Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Episodis: la Ciència en la Història
Codi: 45750Crèdits: 10
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Història de la Ciència: Història, Patrimoni i Comunicació Científica | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jaume Sastre Juan
- Correu electrònic :
- jaume.sastre@uab.cat
Equip docent
- Carlos Tabernero Holgado
- Monica Balltondre Pla
- Agustí Nieto Galan
- Xavier Roque Rodriguez
- Elena Serrano Jerez
- Jaume Valentines Álvarez
Equip docent (extern a la UAB)
- Jesús Galech
- Jon Arrizabalaga
- Emília Calvo
- Álvaro Girón
- Cristian Tolsa
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
Aquesta assignatura obligatòria ofereix una visió general del desenvolupament de la ciència des de l’Antiguitat fins al segle XX. Estudia els episodis fonamentals per la història de la ciència des del consens expert i la pluralitat d’interpretacions. L’assignatura s’estructura en blocs cronològics impartits per especialistes en cadascuna de les etapes, i aborda tant els diferents punts de vista sobre la naturalesa com les relacions socials de la ciència. Es tracta d’una primera aproximació al desenvolupament de la ciència, la tecnologia i la medicina a través de la història, que permet aprofundir després en temes més específics.
Resultats d'aprenentatge
- CA01 (Explicar a públics especialitzats i no especialitzats diversos tipus de fonts històriques de la ciència en connexió amb el context històric en el qual es van generar, difondre i discutir.) Explicar a públics especialitzats i no especialitzats diversos tipus de fonts històriques de la ciència en connexió amb el context històric en el qual es van generar, difondre i discutir.
- CA02 (Explicar a públics especialitzats i no especialitzats els sabers, les pràctiques científiques i les seves dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder en el context històric en què es van produir i desenvolupar.) Explicar a públics especialitzats i no especialitzats els sabers, les pràctiques científiques i les seves dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder en el context històric en què es van produir i desenvolupar.
- KA01 (Descriure amb precisió les transformacions i continuïtats en el pensament científic, des de l’antiguitat fins al segle XXI.) Descriure amb precisió les transformacions i continuïtats en el pensament científic, des de l’antiguitat fins al segle XXI.
- KA02 (Descriure amb precisió esdeveniments, actors, espais, objectes, teories, experiments, pràctiques i discursos de la ciència al llarg de la història.) Descriure amb precisió esdeveniments, actors, espais, objectes, teories, experiments, pràctiques i discursos de la ciència al llarg de la història.
- SA01 (Interpretar amb rigor fonts del passat de la ciència en relació amb el context històric en el qual es van generar, difondre i discutir, incorporant les dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder.) Interpretar amb rigor fonts del passat de la ciència en relació amb el context històric en el qual es van generar, difondre i discutir, incorporant les dimensions de gènere, raça, classe, materialitat i poder.
- SA02 (Analitzar críticament teories científiques generades al llarg de la història.) Analitzar críticament teories científiques generades al llarg de la història.
- SA03 (Analitzar críticament la bibliografia pertinent i necessària per plantejar i exposar un problema historiogràfic específic.) Analitzar críticament la bibliografia pertinent i necessària per plantejar i exposar un problema historiogràfic específic.
Continguts
Orígens
1. Benvinguda i introducció
2. Babilònia: Sabers compendiats, temple i palau
3. Noves articulacions de la ciència a la Grècia clàssica
4. Alexandria i Roma: consolidació, síntesi i expansió
Món medieval
5. Macrocosmos i microcosmos
6. La globalització àrab
7. Institucions: monestirs, corts, universitats
8. Números i instruments: astrolabis
Segles XVI i XVII
9. La ciència de les estrelles: astronomia, astrologia i cosmologia
10. La ciència del moviment: mecanicismes, instruments i experimentació
11. Medicina i història natural: globalització i visualitat
Segle XVIII
12. Classificant el món: expedicions, ciència i colonialisme
13. Espais: acadèmies, llars, tallers i espectacles
14. Nervis, miasmes i higiene pública: medicina i biopolítica
Segle XIX
15. L'origen de les espècies: evolucionisme, eugenèsia i racisme científic
16. Vapor i telègrafs: física, industrialització i imperialisme
17. Cervells, ments, societats: el naixement de les ciències humanes
Segle XX
18. Àtoms: el complex científic-militar-industrial
19. La revolució verda
20. Gens: Les ciències de la vida al segle XX
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Treball autònom | 150 | 6 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
| Classes i seminaris | 60 | 2,4 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
| Tutories i exercicis | 40 | 1,6 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
L'assignatura està organitzada en blocs cronològics. La metodologia docent combina les presentacions per part de l’equip docent amb la participació de l'alumnat a través de la discussió de les lectures proposades.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació oral | 30% | 0 | 0 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
| Assistència i participació | 20% | 0 | 0 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
| Assaigs escrits | 50% | 0 | 0 | CA01, CA02, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03 |
L’avaluació és continuada, i recull tant l’assistència i participació de l’alumnat com la realització d’exercicis escrits i orals. L’avaluació de l’assignatura consisteix en:
- Escriure dos assaigs de 1500 paraules, un referent a les sessions 2-11 i l’altre a les sessions 12-20, que contestin i discuteixin algunes de les preguntes proposades; pes: 50%.
- Una presentació individual de 10 minuts en una de les sessions del curs, a partir de lectures, i materials proporcionats pel professorat; pes: 30%.
- L’assistència continuada i la participació activa en la realització d’exercicis i en la discussió a l’aula; pes: 20%.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Agar, Jon. Science in the 20th Century and Beyond. Cambridge: Polity Press, 2012.
A. Barker, Greek Musical Writings I: The Musician and his Art // II: Harmonic and Acoustic Theory, Cambridge 1989.
Barona Vilar, Josep Lluís, ed. Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Tirant Humanidades, 2023.
Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys. Panorama general de la ciencia moderna. Barcelona: Crítica: 2007.
Brunschwig, J.; Lloyd, Geoffrey (eds.), El saber griego.Madrid: Akal, 2000.
Bynum, William F.; Porter, Roy, eds. Companion encyclopedia of the history of medicine. London: Routledge, 1993, 2 vols.
Clark, W.; Golisnki, J.; Schaffer, S., eds. The Sciences in Enlightened Europe. Chicago/Londres: The University of Chicago Press, 1999.
Dear, Peter. La revolución de las ciencias. El conocimiento europeo y sus expectativas, 1500-1700. Madrid: Marcial Pons, 2007.
Evans, James, The History and Practice of Ancient Astronomy, Oxford, 1998.
Fara, Patricia. Breve historia de la ciencia. Barcelona: Ariel, 2009.
Henry, John. The Scientific Revolution and the Origins of Modern Science. Basingstoke y Nueva York: Palgrave Macmillan, 2002.
Henry, John. A Short History of Scientific Thought. Basingstoke y Nueva York: Palgrave Macmillan, 2012.
P. Keyser & G. Irby-Massie (eds.), Encyclopedia of Ancient Natural Scientists. The Greek Tradition and its many heirs, London 2008.
Krige, J.; Pestre, D., eds. Companion to Science in the Twentieth Century. Amsterdam: Harwood, 2003.
Lehoux, Daryn. What Did the Romans Know?: an Inquiry into Science and Worldmaking. Chicago; London: University of Chicago Press, 2012.
López Piñero, José María, La medicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros, 2002.
Lindberg, David C. Los inicios de la ciencia occidental. Barcelona: Paidós, 2002.
G. Lloyd, Early Greek Science: From Thales to Aristotle, NY 1970.
R. Netz, A New History of Greek Mathematics, Cambridge 2022.
Olby, R. C.; Cantor, G.N.; Christie, J.R.R.; Hodge, M.J.S. eds. Companion to the History of Modern Science. Londres: Routledge, 1990.
Pestre, Dominique, ed., Histoire des sciences et des savoirs, 3 vols. Paris: Seuil, 2015.
Porter, Roy. Breve historia de la medicina. Madrid: Taurus, 2003.
Principe, Lawrence M. La revolución científica. Una breve introducción. Madrid: Alianza Editorial, 2012.
Shapin, Steven. La revolución científica. Una interpretación alternativa. Barcelona: Paidós, 2000.
Solís, Carlos; Sellés, Manuel. Historia de la Ciencia. Espasa. Madrid, 2005.
Vernet, Joan. Lo que Europa debe al Islam de España. Barcelona: Acantilado, 1999.
Programari
No es requereix cap programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |