Del Món Antic al Modern a través de l'Islam: del Món Tancat a l'Univers Infinit
Codi: 45758Crèdits: 5
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de la Ciència: Història, Patrimoni i Comunicació Científica | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jaume Sastre Juan
- Correu electrònic :
- jaume.sastre@uab.cat
Equip docent (extern a la UAB)
- Jesús Galech Amillano
- Josep Casulleras Closa
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Explora la història i pràctica de l'astronomia antiga, la seva transformació y aplicació a les societats islàmiques i el llegat d'aquestes a les ciències europees, la filosofia mecànica i la filosofia experimental fins a l'època moderna, a través de geografies, espais, actors i instruments diversos, així com eixos transversals com el gènere, la religió i el colonialisme.
Resultats d'aprenentatge
- (CA24) Analitzar la morfologia tipològica dels diferents instruments astronòmics àrabs per comparar-los amb instruments europeus d’èpoques posteriors.
- (CA25) Explicar a públics especialitzats i no especialitzats els aspectes fonamentals de les relacions entre ciència, filosofia i religió des de la tradició clàssica i les societats islàmiques medievals fins a l’època moderna, així com la problemàtica de la filosofia natural en aquest període històric.
- (CA26) Explicar a públics especialitzats i no especialitzats les dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder de la història de l’astronomia des de la tradició clàssica i les societats islàmiques medievals fins a l’època moderna.
- (KA24) Descriure els fonaments de la història de l’astronomia des de la tradició clàssica fins a l’època moderna, incloent-hi la morfologia tipològica que identifica els diferents instruments astronòmics àrabs, així com les seves connexions amb instruments europeus d’èpoques posteriors.
- (KA25) Descriure els fonaments de la història i problemàtica de la filosofia natural, la ciència i la tecnologia des de la tradició clàssica i les societats islàmiques medievals fins a l’època moderna, incloent-hi els aspectes fonamentals de les relacions entre ciència, filosofia i religió.
- (KA26) Definir amb rigor les dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder de la història de l’astronomia des de la tradició clàssica i les societats islàmiques medievals fins a l’època moderna.
- (SA22) Distingir el paper institucional i científic dels observatoris islàmics medievals i de la pràctica de l’astronomia, i incorporar-hi les dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder.
- (SA23) Interpretar críticament i amb precisió l’origen i l’evolució conceptual, tecnològica i artística dels instruments astronòmics medievals, i inserir-los en el seu context històric i social.
- (SA24) Distingir els elements essencials de la història de la ciència, la problemàtica de la filosofia natural i els aspectes fonamentals de les relacions entre ciència, filosofia i religió des de la tradició clàssica i les societats islàmiques medievals fins a l’època moderna.
Continguts
1. L’activitat dels astrònoms medievals: problemes pràctics i recerca teòrica.
2. Astronomia útil: aplicacions de l’astronomia a la societat.
3. L’astrolabi: l’ordinador medieval.
4. Tocar el cel amb les mans: taller de construcció i ús de l’astrolabi.
5. L'astrolabi a l'astrologia.
6. Pràctiques fonamentals de l’horòscop: aspectes, cases i progressions.
7. Els inicis catalans de l’astronomia científica a Europa.
8. L’astronomia i l’astrologia dels segles XVI i XVII.
9. La filosofia mecànica: idees, màquines i rellotges.
10. Filosofia experimental i física matemàtica.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Autònoma | |||
| Treball autònom | 75 | 3 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
| Tipus: Dirigida | |||
| Classes i seminaris | 30 | 1,2 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
| Tipus: Supervisada | |||
| Exercicis | 20 | 0,8 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
El curs cobreix el període medieval i fins l’aparició de la ciència moderna. La metodologia docent combina les presentacions per part de l’equip docent del mòdul amb la participació de l'alumnat a través de la discussió de les lectures proposades i la resolució d’exercicis i casos pràctics.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig 1 | 40% | 0 | 0 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
| Assaig 2 | 40% | 0 | 0 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
| Assistència i participació | 20% | 0 | 0 | CA24, CA25, CA26, KA24, KA25, KA26, SA22, SA23, SA24 |
L’avaluació és continuada, i recull tant l’assistència i participació de l’alumnat com la realització d’exercicis escrits. Aquests seran dos assaigs d’unes 1.200 paraules cadascú relacionats amb els continguts de l’assignatura i seguint les directrius que indicarà el professorat. Un assaig orientat al període temporal medieval i l’altre als segles XV-XVII.
Per a l’avaluació de l’assignatura es tindrà en compte:
- L’assistència continuada i la participació activa en la realització d’exercicis i en la discussió a l’aula de les lectures proposades; pes: 20%.
- 1 assaig ciència medieval; pes: 40%.
- 1 assaig ciència renaixentista i moderna; pes: 40%.
Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en les activitats avaluables es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
CASULLERAS, J. La astrología de los matemáticos, Barcelona, 2010.
CASULLERAS, J. & HOGENDIJK, H, «Progressions, rays and houses in medieval Islamic astrology: A mathematical classification», Suhayl 11 (Barcelona, 2012), pp. 33-102.
GLICK, Th. et al. (eds.): Medieval Science Technology and Medecine. An Encyclopedia, Routledge, Nova York et al., 2005.
GUTAS, D. Greek Thought, Arabic Culture, London-New York, 1998
GUNTHER, R. The Astrolabes of the World. Oxford, 1932.
KENNEDY, E.S. Studies in the Islamic Exact Sciences. Beirut, 1983.
KING, D. (1987). Islamic Astronomical Instruments. London: Variorum Reprints, 1987.
LIROLA, J. & PUERTA VÍLCHEZ, J.M. (eds.): Biblioteca de al-Andalus, Fundación Ibn Tufayl, Almería (2004 i ss., diversos vols).
MICHEL, H. Traité de l'astrolabe . Paris, 1947.
NORTH, J. Horoscopes and History, London, 1986.
POULLE, E. Les instruments astronomiques du Moyen Age. Paris, 1983.
RASHED, R. (ed.): Encyclopedia of the History of Arabic Science, 3 vols. London & New York, 1996.
SALIBA, G. Islamic Science and the Making of the European Renaissance, MIT Press, Cambridge, Mass., and London, 2007.
SAMSO, J.: Las Ciencias de los Antiguos en al-Andalus, Madrid, 1992.
SAYILI, A. The Observatory in Islam. Ankara, 1988, 2a.ed.
ULLMANN, M.: Die Medizin im Islam, E.J. Brill, Leiden et al.,1970; Die Natur un Geheimwissenschaften im Islam, Leiden et al., Brill, 1972.
VERNET, J.: La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente, Barcelona, 1978 (Reedició amb el títol Lo que la cultura europea debe a los árabes de España, Barcelona, 1999.
CATÀLEGS: Instrumentos astronómicos en la España medieval (1985) i El legado científico andalusí (1992).
Beltrán, A., Revolución científica, Renacimiento e historia de la ciencia. Madrid: Siglo XXI, 1995.
Biagioli, M., Galileo Courtier. The Practice of Science in the Culture of Absolutism. Chicago: The University of Chicago Press, 1993.
Clavelin, M., La philosophie naturelle de Galilée. París: Albin Michel, 1996.
Cohen, H. F., The Scientific Revolution. A Historiographical Inquiry. Chicago: The University of Chicago Press, 1994.
Cohen, I. B., La revolución newtoniana y la transformación de las ideas científicas. Madrid: Alianza Editorial, 1983.
Dear, P., La revolución de las ciencias. El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700. Madrid: Marcial Pons, 2007.
Hall, A. R., La Revolución Científica. 1500-1750. Barcelona: Crítica, 1985.
Henry, J., The Scientific Revolutionand the Origins of Modern Science. Londres: Macmillan, 2008.
Hetherington, N. S. (ed.), Cosmology. Historical, Literary, Philosophical, Religious, and Scientific Perspectives. Nueva York y Londres: Garland, 1993.
Kuhn, T. S., La revolución copernicana. Barcelona: Ariel, 1978.
Sellés, M., y Solís, C., La Revolución científica. Madrid: Síntesis, 1991.
Shapin, S., La Revolución Científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
Shapin, S., y Schaffer, S., Leviathan and the Air-Pump. Hobbes, Boyle and the Experimental Life. Princeton: Princeton University Press, 1985.
Shea, W., La magia de los números y el movimiento. La carrera científica de Descartes. Madrid: Alianza Editorial, 1993.
Westfall, R. S., Never at Rest. A Biography of Isaac Newton. Cambridge: Cambridge University Press, 1980.
Westfall, R. S., La construcción de la ciencia moderna. Mecanismo y mecánica. Barcelona: Labor, 1980.
Programari
No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |