
Dret constitucional
Codi: 101120Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 3 |
| Ciència Política i Gestió Pública | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Antonio Valenzuela Plaza
- Correu electrònic :
- antonio.valenzuela@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- professor a determinar (pendent de concurs)
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
| Per a l’estudi de l’assignatura de Dret Constitucional no es requereixen prerrequisits, però és recomanable haver superat l’assignatura de Fons de Dret Públic que es cursa en els estudis de grau. |
Objectius
El contingut d'aquesta assignatura s'aborda al voltant de dos eixos temàtics: d'una banda, l'estructura i organització de les institucions constitucionals des de l'òptica de la distribució multinivell del poder (tant a nivell horitzontal com territorial). D'altra banda, els drets fonamentals en tant que elements objectius i subjectius del sistema constitucional.
Resultats d'aprenentatge
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Treballar autònomament.
- Descriure els fonaments teòrics i l'evolució històrica del constitucionalisme espanyol, i descriure els fonaments teòrics i l'evolució històrica del constitucionalisme europeu i nord-americà.
- Exposar el concepte de constitució, els principis constitucionals bàsics i els principis de l'estat de dret i de l'estat social i democràtic.
- Descriure els elements bàsics de la monarquia parlamentària a Espanya.
- Analitzar i valorar críticament els elements jurídics de les relacions del poder polític amb la ciutadania i, en general, en els processos polítics.
- Exposar el concepte i les fonts del dret administratiu, i les lleis i els reglaments.
Continguts
PROGRAMA DE DRET CONSTITUCIONAL
Part I. L'organització dels poders públics
Tema 1. Introducció.
1.1.- La Constitució com a norma jurídica suprema
1.2.- Estructura i funció de la Constitució
1.3.- La configuració del sistema constitucional multinivell
Tema 2. L'organització horitzontal del poder públic
2.1.- L'estructura orgànica de l'Estat
2.2.- Òrgans constitucionals i òrgans de rellevància constitucional
2.3.- El conflicte d'atribucions entre òrgans constitucionals de l'Estat
Tema 3. Òrgans constitucionals I
3.1.- El Cap de l'Estat: la Corona
3.2.- El sistema parlamentari espanyol: les Corts Generals.
3.3.- El Govern i l'Administració
3.4.- Les relacions Govern-Corts Generals
Tema 4. Òrgans constitucionals II
4.1.- El poder judicial. El Consell General de l'Poder Judicial
4.2.- El Tribunal Constitucional
4.3.- Altres òrgans: el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes
Tema 5. L'organització territorial de l'Estat
5.2.- El model de la Constitució de 1978: l'Estat de les autonomies
5.3.- Els principis constitucionals de l'Estat de les autonomies.
5.4.- L'autonomia local
5.5.- La Unió Europea
Tema 6. L'organització institucional i competencial de les comunitats autònomes
6.1.- L'estructura institucional de les comunitats autònomes
6.2.- L'organització interna de les comunitats autònomes: òrgans legislatius, executius i altres òrgans autonòmics
6.3.- El marc competencial de l'Estat i les comunitats autònomes.
Tema 7. Les relacions entre l'Estat i les entitats d’àmbit territorial
7.1.- Els mitjans de resolució de conflictes entre l’Estat i les comunitats autònomes. Conflicte de competències.
7.2.- Conflictes en defensa de la autonomia local
7.3.- Conflictes amb la Unió europea
Part II El reconeixement de drets en la Constitució
Tema 8.- La dignitat humana com a fonament dels drets fonamentals.
8.1.- Els drets com a fonament del sistema democràtic
8.2.- La doble dimensió, subjectiva i objectiva, dels drets fonamentals
8.3.- Els drets fonamentals en la Constitució, en el Conveni Europeu de Drets Humans, en el Dret de la Unió Europea i en altres sistemes de protecció de drets.
