Logo

Estratègies de mediació

Codi: 101637
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Educació social OP 3
Educació social OP 4
Pedagogia OP 4
Educació Infantil OP 4
Educació Primària OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
Jose Tello Sánchez
Correu electrònic :
jose.tello@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits específics. La docència de l’assignatura incorporarà la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, especialment en relació amb la convivència, la inclusió, la justícia i la gestió pacífica dels conflictes.

Objectius

Els objectius formatius a destacar són:

  1. Comprendre els conceptes de conflicte, gestió positiva del conflicte, mediació, negociació, provenció i cultura restaurativa.
  2. Analitzar situacions de conflicte identificant parts, posicions, interessos, necessitats, emocions, desequilibris de poder i factors contextuals.
  3. Conèixer els principals models, fases, principis, tècniques i àmbits de la mediació, així com els seus límits ètics, professionals i institucionals.
  4. Aplicar habilitats comunicatives i criteris d’intervenció mediadora en l’anàlisi de casos i en situacions simulades de caràcter professionalitzador.

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer els factors que incideixen en les drogodependències i els programes preventius i de reducció de danys.
  2. Analitzar experiències i projectes d'animació sociocultural i desenvolupament comunitari des de la perspectiva de diferents paradigmes teòrics.
  3. Conèixer la legislació bàsica que emmarca l'educació sociocomunitària.
  4. Conèixer els fonaments teòrics i metodològics de l'educació per a la salut.
  5. Conèixer les principals línies d'intervenció de l'educació per a la salut.
  6. Fomentar la convivència, resoldre problemes de disciplina i contribuir a la resolució pacífica de conflictes.
  7. Identificar, descriure i analitzar models didàctics, estratègies i materials curriculars sobre la cultura política i la cultura cívica.
  8. Avaluar les polítiques i programes derivats de les mateixes relatius a l'educació per al desenvolupament.
  9. Dissenyar accions per implementar l'educació per al desenvolupament.
  10. Proposar estratègies adaptades a diferents situacions i necessitats de mediació, desenvolupar adequadament estratègies per a la mediació entre persones o grups en situacions simulades i mostrar habilitats socials per entendre les famílies i fer-se entendre per elles.
  11. Conèixer la dimensió pedagògica de la interacció amb els iguals i els adults i saber promoure la participació en activitats col·lectives, el treball cooperatiu i l'esforç individual mostrant una actitud ètica front als processos de mediació en diferents contextos i circumstàncies.
  12. Proposar estratègies d'exercitació, compensació o minimització de les debilitats relacionades amb les competències socioemocionals
  13. Fomentar la convivència, resoldre problemes de disciplina i contribuir a la resolució pacífica de conflictes.
  14. Proposar estratègies d'exercitació, compensació o minimització de les debilitats relacionades amb les competències socioemocionals.
  15. Conèixer les característiques principals de les malalties mentals.
  16. Analitzar diferents tipus de comunitats i les principals característiques que les defineixen i configuren.
  17. Conèixer la conceptualització bàsica i les principals metodologies i tècniques de l'animació sociocultural i el desenvolupament comunitari.
  18. Analitzar i aplicar el raonament crític a la comprensió de la Democràcia representativa versus participativa. Poder, govern i governabilitat.
  19. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre el concepte de participació. Participació com a finalitat i com a mitjà per al canvi.
  20. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre la participació ciutadana des de l'administració: models i dispositius.
  21. Reflexionar, valorar i aplicar els canvis necessaris en la pràctica educativa sobre la participació social des dels actors socials: moviments socials i associacions.
  22. Dissenyar programes d'educació per a la salut.
  23. Dissenyar activitats, programes i projectes d'animació sociocultural i desenvolupament comunitari.
  24. Dissenyar i desenvolupar processos participatius d'educació sociocomunitària.
  25. Aplicar tècniques de participació: investigació acció participativa (IAP), al diagnòstic comunitari.
  26. Desenvolupar funcions professionals adaptades a les diferents situacions sociocomunitàries de manera que estimulin l'empoderament de les persones participants.
  27. Conèixer la investigació existent sobre animació sociocultural i desenvolupament comunitari.
  28. Analitzar i aplicar les aportacions de la història, la geografia i les ciències socials a l'ensenyament dels drets humans.
  29. Aplicar el pensament sistèmic en l'anàlisi de problemes i temàtiques ambientals.
  30. Reconèixer els diferents models de sostenibilitat en les propostes educatives.
  31. Ser capaç d'establir vincles entre coneixement i accions ambientals i de consum sostenibles.
  32. Incorporar a les seves anàlisis els referents contextuals necessaris vinculats a problemes i propostes concretes sobre l'educació per al desenvolupament.
  33. Mantenir una actitud de respecte, pràctiques i comportaments que atenguin a l'equitat i inclusió.
  34. Treballar en equips multidisciplinars desenvolupant processos d'educació sociocomunitària.
  35. Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític fomentant la col·laboració amb les famílies, organismes i institucions amb incidència en la formació ciutadana.
  36. Comprendre els marcs teòrics que possibiliten el desenvolupament d'accions responsables i sostenibles per valorar la responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució d'un futur sostenible.
  37. Proposar estratègies adaptades a diferents situacions i necessitats de mediació, desenvolupar adequadament estratègies per a la mediació entre persones o grups en situacions simulades i mostrar habilitats socials per entendre les famílies i fer-se entendre per elles.
  38. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  39. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  40. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  41. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  42. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  43. Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
  44. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  45. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  46. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  47. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  48. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.

Continguts

Bloc 1. Conflicte, gestió positiva i cultura de mediació

  • Concepte de conflicte: definicions, tipologies, origen, fases i estructura.
  • Diferència entre problema, conflicte, disputa i violència.
  • Posicions, interessos i necessitats en l’anàlisi del conflicte.
  • Factors personals, relacionals, emocionals, socials i institucionals.
  • Desequilibris de poder, estils d’afrontament i obstacles per a la gestió del conflicte.
  • Gestió positiva del conflicte, provenció, prevenció i cultura de mediació.

Bloc 2. Mediació, negociació i models d’intervenció

  • Diferenciació entre negociació, conciliació, arbitratge i mediació.
  • La mediació: definició, principis, característiques, objectius i límits.
  • Voluntarietat, confidencialitat, imparcialitat, neutralitat, equitat i corresponsabilitat.
  • Pertinència de la mediació i criteris de derivació o no intervenció.
  • Negociació competitiva i cooperativa.
  • Models de mediació: Harvard, circular-narratiu i transformatiu.
  • Enfocament restauratiu, reparació del dany i reconstrucció de vincles.

Bloc 3. Habilitats comunicatives, rol mediador i simulació professionalitzadora

  • Rol de la persona mediadora: funcions, límits i responsabilitats.
  • Escolta activa, preguntes obertes, reformulació, clarificació, legitimació i síntesi.
  • Comunicació verbal i no verbal.
  • Gestió emocional i contenció de l’escalada del conflicte.
  • Anàlisi de casos, disseny d’escenes de mediació i presa de decisions professionals.
  • Simulació breu d’una escena de mediació o gestió de conflicte.
  • Observació tècnica, coavaluació formativa i reflexió sobre el rol professional.

Bloc 4. Àmbits, contextos i límits professionals de la mediació

  • Mediació en contextos educatius i socioeducatius.
  • Mediació escolar, familiar, comunitària, intercultural, organitzacional i restaurativa.
  • Conflictes vinculats a la convivència, la diversitat sociocultural, el gènere, la vulnerabilitat i les relacions institucionals.
  • Marc normatiu i institucional de la mediació.
  • Recursos, serveis i circuits de derivació.
  • Deontologia professional, dilemes ètics i límits de la mediació.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat presencial 45 1,8 1, 17, 23, 26, 27, 28, 32, 33
Activitat autònoma 75 3 1, 16, 17, 23, 24
Actividad supervisada 30 1,2 17, 23, 24, 26, 27

El procés d’ensenyament-aprenentatge es desenvoluparà a l’aula mitjançant sessions expositives, anàlisi de casos, activitats pràctiques, treball cooperatiu, simulacions, observació tècnica i reflexió individual, amb la participació activa de l’estudiantat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV3 - Observació tècnica, coavaluació formativa i reflexió individual sobre el procés de mediació 15% 0 0 1, 10, 16, 17, 23, 24, 26, 27, 29, 32, 33
EV2 - Simulació professionalitzadora d’una escena de mediació o gestió de conflicte 45% 0 0 1, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 25, 26, 28, 30, 31
EV1 - Prova individual aplicada sobre continguts, casos i aprenentatges desenvolupats a l’aula 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48

