
Poesia i Teatre Espanyols del Segle XIX
Codi: 106360Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 3 |
| Llengua i Literatura Espanyoles | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Montserrat Amores Garcia
- Correu electrònic :
- montserrat.amores@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit en la llegua del grau.
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
“Poesia i teatre del segle XIX” s’integra en el conjunt d’assignatures optatives del Grau en Llengua i Literatura Espanyoles de la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part de l’oferta dedicada a l’estudi històric i filològic de la literatura espanyola moderna.
L’assignatura ofereix l’estudi de la poesia i el teatre espanyols del segle XIX a partir de les seves diverses modalitats literàries, dels seus públics i de les seves formes de circulació. Durant les classes es realitzarà el comentari crític d’El diablo mundo de José de Espronceda i d’una selecció de poesia escrita per autores del segle XIX, amb la finalitat d’analitzar la seva posició en el sistema literari de l’època i els processos de construcció, exclusió i revisió del cànon poètic vuitcentista.
En l’àmbit teatral, s’abordarà la cultura escènica del període, amb especial atenció als gèneres dramàtics, als públics i als repertoris. Així mateix, es realitzarà el comentari crític de Don Juan Tenorio de José Zorrilla i de diverses peces teatrals d’Emilia Pardo Bazán, de manera que l’estudiant s’exerciti en l’anàlisi de textos poètics i dramàtics.
Resultats d'aprenentatge
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Justificar les característiques dels textos i períodes literaris objecte d'estudi en diferents tipus d'escrits acadèmics (exàmens escrits, treballs acadèmics, resums i ressenyes).
- Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Valorar, a través de l'anàlisi de produccions literàries, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Reconèixer els principis de la disciplina d'estudi i les seves fonts principals.
- Contextualitzar històricament, socialment i ideològicament la producció literària de la Il·lustració i del Romanticisme.
- Contextualitzar històricament, socialment i ideològicament la producció literària del Realisme i del Modernisme.
- Contextualitzar històricament, socialment i ideològicament la producció literària de la poesia i del teatre espanyols del segle XIX.
- Contextualitzar històricament, socialment i ideològicament la producció literària de la narrativa espanyola del segle XIX.
- Analitzar els trets dels gèneres literaris de la Il·lustració i del Romanticisme espanyols.
- Identificar els trets dels gèneres literaris del Realisme i del Modernisme.
- Examinar els trets de la poesia i del teatre espanyols del segle XIX.
- Analitzar els trets de la narrativa espanyola del segle XIX.
- Utilitzar la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Comentar un text tenint en compte les figures de pensament i d'expressió.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte el seu context històric i social.
- Elaborar resums o ressenyes de treballs acadèmics.
- Interpretar críticament la bibliografia.
- Elaborar i presentar treballs acadèmics.
Continguts
La poesia. Renovació temàtica i formal. Gèneres, públics i formes de circulació.
El diablo mundo de José de Espronceda: l’ambició del poema total.
- Espronceda, José, El diablo mundo.
L’autoria femenina en el cànon vuitcentista.
- Antologia de poesía d'escriptores del segle XIX.
El teatre. De la comèdia de costums a l’“alta comedia”. Escena, públic i repertoris.
El teatre romàntic espanyol. Don Juan Tenorio com a reescriptura romàntica del mite de don Juan.
- Zorrilla, José, Don Juan Tenorio.
Emilia Pardo Bazán i el teatre de fi de segle.
- Pardo Bazán, Emilia, El vestido de boda (1898) y Cuesta abajo (1906).
Lectures
Espronceda, José, El diablo mundo.
- El estudiante de Salamanca. El diablo mundo, ed. Robert Marrast, Madrid, Castalia (Clásicos Castalia, 81), 1978.
- Poesía y prosa, ed. de Guillermo Carnero. Apéndice de Ángel-Luis Prieto de Paula, Madrid, Espasa Calpe (Austral), 1999.
Antología de poesía de escritoras del siglo XIX.
- Antología poética de escritoras del siglo XIX, ed. de Susan Kirkpatrick, Madrid, Castalia / Instituto de la Mujer (Colección Biblioteca de Escritoras, núm. 34), 1992.
- Canto porque existo y siento. Antología de cinco poetas románticas, ed. de Marta Blanco Fernández, Madrid, Clásicos Hispánicos, epub.
Zorrilla, José, Don Juan Tenorio.
- Ed. de David T. Gies, Madrid, Castalia (Clásicos Castalia), 1994.
- Ed. de Luis Fernández Cifuentes, estudio preliminar de Ricardo Navas Ruiz, Barcelona, Crítica (Biblioteca Clásica, 95), 1993.
- Ed. de Aniano Peña, Madrid, Cátedra, 2006.
Pardo Bazán, Emilia, El vestido de boda (1898) y Cuesta abajo (1906).
- Pardo Bazán, Emilia, El vestido de boda (1898) y Cuesta abajo (1906), en Teatro completo, ed. de Montserrat Ribao, Madrid, Akal, 2010, pp. 79-87 y 169-246.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories programades. Elaboració i presentació de treballs | 9,5 | 0,38 | 2, 4, 5, 6, 9, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Classes magistrals, seminaris i pràctiques | 52,5 | 2,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 13, 15, 16, 17 |
| Estudi i treball personal | 75 | 3 | 1, 3, 5, 6, 9, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova escrita | 40 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Segona prova escrita | 40 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Assistència i participació activa a classe | 10% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Exercici d'anotació filològica | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Avaluació continuada
Per optar a l’aprovat és obligatori realitzar totes les lectures del curs.
L’avaluació de l’assignatura se sustentarà en les activitats següents:
- L’anotació filològica d’un fragment d’una de les poesies estudiades (10 %).
- Una prova escrita a mitjan semestre sobre les dues primeres lectures del curs (primer parcial) (40 %).
- Una prova escrita al final del semestre sobre les dues últimes lectures del curs (segon parcial) (40 %).
- Activitat opcional. Participació a l’aula (10 %). Es concretarà en alguna de les activitats següents, sempre acordades prèviament amb la professora:
- Breu comentari oral sobre algun aspecte rellevant dels textos analitzats a classe.
- Resum i valoració crítica d’una aportació bibliogràfica relacionada amb el temari.
- Anàlisi comparativa d’algun tema desenvolupat en les obres objecte d’estudi.
En cas de no realitzar-se aquesta activitat opcional, el 10 % corresponent se sumarà a la qualificació de l’anotació filològica.
Els estudiants d’intercanvi que vulguin avançar un examen hauran de presentar a la professora un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
L’expressió escrita de les proves ha de ser apropiada: cal redactar comentaris ben estructurats, amb paràgrafs que tinguin sentit complet, coherents i ben desenvolupats. Les faltes, ja siguin d’ortografia, puntuació, cohesió sintàctica, impropietats lèxiques, etc., se sancionaran amb 0,25 punts cadascuna. Les proves amb més de deu faltes es qualificaran amb un suspens.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l’assignatura hauran de ser originals i no s’admetrà en cap circumstància el plagi parcial o total de materials aliens publicats en qualsevol suport. La persona matriculada en l’assignatura haurà d’explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l’autoria de totes les citacions i l’ús de materials aliens. La presentació de material no original sense indicar-ne adequadament l’origen o l’ús inapropiat o incorrecte de la bibliografia comportarà de manera automàtica la qualificació de suspens (0), sense possibilitat de recuperació.
En el cas que la docent sol·liciti a l’estudiant les fonts que ha emprat (articles i llibres anotats, esquemes, apunts, etc.), haurà de presentar-les. En cas que l’estudiant cometi qualsevol tipus d’irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en el procés de preparació de la prova d’anotació filològica. No es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) per generar textos. En cas que recorri a aquesta tecnologia, l’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat. Així mateix, la professora podrà convocar l’estudiant a una tutoria individual amb la finalitat de verificar que l’ús de la IA, si escau, ha estat transparent, responsable i conforme a les condicions establertes en aquesta guia docent.
En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant podrà recuperar l’assignatura sempre que compleixi els requisits següents:
- Haver realitzat com a mínim 2/3 parts de les activitats d’avaluació, és a dir, les dues proves escrites (primer i segon parcial).
- Haver obtingut, com a mínim, un 3,5 de mitjana en l’avaluació continuada del curs.
- L’exercici d’anotació filològica no és recuperable; tampoc no ho són les activitats de participació a l’aula. En cas que l’estudiant no hagués realitzat l’exercici d’anotació filològica, aquest serà qualificat amb un 0 a fi de realitzar el càlcul de la mitjana ponderada.
El resultat de la prova de recuperació reemplaçarà la nota de la prova suspesa en el càlcul final de l’assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
Avaluació única
La data de l’avaluació única es comunicarà durant els primers dies del curs al Campus Virtual de l’assignatura.
Per optar a l’aprovat és obligatori haver completat totes les lectures del curs i dur a terme les activitats d’avaluació següents.
- Un comentari de text o desenvolupament d’un tema relacionat amb la matèria del curs (20 % de la nota).
- Una prova escrita a mitjan semestre sobre les dues primeres lectures del curs (primer parcial) (40 %).
- Una prova escrita al final del semestre sobre les dues últimes lectures del curs (segon parcial) (40 %).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Per a la resta de consideracions sobre la correcció en l’expressió escrita, el plagi, l’ús de la IA, la revisió de les proves i la qualificació de «No avaluable», s’aplicaran les normes de l’avaluació continuada.
Bibliografia
Alborg, Juan Luis (1980), Historia de la literatura española. Vol. IV: El romanticismo, Madrid, Gredos.
Alonso, Cecilio (2010), Historia de la literatura española. 5: Hacia una literatura nacional. 1800-1900, Crítica, Barcelona.
Blanco, Alda (2001), Escritoras virtuosas: narradoras de la domesticidad en la España isabelina, Granada, Universidad de Granada.
Blanco Fernández, Marta, ed. (2024), Canto porque existo y siento. Antología de cinco poetas románticas, Madrid, Clásicos Hispánicos. epub.
Caldera, Ermanno (2001), El teatro español en la época romántica, Madrid, Castalia.
Cardwell, Richard, ed. (1982), Romanticismo I. Atti del II Congresso sullo romanticismo spagnolo e ispanoamericano (Aspetti e problemi del teatro romantico), Génova, Universidad de Génova.
Carnero, Guillermo, coord. (1996), Historia de la literatura española. Vol. 8: Siglo XIX, I, Madrid, Espasa Calpe, 1996.
Coca Ramírez, Fátima (2006), El género dramático en España en el siglo XIX. Estudio teórico desde la preceptiva literaria, Universidad de Cádiz.
Díaz Lage, Santiago (2020), Escritores y lectores de un día todos: literaturas periódicas en la España del siglo XIX, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza.
García Lorenzo, Luciano, ed. (2000), Autoras y actrices en la historia del teatro español, Murcia, Universidad de Murcia.
Gies, David T. (1996), El teatro en la España del siglo XIX, Madrid, Cambridge University Press.
Irisarri Gutiérrez, Raquel (2025), La rebelión de la estrella polar. Adaptaciones del ideal de feminidad a finales del siglo XIX (1868-1899), Málaga, Universidad de Málaga.
Jagoe, Catherine, Alda Blanco y Cristina Enríquez de Salamanca (1998), La mujer en los discursos de género, Barcelona, Icaria & Antrzyt.
Kirkpatrick, Susan (1989), Las románticas. Escritoras y subjetividad en España, Madrid, Cátedra, Madrid.
Kirkpatrick, Susan, ed. (1992), Antología poética de escritoras del siglo XIX, Madrid, Castalia / Instituto de la Mujer (Colección Biblioteca de Escritoras, núm. 34).
Llorens, Vicente (1980), El romanticismo español, Madrid, Castalia.
Llorens, Vicente (1968), Liberales y románticos. Una emigración española en Inglaterra (1823-1834), Madrid, Castalia.
Madroñal Durán, Abraham et al. (2003), Historia del teatro español, Madrid, Gredos.
Mayoral, Marina coord. (1990), Escritoras románticas españolas, Madrid, Fundación Banco Exterior.
Navas Ruiz, Ricardo (1990), El romanticismo español, Cátedra, Madrid,4ª ed. renovada.
Navas Ruiz, ed. (2000), Poesía española. El siglo XIX, Barcelona, Crítica (Páginas de Biblioteca Clásica, 6).
Palenque, Marta (1990), Gusto poético y difusión literaria en el realismo español, Sevilla, Alfar.
Palenque, Marta (1990), El poeta y el burgués (Poesía y público 1850-1900), Sevilla, Alfar.
Romero Tobar, Leonardo (1994), Panorama crítico del romanticismo español, Madrid, Castalia.
Romero Tobar, Leonardo, coord. (1998), Historia de la literatura española. Vol. 9: Siglo XIX, II, Madrid, Espasa Calpe.
Rubio Jiménez, Jesús (1982), Ideología y teatro en España: 1890-1900, Zaragoza, Universidad de Zaragoza.
Ruiz Ramón, Francisco (1992), Historia del teatro español. (Desde sus orígenes hasta 1900), Madrid, Cátedra.
Salaün, Serge, Evelyne Ricci y Marie Salges, dirs. (2005), La escena española en la encrucijada (1890-1910), Madrid, Fundamentos/Casa de Velázquez.
Sánchez, Raquel (2019), Señoras fuera de casa. Mujeres del XIX: la conquista del espacio público, Madrid, Catarata.
Sánchez Llama, Íñigo (2000), Galería de escritoras isabelinas. La prensa periódica entre 1833 y 1895, Madrid, Ediciones Cátedra-Instituto de la mujer.
Simón Palmer, María del Carmen (1991), Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-biográfica, Madrid, Castalia.
Simón Palmer, María del Carmen (1983), “Escritoras femeninas del siglo XIX o el miedo a la marginación”, Anales de Literatura Española, II, pp. 477-489.
Simón Palmer, María del Carmen (1989), “Las románticas y la sociedad de su tiempo”, Ínsula, 616 (diciembre), pp. 19-20.
Simón Palmer, Carmen (1990), “Panorama general de las escritoras románticas españolas”, en M. Mayoral, coord., Escritoras románticas españolas Madrid, Fundación Banco Exterior, pp. 9-16.
Urrutia, Jorge ed. (1995), Poesía española del siglo XIX, Madrid, Cátedra (Letras Hispánicas, 390).
Zavala, I.M., coord. (1982), Historia y crítica de la literatura española. Vol. 5 Romanticismo y realismo, Barcelona, Crítica.
Zavala, I. M., coord. (1994), Historia y crítica de la literatura española. Suplemento al vol. 5 Romanticismo y realismo, Barcelona, Crítica.
Programari
.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |