Guia en format PDF
Logo

Protecció Internacional dels Drets Humans

Codi: 102255
Crèdits: 3
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Dret OB 4

Professor/a de contacte

Nom :
Maria Barcons Campmajo
Correu electrònic :
maria.barcons@uab.cat

Equip docent

Noelia Igareda González
Manuela Hock Medina
Patricia Toro Lozano
Luisa Pilar Moreno Cuerva
Sonnia Güell Peris
Marc Abraham Puig Hernandez
Alexandre Moreno Urpi
Maria Barcons Campmajo
Claudia Cristina Jimenez Cortes
Encarnación Bodelon Gonzalez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.


Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.


Equip Docent

Grup 1 (català/espanyol)

Teoria

  • 1ª part: Encarna Bodelón González (català).
  • 2ª part: Manuela Hock Medina (espanyol).

Seminaris

  • 1ª part: Encarna Bodelón González (català); Substitut/a a determinar (català); Noelia Igareda González (espanyol).
  • 2ª part: Manuela Hock (espanyol); Sonnia Guell (català); lector/a a determinar (espanyol).


Grup 2 (anglès)

Teoria

  • 1ª part: Marc. A. Puig Hernández.
  • 2ª part: Lector/a a determinar.

Seminaris

  • 1ª part: Marc A. Puig Hernández; Lector/a a determinar; Encarna Bodelón González.
  • 2ª part: Lector/a a determinar; Patricia Toro Lozano; substitut/a a determinar.


Grup 51 (espanyol)

Teoria

  • 1ª part: Luisa Moreno Cuerva (espanyol).
  • 2ª part: substitut/a a determinar (espanyol).

Seminaris

  • 1ª part: Luisa Moreno Cuerva (espanyol); Substitut/a a determinar (català); Lector/a a determinar (català).
  • 2ª part: Substitut/a a determinar (espanyol); Alex Moreno (català); Claudia Jiménez (espanyol).


Grup 70 (català)

Teoria

  • 1ª part: Marc A. Puig Hernández (català).
  • 2ª part: Sonnia Güell (català).

Seminaris

  • 1ª part: Marc A. Puig Hernández (català) i Luisa Moreno Cuerva (espanyol).
  • 2ª Part: Manuela Hock (espanyol) i Sonnia Guell (català).

Objectius

  • Conèixer com s'aproximen i què proposen les diferents teories de la justícia clàssiques i crítiques davant dels conflictes de drets humans.
  • Desenvolupar perspectives crítiques per a una reflexió sobre el paper dels DDHH, la seva consagració i les seves garanties enfront les seves possibles vulneracions.
  • Familiarització amb els instruments teòrics necessaris per entendre la importància i l'impacte dels DDHH i la seva vinculació amb l'Estat de Dret.
  • Adquirir coneixements de qüestions teòriques bàsiques de la legislació internacional en matèria de drets humans en tant que instruments necessaris per abordar el seu aspecte pràctic.
  • Familiarització amb els mecanismes de protecció internacional universals i regionals dels drets humans
  • Adquirir coneixements bàsics sobre els conceptes de drets humans, l'evolució històrica, la justificació i l'evolució dels mateixos des d'una perspectiva crítica i reflexiva.
  • Conèixer exemples de qüestions judicials en que s'han debatut les característiques i l'abast de la protecció dels drets humans.
  • Conèixer els límits i oportunitats dels drets humans i la seva protecció com un instrument d'igualtat jurídica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
  2. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  3. Reconèixer i resoldre problemes.
  4. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  5. Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
  6. Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  7. Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
  8. Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
  9. Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
  10. Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
  11. Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.
  12. Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials, i contextualització del fenomen jurídic a l'entorn internacional.
  13. Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
  14. Utilitzar els valors constitucionals com a criteri d'interpretació i resolució de conflictes, especialment en cas que es produeixi una contradicció entre els principis fonamentals dels diferents sistemes jurídics.
  15. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.

Continguts

PRIMERA PART. TEORIES DE LA JUSTÍCIA I RECONEIXEMENT DELS DRETS HUMANS


I. TEORIES CLÀSSIQUES I LIBERALS

  1. Els Drets Humans a l'utilitarisme
  2. Els Drets Humans al liberalisme igualitari
  3. Els Drets Humans al libertarisme - neoliberalisme
  4. Els Drets Humans a les teories comunitaristes


II. TEORIES CRÍTIQUES

  1. Les perspectives crítiques feministes i els drets humans
  2. Els drets humans des de les perspectives crítiques de la interseccionalitat i les teories decolonials.



SEGONA PART. NORMATIVITZACIÓ I PROTECCIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS


III. INTRODUCCIÓ AL RÈGIM INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS

  1. La difícil transició de l'àmbit domèstic a la internacionalització dels drets humans: sobirania versus obligacions erga omnes
  2. El camí des de la proclamació de drets inalienables i universals de 1948 a la seva segmentada formalització jurídica convencional
  3. Una altra forma indirecta de reconeixement i protecció dels drets humans: el paper del Dret Penal Internacional


IV. EL DESENVOLUPAMENT SEGMENTAT DELS DRETS HUMANS I LA SEVA PROTECCIÓ EN EL PLA UNIVERSAL

  1. La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell universal
  2. Comparativa de drets i mecanismes de supervisió, salvaguarda i protecció (convencionals i no convencionals) a nivell universal


V. EL DESIGUAL DESENVOLUPAMENT DELS DRETS HUMANS I LA SEVA PROTECCIÓ EN EL PLA REGIONAL

  1. La rellevància del context geopolític en el desenvolupament (o no) del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell regional
  2. Comparativa de drets i mecanismes de supervisió, salvaguarda i protecció a nivell regional. Especial atenció als Tribunals Internacionals de Drets Humans

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi 9 0,36 3, 4, 6, 7, 10, 12, 14, 15
Lectura textos 16,66 0,666 4, 5, 7, 8, 9, 11
Tutories 10 0,4 1, 2, 3, 4, 10, 13
classe teòrica 11 0,44 1, 2, 5, 8, 9, 11, 12, 13
classe pràctica 11 0,44 1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 11, 13, 14
Preparació de les sessions 14,34 0,574 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Les sessions de la PRIMERA PART del curs (blocs I i II) alternaran classes teòriques (3) i seminaris pràctics (3).

Les sessions pràctiques de seminaris s'estructuraran a partir d'un estudi de cas, prèviament preparat seguint una guia de lectura que serà objecte de debat presencial. És per això que l'assistència a classe es un requisit imprescindible per a l'avaluació continuada. La càrrega lectiva del curs compren les hores de classes a l'aula més el temps de lectura de textos obligatoris, de preparació de les sessions i de l'estudi dels continguts.


Les sessions de la SEGONA PART del curs (blocs III i V) s'estructuraran al voltant de tres sessions plenàries i tres seminaris, alternant-los. Les sessions plenàries estaran dedicades a l'anàlisi de lectures i explicacions teòriques dissenyades per contextualitzar el marc jurídic internacional existent sobre els drets humans, que posteriorment s'exploraran de manera més aplicada durant els seminaris. Així doncs, aquests seminaris consistiran principalment en treball pràctic a l'aula, amb l'objectiu d'identificar, localitzar i familiaritzar-se amb els mecanismes internacionals de seguiment i protecció dels drets humans que els sistemes universals i regionals ofereixen a les víctimes i als assessors/es jurídics.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Participació activa a les sesions plenàries: blocs III i V 5% 0 0 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 14
Activitats corresponents als blocs III i V (3 x 15% c/u) 45% 1,5 0,06 2, 3, 6, 10, 11, 12, 13
Participacio activa a classe: blocs I i II 5% 0 0 1, 2, 3, 7, 10, 13, 14
Prova presencial escrita corresponents als blocs I i II 45% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15

Avaluació continuada

La nota procedeix de l'avaluació continuada:

50% blocs I i II + 50% blocs III i V = 100% de la nota.


Per fer la mitjana del dos blocs, la nota mínima serà de 4.


L'avaluació dels blocs I i II constarà:

  • una prova presencial escrita (45%) i
  • la participació activa a les classes (5%).


L'avaluació dels blocs III i V constarà de:

  • tres activitats pràctiques (45%) i
  • la participació als plenaris (5%).


La participació activa de l'alumnat és un requisit imprescindible per al bon funcionament de l'assignatura i és un element molt rellevant en l’avaluació. Per això es requereix l’assistència habitual i puntual a les sessions presencials, la lectura de la bibliografia requerida per a cada sessió, la intervenció en els debats i la preparació de les activitats assenyalades per a cada tema així com l'elaboració i presentació dels treballs en les dates previstes.


Avaluació única

La nota en cas d'avaluació única constarà del següent:

  • 25% preguntes a desenvolupar Blocs I i II
  • 25% anàlisi de jurisprudència Blocs III i V
  • 50% examen de continguts (test + 10 preguntes curtes)


S’aplicarà el mateix sistema de re-avaluació que per l’avaluació continuada


Re-avaluació

L’alumnat que no superi l’assignatura (és a dir, qui hagi tret menys de 4 en una de les dues parts o la seva mitjana no arribi al mínim de 5) haurà de recuperar la part suspesa mitjançant una prova el dia programat per a la re-avaluació.


No avaluable

L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable.



Ús IA

En cas que l'estudiant copiï, cometi plagi o sigui descobert amb algun dispositiu prohibit en alguna prova d'avaluació, el professorat el qualificarà amb un 0 en aquest acte d'avaluació, i notificarà el fet al Deganat de la Facultat presentant un informe sobre les circumstànries i evidències del fet produït per sol·licitar l'obertura d'un eventual expedient disciplinari a l'estudiant. Aquesta activitat d'avaluació no serà recuperable. En cas que es produeixi més d'una irregularitat en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura és 0.

Bibliografia

PRIMERA PART (Blocs I i II)

Bibliografia obligatòria:

CRENSHAW, Kimberlée (2012). Cartografiando los márgenes. Interseccionalidad, políticas identitarias, y violencia contra las mujeres de color. En L. Platero (Ed.), Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Temas contemporáneos (pp. 87-122). Bellaterra.

GARGARELLA, Roberto (1999). Las teorías de la justicia después de Rawls. Paidós.

NUSSBAUM, Martha (2007). Las Fronteras de la justicia: consideraciones sobre la exclusión. Paidós.

PATEMAN, Carole (1988). El contrato sexual. Anthropos.

RAWLS, John (1995). Teoría de la Justicia. (2a edición). Fondo de Cultura Económica.

SANDEL, Michael J. (2011). Justicia: ¿hacemos lo que debemos?. Debate.

YOUNG, Iris Marion (2011). Responsabilidad por la justicia. eLibro Cátedra España


Bibliografia complementària:

AÑÓN, M.ª José (2013). Principio antidiscriminatorio y determinación de la desventaja. Isonomía: Revista de teoría y filosofía del derecho, (39), 127-157. https://doi.org/10.5347/39.2013.109

BOBBIO, Norberto (2024). Teoría de la justicia. Tirant lo Blanch.

BODELÓN, Encarna (2010). Derecho y Justicia no androcéntricos, Quaderns de Psicologia, 12(2), 183-193. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.815

DAVIS, Ángela (2022). Mujeres, Raza y Clase. Ediciones Akal.

FERRAJOLI, Luigi (2019). Manifiesto por la igualdad. Trotta.

FERRAJOLI, Luigi (2020). Iura Paria. Trotta.

FERRAJOLI, Luigi (2022). Por una Constitución de la Tierra. Trotta.

GONZALEZ PRADO, Patricia (2021). De la autonomía personal a la sexual, una necesaria ruptura de abstracciones, Anuario de Filosofía del Derecho, (37), 197-227. https://doi.org/10.53054/afd.vi37.7740

LA BARBERA, M.ª Caterina (2017). Interseccionalidad. EUNOMÍA. Revista en Cultura de la Legalidad, (12), 191-198. https://doi.org/10.20318/eunomia.2017.3651

NOZICK, Robert (1988). Anarquía, Estado y Utopía. FCE.

RODRÍGUEZ PALOP, M.ª Eugenia (2018). La multiplicación de derechos y la visión generacional, Revista Papeles de relaciones ecosociales y cambio global, (142), 31-41. https://www.fuhem.es/wp-content/uploads/2018/12/Multiplicacion-derechos-M.E.Rodriguez.pdf

SANDEL, Michael J. (2021). La tiranía del mérito: ¿qué ha sido del bien común? Debate.


SEGONA PART (Blocs III i IV)

ABELLÁN HONRUBIA, Victoria. (1998). La internacionalización del concepto y contenido de los derechos humanos. En: Tres lecciones magistrales: inauguración de los cursos 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, pp. 33-53. Marcial Pons.

ANDRÉS SÁENZ DE SANTA MARÍA, Paz (2011). Sistema de derecho internacional público. Civitas Thomson Reuters.

BONET PÉREZ, Jordi y SÁNCHEZ, Victor M. (coordinadores). (2008). Derechos Humanos. Huygens.

CARRILLO SALCEDO, Juan Antonio (2001). Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en Derecho internacional contemporáneo (2ª edición). Tecnos.

CARRILLO SALCEDO, Juan Antonio (2003). El Convenio Europeo de Derechos Humanos. Tecnos.

FERNÁNDEZ DE CASADEVANTE, Carlos (Coord.) (2007). Derecho Internacional de los Derechos Humanos (3ª edició). Ed. DILEX, S.L.

GÓMEZ ISA, Felipe (director). (2004). La protección internacional de los derechos humanos en los albores del siglo XXI (pp. 23-60), Humanitarian Net / Universidad de Deusto.

GÓMEZ ISA, Felipe & FEYTER, Koen de (eds.). (2009). International human rights law in a global context. Universidad de Deusto.

GREER, Steven C. (2006). The European Convention on Human Rights: achievements, problems and prospects. Cambridge U. Press.

HARRIS, David John (2009). Law of the European Convention on Human Rights. (2nd edition). Oxford U. Press.

NIKKEN, Pedro. (1987). La protección internacional de los Derechos Humanos: su desarrollo progresivo. Editorial Civitas/Instituto Interamericano de Derechos Humanos.

PASTOR RIDRUEJO, José Antonio (1989). La protección de los derechos humanos en las Naciones Unidas: aspectos humanitarios y políticos. En: Cursos de Derecho Internacional de Vitoria-Gasteiz. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.

PIÑOL RULL, Joan (2000). Dret internacional públic. UOC.

VILLAN DURAN, Carlos (2002). Curso de Derechos Humanos. Trotta.


Links d'interès:

Documentació de Nacions Unides: https://www.un.org/Depts/dhl/spanish/resguids/spechrsp.htm

Quadre de normes i mecanisme per a la Protecció dels Drets Humans: http://www.derechoshumanos.net


Legislació UE: http://europa.eu/legislation_summaries/human_rights/index_es.htm

Programari

L'assigntura no exigeix un programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 11 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 12 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 21 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 22 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 23 Anglès primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 70 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 511 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 13 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Espanyol primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 513 Català primer quadrimestre tarda
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 702 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 701 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) 512 Català primer quadrimestre tarda