
Filosofia de la Ciència
Codi: 100312Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Oscar Castro Garcia
- Correu electrònic :
- oscar.castro@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
En aquest curs els estudiants aprendran a reflexionar entorn algunes de les qüestions bàsiques de la filosofia de la ciència, i a conèixer a grans trets algunes de les principals propostes històriques i presents en aquesta disciplina i les seves implicacions en el marc científic i acadèmic com socials. El curs parteix d'una reflexió sobre la naturalesa de la ciència i els seus límits, i després s'endinsa en algunes discussions clàssiques, como les relatives al problema de la inducció, al criteri de demarcació, a la naturalesa del canvi científic, a la naturalesa de l'explicació científica, a la qüestió del realisme, i a l'impacte humà de la ciència i la seva relació amb l'ètica i la política en l'actualitat.
Aquestes discussions s'il·lustren fent servir exemples provinents de ciències com la física, la biologia, les ciències cognitives i la sociologia, procurant apuntar també una perspectiva sobre diferents ciències particulars i les seves aportacions rellevants per a la filosofia de la ciència. Paral·lelament, s'assenten les bases d'una petita història d'algunes de les posicions clàssiques en filosofia de la ciència, que es completarà i revisarà durant l'última part del curs.
Resultats d'aprenentatge
- CM20 (Comparar diferents paradigmes del coneixement i reconèixer la complexitat i pluralitat del pensament filosòfic contemporani en la seva relació amb la ciència i la tecnologia.) Comparar diferents paradigmes del coneixement i reconèixer la complexitat i pluralitat del pensament filosòfic contemporani en la seva relació amb la ciència i la tecnologia.
- CM21 (Valorar els usos del saber i qüestionar-ne les formes de legitimació, exclusió o manipulació en l’actualitat.) Valorar els usos del saber i qüestionar-ne les formes de legitimació, exclusió o manipulació en l’actualitat.
- CM22 (Desenvolupar una visió crítica, articulada i reflexiva sobre el coneixement en les seves múltiples dimensions: epistèmica, lingüística, científica i tecnològica, i avaluar els desafiaments que impliquen.) Desenvolupar una visió crítica, articulada i reflexiva sobre el coneixement en les seves múltiples dimensions: epistèmica, lingüística, científica i tecnològica, i avaluar els desafiaments que impliquen.
- KM23 (Estimular els fonaments filosòfics del coneixement, així com les condicions històriques, lingüístiques, científiques i tecnològiques que el configuren, i identificar-hi les relacions i estructures de poder que redunden en biaixos epistemològics.) Estimular els fonaments filosòfics del coneixement, així com les condicions històriques, lingüístiques, científiques i tecnològiques que el configuren, i identificar-hi les relacions i estructures de poder que redunden en biaixos epistemològics.
- KM24 (Identificar el paper del llenguatge i la tecnologia en la producció, la circulació i la legitimació del coneixement.) Identificar el paper del llenguatge i la tecnologia en la producció, la circulació i la legitimació del coneixement.
- KM25 (Explicar les principals teories i debats contemporanis sobre la veritat, la justificació, la racionalitat, el significat, l’objectivitat i el progrés.) Explicar les principals teories i debats contemporanis sobre la veritat, la justificació, la racionalitat, el significat, l’objectivitat i el progrés.
- SM24 (Avaluar discursos científics i tècnics des d’una perspectiva filosòfica i detectar-hi supòsits, tensions i efectes socials en clau humana i posthumana.) Avaluar discursos científics i tècnics des d’una perspectiva filosòfica i detectar-hi supòsits, tensions i efectes socials en clau humana i posthumana.
- SM25 (Analitzar amb rigor conceptual textos i arguments filosòfics sobre el coneixement, la ciència, el llenguatge i la tecnologia i l’impacte social del seu desenvolupament.) Analitzar amb rigor conceptual textos i arguments filosòfics sobre el coneixement, la ciència, el llenguatge i la tecnologia i l’impacte social del seu desenvolupament.
- SM26 (Fer servir enfocaments filosòfics diversos en la interpretació de problemes actuals vinculats a la veritat, la comunicació, l’autoritat epistèmica i la innovació tecnològica.) Fer servir enfocaments filosòfics diversos en la interpretació de problemes actuals vinculats a la veritat, la comunicació, l’autoritat epistèmica i la innovació tecnològica.
Continguts
El curs es divideix in dues parts.
Primera Part: Problemàtiques Fonamentals en Filosofia de la Ciència a Través de Casos Emblemàtics Aquesta secció abordarà les problemàtiques clàssiques de la filosofia de la ciència, utilitzant les contribucions i desafiaments de les científiques seleccionades com a estudis de cas.
Mòdul 1: La Naturalesa de la Ciència, Demarcació i Explicació. El Llegat de la Física i la Química.
- Què és la ciència i com es distingeix del que no ho és? (Criteri de demarcació)
- Quin és l'objectiu de la ciència i què es considera una \"bona\" explicació científica?
- Casos d'Estudi
Mòdul 2: El Problema de la Inducció, el Canvi Científic i la Construcció del Coneixement.
- Com s'adquireix un coneixement científic vàlid? El problema de la inducció.
- Quina és la naturalesa del canvi científic?
- Cas de Estudis
Segona Part: Història, Desenvolupaments Recents i l'Impacte Social de la Ciència. Aquesta secció reconstruirà una petita història de les aportacions clau a la disciplina i abordarà l'impacte social de la ciència, utilitzant les científiques per il·lustrar aquests temes.
Mòdul 3: Noves Perspectives en Biologia i la Crítica al Reduccionisme.
- Del positivisme al lògic-positivisme i els seus crítics.
- L'historicisme en filosofia de la ciència.
- Casos d'Estudis
Mòdul 4: Ciència, Coneixement Situat i l'Impacte Humà.
- Desenvolupaments recents: De l'empirisme constructiu als Science and Technology Studies (STS).
- L'impacte humà de la ciència i la seva relació amb l'ètica i la política.
- Cas de Estudis
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| 1 classe d'activitat d'avaluació sobre la primera part de el curs | 1,5 | 0,06 | |
| 6 classes de grups de discussió sobre els temes de la segona part | 9 | 0,36 | |
| 8 classes sobre la primera part | 12 | 0,48 | |
| Lectures de textos i preparació de les preguntes per a la classe successiva | 30 | 1,2 | |
| Estudi dels conceptes presentats a l'assignatura i preparació de presentacions | 50 | 2 | |
| 1 classe d'activitat d'avaluació sobre la segona part de el curs | 1,5 | 0,06 | |
| 8 classes sobre la secunda part | 12 | 0,48 | |
| 6 classes de grups de discussió sobre els temes de la primera part | 9 | 0,36 |
L’assignatura del curs consistirà en reunions tutorials dels alumnes amb el professor on es discutiran els aspectes tècnics dels continguts de l’assignatura, així com les tasques adients pel perfil de l’alumnat. Al final del curs hi haurà una prova presencial (ja es decidirà si per petits grups o individuals, depenén de les variables aceptades per l’OQD).
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició oral i col·lectiva | 20% | 7 | 0,28 | CM20, CM22, KM25, SM24, SM25, SM26 |
| Discussions i examen escrit sobre la primera part de el curs | 40% | 9 | 0,36 | CM20, CM21, CM22, KM23, KM24, KM25, SM24, SM25, SM26 |
| Discussions i examen escrit sobre la segona part de el curs | 40% | 9 | 0,36 | CM20, CM21, CM22, KM23, KM24, KM25, SM24, SM25, SM26 |
AVALUACIÓ CONTINUADA:
El Departament de Filosofia va acordar que les assignatures del primer semestre tindrien dos períodes de concentració d'activitats avaluatives i una setmana en què l'alumnat podria preparar-se específicament per les proves en la modalitat que cada professor/a especificarà a l'inici de curs. Les dates per la setmana de repàs i en què es concentraran les proves són:
- 27 oct.- 31 oct.: setmana de repàs o tutories
- 3 nov. -7 nov.: setmana d’avaluació
- 8-9-12-13-14 gener: setmana d’avaluació
L'avaluació continuada consistirà en:
A) Dos exàmens parcials (40% + 40%), un per a cada bloc de l'assignatura. El format serà anunciat amb suficient antelació.
B) Una exposición de grup petit o individual (20%). El format serà anunciat amb suficient antelació.
Totes les activitats d'avaluació tindran la seva corresponent revisió. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions. Per a superar l'assignatura cal obtenir un promig mínim de 5. L'estudiant rebrà la qualificació de \"No avaluable\" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Per poder participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat d'un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de
les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.
La recuperació consistirà en el nou lliurament dels actes d'avaluació suspesos, en un format que serà anunciat amb suficient antelació.
S'informarà oportunament a través del campus virtual de qualsevol modificació relacionada amb l'avaluació, metodologia, etc.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'avaluació única s'organitzarà a partir de tres proves que tindran lloc el mateix dia. L'evidència de cada prova és la següent:
Una ressenya com les desenvolupades per l'avaluació continuada sobre una lectura obligatòria 20%
Un comentari d'un text presentat a classe 40%
Un examen escrit 40%
Resultats d'aprenentatge:
- Analitzar amb rigor conceptual textos i arguments filosòfics sobre el coneixement, la ciència, el llenguatge i la tecnologia i l’impacte social del seu desenvolupament.
- Avaluar discursos científics i tècnics des d’una perspectiva filosòfica i detectar-hi supòsits, tensions i efectes socials en clau humana i posthumana.
- Comparar diferents paradigmes del coneixement i reconèixer la complexitat i pluralitat del pensament filosòfic contemporani en la seva relació amb la ciència i la tecnologia.
- Desenvolupar una visió crítica, articulada i reflexiva sobre el coneixement en les seves múltiples dimensions: epistèmica, lingüística, científica i tecnològica, i avaluar els desafiaments que impliquen.
- Estimular els fonaments filosòfics del coneixement, així com les condicions històriques, lingüístiques, científiques i tecnològiques que el configuren, i identificar-hi les relacions i estructures de poder que redunden en biaixos epistemològics.
- Explicar les principals teories i debats contemporanis sobre la veritat, la justificació, la racionalitat, el significat, l’objectivitat i el progrés.
- Fer servir enfocaments filosòfics diversos en la interpretació de problemes actuals vinculats a la veritat, la comunicació, l’autoritat epistèmica i la innovació tecnològica.
- Identificar el paper del llenguatge i la tecnologia en la producció, la circulació i la legitimació del coneixement.
- Valorar els usos del saber i qüestionar-ne les formes de legitimació, exclusió o manipulació en l’actualitat.
INTEL·LIGÊNCIA ARTIFICIAL (IA)
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de [cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat]. No s'usarà en cap cas per bibliografia, En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a.
L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat.
La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluablees considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”
Bibliografia
- Casacuberta David (2021). La era de Casandra. Una apología del no saber. Bellaterra: Ediciones UAB.
- Crawford, Kate (2023). Atlas de IA: Poder, política y costes planetarios de la inteligencia artificial. Barcelona: NED Ediciones.
- Diez, José A. & Moulines, Ulises (2008). Fundamentos de Filosofía de la Ciencia. Barcelona: Ariel.
- Echeverria, Javier (2003). La revolución tecnocientífica. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Estany, Anna (2016). Introducción a la filosofía de la ciencia. Bellaterra: Ediciones UAB.
- Feyerabend, Paul (2007). Contra el método. Madrid: Tecnos.
- Haraway, Donna (2019). Seguir con el problema: Generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni.
- Kastrup, Bernardo (2025). ¿Por qué el materialismo es un embuste? Girona: Atalanta
- Kuhn, Thomas S. (2016). La estructura de las revoluciones científicas. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Latour, Bruno (2017). Lecciones de sociología de las ciencias. Barcelona: Arpa.
- Perdomo, Inmaculada & Sánchez, Jesús (2013). Hacia un nuevo empirismo: La propuesta filosófica de Bas C.Van Fraassen. Madrid: Biblioteca Nueva.
- Popper, Karl (2008). La lógica de la investigación científica. Madrid: Tecnos.
Programari
L'assignatura no requereix l'ús de cap programari, tot i que s'obrirà una sala a Google Classroom per compartir materials i dubtes.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura