Literatura Espanyola del Realisme i del Modernisme
Codi: 100593Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OB | 3 |
| Estudis d'Anglès i Espanyol | OB | 3 |
| Estudis de Català i Espanyol | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Montserrat Amores Garcia
- Correu electrònic :
- montserrat.amores@uab.cat
Equip docent
- Rebeca Martín López
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit en la llegua del grau.
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
Es pretén oferir un panorama del desenvolupament de la literatura espanyola en els seus diferents gèneres des de la Revolució de 1868 fins al final de la primera fase de la Restauració, el 1910. Per tant, s'estudiarà la configuració dels moviments estètics i literaris essencials del període: la recepció a Espanya del realisme i del naturalisme i els seus principals produccions en les dècades dels setanta i vuitanta del segle XIX; la crisi de la fi de segle i la recepció, desenvolupament i esgotament del modernisme a la primera dècada del XX. Aquest panorama general es completarà amb l'estudi detallat d'obres significatives de les diferents tendències.
La finalitat de l'assignatura és que els estudiants adquireixin un coneixement general de les dinàmiques literàries del període, en què aprenguin a distingir entre textos sorgits de diferents plantejaments estètics i s'exercitin en l'anàlisi i comentari de textos i obres de diferents gèneres amb la història literària, social i política d'un moment concret com a teló de fons. Però, a més, els alumnes han d'estar familiaritzats amb la bibliografia més important del període, tant pel que fa a les edicions dels textos, com als estudis. En els continguts de l'assignatura es tenen en compte aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Resultats d'aprenentatge
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Discriminar i reunir la bibliografia crítica bàsica que ha conformat el camp d'estudi de les principals obres i autors de la matèria.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Discriminar i analitzar les principals característiques dels gèneres de la literatura del Realisme i el Modernisme espanyols.
- Contextualitzar socialment i ideològicament la producció literària del Realisme i el Modernisme.
- Relacionar aspectes literaris de diferents obres de la literatura del Realisme i el Modernisme espanyols.
- Comentar un text del Realisme i el Modernisme amb les figures de pensament i d'expressió.
Continguts
1. El realisme i la novel·la realista europea
2. La recepció del realisme i el desenvolupament de la novel·la del realisme-naturalisme a España. De la Revolució del 68 a la Setmana Tràgica.
3. La recepció del modernisme a Espanya.
4. La poesia i el teatre entre 1895 i 1910.
Lectures obligatòries
Leopoldo Alas, Clarín, La Regenta, ed. de Rafael Rodríguez Marín, Barcelona, Castalia (Castalia Didáctica, 62); ed. de Sergio Beser, revisió i anotació de Rebeca Martín, Barcelona, Crítica (Biblioteca Clásica, 10); ed. de Juan Oleza, Madrid, Cátedra (Letras Hispánicas); ed. de Gonzalo Sobejano, Madrid, Castalia (Clásicos Castalia).
VV. AA., Antología de la poesía modernista española, a cura de les professores de l'assignatura.
Ramón del Valle-Inclán, Romance de lobos. Comedias bárbaras III, ed. de Ricardo Doménech, Madrid, Espasa Calpe (Austral, 344); ed. de Margarita Santos Zas, Madrid, Alianza editorial.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories programades per professor i comentari de problemes | 10,5 | 0,42 | |
| Estudi personal i realització de treballs, comentaris analítics i presentacions. | 75 | 3 | |
| Classes magistrals i pràctiques dirigides pel professor | 60 | 2,4 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d'avaluació. L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Segona prova escrita | 40 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Treball o comentari de text | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Primera prova escrita | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
AVALUACIÓ CONTÍNUA
Per a optar a l'aprovat és obligatori realitzar totes les lectures del curs i obtenir una nota de 5 o superior a 5 en la mitjana ponderada de les activitats d'avaluació. L'avaluació de l'assignatura consta de tres parts:
1. Un comentari de text o el desenvolupament d'un tema relacionat amb la matèria del curs. La professora facilitarà el primer dia de classe el contingut d'aquesta prova, que es realitzarà en una sessió dedicada a aquesta activitat. (20%).
2. Una prova escrita sobre la matèria impartida durant la primera meitat de l'assignatura (40%), que abastarà els temes relatius al realisme i les seves lectures corresponents.
3. Una segona prova escrita sobre la matèria impartida durant la segona meitat de l'assignatura (40%), que abastarà els temes relatius al modernisme i les seves lectures corresponents.
Els estudiants Erasmus que desitgin avançar un examen hauran de presentar a la professora un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud.
L'expressió escrita de les proves ha de ser adequada. L'estudiant haurà de redactar un discurs correctament estructurat, amb paràgrafs amb contingut complet, coherents i ben desenvolupats. Les faltes (d'ortografia, sintaxi, errors de puntuació, repeticions innecessàries, anglicismes, catalanismes, etc.) descomptaran 0,25 punts cadascuna; amb més de deu faltes, la prova tindrà la qualificació de Suspens.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà en cap cas el plagi parcial o total de materials aliens publicats en qualsevol suport. La persona matriculada en l'assignatura haurà d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. Enel cas que la docent sol·liciti a l'estudiant les fonts que ha emprat (articles i llibres anotats, esquemes, apunts, etc.), aquest haurà de presentar-les. La presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen o l'ús inapropiat o incorrecte de la bibliografia implicarà automàticament la qualificació de suspens (0), sense possibilitat de recuperació.
En cas que l'estudiant cometi qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb un 0, independentment del procediment disciplinari que pugui derivar-se. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà un 0.
Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en el procés de preparació del comentari de text o desenvolupament del tema. No es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) per a generar textos. En cas de recórrer a aquesta tecnologia, l'estudiant deu (i) identificar les parts que hagin estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i en el resultat final de l'activitat. La falta de transparència en l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat sigui avaluada amb un 0 i no pugui recuperar-se, o sancions majors en casos de gravetat.
Així mateix, la professora podrà convocar l'estudiant a una tutoria individual per tal de verificar que l'ús de la IA, si escau, ha estat transparent, responsable i conforme a les condicions establertes en aquesta guia docent.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, la professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L'estudiant podrà recuperarl'assignatura sempre que compleixi els següents requisits:
a) Haver realitzat com a mínim 2/3 de les activitats d'avaluació, això és, les dues proves sobre temari i lectures [40% + 40%].
b) Haver obtingut, com a mínim, un 3,5 de mitjana en l'avaluació contínua del curs.
c) El comentari [20%] no és recuperable. En el cas que l'estudiant no hagués realitzat el comentari de text, aquest serà qualificat amb un zero a fi de realitzar el càlcul de la mitjana ponderada.
El resultat de la prova de recuperació substituirà la nota de la prova suspesa per a calcular la qualificació final de l'assignatura.
L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
La data de l'avaluació única es comunicarà durant els primers dies del curs al Campus Virtual de l'assignatura.
Per a optar a l'aprovat és obligatori haver completat totes les lectures del curs i dur a terme les següents activitats d'avaluació.
1. Un comentari de text o el desenvolupament d'un tema relacionat amb la matèria del curs. La professora facilitarà el primer dia de classe el contingut d'aquesta prova, que es realitzarà en una sessió dedicada a aquesta activitat. [20%].
2. Una prova escrita sobre la matèria impartida durant la primera meitat de l'assignatura [40%], que abastarà els temes relatius al realisme i les seves lectures corresponents.
3. Una segona prova escrita sobre la matèria impartida durant la segona meitat de l'assignatura [40%], que abastarà els temes relatius al modernisme i les seves lectures corresponents.
S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació contínua.
Per a la resta de les consideracions sobre la correcció en l'expressió escrita, el plagi, la revisió de les proves, la recuperació i la qualificació de “No avaluable”, s'aplicaran les normes de l'avaluació contínua.
Bibliografia
La bibliografia específica dels autors i temes estudiats es facilitarà al llarg del curs.
Alonso, Cecilio (2010), Historia de la literatura española. 5: Hacia una literatura nacional. 1800-1900, Barcelona, Crítica.
Andreu Miralles, Xavier (2016), El descubrimiento de España. Mito romántico e identidad nacional, Madrid, Taurus.
Allegra, Giovanni (1986), El reino interior. Premisas y semblanzas del modernismo en España, Madrid, Encuentro.
Arbona, Guadalupe y Paloma Falconi, eds. (2014), Vasijas de barro. La figura del sacerdote en la literatura contemporánea, Madrid, Encuentro.
Beser, Sergio (1968), Leopoldo Alas, crítico literario, Madrid, Gredos.
____ (2010), «Verba manent». Estudios y ensayos literarios, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo.
Blom, Philipp (2010), Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914, Anagrama, Barcelona.
Cantos Casenave, Marieta (2026), Cecilia Böhl Larrea, Fernán Caballero, Madrid, Cátedra.
Coletes Blanco, Agustín, coord. (2002), Clarín, visto en su centenario (1901-2001): seis estudios críticos sobre Leopoldo Alas y su obra, Oviedo, Real Instituto de Estudios Asturianos.
Correa Ramón, Amelina (2006), Hacia la re-escritura del canon finisecular: nuevos estudios sobre las direcciones del modernismo, Granada, Editorial universidad de Granada.
Díaz Lage, Santiago (2020), Escritores y lectores de un día todos. Literaturas periódicas en la España del siglo XIX, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza.
Dorca, Toni (2004), Volverás a la región. El cronotopo idílico en la novela española del siglo XIX, Madrid, Iberoamericana.
D’Ors, Miguel (2005), Postrománticos, modernistas, novecentistas. Estudios sobre los comienzos de la literatura española contemporánea, Sevilla, Renacimiento.
Durand, Frank, ed. (1988), “La Regenta” y Leopoldo Alas, Madrid, Taurus.
Establier, Helena, ed. (2023), El corazón en llamas: cuerpo y sensualidad en la poesía española escrita por mujeres (1900-1968), Madrid/Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert.
Frau, Juan (2018), Poética del folletín. La fórmula del relato inacabable, Sevilla, Editorial Universidad de Sevilla.
García Sarriá, Francisco (1975), Clarín o la herejía amorosa, Madrid, Gredos.
González Soriano, José Miguel, coord. (2022), Rostros y voces de mujeres de la Edad de Plata [dossier monográfico]. Lectora. Revista de dones i textualitat, nº 28.
Huerta Calvo, Javier, ed. (2003), Historia del teatro español, Madrid, Gredos, vol. 2.
Jagoe, Catherine, Alda Blanco y Cristina Enríquez de Salamanca, (1998), La mujer en los discursos de género, Barcelona, Icaria.
Labanyi, Jo (2011), Género y modernización en la novela realista española, Madrid, Ediciones Cátedra-Universitat de València-Instituto de la Mujer.
Lavaud, Jean-Marie (1992), El teatro en prosa de Valle-Inclán (1899-1914), Barcelona, PPU.
Lissorgues, Yvan, ed. (1988), Realismo y naturalismo en España en la segunda mitad del siglo XIX, Barcelona, Anthropos.
____, Leopoldo Alas (2007), Clarín en sus palabras (1852-1901). Biografía, Oviedo, Ediciones Nobel.
Litvak, Lily, ed. (1981), El Modernismo, Madrid, Taurus (El escritor y la crítica), 2ª ed.
López, Ignacio Javier (2014), La novela ideológica (1875-1880). La literatura de ideas en la España de la Restauración, Madrid, Ediciones de la Torre.
Mainer, José-Carlos (1981), La edad de plata (1902-1939). Ensayo de interpretación de un proceso cultural, Madrid, Cátedra, 2ª edición.
___ ed. (1979), Modernismo y 98, tomo 6 de la Historia y crítica de la literatura española, Barcelona, Crítica.
___ (1994), Modernismo y 98. Primer suplemento, tomo 6/1 de la Historia y crítica de la literatura española, Barcelona, Crítica.
___ (2010), Historia de la literatura española. Modernidad y Nacionalismo (1900-1939), Barcelona, Crítica.
___ (2012), La escritura desatada. El mundo de las novelas, ed. muy ampliada, Palencia, Menoscuarto.
Martínez Cachero, José María, ed. (1978), Leopoldo Alas «Clarín», Madrid, Taurus (El escritor y la crítica).
Martinón, Miguel (2016), Era obra de su tiempo. Texto y contexto de «La Regenta», Madrid, Verbum.
Martykánova, Darina y Marie Walin, coords. (2023), Ser hombre. Las masculinidades en la España del siglo XIX, Sevilla, Editorial Universidad de Sevilla.
Mascarell, Purificació y Verònica Zaragoza Gómez, coords. (2022), "Canon, género y escritura: el rescate de las mujeres de la Edad de Plata español" [dossier monográfico], Impossibilia. Revista Internacional de Estudios Literarios, n.º 23.
Naupert, Cristina (2002), La tematología comparatista entre teoría y práctica: la novela de adulterio en la segunda mitad del siglo XIX, Madrid, Arco/Libros, 2001.
Ocampos Palomar, Emilio y Dolores Romero López, eds. (2024), El feminismo en la literatura de la Edad de Plata, Sevilla, Ediciones Complutense/Editorial Renacimiento.
Oliva, César (2002), Teatro español del siglo XX, Madrid, Síntesis.
Plaza, Inmaculada (2015), Modelos de identidad en la encrucijada: imágenes femeninas en la poesía de las escritoras españolas 1900-1936, Málaga, Publicaciones de la Universidad.
Pratt, Dale J. (2001), Signs of Science. Literature, Science, and Spanish Modernity since 1868, West Lafayette, Purdue University Press.
Romero Tobar, Leonardo, coord. (1996), Siglo XIX (II), Tomo 9 de la Historia de la literatura española dirigida por Víctor García de la Concha, Madrid, Espasa Calpe.
Rubio Cremades, Enrique (2001), Panorama crítico de la novela realista-naturalista española, Madrid, Castalia.
Sáez Martínez, Begoña (2004), Las sombras del modernismo. Una aproximación al decadentismo en España, Valencia, Institució Alfons el Magnànim.
Sánchez, Raquel (2019), Señoras fuera de casa. Mujeres del XIX: la conquista del espacio público, Madrid, Catarata.
Ruiz Ramón, Francisco (1971), Historia del teatro español, Madrid, Alianza, 2 vols,
Siebenmann, G. (1973), Los estilos poéticos en España desde 1900, Madrid, Gredos.
Sánchez Llama, Íñigo (2000), Galería de escritoras isabelinas. La prensa periódica entre 1833 y 1895, Madrid, Ediciones Cátedra-Instituto de la Mujer, Madrid.
Sobejano, Gonzalo (1985), Clarín en su obra ejemplar, Madrid, Castalia, 1985.
Sotelo Vázquez, Adolfo (2002), El naturalismo en España. Crítica y novela, Salamanca, Almar.
Torres Nebrera, Gregorio (2002), Las «Comedias Bárbaras» de Valle-Inclán. Guía de lectura, Madrid, Ediciones de la Torre.
Zavala, Iris M., ed. (1982), Romanticismo y realismo, tomo 5 de Historia y crítica de la literatura española, Barcelona, Crítica.
___ (1994), Romanticismo y realismo. Primer suplemento, tomo 5/1 de Historia y crítica de la literatura española, Barcelona, Crítica.
Sociedad de Literatura Española del Siglo XIX (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes).
Pedro Antonio de Alarcón (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Leopoldo Alas (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Emilia Pardo Bazán (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
José María de Pereda (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Juan Valera (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Juan Ramón Jiménez (Centro Virtual Cervantes)
Juan Ramón Jiménez (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
Cátedra Valle-Inclán (Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes)
El Pasajero. Revista de Estudios sobre Ramón del Valle-Inclán
Programari
Moodle y Microsoft Teams.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |