
Crims contra la humanitat i els drets humans
Codi: 100471Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Criminologia | OP | 4 |
| Dret | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Claudia Cristina Jimenez Cortes
- Correu electrònic :
- claudia.jimenez@uab.cat
Equip docent
- Patricia Toro Lozano
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Requisits lingüístics
Per al correcte seguiment de l’assignatura, cal disposar d’un nivell avançat d’anglès, ja que tant les classes com les lectures es desenvoluparan íntegrament en aquesta llengua. Així mateix, es recomana tenir un nivell funcional de castellà i/o català, per tal de facilitar la interacció amb la resta de l’alumnat en els treballs en grup.
Contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
L’assignatura contribueix de manera directa al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en particular:
ODS 4 Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat
ODS 16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible
ODS 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom
ODS 10: Reduir les desigualtats dins i entre els països
Objectius
El curs preten: 1) proporcionar als estudiants una visió general i una comprensió de la posició de l'individu dins del sistema internacional i el seu ordre jurídic, en el marc dels tres règims específics que el governen directament: el dret penal internacional, el dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari; 2) examinar l'abast i el contingut de les respostes legals que la comunitat internacional ha dissenyat per protegir i salvaguardar les persones contra l'abús de poder.
S'abordaran conceptes com ara els drets humans, els crims de guerra, els crims contra la humanitat, el genocidi, l'agressió, les víctimes, la reparació, la justícia, els tribunals internacionals i la jurisdicció universal. L'objectiu és que els estudiants adquireixin una comprensió àmplia i profunda d'aquesta matèria, així com que desenvolupin habilitats acadèmiques a través de l'anàlisi dels tres règims i amb un enfocament en les víctimes, tant en la teoria com en la pràctica recent.
Resultats d'aprenentatge
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Redactar un treball acadèmic.
- Aplicar les teories criminològiques.
- Aplicar de manera eficaç els fonaments de les diferents polítiques criminals en l'activitat professional.
- Aplicar el coneixement científic criminològic per analitzar la delinqüència.
- Aplicar amb precisió els models de prevenció en situacions concretes de criminalitat.
- Redactar correctament cada un dels apartats d'un projecte de recerca criminològica.
Continguts
NOTA: les lectures obligatòries per preparar les sessions, així com els temes i/o preguntes a preparar s'assenyalaran al campus virtual (moodle) seguint el calendari de classe. Tota la documentació serà en anglès.
PRIMERA PART: MARC GENERAL
Tema 1 (introductori): El individu davant el sistema internacional
Alguns malentesos sobre la societat internacional i el seu ordenament jurídic: L'Estat, el Sistema internacional i el seu ordinament jurídic
Els principals actors a nivell internacional i el seu paper en la gestació de normes internacionals
Els individus: de objecte a subjecte en el sistema internacional?
Tema 2: Conceptualització, sinèrgies i diferències dels règims jurídics internacionals que es dirigeixen directament a els essers humans
Característiques, distinció, coexistència i sinèrgies entre règims:
- a) protecció internacional dels drets humans
- b) dret internacional humanitari
- c) dret penal internacional
- d) cooperació penal internacional
La distinció entre la persecució de crims internacionals i la protecció de les persones: dues formes de responsabilitat independents però complementàries
- a) Drets Humans: Del reconeixement a la protecció internacional. Evolució i lògica política darrera la responsabilitat dels estats
- b) Dret Internacional Humanitari: De les obligacions dels Estats i combatents a la ¿protecció? de civils, bens i no combatents
- c) Dret Penal Internacional: de la impunitat a la seva persecució (limitada). Evolució i lògica política darrera la responsabilitat de l’individu
Tema 3: La determinació de víctima davant crims internacionals i/o violacions de drets humans
Les diferents concepcions de víctima entre i dins els diversos règims jurídics i la seva relació amb el locus standi per reclamar i ser reparades
Els principis internacionals en matèria de remei i reparació per violació greu dels drets humans: definició, característiques i evolució.
La necessitat de visibilització de les violacions greus de drets humans i dret internacional humanitari: els crims internacionals vs. el risc de revictimització.