Criteris generals d’avaluació contínua i única

L’assignatura és professionalitzadora i orientada a la participació activa de l’estudiantat en les sessions teòriques, pràctiques i de simulació. Per aquest motiu, l’assistència és obligatòria en ambdues modalitats d’avaluació: contínua i única.

Per superar l’assignatura, cal:

  • Presentar totes les evidències d’avaluació.
  • Obtenir una qualificació mínima de 5 en cadascuna de les evidències.
  • Assistir a un mínim del 80% de les sessions.

La qualificació final es calcularà únicament si es compleixen aquests requisits; en cas contrari, es considerarà no avaluable. Si una evidència té una qualificació inferior a 5, l’assignatura no es podrà superar, encara que la mitjana ponderada sigui igual o superior a 5.

Només es consideraran justificades les absències degudament documentades per malaltia, força major o altres situacions sobrevingudes acceptades pel professorat. La realització de les evidències en les dates establertes és obligatòria. No s’acceptarà cap entrega o activitat fora de la data i hora indicades, excepte en situacions degudament justificades i acceptades pel professorat.

Per accedir a la recuperació d’una evidència cal haver-se presentat prèviament a l’activitat ordinària corresponent. L’estudiantat que no es presenti a una evidència en la convocatòria ordinària no podrà recuperar-la posteriorment, excepte en casos degudament justificats i acceptats segons la normativa acadèmica vigent.

La recuperació no servirà per pujar nota i, en cap cas, es podrà obtenir una qualificació superior a 5 en l’evidència recuperada.

En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial generativa exclusivament com a eina de suport per a la cerca inicial d’informació, la correcció lingüística i la traducció de textos. No es permet utilitzar-les per generar totalment o parcialment respostes d’avaluació, anàlisis de casos, guions de simulació, propostes d’intervenció, reflexions personals o defenses orals. L’estudiantat haurà d’identificar qualsevol ús d’aquestes eines, especificar quina tecnologia ha emprat i indicar amb quina finalitat. La responsabilitat sobre l’exactitud, la qualitat, l’autoria i l’adequació del contingut presentat correspon sempre a l’estudiant. L’ús no autoritzat o no declarat de la IA generativa en una activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comportarà una qualificació de 0 en l’evidència afectada. En cas de reincidència o especial gravetat, s’aplicaran les mesures previstes en la normativa acadèmica vigent de la universitat. Durant les proves escrites, les defenses orals i les simulacions avaluables no es permetrà l’ús d’eines d’Intel·ligència Artificial, llevat que el professorat ho autoritzi expressament.

Per aprovar l’assignatura, l’estudiantat haurà de mostrar una competència comunicativa adequada, oralment i per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars de l’assignatura. En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la claredat expositiva i els aspectes formals de presentació.

Aquesta assignatura no preveu una prova de síntesi per a l’estudiantat que es matriculi per segona vegada.

Les dates indicades en aquesta guia docent corresponen a la planificació prevista de l’assignatura i al calendari d’avaluació establert pel centre. Qualsevol ajust necessari per raons organitzatives serà comunicat prèviament a l’estudiantat.

Avaluació contínua

L’avaluació contínua es realitzarà al llarg del curs mitjançant les evidències següents:

Activitats d’avaluació contínua / Pes en l’avaluació / Nota mínima
EV1. Prova individual aplicada sobre continguts, casos i aprenentatges desenvolupats a l’aula 40% 5
EV2. Simulació professionalitzadora d’una escena de mediació o gestió de conflicte 45% 5
EV3. Observació tècnica, coavaluació formativa i reflexió individual sobre el procés de mediació 15% 5

L’EV1 consistirà en una prova individual escrita orientada a valorar la comprensió aplicada dels continguts de l’assignatura, l’anàlisi de casos i la justificació de decisions mediadores.

