Guia en format PDF
Logo

Introducció a l'Arqueologia

Codi: 100720
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Ciències de l'Antiguitat FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Esther Rodrigo Requena
Correu electrònic :
esther.rodrigo@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es demanen requisits previs per matricular-se

Objectius

Els objectius del primer curs (amb 60 crèdits de formació bàsica obligatòria) són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. Així, la meitat dels crèdits corresponen a la matèria Història, que es composa de l’assignatura Introducció a l’Arqueologia , i d’una assignatura per a cada un dels grans períodes històrics (Prehistòria, Història Antiga, Història Medieval, i Història Moderna i Contemporaria). Els 30 crèdits restants corresponen a matèries de tipus social que han de complementar la formació en lletres de l’arqueòleg com l’art, la filosofia, l’antropologia i la llengua. Per tant, mentre des de la matèria Història s’inicia a l’alumne en els dos grans blocs de coneixements que composen el grau – els de tipus històric i els de tipus metodològic -, és exclusivament Introducció a l’Arqueologia que té la responsabilitat de d’aportar uns fonaments sòlids sobre els quals s’hauran de bastir els coneixements de tipus metodològic al llarg del grau. Amb aquest objectiu i amb el d’aportar una visió panoràmica de la disciplina, es composa de pinzellades de temes molt diversos i conté pràctiques d’excavació.

Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:

1) Aportar a l’alumne una visió panoràmica de l’arqueologia i del procés que implica un projecte de recerca arqueològica.

En aquest sentit, principalment, es pretén que l’alumne:

- es familiaritzi amb el concepte d’arqueologia científica i amb la informació que pot aportar l’anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques

- reflexioni sobre la importància social del patrimoni arqueològic.

- adquireixi nocions sobre els principals mètodes d’investigació arqueològica

2) Que l’alumne conegui i apliqui la metodologia essencial per desenvolupar un treball de recerca bibliogràfica (ex. estratègies de recerca bibliogràfica, estructura, aspectes formals, etc).

3) Que l’alumne adquireixi coneixements essencials pràctics d’excavació.

4) Que l’alumne adquireixi uns primers coneixements sobre diferents jaciments de Catalunya.

Resultats d'aprenentatge

  1. Utilitzar les eines digitals bàsiques necessàries en la pràctica professional relacionada amb els estudis de l'antiguitat clàssica.
  2. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
  3. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  4. Identificar i valorar les diferents etapes de l'evolució històrica de les civilitzacions del Pròxim Orient antic i les seves principals realitzacions culturals.
  5. Descriure la realitat política, social i econòmica dels pobles del Pròxim Orient a l'Antiguitat.
  6. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  7. Interpretar documents textuals i iconogràfics com fonts per al coneixement de la història política, socioeconòmica i cultural del Pròxim Orient antic.
  8. Organitzar i planificar la recerca d'informació històrica i arqueològica.
  9. Interpretar les societats antigues a partir de l'anàlisi dels vestigis materials que n'han perdurat.
  10. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  11. Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, interpretar i publicar dades rellevants per a l'estudi de l'antiguitat.

Continguts

Programació de l’assignatura – Introducció a l’arqueologia


I. El Concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història

  1. El concepte actual d’arqueologia
  2. Naixement i evolució del concepte d’arqueologia
  3. Noves escoles de pensament actual


II. La detecció d’un jaciment arqueològic: documentació i prospecció


  1. Les troballes ocasionals
  2. Documentació bibliogràfica
  3. Reconeixements aeris i teledetecció dels vestigis arqueològics
  4. Prospecció superficial d’un territori per cercar evidències arqueològiques
  5. Prospecció geofísica i altres mètodes de prospecció.


III. L’excavació arqueològica


  1. L’excavació arqueològica com a mètode per reconstruir la història dels jaciments
  2. Mètodes d’excavació arqueològica
  3. Principis bàsics de l’estratigrafia arqueològica
  4. Individualització i excavació de les unitats estratigràfiques
  5. La documentació de l’excavació: enregistrament al jaciment i bases de dades
  6. La reconstrucció i datació de la seqüència estratigràfica


i. El concepte de cronologia relativa i absoluta

ii. Les relacions estratigràfiques i el mètode

iii. La ceràmica com a fòssil director de l’estratigrafia



IV. Mètodes científics de datació absoluta


  1. Tipus de materials
  2. Mètodes basats en cicles anuals: la dendrocronologia, les varves...
  3. Sistemes radioactius:

i. El Carboni 14

ii. La Termoluminiscència

d. Mètodes relatius calibrats: l’arqueomagnetisme o rehidroxilació


V. Cultura material


  1. Tipus de material – condicions de preservació
  2. Arqueofauna i Arqueobotànica, paleoantropologia


VI. La Interpretació de les evidències arqueològiques


  1. La dieta alimentària
  2. Les activitats productives i econòmiques.
  3. L’esfera religiosa,ritual,ideologia...


VII. Didàctica i difusió del patrimoni


VIII L’arqueologia a Catalunya avui: legislació i món laboral


  1. Legislació i món laboral.


IX. Arqueologia subaquàtica


  1. Introducció històrica
  2. Tipus de jaciments subaquàtics
  3. Informació que pot aportar l’arqueologia subaquàtica
  4. Documentació i prospecció
  5. Tasques d’excavació subaquàtica
  6. Conservació dels materials.

X. La conservació de jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia

  1. Arqueologia pública



Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Visita a un jaciment arqueològic 5 0,2 2, 3, 6, 8, 9, 10
Estudi i lectura sobre la matèria impartida a classe 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11
Activitats a l'aula 35 1,4 2, 5, 7
Identificació i diferenciació d'una estratigrafia arqueològica 5 0,2 1, 2, 6, 8, 9, 10, 11
Exercicis i treball de recerca bibliogràfica 20 0,8 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 11
Sortides de camp 21 0,84 2, 6, 8, 9, 10

Conèixer el funcionament del procés:


ACTIVITATS DIRIGIDES:

Activitats a l'aula:

Les activitats a l'aula consistiran en les següents activitats:

-Classes Magistrals en que s'impartiran els coneixements teòrics.

-Exercicis pràctics d'introducció i/o revisió de les unitats docents i d'aplicació dels conceptes teòrics de la pràctica

-Lectura d'articles de premsa amb una discussió crítica dels continguts

-Visionat de documents audiovisuals


SORTIDES DE CAMP:

En les sortides de camp es portaran a la pràctica els conceptes presentants a les sessions teòriques a l'aula

Es farà una sortida al jaciment de Torre Llauder i es posaran en pràctica els següents conceptes:

-Introducció al coneixement in situ d'un jaciment arqueològic

-S'aplicaran nocions de topografia arqueològica

-Desenvolupar unes primeres habilitats respecte als diferents processos que comporta l’excavació arqueològica

- Tractament i classificació de materials arqueològics

- Observació i analisis de les diferents unitats estratigràfiques en un jaciment arqueològic: Torre LLauder


ACTIVITATS AUTÒNOMES


Exercicis i treball de recerca bibliogràfica amb els què es pretén:

- Posar en pràctica diferents estratègies de recerca bibliogràfica i aprofitar els recursos de la UAB (com les bases de dades).

- Saber presentar una recerca ben estructurada (introducció, diverses seccions, conclusions) i tractar correctament els aspectes formals (com les citacions bibliogràfiques i les notes).

- Desenvolupar esperit crític i capacitat de síntesi.



Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis i treball de recerca bibliogràfica 25% 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11
Prova teòrica matèria Bloc II 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Casos d'estudi i corresponents exposicions orals 15% 15 0,6 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 11
Prova teòrica matèria Bloc I 30% 2 0,08 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11

Indicadors d’avaluació:

1. Prova teòrica Primer Bloc I (30%).


Avaluació de la primera part de teoria de l'assignatura

Sistema d’avaluació:

S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

Una correcta assimilació dels coneixements impartits a classe i el seu aprofundiment, com a mínim, a partir d’una de les citacions bibliogràfiques de la bibliografia bàsica per cada unitat docent. En cas que no s’hagi emprat bibliografia per aprofundir els conceptes es tindrà opció a aprovar però no a les qualificacions de notable o excel·lent.

Habilitats:

- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.

- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.

- Saber comunicar adequadament els coneixements adquirits. Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.

- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder aprofundir els continguts de classe amb la bibliografia adient.

- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom per poder aprofundir els continguts de classe amb labibliografia adient.

1. Prova teòrica Primer Bloc II (30%).


Avaluació de la segona part teòrica de l'assignatura

Sistema d’avaluació:

S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

Una correcta assimilació dels coneixements impartits a classe i el seu aprofundiment, com a mínim, a partir d’una de les citacions bibliogràfiques de la bibliografia bàsica per cada unitat docent. En cas que no s’hagi emprat bibliografia per aprofundir els conceptes es tindrà opció a aprovar però no a les qualificacions de notable o excel·lent.

Habilitats:

- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.

- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.

- Saber comunicar adequadament els coneixements adquirits. Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.

- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder aprofundir els continguts de classe amb la bibliografia adient.

- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom per poder aprofundir els continguts de classe amb la bibliografia adient.


2. Treball de recerca bibliogràfica (25%).

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

- Saber desenvolupar un treball de recerca formalment correcte tant pel que fa a l’estructura com a les referències i les citacions bibliogràfiques.

- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.

Habilitats:

- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.

- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.

- Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.

- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.

- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com els processadors de textos o bases de dades).

- Habilitats per al treball en equip: compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.

- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom. .

3. Dossier de pràctiques individual (15%).

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

- Respondre a totes qüestions plantejades en els guions de referència de les activitats.

- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.

Habilitats:

- Capacitat de connectar els continguts teòrics amb la pràctica arqueològica.

- Realitzar presentacions orals clares, estructurades, didàctiques i utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.

- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.

- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.

- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.

- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com el Power Point).

- Habilitats per al treball en equip: compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.

- Capacitat per debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit.

- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder efectuar les lectures pertinents.

- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom.

Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:

Coneixements:

-Demostrar que s’han anat assolint coneixements d’estratigrafia arqueològica, documentació d’excavació, i tractament i classificació de materials.

Habilitats:

- Habilitats per al treball en equip: compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.

Actituds:

- Dinamisme.

- Responsabilitat.

- Constància.


Avaluació única. Grau de Ciències de l'Antiguitat:

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única


Condicions d’avaluació:


- Hi haurà una única convocatòria.

- L’entrega amb retard de les activitats d’avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat restarà un 10% de la nota per cada dia de retard.

No Avaluable


- La no realització d’un 30% o més de les activitats d’avaluació implicarà un no avaluable.


- Si la nota d’un 50% o més de les activitats d’avaluació és inferior al 5 sobre 10, no es farà la mitjana entre les diferents activitats i no s’aprovarà l’assignatura.



En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

Sobre el plagi

En cas que l'estudiant cometi qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats als actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.

Sobre l'ús d'intel·ligència artificial

En aquesta assignatura no està permès l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) a cap de les fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una manca d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions més grans en casos de gravetat.

Condicions per a la reavaluació


- Han d’haver-se presentat a totes les proves que consten en la guia docent de l’assignatura de l’any en curs.


Calendari de recuperació


Les dates dels exàmens de reavaluació estan fixades per la facultat. És la responsabilitat de cadascú saber la data que li correspon fer la reavaluació de la seva assignatura.

Procediment de revisió de les qualificacions

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud


Bibliografia

Bibliografia general.

Álvarez Pérez,A.;Rodà,I. eds. (1992): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Barcelona etc.: Fundació Caixa de Pensions 

Colomer, L.;  González Marcén, P.;  Montón, S.;  Picazo, M.  (Comp.), 1999, Arqueología y teoría feminista, Col. Icaria, El Escorial.

