Continguts

Seminari 1. El patrimoni cultural avui: conceptes, reptes i oportunitats

• Professor: Carles Sánchez Márquez
• Dates: 15 de setembre

Presentació

Una introducció als principals conceptes que defineixen el patrimoni cultural i als reptes que afronta en l'actualitat, des de la conservació i la sostenibilitat fins a la participació ciutadana i la transformació digital. La sessió explorarà també les oportunitats que el patrimoni ofereix com a recurs de coneixement, cohesió social i desenvolupament territorial.

Seminari 2. Les Arts en Salut

• Professor: Francesc-J. de Rueda Roigé
• Professorat convidat: Professionals de les arts en salut, musicoterapeutes i especialistes.
• Dates i horaris:
• 29 de setembre: 16:00 – 19:00 h
• 2 d'octubre: 10:00 – 13:00 h — Recinte Modernista de Sant Pau
• 6 d'octubre: 16:00 – 19:00 h
• 9 d’octubre (Activitats complementàries):
• 11:30 h: Inauguració de l'exposició d'en Javier Engel
• 13:00 h: Concert de la Coral Canta Sant Pau a la UAB
• 13 d'octubre: Cloenda del seminari

Presentació

L'interès per les Arts en Salut ha crescut notablement durant les darreres dècades, impulsat tant per la recerca científica com per la incorporació progressiva d'intervencions artístiques en hospitals, centres sociosanitaris i entitats comunitàries.

Aquest seminari ofereix una aproximació interdisciplinària al paper de les arts en la promoció de la salut, la prevenció, el tractament, la rehabilitació i el benestar. Es combinaran sessions teòriques amb observació directa d'una intervenció de musicoteràpia, conferències d'especialistes i activitats culturals vinculades a experiències reals de recuperació després d'un ictus.

Estructura de les sessions

• Sessió 1. Introducció a les arts en salut
• Evolució històrica del concepte Arts en Salut. Marc internacional. Humanització de l'assistència sanitària. Aclariment de conceptes. Evidència científica. Principals modalitats: arts visuals, musicoteràpia, dansa i moviment, teatre, escriptura i literatura. Exemples de programes hospitalaris.
• Sessió 2. Observació d'una intervenció de musicoteràpia (Recinte Modernista de Sant Pau)
• Introducció a la musicoteràpia clínica. Objectius terapèutics. Observació directa d'una sessió de 90 minuts. Espai de debat i reflexió posterior amb els professionals.
• Sessió 3. Les Arts en Salut: experiències professionals
• Quatre conferències impartides per especialistes. Posteriorment, hi haurà una taula rodona sobre “Les Arts en Salut: reptes presents i perspectives de futur”.
• Sessió 4. Discussió i conclusions
• Discussió de casos. Debat sobre reptes ètics. Disseny d’un programa d’Arts en Salut. Metodologia docent. Deliberació i conclusions.

Activitat complementària (9 d'octubre): Exposició i concert

• 11:30 h: Inauguració de l'exposició “Art i ictus. Obra pictòrica d’en Javier Engel”, persona que, després de patir un ictus, va desenvolupar la pintura com a eina d'expressió i recuperació.
• 13:00 h: Concert de la Coral Canta Sant Pau, integrada per persones que han patit un ictus, com a exemple del potent terapèutic, rehabilitador i comunitari de la pràctica musical.

Seminari 3. Conjunts medievals "dispersos" i patrimoni medieval en conflicte

• Professor: Manuel Castiñeiras
• Dates i horaris:
• 20 d’octubre (16:00 - 19:00 h)
• 27 d’octubre (16:00 - 19:00 h)
• 3 de novembre (16:00 - 19:00 h)

Presentació

Aquest seminari vol aprofundir en nous aspectes relacionats amb l’estudi del patrimoni medieval des d’una perspectiva diacrònica i contemporània. En primer lloc, tractarà de la casuística dels conjunts medievals “dispersos”, l’origen d’aquesta “dispersió” i els problemes que genera a l’hora de la recerca, així com dels valors afegits que han convertit aquests monuments en objecte d’interès, debat o conflicte.

Com a cas paradigmàtic s’estudiarà el cas de Sant Pere de Rodes i de la destrucció i dispersió de la portada romànica en marbre del Mestre de Cabestany a partir de les experiències de l’exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite (MNAC, 2026). En segon lloc, s’estudiarà el cas viu de la reclamació de les pintures de la Sala Capitular de Sixena, distingint entre el valor històric-artístic del conjunt i el conflicte patrimonial. En tercer lloc, s’analitzarà el difícil encaix d’edificis emblemàtics, de gran càrrega simbòlica, identitària i religiosa, com a Santa Sofia de Constantinoble i la Cúpula de la Roca a Jerusalem en el concepte actual de “patrimoni” i les confrontacions que generen en l’actualitat.

Estructura de les sessions

• Sessió 1. La recerca sobre conjunts dispersos: mètode, fonts, diacronia i limitacions
• 1.1. La portada de Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: creació, abandonament i dispersió.
• 1.2. La Sala Capitular de Santa Maria de Sixena: creació, transformacions i conflicte.
• Sessió 2. Seminari amb convidats
• Laura Bartolomé i Sònia Masmartí: De la dispersió de la portada de Rodes al segle XIX a la gestió actual del monument.
• Albert Velasco: El cas de la reclamació de les pintures de Sixena: context, passat i futur.
• Sessió 3. L'apropiació del passat i identitat col·lectiva: Hagia Sofia (Istanbul) i la Cúpula de la Roca (Jerusalem)
• Debat i anàlisi a partir de lectures seleccionades.

Bibliografia del Seminari 3

Rodes:

• Castiñeiras, Manuel (ed.) (2026). Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite. Barcelona: MNAC (catàleg de l’exposició).
• Castiñeiras, Manuel (2023). “Una nova peça del Mestre de Cabestany: el titulus crucis de la portada de Sant Pere de Rodes”. Locus Amoenus, 21, 7-22.
• Castiñeiras, Manuel i Camps, Jordi (2023). Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre. Barcelona: Artur Ramon Art.

Sixena:

• Le Deschault de Monredon, Térence (2022). «La conservation des oeuvres médiévales du monastère de Sijena : un sujet de conflit entre l’Aragon et la Catalogne». A: La restitution des biens culturels (14-15 nov. 2019).
• Mechón Ruiz, Marisancho (2017). Salvamento y expolio. Las pinturas murales del Monasterio de Sijena en el siglo XX. Zaragoza.
• Naya, Juan i Castiñeiras, Manuel (2021). “Like a Psalter for a Queen: Sancha, Melisende and the New Testament Cycle in the Chapter-House at Sijena”. Journal of the British Archaeological Association, 174, 1-42.
• DD.AA. (2026). Sixena. Les claus del conflicte. Barcelona: Editorial Base.
• Velasco, Albert (2026). Les pintures de Sixena: Un foc que encara crema. Barcelona: Pòrtic.
• Jerusalem i Istanbul:
• Greenbert, Raphael i Hamilakis, Yannis (2022). Archaeology, Nation, and Race: Confronting the Past, Decolonizing the Future in Greece and Israel. Cambridge: Cambridge University Press.

Seminari 4. Patrimoni i turisme: una relació necessària?

• Professora: Maria Garganté
• Dates i horaris:
• 10 de novembre (16:00 - 19:00 h)
• 17 de novembre (16:00 - 19:00 h)
• 24 de novembre (16:00 - 19:00 h)
• 1 de desembre (16:00 - 19:00 h)

Presentació

Aquestes sessions tenen com a objectiu principal l’estudi de les relacions entre patrimoni cultural i turisme, tant des del punt de vista històric com també des d’una anàlisi crítica que pugui abordar-ne els aspectes problemàtics.

Des de les guies monumentals de Roma per a pelegrins o els viatges d’elit del “Grand Tour”, veurem com evoluciona la tipificació del viatge turístic generalitzat des del segle XIX fins a l’aparició del turisme de masses i com la noció de “turisme cultural” apareix a finals del segle XX. Analitzarem diferents formes de gestionar el patrimoni cultural per al seu ús turístic —presentar, representar, interpretar...—, així com l’evolució del mateix concepte en funció de l’interès turístic que desperta.

La darrera sessió la dedicarem a una jornada d’estudi sobre la figura d’Antoni Gaudí des de l’equilibri entre ser un creador de primer ordre i també una icona turística. La programació constarà de tres intervencions:

1. El Gaudí "històric" o "inèdit": Dedicada a rescatar el Gaudí que apareix a la documentació primària i l’hemerografia de l’època, molts aspectes del qual no han transcendit posteriorment a l’hora de crear la imatge mainstream de l’arquitecte, que més que artista acaba esdevenint “personatge”. Parlarem de com anar a les fonts arxivístiques directes o digitals, però també de com es construeix un mite.
2. Gaudí com a icona turística: Mostra l’altra cara de la moneda a partir de l’expertesa en Gaudí d’una professional oficial en guiatge turístic (professió que també es vol visibilitzar com a possibilitat laboral).
3. La Sagrada Família com a síntesi: Entre la veracitat històrica i patrimonial i la promoció turística, i sobre com s’integra l’art contemporani en una obra inacabada per Gaudí, però que al mateix temps és la seva obra més cèlebre. Tot plegat per debatre també sobre algunes paradoxes de la relació entre art i turisme.

Estructura de les sessions

• Sessió 1. Patrimoni i turisme al llarg de la història: límits i ambigüitats
• Historicismes, recreacions, exposicions universals i parcs temàtics. Les exposicions “immersives”. Patrimoni cultural i “dark tourism”.
• Sessió 2. L’art com a pretext turístic: objectiu o complement del viatge?
• Tipologies de turisme artístic (a la recerca de l’artista, el museu com a producte turístic, turisme d’arts escèniques, musical, cinematogràfic i de productes audiovisuals). La gestió turística del patrimoni “immaterial”: la festa i la memòria.
• Sessió 3. Visita guiada
• Visita a un exemple històric de turisme cultural: Sitges.
• Sessió 4. Jornada d’estudi
• Jornada d’estudi a propòsit del Centenari de la mort d’Antoni Gaudí: entre icona cultural i turística.

Seminari 5. Catedrals vives. Patrimoni, culte i gestió al segle XXI

• Professor: Eduardo Carrero

Presentació:

Les catedrals constitueixen un dels tipus patrimonials més complexos del món occidental: són monuments de primera magnitud, institucions religioses actives i destinacions turístiques de masses alhora. Aquesta assignatura analitza la catedral com a organisme històric i com a objecte de gestió contemporània, prestant especial atenció a la tensió permanent entre la seva funció cultual i la seva condició de bé cultural protegit. Al llarg de tres sessions, el curs recorre l'evolució tipològica i funcional de la catedral des de l'antiguitat tardana fins als nostres dies, examina els models de gestió patrimonial i de finançament vigents a Europa, i aborda els reptes actuals: la sobrecàrrega turística, l'accessibilitat, la digitalització i el debat sobre la propietat simbòlica d'aquests espais en societats creixentment secularitzades.

Sessió 1. La catedral com a organisme: història, funció i significat

1. Introducció històrica
2. Estudi de cas i debat

Seminari amb convidat:

Samuel Rodríguez Martín y Javier Peces Pérez (Dirección arqueológica de la catedral de Toledo. Oficina técnica del arzobispado de Toledo): “La catedral de Toledo en el siglo XXI”

Sessió 2. Gestió del patrimoni catedralici avui

1. La construcció del valor patrimonial

2.2. Restauracions i intervencions. El problema de la conservació

2.3. Estudi de cas i debat

Seminari amb convidada:

Tina Sabater (Universitat de les Illes Balears): “De la capella de Sant Pere a la del Santíssim en la catedral de Mallorca”

Sessió 3. La catedral davant els reptes del present I

3.1.. Models de financiación, plans directors de conservació

3.2. La catedral com a espai litúrgic actiu

Sessió 3. La catedral davant els reptes del present II

3.2. Turisme, accessibilitat i sobrecàrrega

3.3. Estudi de cas i debat

Seminari amb convidats:

Francisco Juan Martínez Rojas (Delegado episcopal de Patrimonio Cultural, Archivos y Bibliotecas de la Diócesis de Jaén y deán del Cabildo Catedral de Jaén). “La catedral de Jaén, un caso de estudio”.