L’EV2 consistirà en el disseny i desenvolupament d’una escena professionalitzadora de mediació o gestió de conflicte. La qualificació serà grupal amb ajustos individuals quan sigui necessari, en funció del rol desenvolupat, la participació efectiva i les evidències observades durant l’activitat.

L’EV3 consistirà en una activitat individual d’observació tècnica, coavaluació formativa i reflexió sobre les simulacions desenvolupades a l’aula.

La presencialitat de tots els membres del grup és obligatòria en les sessions de simulació vinculades a l’EV2 i l’EV3. En cas d’absència degudament justificada, el professorat podrà establir una activitat alternativa equivalent.

Dates previstes de les evidències d’avaluació contínua

  • Lliurament de la fitxa de preparació de l’EV2: 5 d’octubre de 2026.
  • EV2. Simulació professionalitzadora d’una escena de mediació o gestió de conflicte: 13 i 20 d’octubre de 2026.
  • EV3. Observació tècnica, coavaluació formativa i reflexió individual: 27 d’octubre de 2026.
  • EV1. Prova individual aplicada: 12 de gener de 2027.

Recuperació de l’avaluació contínua

La recuperació de les evidències no superades es durà a terme el 26 de gener de 2027, segons l’evidència pendent i els criteris establerts en aquesta guia docent.

La recuperació de l’EV1 es podrà realitzar mitjançant una nova prova individual aplicada.

La recuperació de l’EV2 es podrà realitzar mitjançant una activitat individual equivalent, determinada pel professorat. Aquesta activitat podrà consistir en l’anàlisi i resolució d’un supòsit pràctic, una defensa oral individual, una simulació individual o una proposta tècnica d’intervenció mediadora sobre un cas.

La recuperació de l’EV3 es podrà realitzar mitjançant una nova activitat individual d’observació, anàlisi i reflexió tècnica sobre un procés de mediació o gestió de conflicte.

Avaluació única

L’avaluació única està adreçada a l’estudiantat que, d’acord amb els procediments establerts per la universitat, sol·liciti aquesta modalitat d’avaluació.

Aquesta modalitat no modifica el caràcter presencial, pràctic i professionalitzador de l’assignatura, ni eximeix de l’assistència obligatòria a les sessions establertes. L’estudiantat que s’aculli a l’avaluació única haurà d’assistir igualment a un mínim del 80% de les sessions.

L’avaluació única mantindrà la mateixa ponderació, el mateix nivell d’exigència i els mateixos criteris generals de superació que l’avaluació contínua, però adaptarà el format de les evidències a una modalitat individual, aplicada i competencial.

L’avaluació única no consisteix en una única prova escrita, sinó en la realització, en una mateixa data, de tres evidències diferenciades:

Activitats d’avaluació única / Pes en l’avaluació / Nota mínima
EV1. Prova individual aplicada sobre continguts, casos i aprenentatges de l’assignatura 40% 5
EV2. Defensa oral individual d’un supòsit de mediació o gestió de conflicte 45% 5
EV3. Anàlisi tècnica i reflexió individual sobre un cas o escena de mediació 15% 5

L’EV1 consistirà en una prova escrita orientada a valorar la comprensió aplicada dels continguts de l’assignatura.

L’EV2 consistirà en una defensa oral individual d’un supòsit pràctic proposat pel professorat. L’estudiantat haurà d’analitzar el cas i justificar una possible intervenció mediadora, tenint en compte el rol professional, les habilitats comunicatives, la gestió emocional, els desequilibris de poder, els límits ètics i la pertinència o no de la mediació.

L’EV3 consistirà en una activitat individual d’anàlisi tècnica i reflexió sobre un cas o escena de mediació proposada pel professorat.

Les tres evidències de l’avaluació única es realitzaran el 12 de gener de 2027, en l’horari que determini el professorat segons les necessitats organitzatives.

Per superar l’avaluació única caldrà obtenir una qualificació mínima de 5 en cadascuna de les tres evidències.

La recuperació de l’avaluació única es durà a terme el 26 de gener de 2027. Per accedir a la recuperació d’una evidència d’avaluació única cal haver-se presentat prèviament a l’activitat ordinària corresponent. La recuperació mantindrà el caràcter individual, aplicat i competencial de les evidències ordinàries, i podrà incloure prova escrita, defensa oral i/o anàlisi tècnica d’un cas, segons l’evidència no superada.

Comunicació de qualificacions i tutories

Les qualificacions es comunicaran a l’estudiantat en el termini establert per la normativa vigent, garantint, si escau, un marge mínim de 48 hores abans de la recuperació.

L’estudiantat podrà sol·licitar revisió de les qualificacions dins l’horari de tutories assignat, prèvia sol·licitud mitjançant correu electrònic al professorat.

Les tutories es dedicaran prioritàriament a la resolució de dubtes concrets, no al desenvolupament de continguts de classe.

La comunicació amb el professorat es farà mitjançant el correu electrònic institucional.

Bibliografia

Alzate, F., & Castañeda, J. (2020). Mediación pedagógica. Revista Electrónica Educare, 24(1).

Armadans, I. (2023). Mediació, conflictes i salut: el paper del llenguatge i la comunicació. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.7

Arrizabalaga Crespo, C., Aierbe Barandiaran, A., & Medrano Samaniego, C. (2024). Usos de Internet y mediación parental en adolescentes hiperactivos. Revista Latina de Comunicación Social, 65. https://doi.org/10.4185/rlcs-2010-1077

Ayora, L., & Casado, C. (2017). La mediació penal a Catalunya en l’àmbit d’adults i de menors: anàlisi de la situació i propostes de millora. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Bisquerra, R. (2008). Educación para la ciudadanía y convivencia: El enfoque de la educación emocional. Wolters Kluwer.

Blanco, S. Y., Contreras, A. M., Contreras, H. T., Fajardo, E., & Céspedes, N. E. (2020). La mediación escolar rural y su potencial en el fomento de la mediación policial. Revista Boletín Redipe, 9(10). https://doi.org/10.36260/rbr.v9i10.1090

Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Gedisa.

Boueri, S., & Salazar, M. (2004). Aportaciones teóricas para el abordaje del conflicto y los medios alternativos de resolución con especial énfasis en la mediación. Cenipec, 23, 159–191.

Casado Casado, L. (2023). L’oportunitat de la mediació com a mecanisme d’obertura i flexibilitat del procediment administratiu en el context d’unaAdministració pública relacional. Revista Catalana de Dret Públic, 67. https://doi.org/10.58992/rcdp.i67.2023.4117

CEFJE. (2012). La reincidència en el programa de mediació i reparació de menors. Butlletí Justícia, 52.

Chávez, H., Torres, J., & Cadenillas, V. (2021). La mediación en el acompañamiento de estudiantes y padres de familia en un contexto digital. Revista Innova Educación, 3(2). https://doi.org/10.35622/j.rie.2021.02.003

Conforti, F. (2010). Comentando el libro Transformación de conflictos. Pequeño manual de uso de John Paul Lederach. [Versión digital].

Díaz-Jiménez, R. M., Yerga-Míguez, M. D., & Serrato-Calero, M. M. (2021). Mediation, disability and social work: A systematized review. Alternativas, 28(2). https://doi.org/10.14198/ALTERN2021.28.2.07

Ferrari Rebull, A., & Panchón Iglesias, C. (2006). La mediació en problemes de convivència familiar. Temps d’Educació, 31, 67–84. http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126446/176901

Figueras, C. (2023). Emocions i empatia en la mediació. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.5

Galtung, J. (1998). Tras la violencia, 3R: Reconstrucción, reconciliación, resolución. Bakeaz.

Godoy Gálvez, M. H., Cortes Veliz, J., Espinoza Vásquez, R., & Rengifo Oyarce, M. (2021). Diez reflexiones sobre mediaciónpedagógica. Revista Infancia, Educación y Aprendizaje, 7(2). https://doi.org/10.22370/ieya.2021.7.2.2886

Huang, C. C., Tu, B., Zhang, H., & Huang, J. (2022). Mindfulness practice and job performance in social workers: Mediation effect of work engagement. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(17). https://doi.org/10.3390/ijerph191710739

Jiménez Suárez, B. A. (2020). Mediación y trabajo social: Dos conceptos que van de la mano. Trabajo Social Hoy, 89. https://doi.org/10.12960/tsh.2020.0002

Lederach, J. P. (1996). El proceso de mediar en conflicto. Aula de Innovación Educativa, 63, 79–80.

Martínez Seijas, D. M. (2020). La mediación como estrategia de resolución de conflictos pacífica en el ámbito escolar. Revista EDUCARE - UPEL-IPB - Segunda Nueva Etapa, 24(1). https://doi.org/10.46498/reduipb.v24i1.1276

Martínez, O., Steffens, E. J., Ojeda, D. C., & Hernández, H. G. (2018). Estrategias pedagógicas aplicadas a la educación con mediación virtual para la generación del conocimiento global. Formación Universitaria, 11(5). https://doi.org/10.4067/s0718-50062018000500011

Mayer, B. S. (2008). Más allá de la neutralidad: Cómo superar la crisis de la resolución de conflictos. Gedisa.

Merino, M. T. (2021). La mediación escolar: Alternativa para la resolución de conflictos. Revista Cognosis, 6(2). https://doi.org/10.33936/cognosis.v6i2.2669

Moreira, M. A. (2017). Aprendizaje significativo como un referente para la organización de la enseñanza. Archivos de Ciencias de la Educación, 11(12). https://doi.org/10.24215/23468866e029

Munné, M., et al. (2006). Els 10 principis de la cultura de mediació. Ed. Graó.

Orbegoso, L. A., & Ledesma Pérez, F. E. (2023). Saberes previos, mediación pedagógica y aprendizaje en la gestión de la educación universitaria. Regunt, 2(1). https://doi.org/10.18050/regunt.v2i1.02

Ordelin, J. L. (2021). El uso de la inteligencia artificial en la mediación: ¿Quimera o realidad? Revista IUS, 15(48). https://doi.org/10.35487/rius.v15i48.2021.707

Pérez-Sánchez, R., & Brenes-Peralta, C. (2022). Efectos de la mediación parental, habilidades digitales, género y condición socioeconómica en el uso de internet en niñas, niños y adolescentes. Revista Electrónica Educare, 26(1). https://doi.org/10.15359/ree.26-1.1

Rebollo, S. (2022). Provención, prevención y solución del conflicto humano desde las prácticas restaurativas. Familia. Revista de Ciencia y Orientación Familiar, 60. https://doi.org/10.36576/2660-9525.60.89

Rubio, L., & Nogués, M. (2017). Interpretació o mediació intercultural? El cas dels usuaris magribins dels serveis públics de salut. Quaderns, 24.

Soto Carrillo, J. A., & Navia Antezana, C. S. (2022). Tallerde reflexión narrativa para desarrollar herramientas ante conflictos y violencias escolares. Journal de Comunicación Social, 15. https://doi.org/10.35319/jcomsoc.2023151269

Torrego, J. C. (Coord.). (2000). Mediación de conflictos en instituciones educativas: Manual para la formación de mediadores. Narcea.

Ury, W. L. (2005). Alcanzar la paz: Resolución de conflictos y mediación en la familia, el trabajo y el mundo. Paidós.

Verge, I. (2023). Espai Avan: Un model de mediació situada en contextos rurals i perifèrics. Kult-ur, 10(20). https://doi.org/10.6035/kult-ur.7162

Villanueva, L., Usó, I., & Adrián, J. E. (2023). Los programas de mediación entre iguales: Una herramienta eficaz para la convivencia escolar. Apuntes de Psicología, 31(2). https://doi.org/10.55414/ap.v31i2.319

Vinyamata, E. (2001). Conflictología: Curso de resolución de conflictos. Ariel.

Vinyamata, E. (Coord.). (2004). Guerra y paz en el trabajo. Tirant lo Blanch.

Viola Demestre, I. (2023). La mediació dels conflictes en l’habitatge: De l’accés i les relacions de veïnatge a la seva sostenibilitat. Llengua, Societat i Comunicació. https://doi.org/10.1344/lsc-2023.21.8

Wagner, B., & Koob, C. (2022). The relationship between leader-member exchange and work engagement in social work: A mediation analysis of job resources. Heliyon, 8(1). https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2022.e08793

Programari

Aquesta assignatura no requereix de programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 4 Català primer quadrimestre matí-mixt