
Geologia Estructural II
Codi: 101046Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geologia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Elena Druguet Tantiña
- Correu electrònic :
- elena.druguet@uab.cat
Equip docent
- Antonio Teixell Cacharo
- Elena Druguet Tantiña
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tenir aprovades les assignatures "Fonaments de Geologia" i "Treball de Camp de Geologia Regional" de primer curs del Grau de Geologia i de primer i segon curs respectivament del doble grau en Ciències Ambientals i Geologia
Objectius
Reconèixer, identificar i interpretar les estructures de deformació dúctil i la seva associació en diferents contextos tectònics. Això es farà tant des de la vessant teòrica (gènesi d'estructures) com des del punt de vista analític (estructures reals). S'insistirà en l'adquisició per part de l'alumne/a de la capacitat d'utilitzar la terminologia adient de la geologia estructural i en l'adquisició d'habilitats per representar les característiques estructurals amb els diferents mètodes de representació gràfica (mapes, talls, esquemes de detall, projecció estereogràfica i altres tècniques específiques).
Resultats d'aprenentatge
- KM34 (Descriure els principis físics que regeixen i condicionen el comportament mecànic de diferents cossos i formacions rocoses.) Descriure els principis físics que regeixen i condicionen el comportament mecànic de diferents cossos i formacions rocoses.
- KM35 (Enumerar els processos endògens fonamentals que intervenen en la modificació del relleu per deformació fràgil i dúctil.) Enumerar els processos endògens fonamentals que intervenen en la modificació del relleu per deformació fràgil i dúctil.
- SM31 (Fer servir les diferents propietats físiques dels materials geològics per preveure’n el comportament mecànic i reològic davant de diferents tipus d’esforços.) Fer servir les diferents propietats físiques dels materials geològics per preveure’n el comportament mecànic i reològic davant de diferents tipus d’esforços.
Continguts
BLOC TEÒRIC 1
Tema 1: REVISIÓ DE CONCEPTES. DEFORMACIÓ CONTÍNUA
Tema 2: DEFORMACIÓ HOMOGÈNIA EN 2D
Tema 3: DEFORMACIÓ HETEROGÈNIA EN 2D
Tema 4: DETERMINACIÓ DE STRAIN EN 2D
Tema 5: DEFORMACIÓ EN 3D
Tema 6: IMPLICACIONS GEOLÒGIQUES DE LA DEFORMACIÓ
BLOC TEÒRIC 2
Tema 7: FOLIACIONS I LINEACIONS
Tema 8: PLECS
Tema 9: PLEGAMENT
Tema 10: ESTRUCTURES DE BOUDINAGE
Tema 11: ESTRUCTURES DE SUPERPOSICIÓ
Tema 12: ZONES DE CISALLA
Tema 13: MILONITES I ESTRUCTURES ASSOCIADES. INDICADORS CINEMÀTICS
Tema 14: RÈGIMS TECTÒNICS I PARTICIÓ DE LA DEFORMACIÓ. DOMINIS INTERNS DELS OROGENS
PRÀCTIQUES D’AULA
Pràctica 1: Deformació homogènia amb equacions de transformació de coordenades
Pràctica 2: El cercle de Mohr per deformació homogènia finita
Pràctica 3: Deformació homogènia en 2D
Pràcrica 4: Deformació heterogènia en 2D
Pràctica 5: Mètodes de determinació de la deformació: (1) Rf/Φ , (2) Mètode de Fry
Pràctica 6: Tall geològic a través d'una faixa de plecs amb clivatge
Pràctica 7: Plecs en projecció estereogràfica i classificació de Fleuty
Pràctica 8: Morfologia de plecs i classificació de Ramsay
Pràctica 9: Deformació polifàsica
Pràctica 10: Zones de cisalla
Pràctiques 11 i 12: Interpretació d'estructures. Repàs
PRÀCTIQUES DE CAMP
Estructures tectòniques al Cap de Creus (2 dies)
-Primer dia:Cadaqués-Guillola-Mas de Rabassers. Reconeixement i el.laboració de talls i esquemes estructurals de zones amb plecs i foliacions associades.
- Segon dia: Puig Culip - Culleró. Reconeixement i cartografia de detall de zones amb plecs i foliacions associades en dominis de metamorfisme intens i activitat magmàtica. Relacions tectònica/metamorfisme/magmatisme. Zones de cisalla.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Aprenentatge dels conceptes teòrico-pràctiques complementats amb informació bibliogràfica, treballs pràctics complementaris | 84 | 3,36 | |
| Pràctiques de camp | 14 | 0,56 | |
| Pràctiques d'aula | 12 | 0,48 | |
| Teoria | 25 | 1 |
Un plantejament combinat entre l'enfocament teòric (bloc 1) i el més descriptiu (bloc 2) amb un continu feedback entre la referència a l'estat no deformat (objecte geològic original) i la referència a l'estat deformat (estructura real). Aquest plantejament s'aplica a la totalitat de l'assignatura de manera que els conceptes explicats a teoria, a pràctiques i al camp s'interrelacionen de forma contínua.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen dels continguts del Bloc 2 | 40% | 3 | 0,12 | KM34, KM35 |
| Avaluació del treball de camp | 10% | 5 | 0,2 | KM34, KM35 |
| Prova teòrico-pràctica dels continguts del Bloc 1, amb disponibilitat d'apunts i material docent de tot tipus | 35% | 3 | 0,12 | KM34, KM35 |
| Avaluació de pràctiques | 15% | 4 | 0,16 | KM34, KM35, SM31 |
L'avaluació es basarà en un sumatori de diferents qüalificacions amb la finalitat d'assolir una avaluació continuada.