Domingo, I.; Burke, H.; Smith, C. (2007): Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel.

Fernandez, V. (1994): Teoría y método de la arqueología. 1 ed. 1990. Madrid: Editorial Síntesis.

Greene, K. (2004): Archaeology: an introduction. 1ª ed 1983. London and New York: Routledge.

Ramos, R. (1987): Arqueología. Métodos y técnicas. 1ª ed. 1977. Barcelona: Ediciones Bellaterra.

Renfrew, C. ;  Bahn, P. (2007): Arqueología. Teorías, Métodos y práctica.1ª ed. 1993. Madrid: Akal.

Tema 1. El concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història.

Bahn, P. G. (1996): The Cambridge illustrated history of archaeology. Cambridge etc. Cambridge University Press.

Daniel, G. E. (1981): A Short history of archaeology. London: Thames and Hudson.

Gamble, C. (2002): Arqueología básica. Barcelona: Ariel.

Pallottino, M. (1980): Che cos'è l'archeologia. Firenze: Sansoni.

Schnapp, A. (1993): La Conquête du passé : aux origines de l'archéologie. Paris: Carre.

Trigger, B. G. (1992): Historia del pensamiento arqueológico. Barcelona: Crítica. 

Tema 2. L’arqueologia a Catalunya avui: legislació arqueològica i món laboral i Tema 3. La conservació dels jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia.

Queral, M.A.; Martínez, B. (1996):La gestión del patrimonio arqueológico en España. Madrid: Alianza Editorial.

Tema 4. La detecció de jaciments arqueològics: documentació i prospecció.

Bowden, M. (1999): Unravelling the landscape. An Inquisitive Approach to Archaeology. Stroud: Tempus.     

Dabas, M.. i altres. (1998): La prospection. Collection “Archéologiques”. Paris: Editions errance. 

García Sanjuán, L. (2005): Introducción al Reconocimiento y Anàlisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Ariel.      

Wiseman, J., El-Baz, F. ( 2007 ): Remote Sensing in Archaeology (Interdisciplinary contributions to archaeology). New York: Springer Sicence and Bussines Media.

Reconeixements aeris:

Wilson, D.R. (2000): Air Photo Interpretation for Archaeologists. 1ª ed.1982. Stroud: Tempus.

Prospecció superficial:

White, G.; King, T. (2006): The Archaeological Survey Manual. Walnut Creek:Left Coast Press Inc.

Prospecció geofísica:

Clark, A. (2004) : Seing Beneath the Soil. Prospecting methods in archaeology. 1ª ed.1990. New York: Routledge.

Tema 5. L’excavació estratigràfica.

Carandini, A.. (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica.  1ª ed. 1981. Barcelona: Editorial Crítica. Barcelona.

Harris, E. (1991): Principios de estratigrafia arqueológica. 1ª ed. 1989. Barcelona: Editorial Crítica.

Roskams, S. (2003): Teoría y práctica de la excavación. Barcelona: Crítica.

Tema 6. Mètodes científics de datació absoluta.

Aitken, M..J. (1990): Science-based dating in archaeology. London and New York: Logman.

Aitken, M.J. Ed. (1997): Chronometric dating in archaeology. Series  Advances in archaeological and museum science, 2. New York and London: Plenum Press.

Barrandon, J-N. ; Guibert, P. ; Michel, V. Eds. (2001) : Rencontres internationales d'archéologie et d'histoire d'Antibes (21è : 2000 : Antibes). Datation : actes des recontres, 19-20-21 octobre 2000. Antibes : APDCA.

Langouet, L. ; Giot, P.R. (1992) : La Datation du passe : la mesure du temps en archéologie. Suplement de la Revue d'Archéometrie. Rennes : G.M.P.C.A., 1992

Tema 7. El treball de recerca bibliogràfica.

Gabinet de la Llengua Catalana de la UAB (1995): Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índex. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Programari

No requerix de programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 22 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 22 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PCAM) Pràctiques de camp 23 Català primer quadrimestre matí-mixt