SEGONA PART: LA NORMATIVITZACIÓ INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS
Tema 4: La normativització internacional dels Drets Humans
Concepte de "Drets humans" i les seves característiques
La evolució de la internacionalització dels Drets humans
- a) De l'àmbit domèstic a la seva internacionalització
- b) De “universalitat” de la Declaració Universal de Drets Humans a la segmentació convencional
La desigual cristal·lització regional: comparativa de règims (in)existents
Tema 5: El desenvolupament dels drets humans en el pla universal
La rellevància del context geopolític en el desenvolupament del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell universal
Drets i mecanismes de supervisió i salvaguarda (convencionals i no convencionals) a nivell universal
La dificultat de l'articulació de mecanismes de protecció internacional dels drets humans més eficients:
- a) La naturalesa no recíproca de les normes internacionals reguladores de drets humans
- b) La utilització del Dret Penal per a protegir els drets humans a nivell domestic i el carácter subsidiari dels mecanismes internacionals
Tema 6: El desigual desenvolupament dels drets humans en el pla regional
La rellevància del context geopolític en el desenvolupament (o no) del reconeixement i protecció de determinats drets humans a nivell regional
Drets i mecanismes de supervisió i salvaguarda a nivell regional
Comparativa del desenvolupament regional dels drets humans entre si i amb l’àmbit universal.
TERCERA PART: LA NORMATIVITZACIÓ DEL DRET PENAL INTERNACIONAL
Tema 7: De Nuremberg ala Tribunals ad hoc
L'origen: El Tribunal internacional de Nuremberg i el Tribunal internacional d'Extrem Orient
La importància de el marc sociopolític: de la letargia dels anys 50-80 al resorgiment del 90 amb els tribunals ad hoc
Característiques materials i processals dels Tribunals ad hoc
Tema 8: La proposta internacional amb caràcter permanent: La Cort Penal Internacional
Origen, naturalesa i estructura de la CPI
Característiques materials i processals de la CPI
Les víctimes a I'Estatut de Roma:
- a) La presència de les víctimes a la CPI
- b) Reparació v/s assistència a la CPI: el paper de Fons Fiduciari
QUARTA PART: ELS CRIMS INTERNACIONALS
Tema 9: Les dificultats al voltant de el crim de genocidi
El concepte de genocidi: La Convenció de 1948
L'especificitat del delicte de genocidi
L'evolució: el paper exercit per la pràctica Jurisprudencial
Tema 10: El cas especial de crim contra la humanitat
L'origen i la naturalesa del crim contra la humanitat
El concepte de crim contra la humanitat: característiques generals i l'evolució dels seus subtipus específics
El crim contra la humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència
Tema 11: Els crims de guerra avui
Què és i què no és un crim de guerra?
La importància del concepte de \"conflicte armat\" i la responsabilitat internacional individual per a la determinació del crim
L'enjudiciament dels crims de guerra: la pràctica jurisprudencial.
Tema 12: La doble naturalesa del crim d'agressió
El concepte d'agressió en el Dret Internacional: la distinció entre agressió de l'Estat i el crim d'agressió
Les dificultats entorn de la definició del crim d'agressió
L'estat de actual de la persecució del crim d'agressió
QUINTA PART: ALTERNATIVES ALS TRIBUNALS INTERNACIONALS
Tema 13: Pros i contres d'altres mecanismes jurídics per combatre l'impunitat davant violacions greus de drets humans, dret internacional humanitari i crims internacionals
La "recepció" dels drets humans, el dret internaiconal humanitari i els crims internacionals als sistemes jurídics interns
Les jurisdiccions domèstiques i el "deure" de protegir:
- a) El paper principal de les jurisdiccions doméstiques davant violacions de drets humans
- b) La problemàtica de l'impunitat: les lleis d'amnistia i les immunitats versus el deure de processar i el dret a la tutela judicial efectiva
- c) La qüestió de la competència jurisdiccional: pros i contres de la jurisdicció extraterritorial i la jurisdicció universal
La justicia transicional i els tribunals híbrids: una nova forma de justícia?
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treball de recerca | 40 | 1,6 | 2, 5, 7, 8, 9, 12, 13 |
| Lectura llibre | 20 | 0,8 | 1, 2, 5, 9, 12 |
| classes teòriques i participació, | 19,5 | 0,78 | 3, 6, 9, 10, 11, 12 |
| Tutories sobre el treball final i la lectura obligatoria del llibre | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 6, 7, 10, 12 |
| Preparació de les sessions | 50 | 2 | 1, 2, 4, 5, 10, 12 |
| tutoria per a la supervisió de lectures | 0,5 | 0,02 | 1, 4, 7, 9 |
| Seminaris | 19,5 | 0,78 | 1, 3, 6, 9, 12, 13 |
Nota: Les lectures obligatòries per a la preparació de les sessions, així com els temes i/o preguntes que cal preparar, s'indicaran al campus virtual (Moodle) seguint el calendari de classes. Tota la documentació estarà en anglès.
Avaluació continuada i assistència
El curs es basa en un sistema d'avaluació contínua, la qual cosa significa que l'assistència activa i regular a les sessions presencials és imprescindible. L'alumnat que no assisteixi com a mínim al 80 % de les classes no podrà aprovar el curs. La simple presència física sense participació activa no es considerarà com el compliment d'aquest requisit.
Les classes comencen i acaben a l'hora; per tant, excepte en casos justificats, no es permetrà l'entrada un cop hagi començat la classe, ni es permetrà a l'alumnat marxar abans que hagi acabat.
Cada setmana, l'alumnat ha de preparar la sessió per endavant completant les lectures recomanades o l'activitat/recerca assignada al campus virtual. Cada sessió inclourà un component pràctic basat en aquesta preparació prèvia. A més, durant la primera setmana de classes, l'alumnat es dividirà en grups de treball permanents per facilitar les sessions pràctiques i les presentacions, tot i que l'avaluació serà individual.
Les presentacions en grup es faran mitjançant un pòster (NO PowerPoint) dissenyat per a l'ocasió. Les presentacions serviran per aplicar els conceptes a la pràctica. Després de les presentacions, hi haurà una sessió de preguntes i respostes i un debat centrat en els conceptes clau de l'assignatura.
A més, al llarg del curs, cada estudiant haurà de dur a terme de manera individual una recerca sobre un aspecte concret a determinar amb el professorat relacionat amb un dels temes del curs. Per dur a terme aquesta recerca, cada estudiant, sota la direcció del professorat, haurà de formular una pregunta de recerca a la qual haurà de donar resposta. La qüestió i l'estructura de la recerca requeriran l'aprovació prèvia del professorat. Aquesta activitat es valorarà a classe mitjançant una prova de validació dels coneixements adquirits amb la recerca (80 %), així com un sumari de la mateixa que s'haurà de presentar a la data senyalada al CV. El sumari haurà d'incloure el procés de recerca i la bibliografia utilitzada, un glossari dels conceptes clau tractats, un breu resum del contingut del treball i una opinió valorativa com a conclusió (20 %).
Finalment, durant el primer terç del curs, s'organitzaran seminaris en grup a l'oficina del Departament per a comentar la lectura obligatòria escollida.
Normes sobre autoria i citació
Tots els treballs escrits o exercicis han d'incloure les fonts utilitzades (citacions, bibliografia i referències), així com els detalls de l'ús —si s'escau— de la IA.
L'omissió d'aquesta informació afectarà negativament la nota final de l'activitat corresponent. El plagi i/o l'ús de la IA sense proporcionar-ne els detalls comportarà una nota de 0 per a l'activitat. A més, un ús detallat de la IA que superi el 30 % tindrà un impacte negatiu decisiu en la nota final.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| ACTIVITATS PRÀCTIQUES (PREPARACIÓ + DESENVOLUPAMENT A L'AULA) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13 |
| PARTICIPACIÓ A CLASSE | 5 % | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7 |
| POSTER: PRESENTACIÓ Y PARTICIPACIÓ | 15% | 0 | 0 | 3, 6, 7, 8 |
| RECERCA (EXAMEN + SUMARI) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| SEMINARI LITERARI | 10 % | 0 | 0 | 1, 4, 5, 7 |
AVALUACIÓ CONTÍNUA. ACTIVITATS AVALUABLES
1. Projecte de recerca (30 % de la nota final)
Basant-se en un document oficial (p. ex., una sentència judicial, un informe, etc.), l'alumnat s'haurà de formular una pregunta sobre un aspecte específic relacionat amb els temes del curs, a la qual ha de respondre mitjançant una recerca. Un simple resum del document oficial utilitzat com a font d'inspiració no es considerarà vàlid en cap cas. L'únic propòsit d'aquest document oficial és ajudar a identificar la pregunta de recerca. La pregunta ha de ser aprovada pel professor abans de començar la recerca.
L'avaluació de la pregunta de recerca consistirà en dos components:
A. Un resum escrit de la recerca que s'haurà de presentar a través del campus virtual (20 %)
B. Un examen individual oral/escrit basat en la recerca realitzada (80 %)
El resum escrit s'ha de pujar d'acord amb les instruccions especificades al campus virtual. La longitud màxima del resum és de dues pàgines (sense comptar la bibliografia) i ha d'incloure com a mínim:
- La pregunta o hipòtesi de recerca inicial
- Un resum de la recerca, que inclogui les fonts consultades en cada fase (citacions APA) + una llista completa de les referències utilitzades (la llista no compta per al còmput de pàgines). (0,5 punts)
- Les conclusions de la recerca, acompanyades d'un comentari reflexiu i crític que relacioni els resultats amb el contingut del curs (1,5 punts)
L'examen consistirà en entre 3 i 5 preguntes relacionades amb la recerca de l'estudiant (80%)
Tant el resum escrit com l'examen final es poden presentar en català, castellà o anglès.
Nota: Per comptar per a la nota final, la recerca (resum + examen) ha d'assolir una puntuació mínima de 3,6 sobre 10.
2. Activitats sobre el contingut del curs (40 % de la nota final).
Com que és un curs d'avaluació contínua sense examen final, l'alumnat ha de preparar cada sessió amb antelació, a partir dels materials i les instruccions publicades al campus virtual.
L'avaluació es basarà en:
- Verificació de la preparació de les sessions
- Debats a classe i activitats col·laboratives
La nota final d'aquest component es calcularà mitjançant la mitjana del 80 % de les millors activitats i avaluacions efectuades al llarg del curs.
3. Presentació de pòsters (15 % de la nota final).
Aquesta activitat consisteix en:
El disseny i la realització d'una breu presentació oral basada en un tema que es determinarà al campus virtual, utilitzant un pòster (10 %)
Participació activa en les presentacions i debats dels altres estudiants (5%)
Cada estudiant o grup seleccionarà (o se li assignarà) un tema a l'inici del curs. El pòster i la presentació es valoren de manera separada a la sessió de debat.
4. Seminari literari (10% de la nota final).
L'alumnat podrà participar en un seminari temàtic basat en un llibre d'una llista que es proporcionarà al campus virtual. Aquesta llista inclourà, entre d'altres:
a) East-West Street. On the Origins of Genocide and Crimes against Humanity, Philippe Sands, Weidenfeld & Nicolson, Londres, 2016 (387 pàgines).
— No ficció. Assaig històric sobre el desenvolupament jurídic dels crims internacionals per a la persecució del nazisme.
b) Half of a Yellow Sun, Chimamanda Ngozi Adichie, Collins, 2007 (448 pàgines).
— Ficció. Novel·la històrica sobre la guerra de Biafra (1967–1970), ambientada a l'Àfrica postcolonial.
c) Monsieur Linh and His Child, Philippe Claudel, Salamandra, 2013 (126 pàgines) [Original: La petite fille de Monsieur Linh, 2005] i Little Country, Gaël Faye, Salamandra, 2018 (224 pàgines) [Original: Petit pays, 2016].
— Ficció. Una faula sobre l'exili forçat i la solitud causada pels conflictes armats, combinada amb una narració sobre la gestació del genocidi ruandès des de la perspectiva d'un nen de Burundi.
d) Humankind: A Hopeful History, Rutger Bregman, Bloomsbury, 2020 (399 pàgines) [Original: De Meeste Mensen Deugen: Een Nieuwe Geschiedenis van de Mens, 2019]
— Llibre de no-ficció. Un estudi multidisciplinari d'esdeveniments històrics, recerca científica i argumentació filosòfica amb l'objectiu de demostrar que les persones són fonamentalment bones. Una visió optimista de la naturalesa humana
5. Participació (5 % de la nota final).
La participació activa i constant durant les sessions de classe és obligatòria i compta per al 5 % de la nota final. Nota: Només assistir o estar present de manera passiva no compta com a participació.
Estudiants no admesos a l'avaluació. Un estudiant es considerarà admissible per a l'avaluació si ha completat un conjunt d'activitats el pes de les quals constitueixi almenys dos terços de la nota total del curs. Si el valor de les activitats completades no arriba a aquest llindar, el professor del curs pot considerar que l'estudiant no és admissible per a l'avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA. Es podria dur a terme una única avaluació, que tindrà lloc en la data establerta per la Facultat per a l'examen final. Aquesta avaluació consistirà en:
a) Un examen escrit que abasti els conceptes teòrics estudiats a classe (45 %)
b) La resolució d'un cas pràctic, proporcionat a l'inici del curs, amb preguntes relacionades amb el contingut del curs que es formularan el dia de l'examen (45%)
c) La creació d'un pòster, que s'ha de presentar i defensar oralment. El pòster ha de ser el resultat d'una anàlisi d'un esdeveniment o tema d'actualitat, aplicant alguns dels conceptes tractats al curs (10%)
REAVALUACIÓ (APROVAT/SUSPÈS) Per als estudiants que no hagin assolit una nota mínima de 5 en la avaluació contínua durant el curs o en l'avaluació única, però que hagin obtingut una nota superior a 4, hi ha la possibilitat d'un examen de reavaluació, que tindrà lloc en la data que designi la Facultat.
L'examen consistirà en 10 preguntes de resposta curta relacionades amb el contingut del curs i un cas pràctic. La nota final màxima que es pot obtenir en la recuperació serà de 6,5.
AVÍS: Integritat acadèmica i ús d'eines d'IA
Si s'utilitza la IA, l'estudiant haurà de detallar-ne l'ús, que no pot superar el 30 %. L'ús d'eines d'intel·ligència artificial com a substitut del treball propi de l'estudiant comportarà una nota final de zero per al mòdul, sense dret a recuperar o a una nova avaluació. A més, qualsevol treball presentat que no hagi estat produït per l'estudiant en els casos en què es requereixi l'autoria individual serà qualificat amb un zero per a l'activitat corresponent.
Bibliografia
(NOTA: Les lectures obligatòries per a cada sessió es penjaran directament al campus virtual)
- Instruments internacionals bàsics
Asamblea General de las Naciones Unidas. (1948, 9 de diciembre). *Convención para la Prevención y la Sanción del Delito de Genocidio*. https://www.ohchr.org/en/instruments-mechanisms/instruments/convention-prevention-and-punishment-crime-genocide
Asamblea General de las Naciones Unidas. (2005, 16 de diciembre). *Principios y directrices básicos sobre el derecho de las víctimas de violaciones manifiestas de las normas internacionales de derechos humanos y de violaciones graves del derecho internacional humanitario a interponer recursos y obtener reparaciones* (Resolución 60/147). https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/remedyandreparation.aspx
Conferencia Diplomática de Plenipotenciarios de las Naciones Unidas sobre el Establecimiento de una Corte Penal Internacional. (1998, 17 de julio). *Estatuto de Roma de la Corte Penal Internacional y Elementos de los Crímenes*, Doc. A/CONF.183/9.
Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. (1993). *Estatuto del Tribunal Penal Internacional para la ex Yugoslavia (TPIY)*. Doc. S/RES/827 (1993).
Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas. (1994). *Estatuto del Tribunal Penal Internacional para Ruanda (TPIR)*. Doc. S/RES/955 (1994).
Corte Especial para Sierra Leona. (2002, 22 de enero). *Estatuto de la Corte Especial para Sierra Leona*. http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html
Convenios de Ginebra del 12 de agosto de 1949.
Protocolos adicionales I y II a los Convenios de Ginebra del 8 de junio de 1977.
Protocolo III adicional a los Convenios de Ginebra (2005).
2. Localització de tractats universals i regionals de Drets Humans
Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los DerechosHumanos. (s.f.). *Core International Human Rights Instruments*. https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/coreinstruments.aspx
Consejo de Europa. (1950). *Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales*. https://www.echr.coe.int/
Organización de los Estados Americanos. (1969). *Convención Americana sobre Derechos Humanos (Pacto de San José)*. https://www.oas.org/es/cidh/mandato/Basicos/convinstrum.htm
Organización de la Unidad Africana. (1981). *Carta Africana sobre los Derechos Humanos y de los Pueblos*. https://www.achpr.org/legalinstruments/detail?id=49
3. Planes web d'institucions clau
Corte Penal Internacional: https://www.icc-cpi.int
Tribunal Europeo de Derechos Humanos – HUDOC: https://hudoc.echr.coe.int
Coalición por la Corte Penal Internacional: https://www.iccnow.org
Oficina del Alto Comisionado para los Derechos Humanos de Naciones Unidas: OHCHR International Law
4. Bibliografía acadèmica complementària (selecció)
Dret internacional públic (general)
- Brownlie, I. (1998). Principles of public international law (5ª ed.). Oxford University Press.
- Crawford, J. (2014). Chance, order, change: the course of international law. General course on public international law. Hague Academy of International Law.
- Rehman, J. (2009). International human rights law (2ª ed.). Pearson Education Ltd.
Dret Penal Internacional
- Akhavan, P. (2012). The core elements of international crimes. Reducing Genocide to Law (pp. 27–55). Cambridge University Press.
- Ambos, K., & Wirth, S. (2002). The current law of crimes against humanity. Criminal Law Forum, 13, 1-90.
- Askin, K. (1999). Crimes within the jurisdiction of the ICC. Criminal Law Forum, 10(1), 33-59 DOI:10.1023/A:1009443422443
- Bassiouni, M. C. (1999). Crimes against humanity in international criminal law (2ª ed.). Kluwer Law International.
- Beltrán Montoliu, A., Gil Gil, A., et al. (2019). Derecho penal internacional (2ª ed.). Tirant lo Blanch.
- Betanzos Torres, E. O. (2021). Notas para el estudio del derecho penal internacional: los casos Katanga, Lubanga, Bemba y Al Mahdi. Tirant lo Blanch
- Bhuiyan, J. H., & Khan, B. U. (Eds.). (2022). Human rights and international criminal law. Routledge.
- Boot, M. (2002). Genocide, Crimes against Humanity, war crimes nullum crimen sine lege and the subject matter jurisdiction of the ICC. Intersentia.
- Cámara Arroyo, S. (2020). La justicia transicional y derecho penal internacional: alianzas y desencuentros. Dikynson.
- Cassese, A. (2008). International criminal law (2ª ed.). Oxford University Press.
- Clark, R.S. (2001). Crimes against humanity and the Rome statute. A M.. Polity (Ed.), The Rome statute of the International Criminal Court (pp. 139–151). Rouledge.
- Dubler, R., & Kalyk, M. (2018). Crimes against humanity in the 21st century: Law, practice and threats to international peace and security. Brill.
- Gil Gandía, C. (2020). Reparación de las víctimas de crímenes internacionales y la Corte Penal Internacional. Aranzadi
- Guifoyle, D. (2016). International criminal law. Oxford University Press.
- Hert, P., Smis, S., & Holvoet, M. (Eds.). (2018). Convergences and divergences between international human rights law, international criminal law and international humanitarian law. Intersectia.
- Human Rights Watch. (2000). Commentary on the 4th Preparatory Commission meeting for the ICC.
- Human Rights Watch. (2004). Genocide, war crimes, crimes against humanity: Topical digest of the case law of the ICTR and ICTY.
- Klinkner, M., & Davis, H. (2019). The right to truth in international Law: Victims' rights in human rights and international criminal law. Routledge.
- Kress, C. (2000). War crimes committed in non-international armed conflict and the emerging system of international criminal justice. Israel Yearbook on Human Rights, 30, 103–135.
- Kourtis, D. (2024). Genocide and the right to exist: An international criminal law account. Springer
- McAuliffe deGuzman, M. (2000). The road from Rome: The developing law of crimes against humanity. Human Rights Quarterly, 22(2), 335–403.
- Moran, C. F. (2023). The authority of international criminal law: A controversial concept. Cambridge University Press
- O’Keefe, R. (2011). State immunity and human rights: heads and walls, hearts and minds. Vanderbilt Journal of Transnational Law, 45, 999–1045.
- Olásolo, H. (2014). Introducción al derecho internacional penal. Tirant lo Blanch.
- Riccardi, A. (2016). Sentencing at the International Criminal Court: from Nuremberg to The Hague. Eleven International Publishing.
- Robinson, D. (2003). Serving the interests of justice: amnesties, truth commissions and the international criminal court. European Journal of International Law, 14, 481–505.
- Sánchez, J. (2010). Inter-American court, crimes against humanity and peacebuilding in South America. ICIP Working Paper 2010/2.
- Sivakumaran, S. (2009). Identifying an armed conflict not of an international character. A C. Stahn & G. Sluiter (Eds.), The emerging practice of the International Criminal Court (pp. 363–380). Martinus Nijhoff.
- Schabas, W. (2011). An introduction to the International Criminal Court (4ª ed.). Cambridge University Press.
- Schabas, W. (Ed.). (2016). The Cambridge companion to international criminal law. Cambridge University Press.
- Simma, B., & Paulus, A. (1999). The responsibility of individuals for human rights abuses in internal conflicts: a positivist view. American Journal of International Law, 93, 302–316.
- Stahn, C. (2019). A critical introduction to international criminal law. Cambridge University Press.
- Sterio, M., & Scharf, M. (Eds.). (2019). The legacy of ad hoc tribunals in international criminal law: assessing the icty’s and the ictr’s most significant legal accomplishments. Cambridge University Press
- Triffterer, O. (2001). Genocide, its particular intent to destroy in whole or in part the group as such. Leiden Journal of International Law, 14, 399–408.
5. Planes Web d'organismes no gubernamentals
Global Rights A human rights advocacy group that partners with local activists to challenge injustice and amplify new voices within the global discourse
Human Rights Watch A global independent organisationdedicated to defending and protecting human rights.
Amnesty International A global charity which campaigns for internationally recognised human rightsfor all
Save the Children International Charity which campaigns on behalf of children
The International Committee of the Red Cross An organisation dedicated to the protection of the lives and dignity of victims of armed conflict and other violence.
Index on Censorship Organisation promoting freedom of expression
Minority Rights Group, International International organisation working to secure the rights of minorities and indigenous peoples
World Organisation against Torture A coalition of non-governmental organisations fighting against torture, summary executions and other inhumane treatment
www.iccnow.org/ coalition for the International Criminal Court coalition of non-governmental organizations lobbying in favor of the ICC
International Women's Rights Action Watch (IWRAW) organized in 1985 at the Third World Conference on Women in Nairobi, Kenya, to promote recognition of women’s human rights under the United Nation’s Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women (the CEDAW Convention), an international human rights treaty
Freedom House Independent nongovernmental organization that supports the expansion of freedom in the world.
http://www.bayefsky.com/bystate.php This free website includes an extensive documents library organized by country and subject matter. You can find information on ratification, reservations and declarations, state reports, and other key documents.
Programari
VEURE CAMPUS VIRTUAL
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM30) Seminaris (30 estudiants per grup) | 2 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |