Guia en format PDF
Logo

Diversitat Biocultural

Codi: 45790
Crèdits: 5
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social / Master in Interdisciplinary Studies in Environmental, Economic and Social Sustainability OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Alvaro Fernandez-Llamazares Onrubia
Correu electrònic :
alvaro.fernandezllamazares@uab.cat

Equip docent

Jocelyne Shimin Sze

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

S’espera que l’alumnat mostri interès per les interseccions entre la diversitat biològica i cultural, així com per les dimensions socials de la ciència, la política i la pràctica de la conservació. Al llarg del curs s’utilitzaran conceptes clau de diferents tradicions acadèmiques, com ara la geografia crítica, l’ecologia política, l’antropologia cultural, l’etnobiologia o l’economia ecològica. Tenir alguns coneixements generals sobre la literatura científica en aquests àmbits seria molt beneficiós, tot i que no és estrictament necessari. Es recomana tenir uns coneixements bàsics sobre ciència de la conservació (per exemple, nocions generals sobre la història de la conservació o principis bàsics de la conservació comunitària), ja que s’examinaran de manera crítica els resultats socials i ecològics de diferents enfocaments de conservació al llarg del curs. Es requereix domini de l’anglès (tant oral com escrit) per a aquest curs.

Objectius

El terme “diversitat biocultural” fa referència a la superposició espacial i les interconnexions entre la diversitat biològica i la diversitat cultural. Cada vegada hi ha més evidències que alguns dels paisatges ecològicament menys alterats del planeta coincideixen amb territoris que pertanyen, estan habitats i/o gestionats per Pobles Indígenes i comunitats locals. A més, cada dia hi ha un consens més ampli que aquesta coincidència no és en absolut aleatòria, i pot explicar-se a través de les relacions profundament entrellaçades entre la diversitat biològica i la diversitat cultural. En aquest sentit, existeix una base sòlida d’evidència científica que demostra que les pèrdues de diversitat biològica, cultural i lingüística estan inextricablement connectades i es veuen afectades per les mateixes pressions.

En aquesta assignatura explorarem la diversitat biocultural: què és, per què és important i quins factors poden provocar-ne l’erosió o el manteniment. També abordarem com es pot mantenir i com s’estan adoptant enfocaments bioculturals tant en la recerca com en les polítiques públiques. El curs està dividit en sessions amb diferents temàtiques relacionades amb la recerca biocultural actual. La majoria de les classes combinaran teoria amb aplicacions pràctiques i l’ús de materials audiovisuals per il·lustrar les complexes interseccions entre la diversitat biològica i la diversitat cultural. També presentarem estudis de cas reals de recerques en curs per exemplificar els diferents reptes que implica fer recerca de camp amb una mirada biocultural. Utilitzarem debats, dilemes ètics i exercicis de resolució de conflictes socioambientals per destacar com els enfocaments bioculturals de la conservació sovint impliquen trobar equilibris entre objectius, visions i valors en conflicte.

A nivell metodològic, oferirem una introducció general a diferents mètodes de recerca de camp utilitzats en etnobiologia i disciplines afins, així com a bases de dades i mapes de biodiversitat que s’empren en investigacions sobre diversitat biocultural. També treballarem l’escriptura orientada a l’impacte, considerant diferents públics i objectius, així com les eines adequades per assolir l’impacte desitjat.

Resultats d'aprenentatge

  • CA44 (Comunicar idees i opinions complexes sobre la diversitat biocultural, els seus desafiaments i els enfocaments de conservació a públics especialitzats i no especialitzats.) Comunicar idees i opinions complexes sobre la diversitat biocultural, els seus desafiaments i els enfocaments de conservació a públics especialitzats i no especialitzats.
  • CA45 (Avaluar críticament les implicacions ètiques i socials de les intervencions en contextos de diversitat biocultural.) Avaluar críticament les implicacions ètiques i socials de les intervencions en contextos de diversitat biocultural.
  • KA45 (Descriure el concepte de diversitat biocultural, les interseccions entre la diversitat biològica, lingüística i cultural, i les interaccions humà-natura analitzades des de l’ecologia històrica i l’etnobiologia.) Descriure el concepte de diversitat biocultural, les interseccions entre la diversitat biològica, lingüística i cultural, i les interaccions humà-natura analitzades des de l’ecologia històrica i l’etnobiologia.
  • KA46 (Descriure els enfocaments bioculturals cap a la conservació i la salut, així com els mecanismes de manteniment de la diversitat biocultural (drets a la terra i a la cultura) en relació amb la justícia ambiental i la descolonització.) Descriure els enfocaments bioculturals cap a la conservació i la salut, així com els mecanismes de manteniment de la diversitat biocultural (drets a la terra i a la cultura) en relació amb la justícia ambiental i la descolonització.
  • KA47 (Explicar les amenaces als sistemes de coneixement indígenes i locals i les sinergies i tensions amb els sistemes de coneixement científic, incloent-hi el paper de les tecnologies digitals i els seus riscos i oportunitats.) Explicar les amenaces als sistemes de coneixement indígenes i locals i les sinergies i tensions amb els sistemes de coneixement científic, incloent-hi el paper de les tecnologies digitals i els seus riscos i oportunitats.
  • SA42 (Seleccionar informació en la bibliografia científica per fonamentar i contextualitzar la recerca sobre diversitat biocultural.) Seleccionar informació en la bibliografia científica per fonamentar i contextualitzar la recerca sobre diversitat biocultural.
  • SA43 (Determinar estratègies de coproducció de coneixement amb comunitats locals en estudis de diversitat biocultural.) Determinar estratègies de coproducció de coneixement amb comunitats locals en estudis de diversitat biocultural.
  • SA44 (Seleccionar els actors comunitaris i institucionals rellevants en projectes de diversitat biocultural i conservació.) Seleccionar els actors comunitaris i institucionals rellevants en projectes de diversitat biocultural i conservació.

Continguts

El terme “biocultural” s’utilitza sovint com a qualificatiu en una àmplia varietat de contextos i iniciatives, particularment en els àmbits del patrimoni cultural i la gestió d’ecosistemes. “Relacions bioculturals”, “indicadors bioculturals” o “patrimoni biocultural” són només alguns exemples del gran ventall de manifestacions etimològiques i epistèmiques que solen agrupar-se sota el concepte paraigua de diversitat biocultural, sovint descrit com la varietat total que exhibeixen els sistemes naturals i culturals interrelacionats del món. Tot i que el significat del terme biocultural continua obert al debat i subjecte a interpretació, en essència implica reconèixer les relacions simbiòtiques i mútuament enriquidores entre els éssers humans i l’entorn, com a part dels esforços globals per reduir la creixent separació entre natura i cultura. El seu ús sol respondre a un intent deliberat de reflectir els vincles estretament entrellaçats entre natura i cultura, tal com s’expressen en els paisatges terrestres i marins d’arreu del món. No és d’estranyar que el pensament biocultural estigui guanyant terreny en àmbits com l’ecologia aplicada, l’etnobiologia i disciplines afins, posicionant-se com un model eficaç i just per a les polítiques i pràctiques de conservació.

Els continguts d’aquest curs oferiran una visió general àmplia dels temes actuals en l’estudi de les relacions entre humans i natura des d’una perspectiva biocultural, reconeixent les dimensions culturals dels sistemes socioecològics complexos. Totes les sessions subratllen, basant-se en desenvolupaments metodològics i teòrics recents, que el pensament biocultural és clau per sostenir tant els components biofísics com socioculturals de sistemes socioecològics dinàmics, interactius i interdependents. Les diferents sessions es distribueixen de la manera següent:

  • Comprensió de les interaccions humà-natura a través de la mirada de l' ecologia històrica i l'etnobiologia.
  • Les interseccions entre la diversitat biològica, lingüística i cultural.
  • Amenaces als sistemes de coneixements indígenes i locals.
  • Sinergies i tensions entre els sistemes de coneixement occidentals i indígenes.
  • Enfocaments bioculturals envers la conservació.
  • Justícia ambiental, descolonització i pobles indígenes.
  • Manteniment de la diversitat biocultural: drets a la terra i a la cultura.
  • Enfocaments bioculturals cap a la salut.
  • Les contribucions del coneixement local a la recerca climàtica.
  • Riscos i oportunitats de les tecnologies digitals i la cartografia participativa amb comunitats.

En base a aquestes temàtiques tan variades i diverses, aquest curs posarà de manifest les múltiples maneres en què els enfocaments bioculturals promouen transformacions cap a futurs justos, equitatius i sostenibles, i condueixen a una apreciació creixent dels bucles de retroalimentació entre els estats ecològics i el benestar humà, així com dels dilemes ètics que implica aplicar enfocaments bioculturals.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració del treball escrit i preparació de la presentació oral 27 1,08 CA44, CA45
Classes pràctiques 13 0,52 KA45, KA46, KA47
Treball independent seguint les pautes del professorat 18 0,72 SA42
Recapitulació sobre el joc de rol 2 0,08 CA44, SA43, SA44
Visualització d'una pel·lícula documental i debat 2 0,08 CA44, CA45
Classes teòriques 13 0,52 KA45, KA46, KA47
Cerca i lectura d’articles científics 45 1,8 SA42, SA44

El mòdul consta de 15 sessions de 2 hores cadascuna. En general, les sessions es divideixen en dues parts. Durant la primera part (1 hora), l'alumnat assisteix a una classe magistral i discuteix les lectures associades. S’espera que l'alumnat estigui preparat i hagi revisat el material obligatori abans de la classe. Durant la segona part (1 hora), l'alumnat aprendrà sobre els diferents mètodes utilitzats per explorar les relacions entrellaçades entre la diversitat biològica i cultural, així com habilitats bàsiques de negociació per resoldre conflictes de conservació. També s'aprendrà a escriure amb impacte, ja sigui per a responsables de presa de decisions, per a l’acadèmia o per a un públic general, en preparació per a l’assaig final de l’assignatura (que serà avaluat).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Negociació ambiental (joc de rol) 30% 1 0,04 CA44, SA43, SA44
Presentació oral 20% 4 0,16 CA44, CA45, SA42
Assaig 30% 0 0 KA45, KA46, KA47, SA42
Participació activa a clase 20% 0 0 CA44, KA47

Aquest mòdul no ofereix Avaluació Única, tal com es va acordar amb la coordinació del Màster i amb la Secretaria de la Facultat de Ciències.

Els estudiants seran avaluats segons:

Participació activa a classe (20%), demostrant comprensió dels temes científics discutits i de les lectures, així com participació en els debats realitzats a classe. El professorat mantindrà un registre escrit de totes les assistències i intervencions a classe, i l'alumnat serà avaluat en funció de si participa de manera proactiva amb aportacions rellevants i oportunes que impulsin la conversa. Totes les sessions inclouran una breu discussió sobre el material assignat per a cada classe, en què l'alumnat tindrà un espai per reflexionar críticament sobre les idees principals. L’assistència presencial és obligatòria en aquest curs. Si un alumne/a falta a una classe, haurà d’informar al professorat amb antelació i redactar un assaig crític de 500 paraules sobre els materials de la classe perduda (que haurà d’entregar en un termini d’una setmana després de l’absència).

Simulació de negociació (30%). El rendiment de cada alumne/a serà avaluat durant la simulació de negociació, basant-se en tres criteris principals: (a) l’amplitud i profunditat dels arguments científics utilitzats durant la negociació; (b) la seva capacitat per assolir resultats òptims per a l’actor que representa a la negociació; i (c) l’ús de les diferents tècniques de negociació ensenyades a la sessió preparatòria prèvia a la classe.

Escriptura amb impacte (30%). L ’alumnat lliurarà un text en format d’article acadèmic, article periodístic o article de política pública, sobre un tema de la seva elecció rellevant a les discussions a classe.

Presentació oral breu (20%) de l’assaig durant un dels últims dies del curs.

En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

En coherència amb la normativa vigent de la UAB, qualsevol forma de plagi, incloent la còpia total o parcial de treballs aliens sense citació adequada, serà considerada una falta greu. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas de no assolir els criteris mínims d’avaluació, l’alumnat podrà optar a una activitat de recuperació en les condicions i terminis establerts pel professorat. Aquesta activitat de recuperació consistirà en un examen oral sobre els continguts del curs, de caràcter presencial, que tindrà lloc en la data i hora assignada per la titulació. Per poder accedir-hi, caldrà haver participat en les activitats d’avaluació continuada. Les característiques concretes de la recuperació s’ajustaran a la naturalesa de les competències no assolides.

Bibliografia

Armstrong, C.G., Brown, C. (2019) Frontiers are Frontlines: Ethnobiological Science Against Ongoing Colonialism. Journal of Ethnobiology 39: 14–31.

Balée, W. (2006) The Research Program of Historical Ecology. Annual Review of Anthropology 35: 75–98.

Beller, E.E., McClenachan, L., Zavaleta, E S., Larsen, L.G. (2020) Past forward: Recommendations from historical ecology for ecosystem management. Global Ecology and Conservation 21: e00836.

Bridgewater, P., Rotherham, I.D. (2019) A critical perspective on the concept of biocultural diversity and its emerging role in nature and heritage conservation. People and Nature 1: 291–304.

Brondizio, E.S., Aumeeruddy-Thomas, Y., Bates, P., Cariño, J., Fernández-Llamazares, Á., Farhan Ferrari, M., Galvin, K.A., Reyes-García, V., McElwee, P., Molnár, Z., Samakov, A., Shrestha, U.B. (2021) Locally-based, regionally-manifested, and globally-relevant: Indigenous and local knowledge, values, and practices for nature. Annual Review of Environment and Resources 46: 481–509.

Cámara-Leret, R., Bascompte, J. (2021) Language extinction triggers the loss of unique medicinal knowledge. Proceedings of the National Academy of Sciences 118(24): e2103683118.

Dickman, A., Johnson, P.J., Van Kesteren, F., MacDonald, D.W. (2015) The moral basis for conservation: how is it affected by culture? Frontiers in Ecology and the Environment 13: 325–331.

Farrell, J., Burow, P., McConnell, K., Bayham, J., Whyte, K.P., Koss, G. (2021) Effects of land dispossession and forced migration on Indigenous peoples in North America. Science 374: eabe4943.

Fernández-Llamazares, Á., Cabeza, M. (2018) Rediscovering the potential of indigenous storytelling for conservation practice. Conservation Letters 11: e12398.

Fernández-Llamazares, Á., Lepofsky, D., Armstrong, C.G., Brondizio, E.S., Gavin, M.C., Lertzman, K., Lyver, P.O.B., Nicholas, G.P., Pascua, P., Reo, N.J., Reyes-García, V., Turner, N.J., Yletyinen, J., Anderson, E.N., Balée, W., Cariño, J., David-Chavez, D., Dunn, C.P., Garnett, S.C., Greening (La’goot), S., Jackson (Niniwum Selapem), S., Kuhnlein, H., Molnár, Z., Odonne, G., Retter, G.B., Ripple, W.J., Sáfián, L., Sharifian Bahraman, A., Torrents-Ticó, M., Vaughan, M. B. (2021) Scientists’ Warning to Humanity on Threats to Indigenous and Local Knowledge Systems. Journal of Ethnobiology 41(2): 144–169.

Garnett, S.T., Burgess, N.D., Fa, J.E., Fernández-Llamazares, Á., Molnár, Z., Robinson, C.J., Watson, J.E.M., Zander, K.K., Austin, B., Brondizio, E.S., Collier, N.F., Duncan, T., Ellis, E., Geyle, H., Jackson, M.V., Jonas, H., Malmer, P., McGowan, B., Sivongxay, A., Leiper, I. (2018) A spatial overview of the global importance of Indigenous lands for conservation. Nature Sustainability 1: 369–374.

Hanspach, J., Haider, L.J., Oteros-Rozas, E., Olafsson, A.S., Gulsrud, N.M., Raymond, C.M., Torralba, M., Martín-López, B., Bieling, C., García-Martín, M., Albert, C., Beery, T.H., Fagerholm, N., Díaz-Reviriego, I., Drews-Shambroom, A., Plieninger, T. (2020) Biocultural approaches to sustainability: a systematic review of the scientific literature. People and Nature 2(3): 643–659.

Harris, L.M., Hazen, H.D. (2006) Power of Maps: (Counter) Mapping for Conservation. ACME 4(1): 99–130.

Hill, R., Nates-Parra, G., Quezada-Euán, J.J.G., Buchori, D., LeBuhn, G., Maués, M.M., Pert, P.L., Kwapong, P.K., Saeed, S., Breslow, S.J., Carneiro da Cunha, M., Dicks, L.V., Galetto, L., Gikungu, M., Howlett, B.G., Imperatriz-Fonseca, V.L., Lyver, P.O’B., Martín-López, B., Oteros-Rozas, E., Potts, S.G., Roué, M. (2019) Biocultural approaches to pollinator conservation. Nature Sustainability 2: 214–222.

ICCA Consortium (2021) Territories of Life Report. ICCA Consortium. Available at: http://report.territoriesoflife.org

Inoue, C.Y.A., Ribeiro, T.L., Gonçalves, K.B., Basso, L., Moreira, P.F. (2024) Indigenous and traditional communities’ ways of knowing and being in planetary justice. Environmental Politics, 33(7): 1225–1244.

Kashwan, P. (2013) The politics of rights-based approaches in conservation. Land Use Policy 31: 613–626.

Kloppenburg, S., Gupta, A., Kruk, S.R.L., Makris, S., Bergsvik, R., Korenhof, P., Solman, H., Toonen, H.M. (2022) Scrutinizing environmental governance in a digital age: New ways of seeing, participating, and intervening. One Earth 5: 232–241.

Levis, C., Costa, F.R.C., Bongers, F., Peña-Claros, M., Clement, C.R., Junqueira, A.B., Neves, E.G., Tamanaha, E.K., Figueiredo, F.O.G., et al. (2017) Persistent Effects of Pre-Columbian Plant Domestication on Amazonian Forest Composition. Science 355(6328): 925–931.

Maffi, L. (2005) Linguistic, Cultural, and Biological Diversity. Annual Review of Anthropology 34: 599–618.

Mistry, J., Berardi, A. (2016) Bridging Indigenous and scientific knowledge. Science, 352(6291): 1274–1275.

Sajeva, G. (2015) Rights with limits: biocultural rights – between self-determination and conservation of the environment. J. Human Rights and Environ 6(1): 30–54.

Sauls, L.A., Paneque-Gálvez, J., Amador-Jiménez, M., Vargas-Ramírez, N., Laumonier, Y. (2023) Drones, communities and nature: pitfalls and possibilities for conservation and territorial rights. Global Social Challenges Journal 2: 24–46.

Scheidel, A., Fernández-Llamazares, Á., Bara, A.H., Del Bene, D., David-Chavez, D.M., Fanari, E., Garba I., Hanaček, K., Liu, J., Martínez-Alier, J., Navas, G., Reyes-García V., Roy, B., Temper, L., Thiri, M.A., Tran D., Walter, M., Whyte, K.P. (2023) Global impacts of extractive and industrial development projects on Indigenous Peoples’ lifeways, lands, and rights. Science Advances 9(23): eade955.

Sterling, E.J., Filardi, C., Toomey, A., Sigouin, A., Betley, E., Gazit, N., Newell, J., Albert, S., Alvira, D., Bergamini, N., et al. (2017) Biocultural approaches to well-being and sustainability indicators across scales. Nature Ecology & Evolution 1: 1798–1806.

Tengö, M., Brondizio, E.S., Elmqvist, T., Malmer, P., Spierenburg, M. (2014) Connecting Diverse Knowledge Systems for Enhanced Ecosystem Governance: The Multiple Evidence Base Approach. Ambio 43: 579–591.

Torrents-Ticó, M., Fernández-Llamazares, Á., Burgas, D., Nasak, J.G., Cabeza, M. (2022) Biocultural conflicts: understanding complex interconnections between a traditional ceremony and threatened carnivores in north Kenya. Oryx 57(4): 435–444.

Turner, N.J., Gregory, R., Brooks, C., Failing, L., Satterfield, T. (2008) From Invisibility to Transparency: Identifying the Implications of Invisible Losses to First Nations Communities. Ecology and Society 13: 7.

Programari

No es requereix cap programari especific.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès segon quadrimestre tarda