L'avaluació i qualificació final es farà en base a la suma de les avaluacions de:
(1) dossier de les pràctiques d'aula: 15% (no recuperable, no milorable)
(2) treballs de camp: 10% (no recuperable, no milorable)
(3) prova teòrico-pràctica del Bloc 1: 35% (recuperable, milorable)
(4) prova teòrico-pràctica del Bloc 2: 40% (recuperable, milorable)
Del conjunt de notes s'obtindrà la mitjana ponderada en base al pes específic de cadascuna de les parts.
Per aprovar l'assignatura per avaluació continuada caldrà tenir una mitjana mínima de 5 i haver-se presentat a totes les proves, sortides de camp i lliurat tots els treballs de curs en els terminis establerts. Per mitjanar les diferents parts es requereix com a mínim un 3,5 de cadascuna de les dues proves parcials (3 i 4).
Recuperacions: Si no es compleixen aquests requeriments, o si la mitjana final resultant és inferior a 5, es podrà realitzar un examen de recuperació en la data de l'avaluació final. Per poder assistir a la recuperació, l'alumnat haurà d'haver estat avaluat prèviament d'activitats d'avaluació continuada equivalents a 2/3 de la nota final. En cas contrari, la qualificació serà \"no avaluable\". Les activitats recuperables en aquest examen de recuperació seran les activitats (3) i (4). L'alumnat aprovat per avaluació continuada però que vulgui millorar nota, podrà optar a fer-ho en la mateixa data de l'avaluació final, comunicant-ho per escrit a la professora responsable de l'assignatura amb una antelació de 5 dies naturals abans de la data l'examen.
Modalitat d'avaluació única
L’alumnat que s’hagi acollit a la modalitat d’avaluació única haurà de realitzar:
- un examen final únic que inclourà tots els continguts equivalents a les proves (3) i (4) anteriorment esmentatades per a l'avaluació continuada.
- en finalitzar l'examen, l'alumnat lliurarà els dossiers de les pràctiques d'aula (1) i de camp (2).
La qualificació obtinguda serà la mitjana ponderada de les tres activitats anteriors, on l’examen de teoria suposarà el 75% de la nota, les pràctiques d'aula el 15% i les pràctiques de camp el 10%. S’aplicarà el mateix criteri de \"no avaluable\" que per a l’avaluació continuada.
Recuperacions: Si la nota final es inferior a 5, l’alumnat tindrà una altra oportunitat de superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la data que fixi la coordinació de la titulació. De la mateixa manera que en l'avaluació continuada, les activitats recuperables en aquest examen de recuperació seran les activitats (3) i (4). L'alumnat aprovat que vulgui millorar nota, també podrà optar a fer-ho en la mateixa data de l'avaluació final.
En cap cas l'alumnat podrà aprovar si no ha realitzat les sortides de camp o si no ha presentat les pràctiques d'aula i els dossiers.
Ús de la IA
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament de les activitats (1) i (2) i per a la preparació dels exàmens corresponents a (3) i (4), sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Davis, G.H., Reynolds, S.J., Kluth, C.F. 2013. Structural Geology of Rocks and Regions, 3rd Edition. Wiley.
Fossen, H. 2010. Structural Geology. Cambridge University Press.
Hansen, E. 1971. Strain facies. Springer-Verlag, Berlin.
Hatcher, R.D. 1990. Structural Geology. Principles, concepts and problems. Merrill Publishing Company.
Hills, E.S. 1977. Elementos de Geología Estructural. Ariel, Barcelona.
Hobbs, B.E., Means, W.H., Williams, P.F. 1981. Geología Estructural. Omega. Barcelona.
Lisle, R.J. 2004. Geological Structures and Maps: 3rd Edition. Elsevier.
Mattauer, M. 1976. Las deformaciones de los materiales de la corteza terrestre. Omega, Barcelona.
Passchier, C., Trouw, R. 2005. Microtectonics, second ed. Springer, Berlin.
Price, N.J., Cosgrove, J.M. 1990. Analysis of Geological Structures. Cambridge University Press.
Ragan, D.M., 2009. Structural Geology. An Introduction to Geometrical Techniques. 4th Edition. Cambridge University Press.
Ramsay, J.G. 1967. Folding and Fracturing of Rocks. McGraw Hill, New York. (trad. castellà: Ramsay, J.G. 1977.Plegamiento y fracturación de rocas. Blume, Madrid).
Ramsay, J.G., Huber, M.I. 1983. The Techniques of Modern Structural Geology, Volume 1: Strain Analysis. Ac. Press.
Ramsay, J.G., Huber, M.I. 1987. The Techniques of Modern Structural Geology, Volume 2: Folds and Fractures. Ac. Press.
Suppe, J. 1985. Principles of Structural Geology. Prentice Hall.
Turner, F.J., Weiss, L.E. 1963. Structural analysis of metamorphic tectonites. New York: McGraw-Hill.
Twiss, R.J., Moores, E.M. 1992. Structural geology. Freeman. (2nd edition 2007, Macmillan).
Van Der Pluijim, B., Marshak, S. 2003. Earth Structure. McGraw-Hill.
Programari
sense programari específic
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |