Planificació d'Espais Litorals
Codi: 104269Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Eduard Ariza Sole
- Correu electrònic :
- eduard.ariza@uab.cat
Equip docent
- Francesc Romagosa Casals
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura cal tenir un domini de català i/o castellà igual o superior al nivell B2.
Objectius
Aquesta és una assignatura optativa que es pot cursar tant a 3r com a 4t curs.
L'objectiu del curs és donar els coneixements de base per què l'alumne/a comprengui la complexitat territorial, ambiental i social del sistema litoral i aprengui a analitzar la problemàtica de l'espai litoral de forma integrada, amb una mirada geogràfica i des d'un punt de vista de la planificació.
L'assignatura es divideix en tres parts o blocs: en un primer bloc s'analitza l'espai litoral -en un sentit geogràfic ampli- des del punt de vista físic (evolució, dinàmica, ecosistemes) i social (assentaments i activitats humanes). El segon bloc analitza les manifestacions del Canvi Global al litoral. El tercer bloc aborda la gestió i la governança de l’espai litoral (polítiques, legislació, instruments i governança inclusiva).
S'inclou una sortida de camp en un tram del litoral català amb l'objectiu de poder veure in situ molts dels aspectes tractats a la teoria.
Resultats d'aprenentatge
- KM30 (Definir els ecosistemes característics del litoral mediterrani i les relacions entre la societat i l'espai litoral.) Definir els ecosistemes característics del litoral mediterrani i les relacions entre la societat i l'espai litoral.
- KM34 (Enumerar la normativa bàsica territorial, ambiental i urbana corresponent a cada administració responsable, respecte a Catalunya.) Enumerar la normativa bàsica territorial, ambiental i urbana corresponent a cada administració responsable, respecte a Catalunya.
- SM26 (Avaluar les polítiques d'alleujament i adaptació als processos de canvi global.) Avaluar les polítiques d'alleujament i adaptació als processos de canvi global.
Continguts
1. El sistema socio-ecològic litoral
- Introducció al sistema litoral
- Evolució i dinàmica del litoral
- Morfologia del litoral
- Els ecosistemes i les formacions litorals
- Els assentaments i les activitats humanes al litoral
2. El Canvi Global al litoral
- La urbanització i la banalització del paisatge
- La massificació i l’explotació dels recursos socio-naturals
- Les alteracions hidrodinàmiques i morfodinàmiques
- Els esdeveniments extrems i la pujada del nivell del mar
3. La gestió i la governança del litoral
- Les polítiques i la planificació del litoral
- La legislació i l’administració del litoral
- Els instruments de gestió
- La governança del litoral
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Estudi de la matèria | 35 | 1,4 | |
| Pràctiques d'aula (PAUL) | 16,5 | 0,66 | |
| Sortides de camp (PCAM) | 8 | 0,32 | |
| Elaboració de treball pràctic | 20 | 0,8 | |
| Treball autònom | 40 | 1,6 | |
| Classe presencial (TE) | 22,5 | 0,9 |
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats:
- Seguiment dels temes tractats en el curs (lectura i estudi dels materials que conformen els apunts de l’assignatura).
- Exercicis a l'aula
- Lectura de llibres i articles com a matèria complementària als apunts.
- Sortida de camp de caràcter obligatori, que complementarà els coneixements teòrics dels apunts i serà la base del treball pràctic de l'assignatura. En aquesta sortida s'aplicarà el protocol de les sortides de camp de la Facultat. L’alumnat tindrà accés a documentació específica sobre seguretat en activitats desenvolupades fora del campus de la UAB que caldrà conegui i accepti.
- Elaboració d'un treball pràctic, amb la tutorització dels professors. Aquest treball emprarà la metodologia basada en reptes i s'haurà de presentar oralment a l'aula.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primer examen parcial | 30 % | 1,5 | 0,06 | KM30, KM34, SM26 |
| Treball pràctic | 30 % | 0 | 0 | KM30, KM34, SM26 |
| Segon examen parcial | 30 % | 1,5 | 0,06 | KM30, KM34, SM26 |
| Assistència i participació a l'aula | 10% | 0 | 0 | KM30, KM34, SM26 |
L'avaluació continuada de l'assignatura consistirà en:
- La realització de dos exàmens que avaluaran els coneixements teòrics corresponents als tres blocs temàtics de l'assignatura (hauran de ser recuperats el dia de l'examen final si no s'ha assolit la nota mínima de 4 sobre 10 en cadascun d'ells)
- L'elaboració d'un treball de caràcter pràctic, relacionat tant amb la matèria teòrica com amb la sortida de camp
- L'assistència i participació en les activitats fetes a classe i la sortida de camp. En tot cas, si la nota mitjana de l'assignatura és inferior a 5, l'estudiant haurà d'anar a recuperació. Només els exàmens son recuperables.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” si ha lliurat zero evidències d'aprenentatge o ha fet lliuraments que suposin fins a 1/3 de la nota total. Si supera aquest llindar, la qualificació final de l'assignatura ja no podrà ser \"No avaluable\" i es qualificarà a partir de les evidències d'aprenentatge aportades.
La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera \"còpia\" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. \"Plagi\" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Vegeu documentació de la UAB sobre \"plagi\" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. La còpia en els exàmens parcials farà que aquests no siguin recuperables.
Aquesta assignatura pot permetre l’ús restringit de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA), però exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció preliminar de textos o traduccions per a algunes de les activitats pràctiques de l'assignatura (la IA generativa dona errors o al·lucinacions i sempre és necessari que l’estudiant ho revisi tot; l’estudiant és responsable d’allò que lliura). Quan l’ús és autoritzat explícitament, l’estudiant ha de:
(i) identificar les parts que han estat generades amb IA;
(ii) especificar les eines utilitzades; i
(iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència en l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de més gravetat. Les activitats en les que s’hagi detectat frau o mal ús de la IA no es poden recuperar.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat, tan a l'aula com a través del Campus Virtual, del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única
Bibliografia
AGUIRRE, J.M. (2013). L'ordenació del litoral català: Els Plans Directors Urbanístics del Sis-tema Costaner. Tesi doctoral. Universitat de Girona, Girona, 212 p.
AGUIRRE, J. M. (2015). Catalunya davant la legislació estatal relativa a la gestió del litoral: una proposta de reinterpretació de competències. A: ROMAGOSA, F (Ed). La Governança i la gestió integrada del litoral a Catalunya, pp. 60-81. UAB, Bellaterra (Spain).
ARIZA, E., JIMÉNEZ, J. A. & SARDÁ, R. (2008). A critical assessment of beach management on the Catalan coast. Ocean & Coastal Management, 51(2): 141-160.
ARIZA, E., PONS, F. & BRETON, F. (2016). Is socio-ecological culture really being taken into account to manage conflicts in the coastal zone? Inputs from Spanish Mediterranean beaches. Ocean & Coastal Management, 134, pp: 83-193.
BARBIER, E.B. et al. (2011). The value of estuarine and coastal ecosystem services. Ecological Monographs, 81(2): 169-193.
BARRAGÁN, J.M. (2014). Política, Gestión y Litoral. Una nueva visión de la Gestión Integrada de Áreas Litorales. Madrid: Editorial Tébar Flores.
BARRAGÁN, J.M. et al. (2011). La Gestión Integrada de Áreas Litorales en España. Propuestas para un Cambio de Rumbo. In: Manejo Costero Integrado y Política Pública en Iberoamérica: Propuestas para la acción. Red IBERMAR (CYTED), Cádiz, pp. 253-280.
BARRAGÁN, J.M.; BORJA, F. (2011). \"Litorales\". In: Evaluación de los ecosistemas del milenio de España. Conservación de los servicios de los ecosistemas y la biodiversidad para el bienestar humano. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino - Fundación Biodiversidad, pp, 73-739.
BRETON, F.; TRUJILLO, A.J. (2009). Paisajes litorales. In: BUSQUETS, J.; CORTINA, A. (coords.) Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona: Ariel: 111-134.
CARTER, R.W.G. (1989). Coastal environments. An introduction to the Physical, Ecological and Cultural Systems of Coastlines. London: Academic Press.
CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (2019). Una mar de canvis. Recomanacions per a una gestió sostenible del medi marí i costaner. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (2021). Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2010). El sistema litoral. Un equilibri feble amenaçat pel canvi climàtic. Barcelona: Diputació de Barcelona.
FOLCH, R. (dir.) (1984-1992). Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vols.1, 2, 7 i 14.
GARCÍA GARCÍA, M. (2017). El litoral español: más de un cuarto de siglo a la deriva. Journal of interdisciplinary studies in Architecture and Urbanism, 8: 272-287.
GARCÍA-LOZANO, C. (2019). Els sistemes dunars de la costa catalana. Evolució històrica, estat actual i potencial de restauració. Tesi Doctoral. Universitat de Girona.
GARCÍA-LOZANO, C., PINTÓ, J. Platges i dunes de Catalunya. [Online]- Available at: http://www.dunes.cat/.
HASLETT, S.K. (2000). Coastal systems. London: Roudledge.
MARGALEF, R. (1994). Litorals i oceans. Enciclopèdia Biosfera, vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
MILLENNIUM ECOSYSTEM ASSESMENT (2005). Ecosystems and human well-being: Wetlands and water synthesis. Washington: World Resources Institute.
MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE (2005). Hacia una gestión sostenible del litoral español. Madrid.
MORENO, I. (2007). Manejo integral costero. Por una costa más ecológica, productiva y sostenible. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
NONN, H. (1987). Geografía de los litorales. Madrid: Akal.
PARPAL, N. (1996). \"Un passeig pel litoral\". El sistema litoral. Un equilibri sostenible? Quaderns d'Ecologia Aplicada, 13: 245-289. Barcelona: Diputació de Barcelona.
PASKOFF, R. (1994). Les littoraux. Impact des aménagements sur leur évolution. Paris: Masson.
PINTÓ, J.; GARCIA-LOZANO, C.; ROIG-MUNAR, X. (2018). L'espai litoral. Natura: Ús o abús? Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
PONS, F. (2015). El Nuevo régimen jurídico de las costas ¿Contribuir a de forma eficaz a la protección y al uso sostenible del litoral?. Pamplona: Thomson Reuters - Editorial Aranzadi.
ROMAGOSA, F. (2000). Zones humides, societat i medi ambient. Les zones humides de Catalunya. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
ROMAGOSA, F. (ed.) (2016). La governança i la gestió integrada del litoral a Catalunya. Bellaterra: Grup de Recerca Interfase, UAB.
ROS, J. (2001). Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral mediterrani. Barcelona: Empúries.
ROS, J.; SERRA, J. (1996). Ecosistemes i dinàmica litoral. El sistema litoral. Un equilibri sostenible? Quaderns d'Ecologia Aplicada, 13: 5-43.
SANJAUME, E. (1992). Les costes. In: CARRERAS, C. (dir.). Geografia General dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Vol. 1: Elclima i el relleu: 161-211.
SCHEFFERS, A.M.; SCHEFFERS, S.R.; KELLETAT, D.H. (2012). The coastlines of the world with Google Earth. Dordrecht: Springer.
Programari
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 11 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 12 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |