesi del sistema vascular: desenvolupament dels arcs aòrtics, desenvolupament de les venes vitel·lines, umbilicals i cardinals. Desenvolupament del sistema limfàtic.
TEMA 7: SISTEMA VASCULAR
Circulació menor (pulmonar): tronc pulmonar, artèries pulmonars dreta i esquerra. Segmentació arterial pulmonar. Venes pulmonars.
Circulació major (sistèmica): artèria aorta ascendent, arc aòrtic, artèria aorta descendent (porció toràcica i porció abdominal). Artèries ilíaques comunes. Troncs supraaòrtics: tronc braquiocefàlic, artèria caròtida comuna esquerra, artèria subclàvia esquerra. Artèries subclàvies. Artèries caròtides comunes: bifurcació carotídia. Artèries caròtides internes. Artèries caròtides externes. Artèries maxil·lars. Artèries temporals superficials.
Sistemes venosos. Venes jugulars (interna, externa, anterior). Venes subclàvies. Angles jugulosubclavis. Venes braquiocefàliques. Vena cava superior. Venes ilíaques. Vena cava inferior. Sistemes venosos intercavals: sistema vena àziga, plexes venosos vertebrals.
Sistema limfàtic: cisterna del quilo (de Pecquet). Conducte toràcic. Conducte limfàtic dret.
Programa de seminaris (8h):
Seminari 1: osteologia del crani (1). Ossos del neurocrani i ossos del viscerocrani (cara). Crani adult i crani fetal: sutures, fontanel·les. Norma lateral: fosses. Principals punts antropomètrics del crani. Correlació de l’osteologia amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 2: osteologia del crani (2). Norma frontal. Cavitat orbitària. Cavitat nasal i sinus paranasals. Correlació de l’osteologia amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 3: osteologia del crani (3). Base interna del crani: fosses, forats. Correlació de l’osteologia amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 4: desenvolupament embrionari del sistema cardiovascular i la seva aplicació a casos clínics.
PRÀCTIQUES DE DISSECCIÓ (6h):
Per accedir a la sala de dissecció és obligatori portar bata, guants i altres mesures de protecció que estiguin establertes, i haver fet el certificat de seguretat. Està totalment prohibit fer qualsevol tipus d’imatges (fotografies, vídeos, etc..) a la sala de dissecció.
Pràctica 1 (anatomia del cap i del coll):
Contingut: normes i fosses cranials. Base interna del crani. Sutures, fontanel·les. Articulació temporomandibular, músculs de la masticació. Músculs de l’expressió facial. Músculs i fàscies del coll. Triangles cervicals: límits, contingut. Plexe cervical.
Pràctica 2 (anatomia dels òrgans dels sentits: ull i oïda):
Contingut: cavitat orbitària, globus ocular, annexes oculars (músculs extrínsecs, aparell lagrimal). Os temporal i oïda (externa. mitja, interna).
Pràctica 3 (anatomia del sistema cardiovascular):
Contingut: morfologia externa del cor. Pericardi. Morfologia interna del cor: cavitats cardíaques, esquelet fibrós. Artèries coronàries. Venes cardíaques. Limfàtics del cor. Nervis i plexes cardíacs. Relacions del cor. Correlació de preparacions anatòmiques del cor amb tècniques de diagnòstic per imatge. Sistema vascular: artèria aorta. Artèries i venes pulmonars. Artèries ilíaques comunes. Artèries caròtides: comuna, interna i externa. Artèries i venes subclàvies. Artèries maxil·lar itemporal superficial. Venes jugulars i vena cava superior. Venes ilíaques i vena cava inferior. Sistemes anastomòtics intercavals: vena àziga i plexes vertebrals. Conductes limfàtics: conducte toràcic i conducte limfàtic dret.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| TEORIA (TE) | 21 | 0,84 | |
| PRÀCTIQUES DE LABORATORI (PLAB) | 6 | 0,24 | |
| LECTURA DARTICLES / INFORMES DINTERÈS / ESTUDI PERSONAL | 48 | 1,92 | |
| Tutories | 11 | 0,44 | |
| SEMINARIS (SEM)) | 8 | 0,32 |
Activitats dirigides
Classes teòriques —TE, 21 hores—
Presentació estructurada dels continguts del programa, amb suport de material gràfic i correlacions anatòmiques, embriològiques, clíniques i de diagnòstic per la imatge.
Seminaris —SEM, 8 hores—
Estudi guiat de l’osteologia del crani, interpretació d’imatges anatòmiques i resolució de casos relacionats amb el desenvolupament embrionari cardiovascular. Els seminaris poden requerir una preparació prèvia per part de l’alumnat.
Pràctiques de laboratori —PLAB, 6 hores—
Observació i identificació d’estructures anatòmiques en peces, preparacions, models, esquemes i imatges. Abans de cada pràctica, l’alumnat ha de revisar els continguts indicats i complir les normes d’accés i de comportament de la sala de dissecció.
Activitats autònomes
Lectura de textos i materials d’interès, estudi personal, elaboració d’esquemes, assimilació conceptual dels continguts i preparació prèvia dels seminaris i de les pràctiques.
Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del període establert pel centre o la titulació, perquè l’alumnat completi les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i de l’assignatura.
Tutories individuals o grupals, presencials o virtuals, destinades a resoldre dubtes i orientar l’aprenentatge.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació objectiva estructurada dels continguts del programa de pràctiques | 34% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
| Avaluació objectiva tipus test dels continguts del programa de classes teòriques | 66% | 4 | 0,16 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17 |
Es realitzaran 3 exàmens parcials, dos dels quals corresponen als continguts teòrics de l’assignatura i el tercer als continguts pràctics
Continguts de les proves
- Primer parcial: continguts teòrics corresponents als temes 1, 2 ,3 i 4.
- Segon parcial: continguts teòrics corresponents als temes 5, 6 i 7.
- Tercer examen parcial: continguts de les pràctiques 1, 2, 3 i dels seminaris 1, 2, 3 i 4
Característiques de les proves
El primer i el segon parcial consistiran en exàmens d’elecció múltiple. Cada pregunta tindrà diverses opcions de resposta, de les quals només una serà correcta. Només penalitzaran les respostes incorrectes.
El tercer parcial consistirà en una prova de identificació d’estructures anatòmiques i resposta de preguntes curtes. La identificació de les estructures es realitzarà sobre esquemes i fotografies de les peces estudiades a la sala de dissecció i seminaris.
Criteris per superar l’assignatura
Per superar l’assignatura s’han de complir simultàniament les condicions següents:
- Obtenir una nota mitjana ponderada igual o superior a 5,0.
- Obtenir una qualificació igual o superior a 5,0 en cadascun dels tres parcials.
Quan la nota mitjana ponderada sigui igual o superior a 5,0, però algun dels parcials tingui una qualificació inferior a 5,0, la qualificació final de l’assignatura serà 4,0.
La nota final es calcularà mitjançant la fórmula següent:
Nota final = primer parcial × 0,33 + segon parcial × 0,33 + tercer parcial × 0,34.
Recuperació
L’alumnat que no hagi assolit els criteris per superar l’assignatura es podrà presentar a les proves de recuperació. Haurà de recuperar tots els parcials en què hagi obtingut una qualificació inferior a 5,0.
També es podrà presentar a la recuperació per millorar la qualificació d’un o més parcials. Per fer-ho, ho haurà de comunicar dins del termini i mitjançant el procediment establerts a la convocatòria, i haurà de renunciar prèviament a la qualificació obtinguda. La qualificació obtinguda en la recuperació substituirà la qualificació anterior.
Les proves de recuperació tindran les mateixes característiques, els mateixos criteris de correcció i els mateixos criteris de suficiència que les proves parcials corresponents.
Qualificació de no avaluable
L’alumnat que no hagi fet cap de les tres proves parcials serà qualificat com a no avaluable.
Avaluació única
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Ús de la intel·ligència artificial
En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial exclusivament com a suport en activitats no avaluables, com ara la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos i les traduccions.
No es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial durant cap prova o activitat d’avaluació. Quan s’utilitzin aquestes tecnologies en materials elaborats en el context de l’assignatura, l’alumnat haurà d’identificar les eines emprades i verificar críticament l’exactitud de la informació obtinguda.
La manca de transparència o l’ús no autoritzat de la intel·ligència artificial en una activitat avaluable es considerarà una irregularitat acadèmica.
Irregularitats en els actes d’avaluació
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació —frau acadèmic, plagi o ús indegut de la intel·ligència artificial, tret que aquest ús estigui expressament autoritzat a la guia docent— que pugui comportar una variació significativa de la qualificació suposarà que aquest acte d’avaluació sigui qualificat amb un 0.
Quan per superar l’assignatura sigui imprescindible obtenir una nota mínima en l’acte d’avaluació afectat, o quan es produeixin diverses irregularitats en actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0. Al marge d’aquestes conseqüències acadèmiques, es podrà iniciar el procediment disciplinari corresponent.
Bibliografia
EMBRIOLOGIA
Cochard, L.R. (2005) Netter - Atlas de Embriología humana. 1ª edición. Ed. Masson SA. Disponible.
Moore, K.L., Persaud, T.V.N., Torchia, M.G. (2020) Embriología clínica. 11ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Sadler, T.W. (2019) Langman Embriología Médica. 14ª edición. Ed. Wolters Kluwer. Disponible.
ANATOMIA
Anastasi, G.; Gaudio, E.; Tacchetti, C. (2022) Anatomía humana - atlas - (editor de la edición en español: Alfonso Rodríguez Baeza). 3 volúmenes. 2ª edición. Ed. Edra - edi-ermes. Disponible.
Anastasi, G.; Gaudio, E.; Tacchetti, C. (2022) Anatomía humana - atlas - (editor de la edición en español: Alfonso Rodríguez Baeza). 1 volumen. 2ª edición. Ed. Edra - edi-ermes. Disponible.
Dalley, A.F., Agur, A.M. (2022) Moore - Anatomía con orientación clínica. 9ª edición. Ed. Wolters Kluvers.
Dauber, W. (2021) Feneis Nomenclatura anatómica ilustrada. 11ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2020). Anatomia Humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana. Disponible.
Drake, R.L., Vogl, W., Mitchell, A.W.M. (2020) Gray - Anatomía para estudiantes. 4ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Gilroy, A.M., MacPherson, B.R., Wikenheiser, J. (2022) Prometheus - Atlas de Anatomía. 4ª edición. Ed. Médica Panamericana. Disponible.
Netter, F.H. (2019) Atlas de Anatomía humana. 7ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Paulsen, F. Waschke J. (2018) Sobotta Atlas de Anatomía Humana. 24ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Rohen, J.W., Yokochi, C., Lütjen-Drecoll, E. (2021) Atlas de Anatomía humana. Estudio fotográfico del cuerpo humano. 9ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Schünke, M., Schulte, E., Schumacher, U. (2022) Prometheus - Texto y atlas de Anatomía. 5ª edición. Ed. Médica Panamericana. Disponible.
Spratt, J.D.; Salkowski, L.R.; Loukas, M. (2021) Weir y Abrahams. Atlas de Anatomía Humana por técnicas de imagen. 6ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Standring, S. (2021) Gray’s. Anatomy. The Anatomical Basis of Clinical Practice. 42th edition. Ed. Elsevier. Disponible.
Els recursos i materials addicionals estaran disponibles al Campus Virtual. La disponibilitat de les obres es pot consultar mitjançant el catàleg de la Biblioteca de la UAB.
Programari
No és necessari programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 2 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 3 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 4 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 5 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 5 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 6 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 6 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 7 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 7 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 8 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 8 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 9 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 9 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 10 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 10 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 11 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 12 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 13 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 13 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 14 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 14 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 15 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 15 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 16 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 16 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 17 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 17 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 18 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 18 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 101 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 102 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 103 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 104 | Català/Castellà | segon quadrimestre | matí-mixt |