Tema 9.- Casos actuals en matèria de drets i llibertats fonamentals
9.1.- Casos en matèria de llibertat personal
9.2- Casos en matèria de participació
9.3.- Casos en matèria de drets econòmics, socials i culturals
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats autònomes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 12 |
| Tutoria | 1 | 0,04 | 7 |
| Activitats dirigides | 66 | 2,64 | 2, 5, 9, 10, 11, 12, 13 |
El desenvolupament de la docència de l’assignatura i de la formació de l’estudiant en basa en les activitats següents:
1. Activitats dirigides:
1.1. Classes magistrals: on els estudiants adquireixen a través de la transmissió de coneixements del professor / professora les bases conceptuals de la matèria i es senta el marc jurídic normatiu i jurisprudencial.
1.2. Classes de seminari: com a espai d'aprenentatge on els estudiants assumeixen un rol preferentment actiu per a, juntament amb el professor /professora, analitzar i interpretar preguntes, qüestions o casos prèviament elaborats a fi de desenvolupar i consolidar el contingut essencial explicat en les classes teòriques.
2. Activitats autònomes: Es tracta d'activitats en les quals l'estudiant s'organitza el temps i esforç de manera autònoma sigui de manera individual o grupal.
2.1 Estudi de l'assignatura.
2.2 Elaboració de treballs, informes i/o documents d'activitats pràctiques, que seran lliurades i d'exposició a l'aula. Podran incloure la resolució de casos pràctics proposats pel professor/a, escrits de redacció, l’elaboració de fitxes de sentències, l’elaboració de recensions crítica de llibres, de lectures complementàries o l’anàlisi de normatives, entre d’altres.
2.3 Cerca de bibliografia, jurisprudència i materials per a la resolució dels casos pràctics i complementar les qüestions teòriques.
3. Activitats supervisades: Tutories de seguiment del curs o de recolzament a la realizació de les activitats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 50% | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Treballs i pràctiques | 50% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
1. Avaluació continuada:
Les competències d'aquestes matèries s'avaluaran de forma continuada mitjançant les següents activitats:
- Exàmens. La prova o proves escrites de tipus examen tindran un pes global del 50%. Entre elles es farà un examen final de tota l’assignatura per comprovar l’adquisició global de competències, coneixemens i habilitats. Podrà haver-hi exàmens parcials.
- Pràctiques i/o resolucions de casos pràctics. Que podran ser d’elaboració individual o grupal. Amb un pes global del 25% de la nota final.
- Elaboració d’un treball de recerca sobre la matèria i la seva defensa oral a la classe, amb un pes global del 25% de la nota final.
A l'inici de curs es presentarà i es farà una explicació del programa de l'assignatura que preveu aquesta guia, així com el cronograma d'activitats, el sistema d'avaluació, i el sistema de reavaluació de les activitats suspeses. La reavaluació només podrà realitzar-se si l'alumne ha seguit l'avaluació continuada. Totes aquestes indicacions també seran exposades al campus virtual/Moodle.
L'alumnat que copiï o intenti copiar en una prova escrita tindrà un 0 en l'examen. L'alumnat que presenti una pràctica en què hagi plagi obtindrà un 0, i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
2. Avaluació única:
L'estudiantat que l'hagi sol·licitat i se li hagi concedit podrà presentar-se a una avaluació única.
L'avaluació única constarà de tres parts que tindran com a propòsit que l'estudiantat pugui acreditar haver aconseguit els objectius i els resultats d'aprenentatge, i les habilitats i competències establerts per a l'assignatura.
La primera part, consistirà en una prova o examen de tota l'assignatura de característiques semblants al realitzat en la prova final de l'avaluació continuada que tindrà el pes de 50% de la nota.
La segona part estarà referida a una activitat o cas pràctic amb un pes de 25% de la nota final. La tercera part consistià en l’elaboració, entrega i defensa oral d’un treball vinculat amb la matèria.
Aquesta avaluació única tindrà, en el seu conjunt, un grau de dificultat semblant a l'exigit en l'avaluació continuada. S'aplicarà el mateix criteri per a determinar la condició de no avaluable que l'aplicat per a l'avaluació continuada.
Aquestes indicacions també seran exposades al campus virtual/Moodle.
Es considerarà no avaluable l’estudiant que no hagi aportat les evidències mínimes necessàries per poder aplicar els criteris d’avaluació establerts. En concret, es consignarà com a no avaluable l’estudiant que:
- En el sistema d’avaluació continuada, no hagi lliurat com a mínim el 30% de les activitats d’avaluació previstes, o no s’hagi presentat a cap de les proves escrites ni hagi participat en cap de les activitats pràctiques o treballs individuals o en grup.
- En el sistema d’avaluació única, no s’hagi presentat a cap de les activitats exigides (examen teòric, resolució de cas pràctic, realització i defensa del treball d’investigació)
Aquesta condició serà valorada pel professor, d’acord amb el seguiment efectiu de les activitats i evidències recollides al llarg del curs.
SOBRE L’ÚS DE TECNOLOGIES D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Per aquesta assignatura, es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) de manera restringida. En concret, es podrà utilitzar la IA com a eina de suport per a:
- la cerca bibliogràfica o d’informació general,
- La revisió ortogràfica i gramatical de textos,
- Les traduccions puntuals,
- L’organització preliminar d’idees en l’elaboració de treballs i casos pràctics, sempre sota la supervisió crítica de l’estudiant.
No es permet utilitzar IA per generar automàticament respostes per a casos pràctics, treballs, presentacions ni examens.
L’estudiant haurà d’identifcar de manera clara quines parts de l’activitat han estat generades o assistides amb IA, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes tecnologies han influït en el procés i el resultat final.
La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà una falta d’honestedat acadèmica, i podrà comportar la penalització parcial o total de l’activitat avaluable, o sancions majors en cas de gravetat.
En particular, la realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament en la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats. El professorat es reserva el dret de realitzar entrevistes orals o una prova alternativa per tal de comprovar l’efectiva adquisició de coneixements i competències i, per tant, la validesa de les proves d’avaluació realitzades per l’estudiant.
Bibliografia
Bibliografía de l' assignatura:
- FOSSAS, Enric.- PÉREZ FRANCESC, Joan.Lluis. Lliçons de Dret Constitucional, Barcelona: Proa
- LÓPEZ GUERRA, Luis. 1994. Introducción al Derecho Constitucional, València: Tirant Lo Blanch. (Aquest llibre està disponible a la Biblioteca Digital UAB)
- MOLAS BATLLORI, Isidre. 2004. Derecho Constitucional. Madrid: Tecnos.
- BARCELÓ, Merce.- VINTRÓ, Joan (coord.), Dret Públic de Catalunya, Barcelona, Atelier
- ALBERTÍ, Enoch. i altres: Manual de Dret Públic de Catalunya. Barcelona, IEA
Manuals:
- ÁLVAREZ CONDE, Enrique. Curso de Derecho Constitucional, 2 vols, Tecnos, Madrid.
- BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols., Tecnos. Madrid.
- FERNÁNDEZ SEGADO, Francisco.: El sistema constitucional español. Dykinson, Madrid, 1992.
- GÓMEZ SÁNCHEZ, Yolanda. Introducción al régimen constitucional español, Sanz y Torres, Madrid.
- GARCÏA PELAYO, Manuel., Derecho Constitucional comparado, Alianza, Madrid, 1999
- LOPEZ GUERRA, Luis. (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols. Tirant lo Blanc, Valencia.
- PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional, Marcial Pons, Madrid.
-RODRÍGUEZ RUIZ, Blanca. Constitución y género. Mujeres y Varones en el Orden constitucional español, Juruá, Lisboa, 2017.
Enllaços web:
-http://www.vlex.com
-http://www.noticias.juridicas.com
-http://www.casareal.es
-http://www.congreso.es (portal de la Constitución)
-http://www.senado.es
-http://www.lamoncloa.gob.es
-http://www.poderjudicial.es
-http://www.tribunalconstitucional.es
-http://gencat.cat
-http://institucions.politiques.com
Programari
Aquesta assignatura no requereix de programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |