Logo

Estructura del Sistema Audiovisual

Codi: 103021
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Comunicació Audiovisual OB 3

Professor/a de contacte

Nom :
Montse Bonet Bagant
Correu electrònic :
montse.bonet@uab.cat

Equip docent

Josep Àngel Guimera Orts
Guillem Marca Frances

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per cursar aquesta assignatura cal no oblidar tot el que s’ha après en cursos anteriors, especialment els conceptes i les idees fonamentals de les assignatures Història de la Comunicació, Estructura de la Comunicació, Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Història de la Ràdio i la Televisió i Història del Cinema.

A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.

Objectius

Aquesta assignatura Obligatòria s’ubica dintre de la matèria Indústria Audiovisual, impartida entre el tercer i el quart curs del grau. Per tant, els objectius formatius d’aquesta assignatura es materialitzen en el conjunt que forma amb les altres assignatures que també són part de la matèria, Models de Gestió de l'Empresa Audiovisual (Optativa) i Qüestions d'Actualitat i Tendències del Sector Audiovisual (Optativa), de 6 crèdits ECTS cadascuna.

Tal com es defineix en el pla d’estudis, es tracta de proporcionar una visió panoràmica de l’estructura del sistema audiovisual i els actors que el componen des d’un punt de vista més analític, de manera que se sàpiga aplicar tots els coneixements de cursos anteriors.

L'objectiu general és donar les claus bàsiques de què podem entendre quan parlem de 'sistema audiovisual', en un context com l’actual, quins canvis ha experimentat i encara segueix experimentant, així com les relacions de poder entre els principals protagonistes, la forma en què interactuen i contribueixen a donar forma a aquest sistema.

Amb tots aquests elements, l’alumnat ha de saber analitzar l’entorn en el qual haurà de desenvolupar-se professionalment.


Resultats d'aprenentatge

  • CM07 (Planificar la producció industrial audiovisual d’acord amb la seva futura comercialització al mercat.) Planificar la producció industrial audiovisual d’acord amb la seva futura comercialització al mercat.
  • CM08 (Interpretar els canvis del sistema audiovisual en termes de modificació dels perfils professionals existents evitant reproduir desigualtats de gènere.) Interpretar els canvis del sistema audiovisual en termes de modificació dels perfils professionals existents evitant reproduir desigualtats de gènere.
  • SM11 (Examinar la dimensió industrial i empresarial del sector audiovisual.) Examinar la dimensió industrial i empresarial del sector audiovisual.
  • SM12 (Analitzar les empreses existents aplicant amb rigor el coneixement crític (processos i formes de producció, circuit d’exhibició de productes audiovisuals).) Analitzar les empreses existents aplicant amb rigor el coneixement crític (processos i formes de producció, circuit d’exhibició de productes audiovisuals).
  • SM13 (Investigar per a l’obtenció d’informació de valor per a l’anàlisi de la indústria audiovisual o el disseny de projectes audiovisuals viables.) Investigar per a l’obtenció d’informació de valor per a l’anàlisi de la indústria audiovisual o el disseny de projectes audiovisuals viables.

Continguts

L'assignatura gira al voltant d'uns grans temes, de sòlida base teòrica, però que acostumen a incloure constant actualització, seguint el propi desenvolupament del sector. És per això que el seguiment de determinades fonts d'informació més o menys especialitzades té un pes rellevant. Els grans eixos sobre els quals s'articula l’anàlisi que l’alumnat ha d’aplicar al seu entorn giren al voltant de:


  • Aproximació a una definició del Sistema Audiovisual, a partir de la seva evolució històrica i normativa.
  • El sector audiovisual a l'era de les big tech: del flux a l'estoc. Plataformització de la comunicació, tecnologia i grups de comunicació.
  • Aprofundiment en les característiques de producció i distribució de les indústries culturals. La lògica de l’streaming, la figura del gatekeeper i els nodes de poder en la cadena de valor. Els seus efectes en les relacions laborals.
  • Infraestructura i distribució com a camp de batalla pel domini de l'audiovisual.
  • Desenvolupament de les empreses del sector català i espanyol en un entorn canviant: oportunitats, reptes, estratègies…


El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris (participació i treballs) 33 1,32 CM08, SM11, SM12, SM13
Lectura, anàlisi i síntesi de textos, preparació i realització de treballs 82,5 3,3 SM11, SM12, SM13
Tutories 7,5 0,3 SM12, SM13
Classes teòriques 15 0,6 CM07, CM08, SM11, SM12

L’adquisició de coneixements i competències per part de l'alumnat es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen les classes magistrals a l’aula, exercicis de debat i reflexió proposats pel professorat, les lectures i els seminaris, a més dels materials textuals i audiovisuals de suport disponibles a través de Campus Virtual.

En concret, els seminaris es focalitzaran en temes específics del temari, per als quals es proporcionaran un seguit de lectures prèvies o es demanarà recerca prèvia d'informació i / o preparar una presentació.

A més, una part important del curs es basa en la realització del treball, que implica un contacte directe amb especialistes del sector, tant des de la vessant acadèmica com des de la vessant dels professionals que hi treballen.

És important que l’alumnat no vegi aquestes tres activitats de manera diferenciada sinó com a parts d’un tot, que s’interrelacionen i serveixen per assolir més fàcilment els objectius i per consolidar millor els coneixements.

Aquesta és una assignatura que té una relació molt clara, directa i constant amb l'actualitat, per la qual cosa es recomana el seguiment de tot tipus d'informació referida al sistema audiovisual.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball de curs (inclosa la presentació) 35 % 2 0,08 CM07, CM08, SM11, SM12, SM13
Examen teòric 35 % 3 0,12 CM08, SM11, SM12
Seminaris (resolució d'exercicis i participació) 30 % 7 0,28 CM08, SM11, SM12, SM13

AVALUACIÓ CONTINUADA

El sistema d’avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:

  • Examen teòric, 35 % sobre la qualificació final.
  • Seminaris (resolució d'exercicis i participació), 30 % sobre la qualificació final.
  • Treball de curs (incloent-hi la presentació), 35 % sobre la qualificació final.

Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.


L’examen teòric serà tipus test.


Quant al funcionament dels seminaris, la nota deriva de la informació aconseguida prèviament i/o la presentació en grup i/o la pràctica feta allà mateix. La intervenció als seminaris s’articularà a partir de les pautes que es facilitaran i pujaran al Campus Virtual. Cada sessió comptarà prèviament amb un protocol explicatiu de funcionament.


El treball és una activitat realitzada en grup que serà tutoritzada. Es valorarà especialment la capacitat d’acotar bé el tema, emprar un llenguatge adequat al tipus de treball, establir connexions entre la teoria i la pràctica i la capacitat de síntesi del material consultat oaconseguit per qualsevol altra via (entrevistes, fonts de vídeo, àudio...). Tot just començat el curs, es pujarà al Campus Virtual el protocol específic de desenvolupament del treball i es parlarà amb cada grup sobre el tema a estudiar. La nota del treball inclourà la seva presentació a final de curs (que s'explicarà també en un protocol específic). Existeix un segon criteri de caire formal i naturalesa substractiva, és a dir, el seu compliment no augmenta la puntuació final però el seu incompliment resta punts. En concret, es valorarà el compliment de les característiques tècniques explicitades en la pauta que s’oferirà a l’inici de curs (tipografia, cos, interlineat, alineació i marges), a raó de 2 dècimes per característica. La correcció ortogràfica i gramatical també és un criteri formal. Cada falta restarà 0,3 punts. Els errors de citació i elaboració i tractament de les referències usades al treball restaran 0,3 punts.


Sobre el període i les condicions de recuperació

Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:

En cas d’haver suspès:

  • que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
  • que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 al treball amb les següents excepcions: no es re-avaluarà un treball plagiat en part o en la seva totalitat (és un 0 directament) o aquells que no compleixin els requisits formals especificats prèviament (que tinguin problemes d'ortografia i/o gramàtica, no compleixin els mínims quant a citació, etc.),


L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats elpes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5.


No són recuperables els seminaris ni els treballs plagiats o fets amb un ús no permès de la intel·ligència artificial.


En cas de voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.


En cas de segona convocatòria

L’alumnat de segona o més convocatòries farà una única prova de síntesi que consistirà en un examen teòric que inclourà el contingut de l'assignatura i unes lectures que es donaran quan comenci el semestre. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. Cal aprovar les dues parts, cadascuna de les quals val un 50 % de la nota final.


No Avaluable

Es considera No Avaluable en el marcd’aquestaassignatura l’alumnat que no hagi fet ni l’examen teòric ni el treball de curs i no hagi participat en un mínim del 75% dels seminaris.


AVALUACIÓ ÚNICA

L’alumnat es pot acollir a la modalitat d’avaluació única. El sistema d’avaluació única està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s’ha d’aprovar per superar l’assignatura:


  • Examen teòric, 40 % sobre la qualificació final (El model d'examen és diferent respecte al d'avaluació continuada).
  • Prova escrita basada en lectures i coneixement de l’actualitat, 40 % sobre la qualificació final.
  • Test sobre temes d'actualitat, 20 %.


Per poder aprovar, caldrà treure un mínim de 5 a totes les activitats d'avaluació.


Les tres proves seran realitzades el dia oficial d'examen, tal i com consta al Campus Virtual des de principis de curs.


Sobre el període i les condicions de recuperació

Podran acollir-se a aquestes activitats els/les alumnes que compleixin les següents condicions:


En cas d’haver suspès:

  • que hagin obtingut una nota mínima de 3 a l'examen de teoria,
  • que hagin obtingut una nota mínima de 3,5 a la prova escrita,
  • que hagin obtingut una nota mínima de 3 al test sobre temes d'actualitat.


L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.

Per poder-se presentar ala recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5.


En cas de voler apujar la nota, la qualificació ha de ser igual o superior a 8 i s'ha d'avisar amb antelació. La presentació a aquesta prova pot comportar, si fos el cas, una baixada de la nota.


SOBRE L'ÚS D'INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICiAL

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Inteŀligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions... L’alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en qualsevol activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la notade l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

IRREGULARITATS

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

Referències bàsiques

Asenjo McCabe, Susana & Herrero Bernal, Begoña (2024) Nuevo comportamiento estratégico de las empresas españolas productoras de contenido audiovisual: el Green Shooting y la figura del eco manager. AdComunica, (28): 271–290.

Blázquez Jordán, José Manuel & de la Torre-Espinosa, Mario (2025) La plataformización de los festivales de cine en España: el caso de Filmin (2020-2024). Revista De Comunicación, 24(1): 51-67.

Bonet, Montse (Coord.) (2016) El imperio del aire. Espectro radioeléctrico y radiodifusión. Barcelona: UOC. Llibre en línia.

Bonet , Montse & Robert-Agell, Francesc (2026). Del dial al digital: Estrategias ante los desafíos en la distribución del audio radiofónico en España. ZER. Revista De Estudios De Comunicación, 31(60): 31-45.

Bonet, Montse & Sellas, Toni (2019) Del flujo al stock: el programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital. El Profesional de la Información, 28(1): 1-8.

Bonet, Montse, Guimerà, Josep Àngel & Casado, Miguel Ángel (2021) The Spanish HbbTV service LOVEStv: When technology facilitates new strategies for survival. Media International Australia, 185(1): 139-152.

Cañedo, Azahara; Limón, Nieves y Sierra Morón, Susana de la (2025) La plataformización del sistema mediático europeo y español : regulación, estructura y contenidos. Tirant Humanitats. Llibre en línia.

Casado, Miguel Ángel, Guimerà, Josep Àngel, Bonet, Montse & Pérez Llavador, Jordi (2022)Adapt or die? How traditional Spanish TV broadcasters deal with the youth target in the new audio-visual ecosystem. Critical Studies in Television, 18(3): 256-273.

Chan-Olmsted, Sylvia, Wang, Rang & Hwang, Kyung Ho (2020) Substitutability and complementarity of broadcast radio and music streaming services: The millennial perspective. Mobile Media & Communication, 8(2): 209-228.

Clares-Gavilán, Judith (Coord); Merino Álvarez, Cristina & Neira, Elena (2019) La revolución over the top. Del vídeo bajo demanda a la televisión por internet. Editorial UOC. Col·leccio Manuales. Llibre en línia.

Donoghue, C. B., Havens, T. & McDonald, P. (2021) Media Distribution Today. En P. McDonald, C. B. Donoghue En P. McDonald, C. B. Donoghue y T. Havens (eds.). (2021). Digital media distribution: portals, platforms, pipelines. New York: New York University Press, 1-24.

Evens, T. (2020) DAB+ as a Systemic Innovation: Stakeholder Interests and the Introduction of Digital Radio. European Journal of Communication, 25(5): 502–517.

Evens, T. and Donders, K. (2018) Platform Power and Policy in Transforming Television Markets. Cham: Palgrave Macmillan.

Fernández Alonso, Isabel (Ed.) (2017) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.

Flew, Terry (2021) Regulating Platforms. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Frey, Mattias (2021) Netflix Recommends. Algorithms, Film Choice, and the History of Taste. Oakland: University of California Press. Llibre en línia.

Gallego Pérez Juan Ignacio (2023) El sector de la música digital en España: mapeando los intermediarios. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 29(3): 591-603.

Guimerà, Josep Àngel (2014) Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. Premsa, ràdio i televisió en el procés de reconstrucció nacional de Catalunya(1980-2003). Barcelona: Proa.

Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2013) El model de negoci en cadena a Catalunya: de l’èxit radiofònic al fracàs televisiu’, Quaderns del CAC, 38. Disponible a: http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q38_guimera_bonet_ES.pdf

Guimerà i Orts, Josep Àngel & Bonet, Montse (2020) A Fractured and Weaker Public Service Media: Territorial Organisation, Public Media Policy and Economic Crisis in Spain. Javnost - The Public, 27(3): 308-324.

Hesmondhalgh, David (2019) (4th. ed) The Cultural Industries. London: SAGE.

Jordan, Tim (2020) The Digital Economy. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Larson, Rob (2020) Bit Tyrants. The Political Economy of Silicon Valley. Chicago: Haymarket Books. Llibre en línia.

Lehman-Wilzig, Sam & Cohen-Avigdor, Nava (2004) The natural life cycle of new media evolution: Inter-media struggle for survivalin the internet age. New Media & Society, 6(6): 707-730.

Lindeberg, Aura (2023) Digital strategies and third-party platforms: How Nordic public service media are reframing their audio strategies for the future. Journal of Digital Media & Policy, 16:1.

Lotz, Amanda D. (2022) Netflix and Streaming Video: the business of subscriber-funded video on demand. Cambridge: Polity Press.

Mateos-Pérez, Javier & Sirera Blanco, Rebeca (2025) Los modelos de producción de ficción televisiva española en la era de las plataformas (2017-2023). Revista Prisma Social, (49): 238–266.

McDonald, Paul; Brannon Donoghue, Courtney & Havens, Timothy (Eds.) (2021). Digital Media Distribution: Portals, Platforms, Pipelines. New York: New York University Press. Llibre en línia.

Miguel de Bustos, Juan Carlos & Izquierdo Castillo, Jessica (2022) Los GAFAM en las antípodas de los medios de servicio público: consecuencias peligrosas para la democracia. En: Gestión de medios públicos en el entorno digital, editado por Manuel Goyanes y Marcela Campos-Rue. Llibre en línia.

Nieborg, David B. (2025) Hablemos de dinero, datos y producción cultural dependiente de plataformas. RAE-IC, Revista de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación, 12(24): 1-21, raeic122401.

Nieborg, David B., Poell, Thomas & van Dijck, Jose (2022). Platforms and platformization. A: The SAGE Handbook of the Digital Media Economy, editat per Terry Flew; Jennifer Holt & Julian Thomas. London: Sage, 29-49.

Piñeiro-Otero, Teresa & Pedrero-Esteban, Luis-Miguel (2022) Audio communication in the face of the renaissance of digital audio. Profesional de la información, 31(5): 1-18.

Robert-Agell, Francesc; Justel-Vázquez, Santiago & Bonet, Montse (2022) Sin hábito no hay escucha. Radio y generación Z: radiografía de los datos de audiencia y de la estrategia empresarial para conectar con ella. Profesional de la información, 31(5): 1-19.

Robert-Agell, Francesc; Bonet, Montse (2023) La industria de la radio en España en 2030: ¿hacia la definitiva adaptación digital?’. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 29 (4): 955-974.

Srnicek, N. (2018) Capitalismo de plataformas. Buenos Aires: Caja Negra.

Wikström, Patrik (2020) The Music Industry. Third Edition. Cambridge: Polity Press. Llibre en línia.

Zallo, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa. Llibre en línia.


Altres fonts en línia

ACR (Associació Catalana de Ràdio) https://www.acradio.org

AER (Association of European Radios) http://www.aereurope.org/

ACT (Association of Commercial Television in Europe) http://www.acte.be/

BNE (Broadcast Network Europe) http://www.broadcast-networks.eu/

CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) : http://www.cac.cat

EBU (European Broadcasting Union)http://www.ebu.ch/mis

EGTA https://www.egta.com

ETNO (European Telecommunications Network Operators) https://www.etno.eu/

ETSI (European Telecommunications Standards Institute) http://www.etsi.org/

FCC (Federal Communications Commission) http://www.fcc.gov/

GSMA (GSM Association) http://www.gsma.com

Pew Research Center http://www.pewresearch.org/

RSPG (Radio Spectrum Policy Group) http://rspg-spectrum.eu/

SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos. Bureau van Dijk). Accés a través de la Biblioteca (dintre de la UAB o des dequalsevol punt gràcies a la Xarxa Privada Virtual).

Wider Spectrum Group https://widerspectrum.org

OFCOM : http://www.ofcom.org.uk

World DAB: http://www.worlddab.org


Bases de dades de l’Observatori Europeu del’audiovisual: IRIS Merlin, Lumiere,Korda, Persky : http://www.obs.coe.int/, http://merlin.obs.coe.int/

La resta de fonts s'anirà donant al llarg de l'semestre, especialment en funció de les necessitats concretes de cada grup per al treball de curs o sempre que algú ho demani.



Programari

Aquesta assignatura no necessita un programari concret per al desenvolupament de les classes i els treballs. 

En cas que per necessitat d'emergència sanitària novament calgués fer classes en línia, s'utilitzaria el programa Teams. 

D'altra banda, el Campus Virtual segueix essent eina fonamental de comunicació i continguts en aquesta assignatura.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 41 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 42 Català segon quadrimestre matí-mixt