Direcció d'Art, Disseny Artístic i IL·luminació
Codi: 105011Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Comunicació Audiovisual | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Guillem Marca Frances
- Correu electrònic :
- guillem.marca@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L’assignatura no té prerequisits i està dissenyada perquè l’alumnat pugui iniciar-se en els continguts sense experiència prèvia en la matèria.
Objectius
L'assignatura té per objectiu proporcionar a l'alumnat una aproximació sistemàtica i aprofundida a l'àmbit de la direcció d'art, des d'una perspectiva que en reconeix tant la complexitat conceptual com la diversitat d'aplicacions pràctiques. S'hi abordarà la naturalesa polièdrica d'aquesta disciplina, amb especial atenció a les seves manifestacions en camps com el cinema, el teatre, la publicitat i els videojocs, i es promourà una mirada crítica i oberta que faciliti l'exploració dels múltiples itineraris professionals que ofereix el sector.
El programa aprofundirà en la figura de la persona responsable de la direcció d'art i en el seu procés creatiu, des de la conceptualització visual fins a la seva concreció material, amb especial èmfasi en la coherència estètica i narrativa del projecte. Es potenciarà la capacitat de traduir propostes conceptuals en llenguatge visual mitjançant la gestió integrada de recursos expressius com la il·luminació, la caracterització dels personatges, el disseny gràfic, l'escenografia, l'atrezzo i altres elements constitutius del discurs visual.
Resultats d'aprenentatge
- CM14 (Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.) Idear la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes potenciant les diferents relacions de gènere i de la identitat sexual i de gènere.
- CM15 (Organitzar la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes.) Organitzar la producció de missatges audiovisuals per a diferents públics i plataformes.
- KM19 (Aplicar les teories de comunicació audiovisual a produccions audiovisuals de tipus industrial.) Aplicar les teories de comunicació audiovisual a produccions audiovisuals de tipus industrial.
- SM19 (Construir composicions estàtiques i dinàmiques d’acord amb els principis clau de disseny i direcció d’art.) Construir composicions estàtiques i dinàmiques d’acord amb els principis clau de disseny i direcció d’art.
Continguts
La direcció d'art. Accepcions i disciplines
La direcció d'art constitueix una disciplina fonamental dins dels processos creatius i de producció audiovisual. Es defineix com el conjunt de decisions conceptuals i formals que confereixen identitat visual a una peça audiovisual, escènica o interactiva. La persona responsable de la direcció d'art té la responsabilitat de delimitar l'univers visual, estètic i simbòlic d'un projecte, en estreta coordinació amb els departaments creatius i tècnics implicats.
La seva funció es desplega en diversos àmbits disciplinaris:
- Publicitat: construcció de missatges visuals impactants i coherents amb la identitat de marca i l'estratègia comunicativa.
- Teatre: configuració de l'espai escènic, el vestuari, la il·luminació i l'ambientació a partir de les necessitats dramatúrgiques del text.
- Cinema: disseny de l'estètica global de l'obra fílmica, que integra escenografia, vestuari i elements visuals al servei de la narrativa.
- Televisió: creació d'universos visuals per a programes, sèries o espais informatius, adaptats a les especificitats del format i la durada.
- Videojocs: construcció de mons immersius, visuals i expressivament coherents, en col·laboració amb l'equip de disseny, programació i art 3D.
- Concerts i produccions musicals en directe: disseny de l'univers visual dels espectacles musicals en viu, incloent-hi l'escenografia, la il·luminació escènica, el vestuari dels i les artistes, els elements de staging i la integració de projeccions o continguts audiovisuals, tot garantint la coherència estètica entre la proposta artística i la identitat visual de l'espectacle.
La conceptualització visual. Ideació. Emoció
La conceptualització visual és el procés mitjançant el qual una idea o guió es transforma en una proposta artística concreta i comunicable. Aquest procés s'articula en dues dimensions complementàries:
- Ideació: generació de propostes visuals a partir del guió, el briefing o el concepte narratiu de partida.
- Emoció: traducció de sensacions i atmosferes en decisions formals —de color, composició, llum i materials— que estableixen un vincle emotiu amb el públic.
Per vehicular aquest procés, el departament artístic es val d'eines visuals específiques:
- Moodboard: collage de referències visuals que defineix el to, la paleta cromàtica i l'estètica general del projecte.
- Esbós: representació gràfica ràpida que permet explorar i comunicar propostes visuals en fase inicial.
- Storyboard: seqüència d'imatges o vinyetes que representa les escenes clau del projecte, amb indicacions d'enquadrament, acció i escenografia.
El departament artístic de preproducció: concepció, disseny, desenvolupament i implementació
El departament artístic intervé en les fases inicials de preproducció, en col·laboració estreta amb els departaments de direcció, producció i guió. Les seves funcions s'organitzen en quatre etapes:
- Concepció visual: definició de l'univers estètic que ha de vertebrar el projecte.
- Disseny: elaboració dels elements visuals constitutius, com ara decorats, vestuari i ambientació.
- Desenvolupament: materialització progressiva de la proposta a través de maquetes, proves de llum i color, i esbossos detallats.
- Implementació: coordinació de la construcció i execució dels elements visuals durant el rodatge o la posada en escena.
La il·luminació com a eina expressiva i narrativa
La il·luminació és un dels elements constitutius de la imatge i de l'ambient en qualsevol projecte audiovisual, escènic o interactiu. Més enllà de la seva funció tècnica, la llum opera com a recurs narratiu i emocional: contribueix a definir l'atmosfera, la temporalitat, l'espai i l'estat psicològic dels personatges.
Els coneixements bàsics que s'hi treballaran comprenen:
- Característiques de la llum: intensitat, color, direcció, duresa i difusió.
- Tipologies de llum: natural, artificial, puntual, ambiental, de farciment, contrallum, entre d'altres.
- L'esquema clàssic de tres punts (three-point lighting): llum principal (key), de farciment (fill) i contrallum (back).
- Temperatura de color i coherència visual: ús expressiu de llums càlides i fredes per transmetre emocions o establir diferències temporals i espacials.
- Integració amb la direcció d'art: la llum ha d'estar en harmonia amb els decorats, la paleta cromàtica, el vestuari i l'escenografia per garantir la cohesió de la imatge.
Àmbits d'actuació
Els àmbits en què el departament d'art exerceix una incidència directa són els següents:
- Atmosfera i ambientació: creació d'un entorn coherent i significatiu en relació amb l'emoció i el temps narratiu.
- Il·luminació: col·laboració amb el departament de fotografia o tècnic per definir la llum com a recurs expressiu.
- Decorats i escenografia: disseny i construcció dels espais físics o digitals on es desenvolupa l'acció.
- Objectes i atrezzo: selecció d'elements funcionals i simbòlics que reforcen el relat visual.
- Vestuari: definició de la imatge dels personatges d'acord amb el context històric, psicològic o simbòlic.
- Maquillatge i perruqueria: caracterització física dels personatges segons criteris estètics i narratius.
- Gràfica i rètols: tractament dels elements gràfics o tipogràfics que poden integrar-se en la direcció d'art, com ara en el motion graphics o els títols de crèdit.
La direcció d'art: coordinació de projectes
La direcció d'art combina la visió creativa amb la capacitat de gestió i lideratge d'equips multidisciplinaris. Les seves responsabilitats abasten:
- Coordinació d'equips: supervisió de l'equip de disseny, il·luminació, construcció, figurinisme i altres especialitats del departament.
- Relació amb proveïdors: selecció i gestió de materials, serveis i recursos tècnics externs.
- Gestió pressupostària: planificació i optimització dels recursos econòmics assignats al departament artístic.
- Calendarització: establiment de terminis i seguiment del pla de producció, amb l'objectiu de garantir que totes les fases s'executin en els temps previstos i amb els estàndards de qualitat requerits.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Sessions teòriques | 20 | 0,8 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
| Pràctiques d'implementació | 40 | 1,6 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
| Tutories | 20 | 0,8 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
| Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs | 60 | 2,4 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
| Avaluació | 10 | 0,4 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
L'assignatura s'articula a partir de quatre metodologies: sessions teòriques i pràctiques d'implementació (a l'aula o als laboratoris), sessions de tutoria i treball autònom en què l'alumnat ha de desenvolupar els treballs, dur a terme les lectures assignades i preparar les pràctiques d'aula.
El contingut de l'assignatura incorpora una perspectiva de gènere transversal i fa ús sistemàtic del llenguatge inclusiu.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions es presentarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà disponible al Campus Virtual, on l'alumnat podrà consultar els materials docents i tota la informació necessària per al seguiment adequat de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per causes de força major, d'acord amb les indicacions de les autoritats competents, el professorat comunicarà les modificacions corresponents en la programació i en les metodologies docents.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves avaluatives | 20% | 0 | 0 | KM19 |
| Pràctiques d'implementació | 40% | 0 | 0 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
| Projecte | 40% | 0 | 0 | CM14, CM15, KM19, SM19 |
L'avaluació es durà a terme a partir de tres sistemes:
- Proves avaluatives de desenvolupament obert (examen de desenvolupament o assaig teòric) (20%): 2 proves, una d'acció a l'aula i una de redacció (10% + 10%). Recuperables mitjançant la repetició de la prova.
- Realització de dues pràctiques breus (40%): 2 pràctiques (15% cadascuna). 1 pràctica d'il·luminació (10%). Recuperables mitjançant la repetició del lliurament.
- Realització de projectes (40%): 2 projectes (20% + 20%).
No Avaluable. Segons el punt 9 de l’article 266 de la Normativa Acadèmica de la UAB, \"quan es consideri que l’estudiant no ha pogut aportar prou evidències d’avaluació s’ha de qualificar aquesta assignatura com a no avaluable\".
Plagi. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
IA. En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’alumnat en l'anàlisi i la reflexió personal. L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Albers, Josef. (1963). Interaction of color. Yale University Press.
Bowie, José Antonio Pérez. (2004). La adaptación cinematográfica a la luz de algunas aportaciones teóricas recientes. Signa, 13(13), 277–300.
Cascajosa Virino, Concepción. (2016). La cultura de las series. Laertes.
Castelló Sirvent, Fernando, i Roger Monzó, Vanessa. (2019). Dirección de arte y producción publicitaria: analizar, conectar, experimentar y crear. Vivat Academia, 22(147), 65–85.
De Felipe, Fernando, i Gómez Benet, Ivana. (2011). Ficciones colaterales: Las huellas del 11-S en las series de televisión. UOC.
Eiseman, Leatrice. (2000). Colors for your every mood. Capital Books.
Eiseman, Leatrice. (2017). The complete color harmony. Rockport Publishers.
Gaines, Jane M., i Herzog, Charlotte. (Eds.). (1990). Fabrications: Costume and the female body. Routledge.
Guarinos, Virginia. (Ed.). (2008). Mujeres en proyección: La mujer en el cine. Teoría fílmica y análisis del personaje. Universidad de Sevilla.
Heller, Eva. (2004). Psicología del color: Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón (3a ed.). Gustavo Gili.
Hernández Serrano, Gloria. (2017). Dirección de arte para producciones audiovisuales. Ministerio de Educación de España.
LoBrutto, Vincent. (1992). By design: Interviews with film production designers. Praeger.
López Fernández, Jesús, i Balbuena Palacios, Leonor. (2019). Comunicando a través de la seducción: Análisis de la dirección de arte en la publicidad de perfumes. Pensar la Publicidad, 13, 97–114.
Lupton, Ellen. (2010). Pensar con tipos. Gustavo Gili.
Lupton, Ellen. (2011). Graphic design thinking: Intuición, acción, creación. Gustavo Gili.
Lupton, Ellen, i Cole Phillips, Jennifer. (2009). Diseño gráfico: Nuevos fundamentos. Gustavo Gili.
Oejo Montano, Eduardo. (1998). Dirección de arte. Eresma & Celeste.
Quintas Froufe, Eva, i Quintas Froufe, Natalia. (2009). Moulin Rouge: Dos estilos de dirección artística. Revista Famecos, 40, 84–90.
Rizzo, Michael. (2007). Manual de dirección artística cinematográfica (S. Steinbrecht Aleix, trad.). Omega. (Obra original publicada el 2005.)
Rom Rodríguez, Josep A. (2018). Diseño gráfico publicitario: Diseño gráfico y dirección de arte publicitaria. [Editorial no especificada].
Sontag, Susan. (2006). Sobre la fotografía (C. Martín Pérez, trad.). Alfaguara. (Obra original publicada el 1977.)
Street, Sarah. (2001). Costume and cinema: Dress codes in popular film. Wallflower Press.
Welcomes, Myrl A. (2018). Set decorator: The art of visual storytelling. Focal Press.
Programari
Programari de suport
L'alumnat disposarà d'un conjunt d'eines digitals de referència per al desenvolupament de les pràctiques i els projectes de l'assignatura. El programari s'organitza segons els àmbits d'aplicació:
Edició d'imatge i disseny gràfic
- Adobe Photoshop — Edició d'imatges, creació de concept art i matte painting.
- Adobe Illustrator — Disseny de gràfics vectorials, logotips i senyalètica.
- Affinity Photo — Alternativa professional a Photoshop per a l'edició i la retocada d'imatge.
- Affinity Designer — Alternativa professional a Illustrator per al disseny vectorial i la il·lustració.
- Affinity Publisher — Eina de maquetació i composició visual per a la presentació de projectes de direcció d'art.
Color i paletes cromàtiques
- Adobe Color — Eina per a la creació de paletes cromàtiques coherents i l'exploració de relacions de color.
Storyboard i animàtica
- Storyboarder (Wonder Unit) — Eina gratuïta per a la creació de storyboards digitals.
- Toon Boom Storyboard Pro — Eina professional que permet la transició del storyboard a l'animàtica.
Il·luminació: disseny i simulació
- Vectorworks Spotlight — Estàndard de la indústria per al disseny tècnic d'il·luminació en teatre, concerts i cinema.
- Lightwright — Utilitzat conjuntament amb Vectorworks per a la gestió d'equips, plànols de llums i canals DMX.
- Capture — Programari de disseny i simulació d'il·luminació en temps real, àmpliament usat en espectacles en viu i adaptable a produccions cinematogràfiques.
Texturització i entorns 3D
- Substance Painter — Texturització d'objectes 3D per aconseguir acabats realistes en producció audiovisual i videojocs.
Postproducció i etalonatge
- Adobe After Effects — Exploració del comportament de la llum en postproducció (VFX, ambientació).
- DaVinci Resolve (Color Page) — Eina d'etalonatge que permet anticipar la incidència de la il·luminació en la correcció de color.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 41 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |