Guia en format PDF
Logo

Transport Sostenible i Polítiques de Mobilitat

Codi: 45787
Crèdits: 5
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social / Master in Interdisciplinary Studies in Environmental, Economic and Social Sustainability OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Oriol Marquet Sarda
Correu electrònic :
oriol.marquet@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No s'estableixen prerequisits formals. L'assignatura està oberta a l'alumnat de totes les especialitats del màster. Es recomana, però, una familiaritat bàsica amb debats d'urbanisme, sostenibilitat, geografia urbana o polítiques públiques. Com que l'assignatura s'imparteix en anglès, cal poder llegir textos acadèmics i participar en discussions en aquesta llengua.


Objectius

  • Distingir els conceptes de mobilitat i transport, i entendre el caràcter polític de les decisions sobre infraestructures, espai públic i accessibilitat quotidiana.
  • Analitzar com els factors espacials, socioeconòmics i sociopsicològics condicionen els patrons de mobilitat i l'elecció modal.
  • Avaluar les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i de salut dels sistemes de transport, amb especial atenció a la justícia espacial, la sostenibilitat urbana i la distribució desigual dels impactes, riscos i beneficis de la mobilitat.
  • Examinar polítiques i estratègies que busquen reduir la dependència de l’automòbil i impulsar mobilitats més actives, inclusives i sostenibles, situant-les dins dels debats sobre transició ecològica, conflicte urbà i transformació dels models de ciutat.
  • Comprendre els factors que expliquen l'acceptació i l'oposició a polítiques urbanes transformadores, incloses les percepcions de justícia, impacte, responsabilitat i canvi d'hàbits.

Resultats d'aprenentatge

  • (CA36) Avaluar impactes ambientals i socials dels sistemes de transport per fonamentar propostes de gestió sostenible de la mobilitat.
  • (CA37) Comunicar les conclusions sobre polítiques de transport i mobilitat a públics especialitzats i no especialitzats, de manera clara i sense ambigüitats, i adaptar el missatge al context.
  • (CA38) Proposar mesures per disminuir les desigualtats socials en l’accés i ús del transport.
  • (KA36) Diferenciar els conceptes de mobilitat i transport, així com els factors que hi influeixen, i la seva implicació en la sostenibilitat urbana.
  • (KA37) Explicar les externalitats ambientals i les conseqüències socials del sistema de transport, incloent-hi la justícia espacial, l’exclusió social en l’accés a la mobilitat, els impactes en el desenvolupament econòmic, la salut pública i el benestar.
  • (KA38) Identificar tecnologies emergents i el seu impacte en la mobilitat urbana, així com l’acceptació i l’oposició a polítiques urbanes transformadores.
  • (SA35) Analitzar problemàtiques específiques de mobilitat per identificar estratègies que redueixin la dependència de l’automòbil.
  • (SA36) Seleccionar els actors clau en el disseny i la implementació de polítiques de mobilitat sostenible.

Continguts

  1. Introducció: la política de la mobilitat. Distinció entre mobilitat i transport; mobilitat quotidiana; qui planifica, per a qui es planifica i com es defineixen els problemes de mobilitat.
  2. Determinants espacials de la mobilitat. Densitat, diversitat, disseny, accessibilitat, ciutat de 15 minuts, entorns de proximitat, desenvolupament orientat al transport públic i relació entre usos del sòl i elecció modal.
  3. Determinants socioeconòmics i sociopsicològics. Edat, gènere, renda, composició de la llar, disponibilitat de vehicle, motiu del viatge, temps, cost, informació, hàbits, valors simbòlics i motonormativitat.
  4. Externalitats ambientals dels sistemes de transport. Energia, emissions, renovació de flotes, efecte rebot, paradoxa de Jevons, augment de la mida dels vehicles i límits de les solucions tecnològiques.
  5. Externalitats socials i econòmiques. Accessibilitat, exclusió social, justícia espacial, impactes de les infraestructures, pobresa de temps, comerç, valor immobiliari i relació entre habitatge, mobilitat i desigualtat.
  6. Impactes en salut i seguretat viària. Contaminació atmosfèrica, soroll, activitat física, illa de calor urbana, sinistralitat, distribució desigual del risc i enfocaments tipus Vision Zero.
  7. Dependència de l'automòbil i estratègies de canvi. Demanda induïda, evaporació del trànsit, pacificació, transport públic, mobilitat activa, peatges/congestió, superilles, pedestrianització i redistribució de l'espai viari.
  8. Mobilitats futures. Vehicles elèctrics, vehicles autònoms, micromobilitat, MaaS, governança de dades, privacitat, logística, riscos d'inducció de demanda i implicacions d'equitat.
  9. Acceptació, oposició i conflicte polític. Percepcions d'impacte i de justícia, responsabilitat, valors, normes socials, comunicació pública i anàlisi de casos de polítiques urbanes transformadores, amb atenció al cas de Barcelona.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Autònoma
Lectures, preparació de les sessions i elaboració dels assignments 77 3,08 CA36, CA37, CA38, KA36, KA37, KA38, SA35, SA36
Tipus: Dirigida
Classes, debats, anàlisi de casos i exercicis aplicats a l’aula 28 1,12 CA36, CA37, CA38, KA36, KA37, KA38, SA35, SA36
Tipus: Supervisada
Seguiment, orientació i retroacció dels assignments i de les activitats del curs 16 0,64 CA36, CA37, CA38, SA35, SA36

La metodologia combina classes expositives, seminaris de discussió, aprenentatge basat en problemes, anàlisi de casos, exercicis aplicats i elaboració d'informes breus. El curs posa l'èmfasi en la connexió entre teoria, evidència empírica i conflicte polític: l'alumnat treballarà amb lectures acadèmiques, informes de política pública, materials audiovisuals, exemples locals i internacionals, i exercicis pràctics com el registre de mobilitat personal, la representació dels espais d'activitat i l'anàlisi crítica d'una política de mobilitat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assignment 1 15% 0 0 CA36, CA38, KA36, SA35
Assignment 2 15% 0 0 CA36, CA38, KA36, SA35
Participació activa en seminaris, debats i activitats d’aula 10% 0 0 CA37, KA36, KA37, KA38, SA36
Prova escrita de síntesi I: conceptes, marcs teòrics i determinants de la mobilitat 30% 2 0,08 CA36, KA36, KA37, SA35
Prova escrita de síntesi II: externalitats, polítiques de transport i casos aplicats 30% 2 0,08 CA36, CA38, KA37, KA38, SA35

L’avaluació continuada de l’assignatura es basa en tres components principals: dues proves escrites de síntesi, dos treballs breus aplicats i la participació activa a les sessions.


Les dues proves escrites representen conjuntament el 60% de la nota final. La primera prova, centrada en els conceptes, els marcs teòrics i els determinants de la mobilitat, es realitzarà aproximadament a mig curs durant una de les sessions ordinàries de l’assignatura. La segona prova, orientada a l’anàlisi de les externalitats, les polítiques de transport i els casos aplicats, es realitzarà al final del curs, en la data d’examen fixada per la Facultat. Cadascuna de les proves té un pes del 30% de la qualificació final.


Els dos assignments representen conjuntament el 30% de la nota final. El 10% restant correspon a la participació activa i documentada en seminaris, debats i activitats d’aula. Aquesta participació no s’avaluarà únicament a partir de l’assistència, sinó també de la contribució informada a les discussions, la preparació de lectures o materials i la capacitat de connectar els continguts de l’assignatura amb casos, evidències i debats contemporanis.


Recuperació. La data de recuperació serà la que fixi la coordinació de la titulació. Les dues proves escrites de síntesi són recuperables. Els assignments i la participació activa no són recuperables.


No avaluable. Es considerarà que l’estudiant no és avaluable quan no hagi lliurat evidències d’avaluació que representin almenys el 40% de la qualificació final.

Còpies i plagi. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest acte d’avaluació es qualificarà amb 0, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0. Els actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.


Ús de la IA. En aquesta assignatura es permet l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial com a part integrant del desenvolupament dels treballs, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l’estudiant en l’anàlisi i la reflexió personal. L’estudiant haurà d’identificar clarament quines parts han estat generades o elaborades amb el suport d’aquestes tecnologies, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com han influït en el procés de treball i en el resultat final de l’activitat. La manca de transparència en l’ús de la IA es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la qualificació de l’activitat o sancions majors en casos de gravetat.

Bibliografia

• Banister, D. (2008). The sustainable mobility paradigm. Transport Policy, 15(2), 73-80.

• Cervero, R. (1998). The Transit Metropolis: A Global Inquiry. Island Press.

• Cresswell, T. (2010). Towards a politics of mobility. Environment and Planning D: Society and Space, 28(1), 17-31.

• De Witte, A., Hollevoet, J., Dobruszkes, F., Hubert, M., & Macharis, C. (2013). Linking modal choice to motility: A comprehensive review. Transportation Research Part A, 49, 329-341.

• Freudendal-Pedersen, M. (2009). Mobility in Daily Life: Between Freedom and Unfreedom. Ashgate.

• Gehl, J. (2010). Cities for People. Island Press.

• Hickman, R., & Banister, D. (2014). Transport, Climate Change and the City. Routledge.

• Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2014). Walking short distances. Transportation Research Part A, 70, 210-222.

• Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2015). The Walkable city and the importance of proximity environments for Barcelona's everyday mobility. Cities, 42, 258-266.

• Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2015). Neighbourhood vitality and physical activity among the elderly. Social Science & Medicine, 135, 24-30.

• Miner, P., Smith, B. M., Jani, A., McNeill, G., & Gathorne-Hardy, A. (2024). Car harm: A global review of automobility's harm to people and the environment. Journal of Transport Geography, 115, 103817.

• Norton, P. D. (2008). Fighting Traffic: The Dawn of the Motor Age in the American City. MIT Press.

• Pereira, R. H. M., Schwanen, T., & Banister, D. (2017). Distributive justice and equity in transportation. Transport Reviews, 37(2), 170-191.

• Schuitema, G., Steg, L., & van Kruining, M. (2011). When are transport pricing policies fair and acceptable? Social Justice Research, 24(1), 66-84.

• Sheller, M., & Urry, J. (2006). The new mobilities paradigm. Environment and Planning A, 38(2), 207-226.

• Steg, L. (2005). Car use: Lust and must. Instrumental, symbolic and affective motives for car use. Transportation Research Part A, 39(2-3), 147-162.

• Teixeira, J. F., Silva, C., Seisenberger, S., Büttner, B., McCormick, B., Papa, E., & Cao, M. (2024). Classifying 15-minute Cities: A review of worldwide practices. Transportation Research Part A, 189, 104234.

• Walker, I., Tapp, A., & Davis, A. (2023). Motonormativity: How social norms hide a major public health hazard. International Journal of Environment and Health.

• World Health Organization Regional Office for Europe. (2022). Walking and cycling: latest evidence to support policy-making and practice.

• Villar-Abeijón, P., Miralles-Guasch, C., & Marquet, O. (2025). Can pedestrianization trigger gentrification? Transportation Research Part D, 142, 104718.

• Villar-Abeijón, P., Miralles-Guasch, C., & Marquet, O. (2026). The effects of pedestrianization on commercial dynamics: a quasi-experimental study in Barcelona. Applied Geography, 189, 103947.

Programari

cap

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Anglès segon quadrimestre tarda