Guia en format PDF
Logo

El Gènere Epistolar a Roma

Codi: 104202
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat OB 3
Estudis d'Anglès i de Clàssiques OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Cándida Ferrero Hernandez
Correu electrònic :
candida.ferrero@uab.cat

Equip docent

Victor Portella Pahissa

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

S'entén que l'estudiant ha assimilat els continguts lingüístics avançats a les assignatures de textos de primer i segon curs, especialment a l'assignatura "Historiografia i Oratòria Llatines" de segon.

No és aconsellable cursar l'assignatura si abans no s'ha cursat i superat Historiografia i Oratòria llatines, de segon curs.

Objectius

Aquesta assignatura forma part de la Matèria Filologia Llatina i preten que l'estudiant, en acabar el curs, sigui capaç de:

  1. Aplicar tècniques de comprensió ràpida del text llatí amb ajut del diccionari.
  2. Comprendre un text llatí en prosa sense usar el diccionari.
  3. Traduir un fragment epistolar en prosa d'aproximadament 15 línies, en 1h 30m.
  4. Realitzar un comentari lingüístic i retoricoliterari d’un text llatí en prosa, pertanyent al gènere epistolar.
  5. Respondre qüestions sobre els autors o obres proposats, i sobre el seu context històric.
  6. Relacionar els textos treballats amb aspectes de la seva recepció i tradició.

Resultats d'aprenentatge

  1. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  2. Extreure informació dels textos grecs i llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
  3. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  4. Explicar el sentit general d'un text sense necessitat d'aplicar l'anàlisi morfosintàctica prèvia ni d'utilitzar el diccionari.
  5. Elaborar un comentari morfosintàctic d'un text llatí.
  6. Utilitzar tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.
  7. Reconèixer els temes i tòpics que emanen de les obres llatines objecte d'estudi en les tradicions literària i artística europees.
  8. Elaborar un comentari estilístic d'un text llatí.
  9. Identificar en els textos llatins les característiques d'un determinat gènere literari.
  10. Analitzar els components morfosintàctics d'un text llatí, identificant aquells que són propis d'un gènere literari o variant lingüística determinada.
  11. Traduir fragments de les obres llatines proposades.
  12. Fer servir tècniques ràpides de comprensió del text basades en els recursos semàntics que proporciona el coneixement del català, de l'espanyol i, si escau, d'altres llengües romàniques.
  13. Extreure informació dels textos llatins sobre aspectes de realia especialment relacionats amb el seu context històric i cultural.
  14. Reconèixer els temes i els tòpics emanats de les obres llatines objecte d'estudi a les tradicions literària i artística europees.

Continguts

I. El gènere epistolar a Roma


1. El gènere epistolar a l'antiguitat. Límits i definició.


2. El gènere epistolar a Roma. Etapes, característiques i autors.


3. Les cartes abans de Ciceró. Cornèlia al seu fill Gai Grac.


4. Les cartes de Ciceró, un dietari personal.


5. Les epístoles de Plini el Jove. Naturalitat vs. facticitat


6. Les epístoles de Sèneca. Una correspondència didacticomoral.


II. Antologia de textos


Cornèlia al seu fill Gai Grac (C. Nepos, de viris illustribus fragmenta 1)


Ciceró.


Ad familiares 2, 4 (Tipus de cartes)


Ad familiares 9, 1 (L'amistat dels llibres)


Ad familiares 14, 19-24 (Qüestions quotidianes)


Ad Atticum 1, 2 (Paternitat. Catilina)


Ad Atticum 3, 5 (A l'exili)


Ad Atticum 4, 1 (Retorn triomfal de l'exili)


Ad Atticum 15, 15 (Odi a Cleòpatra)


Plini, Epistularum libri decem


1, 3 (Gaudir del moment present)


1, 6 (De cacera amb els estris d'escriptura)


1, 11 (Escriu-me!)


1, 15 (Invitació a sopar)


3, 14 (Un amo assassinat pels seus esclaus)


4, 19 (Lloança de Calpúrnia)


5, 18 (Plini està content pel seu amic Calpurni Màcer)


6, 20 (Capteniment de Plini durant l'erupció del Vesuvi)


7, 5 (Amor per Calpúrnia)


8, 9 (Valor de l'amistat)


8, 17 (Les inundacions del Tíber)


9, 36 (Un dia de cada dia de la vida de Plini)


10, 96 i 10, 97 (Els cristians)


Sèneca, Ad Lucillium epistulae morales


1, 7 (Vida retirada)


1, 8 (On rau la veritable llibertat)


III. Cotinguts gramaticals


S'entén que l'estudiant ja ha assimilat els continguts morfosintàctics avançats a les assignatures de la materia \"Filologia Llatina\" de primer i segon curs. En aquesta assignatura, doncs, s'incidirà en:


A. SINTAXI NOMINAL: Usos infreqüents i/o singulars dels casos

B. MORFOLOGIA PRONOMINAL: Els adjectius/pronoms indefinits i interrogatius/ Els adjectius/pronoms numerals, ordinals i distributius

C. MORFOSINTAXI VERBAL: Usos nominals del participi / Ús del subjuntiu en oració independent

D. SINTAXI DE L'ORACIÓ: Oracions subordinades completives/ Oracions adverbials: causals (quod), condicionals, consecutives, finals i comparatives/ Expressió de la finalitat


IV. Recepció i tradició dels autors i els textos


En aquesta assignatura s'han tingut en compte els aspectes de gènere, per exemple:

  • Incloent continguts tant de caràcter general (paper de la dona en la societat romana) com específic (remitents dones)
  • No permetent un ús sexista del llenguatge tant en les contribucions orals com escrites de l'estudiantat
  • Garantint a classe una atmosfera de respecte envers la diversitat i pluralitat d'idees, persones i polítiques
  • Evitant l'estereotipificació de genere en els exemples
  • Escrivint el nom sencer dels autores/-res de la bibliografia, en comptes de citar-los per la incial
















Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comprensio del text sense diccionari 4 0,16 1, 3, 5, 10, 11
Exercicis de lectura i morfosintaxi 5 0,2 1, 5, 9, 10
Estudi de lexic i gramatica 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Lectures obligatorias 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14
Traducció diària 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Continguts teorics 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Traduccio i comentari de textos 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Exercicis de prosodia 5 0,2 9, 10

Les classes presencials seran eminentment pràctiques. El professor dedicarà temps a:

  • Llegir, traduir i comentar la selecció de textos proposada.
  • Proporcionar als estudiants mecanismes que els permetin augmentar progressivament el volum de text traduït.
  • Llegir i comprendre textos a vista sense l'ús del diccionari.
  • Corregir els textos traduïts diàriament pels estudiants i per les estudiants, individualment o en grup.
  • Comentar el contingut lingüístic, literari i sociocultural dels textos traduïts, amb èmfasi singular als aspectes relatius a la seva tradició posterior.
  • Explicar els continguts gramaticals, mètrics i estilístics en funció del text.
  • Explicar continguts de realia que ajudin a contextualitzar el text.


L'estudiant s'haurà de responsabilitzar de dur diàriament el text proposat per a la traducció i el comentari.

L'estudiant haurà d'usar un diccionari universitari llatí-català/castellà; no els serà permès usar un diccionari escolar.


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Traduccio d'un text no vist (apx. 15 línies) 45% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Traduccio i comentari d'un text vist a classe 10% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Resolucio d'exercicis a classe 15% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Traduccio d'un text breu no vist a classe (apx. 10 linies) 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Resolució d'exercicis a casa 10% 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Aquesta assignatura no preveu el procediment de l'Avaluació única


Avaluació continuada:

Exercicis i proves d'avaluació

L'avaluació de l'estudiantat tindrà en compte els següents paràmetres:

1. Resolució personal d'exercicis a casa 10% o a l'aula 15% (seguiment setmanal)

2.Traducció d'un fragment breu no treballat a classe (apx. 10 línies) 20%: 22-10-2026

3.Traducció i comentari gramatical d'un text treballat a classe 10%: 12-01-2027

4. Prova de síntesi. Traducció d'un text (apx. 15 línies) no treballat a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques i estilístiques 45%: 14-01-2027



Per aprovar l'assignatura cal acreditar una nota d'almenys 5 punts, tot sumant els apartats anteriors, i sempre i quan s'hagi obtingut un 3,5, com a mínim, a cada apartat. En cas que no s'arribi a aquesta nota, l'estudiantat pot presentar-se a l'examen de recuperació convocat per la Facultat.

L’estudiantat rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.


Recuperació

L'estudiantat tindrà dret a recuperar l'assignatura sempre que hagi realitzat 2/3 de les activitats avaluatives proposades.

Es podran recuperar: els ítems 3 (Traducció i comentari gramatical d'un text treballat a classe 10%) i 4 Prova de síntesi. Traducció d'un text (apx. 15 línies) no treballat a classe, amb resolució de qüestions morfosintàctiques i estilístiques 45%. TOTAL: 55%

La nota obtinguda a la recuperació substituirá la d'avaluació ordinària en cadascuna de les seves parts. En el cas que la nota de recuperació sigui inferior a la nota d'avaluació ordinària, es mantindrà la d'avaluació ordinària.


Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Plagi o còpia

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés

disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluaciód'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquestaassignatura serà 0.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ANTÓN MARTÍNEZ, Beatriz, “La epistolografía romana: Cicerón, Séneca y Plinio”, en Helmantica 142-143 (1996), pp. 105-148.

CASTILLO, Carmen, “La epístola corno género literario de la Antigüedad a la Edad Media Latina”, en EClás 18 (1984), pp. 427-442.

CUGUSI, Paolo, “L'epistolografía: Modelli e tipologie di communicazione”, en Lo spazio letterario di Roma antica (dir. G. Cavallo, P. Fedeli, A. Giardina), Roma, II, 1989, pp. 379-419.

GÓMEZ PALLARÉS, Joan, “Epistolografía”, en Studiosa Roma. Los géneros literarios en la Antigüedad en la cultura romana, Barcelona, UAB, pp. 203-216.

MUÑOZ MARTÍN, Mª Nieves, Teoría epistolar y concepción de la carta en Roma, Granada, 1985.

SCARPAT, G., “L'epistolografia”, en Introduzione allo Studio della Cultura Classica, Milano, I (1972) 473-512.

CICERÓ

BAÑOS BAÑOS, José Miguel (ed.), Cierón. Correspondencia con su hermano Quinto. Alianza, Madrid 2003.

BEAUJEU, Jean (ed.- trad.), Cicéron. Correspondance, Belles Lettres, Paris 1969.

BELTRÁN CEBOLLADA, José Antonio, Cicerón. Cartas III: Cartas a los familiares 1-173, Gredos, Madrid 2008.

CARCOPINO, Jerôme, Les secrets de la correspondance de Cicéron, Paris 1957, 2 vols. (= 1947).

MAGALLÓN GARCÍA, Ana Isabel, Cartas IV. Cartas a los familiares, II, Madrid, 2008.

RODRÍGUEZ-PANTOJA, Miguel, CartasI. Cartas a Ático (cartas 1-161D), Gredos, Madrid 1996.

RODRÍGUEZ-PANTOJA, Miguel, Cartas II. Cartas a Ático (162-426), Gredos, Madrid 2008.

SHACKLETON BAILEY, David Roy (ed.), M. TulliCiceronis Epistulae ad Atticum IX-XVI), Oxford University Press, Oxford, 1961.

SHUCKBURGH, E. S., Letters of Cicero, Hoboken, N.J.: Generic NL Freebook Publisher, [s. d. Disponible a: [http://search.ebscohost.com.are.uab.cat/login.aspx?direct=true&db=nlebk&AN=2008443&site=eds-live]

WATT, William Smith (ed.), M. Tulli Ciceronis Epistulae ad familiares, Oxford University Press, Oxford 1965.

WATT, William Smith (ed.), M. Tulli Ciceronis Epistulae ad Atticum (I-VIII), Oxford University Press, Oxford 1982.

WHITE, Peter, Cicero in Letters: Epistolary Relations of the Late Republic, 2010.

PLINI EL JOVE

AUBRION, Etienne, \"La correspondance de Pline le Jeune,\" in H. Temporini and W. Haase (eds.), Aufstieg und Niedergang der römischen Welt, II.33.1, 1989, pp. 304-74.

BERGMANN, Bettina, \"Visualizing Pliny's Villas,\" in Journal of Roman Archaeology 8, 1995, pp. 406-420.

BRUÈRE, Richard T., \"Tacitus and Pliny's Panegyricus\", in CP 49, 1929, pp. 161-179.

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Julián (trad.), Plinio el Joven. Cartas, Gredos, Madrid 2005.

GRIFFIN, Mariam T. 1999. \"Pliny and Tacitus,\" SCI 18, pp. 139-158, 1999.

MYNORS, Roger Aubrey Baskerville (ed.), Plini Caecilii Secundi Epistularum libri decem, Oxford University Press, Oxford 1963.

OLIVAR, Marçal (ed.-tr.), Plini el Jove. Lletres, Fundació Bernat Metge, Barcelona 1927.

SHERWIN-WHITE, Adrian Nicholas, The Letters of Pliny. A Historical and Social Commentary, Oxford, 1966.

SÈNECA

CARDÓ, Carles (ed.-trad.), Lletres a Lucili, Fundació Bernat Metge, Barcelona 1928, 4 vols.

LANA, Italo, “Le \"Lettere a Lucilio\" nella letteratura epistolare”, en Sénèque et la prose latine (dir. P. Orirnal), Vandoeuvres-Genève 1991, 253-311.

MAZZOLI, G., “Le \"Epistulae Morales ad Lucilium\" di Seneca”, ANRW II.36.3 (1989), pp. 1823-1877.

REYNOLDS, Leighton Durham (ed.), L. Anaei Senecae ad Lucilium Epistulae Morales, Oxford University Press, Oxford 1965, 2 vols.

REYNOLDS, Leighton Durham, The medieval tradition of Seneca's Letters, Oxford 1965.

ROCA MELIÁ, Ismael (trad.), Séneca. Epístolas morales a Lucilio, Madrid 1986.

SOCAS, Francisco (trad.), Cartas a Lucilio, Cátedra, Madrid 2018.

Programari

Cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt