Guia en format PDF
Logo

Seminari de Lectures Etnogràfiques

Codi: 101240
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia Social i Cultural OP 4

Professor/a de contacte

Nom :
María Valdés Gázquez
Correu electrònic :
maria.valdes@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.

Objectius

Es tracta d'una assignatura optativa de 3er/4art curs l'objectiu general de la qual és donar suport a les assignatures dels àmbits temàtics de l'Antropologia que han cursat els estudiants a 2on i 3er curs amb la lectura orientada de textos etnogràfics clàssics i actuals. Els estudiants que hagin cursat l'assignatura hauran de ser capaços de:

  • fer una avaluació crítica dels materials etnogràfics;
  • prendre consciència dels condicionants i les limitacions de la empresa etnogràfica;
  • entendre les característiques especials d’una etnografia orientada a l’aplicació;
  • calibrar la fiabilitat de les dades etnogràfiques;
  • esbrinar en quina mesura aquestes dades poden ser emprades en la comparació intercultural.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d''aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  2. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
  3. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  4. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  5. Identificar la variabilitat sociocultural en contextos etnogràfics específics.
  6. Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals.
  7. Identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals.
  8. Analitzar les complementarietats i les incongruències de diferents informes etnogràfics de la mateixa zona.
  9. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  10. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  11. Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
  12. Avaluar els aspectes positius i negatius de la dialèctica entre etnografies específiques i comparacions d'abast transcultural.
  13. Integrar de manera holística els desenvolupaments dels camps clàssics de l'antropologia.
  14. Aplicar els conceptes antropològics a la comprensió de relacions interculturals en contextos etnogràfics regionals.
  15. Conèixer els efectes aculturadors de l'expansió colonial.
  16. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  17. Valorar la fiabilitat de les fonts, seleccionar dades rellevants i contrastar la informació.
  18. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  19. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  20. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.

Continguts

1. Introducció: la etnografía com a producte

L'etnografia com a mètode, com a pràctica i com a producte.

Una proposta de lectura dels textos etnogràfics: L'antropòleg com a autor de Clifford Geertz. Una proposta alternativa: els textos etnogràfics en els seus contextos.


2. Colonialisme i Segona Guerra mundial: l’etnografía colonial

Etnografia i colonialisme. Escenaris, temes i mètodes de l'etnografia en l'època colonial. Etnografia i teoria sociocultural: estructuralfuncionalisme i cultura i personalitat.


3. Postcolonialisme y Guerra Freda: etnografia del canvi cultural i etnografia comunitària. El gir postmodern

Etnografia i postcolonialisme. Escenaris, temes i mètodes de l'etnografia en l'era postcolonial. Etnografia i teoria sociocultural: neoevolucionisme, ecologia cultural, antropologia interpretativa, teoria crítica, postmodernisme.

Desenvolupament: etnografia de valor explícit i del canvi cultural.

Drets civils: etnografia comunitària i participativa.


4. Globalització: etnografia multisituada, transnacional i virtual

Etnografia i globalització. Nous escenaris i nous mètodes de l'etnografia. La recerca “transnacional” i l'etnografia *multisituada. Etnografia digital. Etnografies de la violència i els conflictes. *Autoetnografía .





Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories individuals i en grup 2 0,08 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Classes teòriques i pràctiques de presentació i discussió de textos etnogràfics 35 1,4 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Elaboració de treballs 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Lectures de textos 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

ACTIVITATS FORMATIVES


  1. Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat i seminaris de debat en grup i discussió de textos.
  2. Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs.
  3. Estudi: Realització d'esquemes, mapes conceptuals i resums.
  4. Tutories: Atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula. L'horari i lloc d'atenció a l'alumnat serà proporcionat el primer dia de classe i estarà penjat a l'Aula moodle.


DINÀMICA DE TREBALL

El curs es divideix en dues parts:

  1. A la primera part es llegiran i discutiran una sèrie de textos etnogràfics curts prèvia presentació dels contextos sociopolítics i teòrics per part de la professora.
  2. La segona part del curs es dedicarà a la presentació i discussió de les monografies etnogràfiques que s'hauran treballat en grup.


MATERIAL DOCENT

Per poder seguir el ritme docent del curs, cal que els estudiants realitzin un seguit de lectures obligatòries que s'indicaran a l'inici de l'assignatura.

La bibliografia general recollida en aquesta Guia Docent ofereix manuals que es recomana que les/els estudiants utilitzin per a complementar el temari més enllà del que s'explica a l'aula. Durant el transcurs de les sessions presencials pot ser que es recomani altra literatura complementària.



Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.


Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentaris de text 25% 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Participació a classe 20% 30 1,2 2, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 12, 16
Treball en grup 25% 15 0,6 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Presentació i discussió de les monografies a classe 30% 3 0,12 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20

L'avaluació de la assignatura s'entén com un procés continu i progressiu, que s'estén durant tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de la realització de diferents activitats d'avaluació:


  1. Comentaris i discussió de textos de lectura obligatòria (25% de la nota). Lectura obligatòria de textos al llarg del quadrimestre que seran avaluats a través d'un exercici individual a lliurar el dia de la discussió del text a classe. Únicament s'avaluarà un comentari si l'estudiant ha assistit a la sessió de discussió corresponent a la lectura obligatòria.
  2. Presentació i discussió de les monografies a classe (30% de la nota). Cada grup farà una presentació a la classe de la monografia en la qual ha treballat i dirigirà la discussió sobre algun dels capítols que hagi seleccionat prèviament.
  3. Treball en grup sobre la monografia etnogràfica (25% de la nota). El treball consistirà a fer una lectura crítica de la monografia seleccionada, en la qual s'incorporin els aspectes que hagin anat apareixent en les lectures i discussions al llarg del curs com a condicionants del producte etnogràfic.
  4. Participació (20%). Les/els estudiants hauran de participar en els debats en els quals es discutiran els textos de lectura obligatòria. És obligatori assistir a un mínim del 80% de les discussions perquè els comentaris presentats siguin avaluats.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, la professora informarà l'alumnat (via Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.


CRITERIS D'AVALUACIÓ

L'absència o lliurament fora de termini de les activitats d'avaluació, sense una causa degudament justificada i acreditada, implicarà la no avaluació d’aquella activitat. No s'acceptaran evidències d'avaluació que no s'ajustin als estàndards de format de les pautes i rúbriques de realització dels treballs.


INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació, correcció de textos o traduccions. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


SOBRE PLAGI EN ELS TREBALLS

S'aplicarà la normativa vigent: Article 116. Resultats de l'avaluació (Article modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015):

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.


QUALIFICACIÓ DE "NO AVALUABLE"

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final.


CRITERIS DE REAVALUACIÓ

Per ser elegibles per a la recuperació, els estudiants han de ser avaluats prèviament (no significa 'aprovat') en un conjunt d'activitats que representin almenys dos terços de la nota total, i la nota resultant ha de ser igual o superior a 3,5. Els estudiants que no assoleixin la nota mínima queden exclosos del procés de recuperació. La presentació dels treballs de les monografies a classe queda exclosa del procés de recuperació; aquests no es poden presentar després de la data límit establerta. La recuperació del mòdul consistirà en un treball individual, el tema del qual s'haurà d'acordar amb la professora.

Bibliografia

AGAR, M. H. (1991): “Hacia un lenguaje etnográfico”, en REYNOSO, C. (Comp.): El surgimiento de la antropología posmoderna. México: Gedisa. 117-137.

ANDRESKI, S. (1973). Las ciencias sociales como forma de brujería. Madrid, Taurus.

ANGUERA, M. T. (1978). Metodología de la Observación en las Ciencias Humanas. Madrid: Cátedra.

CLIFFORD, J. y G. MARCUS (eds.) (1991). Retóricas de la Antropología. Madrid: Júcar.

CRUCES, F. (2003), "Etnografías sin final feliz: sobre las condiciones de posibilidad del trabajo de campo urbano en contextos globalizados", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Vol. 58. Nº 2.

DEVEREUX, G. (1977). De la ansiedad al método en las ciencias del comportamiento. México: Siglo XXI.

FERRÁNDIZ, F. (2012). Etnografías contemporáneas. Anclajes, métodos y claves para el futuro. Barcelona: Anthropos.

DÍAZ DE RADA, A. (2008). “La mediación computacional de la comunicación y la lógica de la investigación etnográfica: algunos motivos de reflexión”, en E. ARDÈVOL (Coord.): La mediación tecnológica en la práctica etnográfica, XI Congreso de Antropología, FAAEE, Ankulegi: 31-38.

GARCÍA CANCLINI, N. (2004). Diferentes, desiguales y desconectados. Barcelona: Gedisa.

GEERTZ, C. (1994): Conocimiento local. Paidós.

HAMMERSLEY, M. y P. ATKINSON (2001). Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona: Paidós.

HANNERZ, U. (1998). Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares. Madrid: Cátedra.

MALINOWSKI, B. (1989). Diario de campo en Melanesia. Madrid: Júcar.

MARCUS, G. E. (1995). “Ethnography in/of the World System: The Emergence of Multi-sited Ethnography”. Annual Review of Anthropology, 24: 95-117.

MARCUS, G. E. (2008). “El o los fines de la etnografía: del desorden de lo barroco”, en Revista de Antropología Social, 17, pp. 27-48.

MAYANS, J. (2002). Género chat. O cómo la etnografía puso un pie en el ciberespacio. Barcelona:Gedisa.

PANOFF, M. y F. (1988): “¿Para qué sirve la etnografía?”, en J. R. LLOBERA (Comp.) La antropología como ciencia. Barcelona: Anagrama, 79-83.

PICHARDO, J. I. (2008). “Etnografía y nuevas tecnologías: reflexiones desde el terreno”, en E. ARDÈVOL (Coord.): La mediación tecnológica en la práctica etnográfica, XI Congreso de Antropología, FAAEE, Ankulegi: 133-149.

REEVES SANDAY, P. (2000). "El paradigma etnográfico", en DENMAN, C. y HARO, J. A. (Comps.): Por los rincones. Antología de métodos cualitativos en la investigación social, México, El Colegio de Sonora: 207-226.

REYGADAS, L. (2002). Ensamblando Culturas. Diversidad y conflicto en la globalización de la industria. Barcelona: Gedisa.

RUIZ TORRES, M. A. (2008). “Ciberetnografía: comunidad y territorio en el entorno virtual”, en E. ARDÈVOL (Coord.): La mediación tecnológica en la práctica etnográfica, XI Congreso de Antropología, FAAEE, Ankulegi: 117-132.

SÁNCHEZ MOLINA, R. (Ed.) (2009).La Etnografía y sus aplicaciones. Lecturas desde la Antropología Social y Cultural. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

TSING, A. (2004)]. Friction: an Ethnography of Global Connections. Princeton: Princeton University Press.

VALDÉS, M. (1996). "Los textos etnográficos como textos disciplinarios", comunicación publi­cada en las Actas del VII Congreso de Antropo­logía Social, Zaragoza, Instituto Aragonés de Antropología - Federa­ción de Asociaciones de Antro­pología del Estado espa­ñol, VIII Simposio: Epistemolo­gía y método: 105-114.

VELASCO, H. y A. DÍAZ DE RADA (1997). La lógica de la investigación etnográfica. Un modelo de trabajo para etnógrafos en la escuela. Madrid: Trotta.

Programari

Aula Moodle al campus virtual.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura