Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Avanços en Neurobiologia de la Comunicació i del Llenguatge
Codi: 45529Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Margalida Coll Andreu
- Correu electrònic :
- margalida.coll@uab.cat
Equip docent
- Margalida Coll Andreu
- Sonia Darbra Marges
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es necessiten prerequisits.
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és donar coneixements actualitzats a l'estudiant de la neuroanatomia funcional i la neuroquímica dels trastorns de la comunicació i del llenguatge. Es treballaran qüestions que requereixen entendre la naturalesa dels mecanismes genètics i epigenètics dels seus trastorns i analitzar la importància de la relació entre els factors genètics i els factors ambientals protectors i de risc. A més, es pretén que l'alumnat comprengui les capacitats de desenvolupament cerebral al llarg del cicle vital i la reorganització funcional dependent de lexperiència. També s'adquireixen habilitats i competències relatives a la lectura crítica de publicacions científiques i la comunicació dinformació sobre neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.
Resultats d'aprenentatge
- CA02 (Analitzar críticament les dades d’investigacions en neurobiologia dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.) Analitzar críticament les dades d’investigacions en neurobiologia dels trastorns de la comunicació i del llenguatge.
- CA03 (Comunicar clarament la informació sobre neurobiologia dels trastorns de la comunicació i del llenguatge al públic especialista i al públic general.) Comunicar clarament la informació sobre neurobiologia dels trastorns de la comunicació i del llenguatge al públic especialista i al públic general.
- CA04 (Prendre decisions de manera autònoma en el context de la neurobiologia de la comunicació i el llenguatge.) Prendre decisions de manera autònoma en el context de la neurobiologia de la comunicació i el llenguatge.
- KA04 (Discriminar la pertinència i l’adequació de mètodes i dissenys de recerca en el context de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.) Discriminar la pertinència i l’adequació de mètodes i dissenys de recerca en el context de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.
- KA05 (Analitzar científicament les limitacions i els biaixos de les teories en l’àmbit de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.) Analitzar científicament les limitacions i els biaixos de les teories en l’àmbit de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.
- SA04 (Interpretar críticament publicacions científiques de l’àmbit de la neurobiologia del llenguatge i la comunicació.) Interpretar críticament publicacions científiques de l’àmbit de la neurobiologia del llenguatge i la comunicació.
- SA05 (Redactar informes científics de l’àmbit de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.) Redactar informes científics de l’àmbit de la neurobiologia dels trastorns de la comunicació i el llenguatge.
- SA06 (Utilitzar les fonts documentals per obtenir informació pertinent en l’àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.) Utilitzar les fonts documentals per obtenir informació pertinent en l’àmbit de la neurobiologia de la comunicació i del llenguatge.
Continguts
• Neuroanatomia funcional del lllenguatge i la comunicació
• Gens, llenguatge i comunicació
• Desenvolupament i plasticitat cerebral
• Alteracions neuroquímiques en els trastorns del llenguatge i la comunicació
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Lectura d'articles i altres documents científics | 40,5 | 1,62 | CA02, KA04, SA04, SA06 |
| Cerca de documentació en revistes, llibres i altres fonts de documentació | 8 | 0,32 | CA02, SA04, SA06 |
| Estudi personal | 40,5 | 1,62 | CA02, KA04, KA05, SA04, SA06 |
| Tutoria | 7,5 | 0,3 | |
| Elaboració de presentació oral | 7 | 0,28 | CA03, CA04 |
| Elaboració de treballs escrits | 15 | 0,6 | CA02, CA03, CA04, KA04, KA05, SA04, SA05, SA06 |
| Classes expositives | 30 | 1,2 | CA02, KA04, KA05, SA04, SA06 |
| Presentació oral de treballs | 1,5 | 0,06 | CA03, CA04 |
La metodologia docent es fonamenta en diferents activitats. Depenent de la situació, es duran a terme
classes magistrals actives o seminaris i es realitzaran activitats autonomes supervisades.
Ús de la intel·ligència artificial:En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant
del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de
l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat
generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com
aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es
considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat,
o sancions majors en casos de gravetat.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1: Anàlisi crítica de fonts bibliogràfiques | 25 | 0 | 0 | CA02, KA04, KA05, SA04 |
| EV2a: Resultats cerca bibliogràfica | 15 | 0 | 0 | CA02, CA04, SA04, SA06 |
| EV3: Presentació oral i defensa del treball de revisió | 30 | 0 | 0 | CA03, CA04 |
| EV2b: Treball escrit de revisió (màxim 5 pàgines) | 30 | 0 | 0 | CA02, CA03, CA04, KA04, KA05, SA04, SA05, SA06 |
L'avaluació de l'assignatura es durà a terme seguint les \"Pautes d’avaluació de les titulacions de la Facultat de Psicologia\" , que trobareu a DOC_PautesAvaluacio_2026, i a partir de vàries evidències d'aprenentatge:
EV1: Anàlisi crítica de fonts bibliogràfiques científiques (25% de la qualificació final). Escrit i en grup. Es lliurarà la S7. El retorn serà la S8 en format rúbrica específica.
EV2: Elaboració d’un treball sobre una qüestió rellevant en la Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la Comunicació (40% de la qualificació final): Escrit i Individual.
EV2a: Resultats de la cerca bibliogràfica (4 articles) (15 %) Es lliurarà la S9. Aquesta evidència pot requerir més d'un retorn, en funció de l'elecció inicial realitzada. El primer retorn es farà la setmana 9; Si calen més retorns es farien la setmana 10. Format: Escrit.
EV2b: Elaboració i lliurament d’un informe escrit sobre un tema en Neurobiologia de l’audició, el llenguatge i la comunicació del tema escollit (30%) Es lliurarà la S16. Retorn S20 en format tutoria.
EV3: Presentació oral i defensa del tema escollit (30 % de la qualificació final). Individual. Es presentarà la S19. Retorn S20 en format tutoria.
| Tipus de Retorn | EV i TIPUS | SETMANA |
| Escrit | EV1 | 8 |
| Escrit | EV2a | 9-10 (en funció de si l’estudiant ha de fer correccions a partir del primer retorn) |
| Tutoria | Ev2b | 20 |
| Tutoria | Ev3 | 20 |
Nota global
La nota global de l’assignatura serà la mitjana ponderada de la puntuació obtinguda en cada una de les evidències d’aprenentatge, sempre i quan la nota de l'EV2b sigui igual o superior a 4.En cas de no assolir aquests requisits, la nota a l'expedient acadèmic serà el valor menor entre 4,5 punts i la mitjana ponderada de les notes de l'avaluació continuada.
Recuperació
Atenet a la seva naturalesa, l'EV3 no es pot recuperar. Si la nota final del Mòdul no arriba a 5 i/o la nota de la EV2b és inferior a 4 caldrà recuperar. La recuperació consisteix a tornar a elaborar la EV2 (Ev2a i EV2b). La màxima nota que es pot obtenir després d'una recuperació és un 5 (sobre 10).
Definició de \"No avaluable\"
Els estudiants que no hagin presentat cap de les dues evidències relacionades amb el Treball de revisió (EV2a i EV2b) o que s'han presentat a vàries evidències però el pes total d'aquestes és inferior al 40,5% de la qualificació final rebran la qualificació de \"No avaluable\"
Prova de síntesi
Per a l’alumnat de 2ª o posterior matrícula se seguirà la mateixa avaluació continuada; per tant NO es preveu que hi hagi una avaluació mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Braid J, Richlan F (2022) The Functional Neuroanatomy of Reading Intervention. Front Neurosci. 16:921931
Caspi A; Moffitt TE (2006) Gene-environment interactions in psychiatry: joining forces with neuroscience. Nat Rev Neurosci. 7(7): 583-590.
Gazerani P (2025) The neuroplastic brain: current breakthroughs and emerging frontiers. Brain Res. 1858:149643
Ghosh A, Michalon A, Lindemann L, Fontoura P, Santarelli L (2013) Drug discovery for autism spectrum disorder: challenges and opportunities. Nat Rev Drug Discov. 12(10):777-90
Local activity alterations in autism spectrum disorder correlate with neurotransmitter properties and ketamine induced brain changes
Kral A, Sharma A (2023) Crossmodal plasticity in hearing loss. Trends Neurosci. 46(5):377-393
Lieberman P (2013) Synapses, Language, and Being Human. Science. 342(6161):944-945
Manter MA, Birtwell KB, Bath J, Friedman NDB, Keary CJ, Neumeyer AM, Palumbo ML, Thom RP, Stonestreet E, Brooks H, Dakin K, Hooker JM, McDougle CJ (2025) Pharmacological treatment in autism: a proposal for guidelines on common co-occurring psychiatric symptoms. BMC Med. 23(1):11
Marotta R, Risoleo MC, Messina G, Parisi L, Carotenuto M, Vetri L, Roccella M (2020) The Neurochemistry of Autism. Brain Sci. 10(3):163
Montanari M, Martella G, Bonsi P, Meringolo M (2022) Autism Spectrum Disorder: Focus on Glutamatergic Neurotransmission. Int J Mol Sci. 23(7): 3861
Nasios G, Dardiotis E, Messinis L. (2019) From Broca and Wernicke to the Neuromodulation Era: Insights of Brain Language Networks for Neurorehabilitation. Behav Neurol. 2019:9894571
Newbury DF, Monaco AP, Paracchini S.(2014) Reading and language disorders: the importance of both quantity and quality. Genes. 5(2):285-309.
Norton ES, Beach SD, Gabrieli JD (2015) Neurobiology of dyslexia. Current Opinion in Neurobiology, 30: 73-38.
Poeppel D (2014) The neuroanatomic and neurophysiological infrastructure for speech and language. Current Opinion in Neurobiology, 28: 142-149.
Purves D, Augustine GJ, Fitzpatrick D, Hall WC, Lamantia A-S, Mcnamara JO, Williams, S. Neurociencia (3ª Ed, 2007). Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Capítulos 21, 22, 23 y 24
Simmons, D (2008) Behavioral genomics. Nature Education 1(1):54.
Tomiyama S, Yoshida K, Tani H, Uchida H (2025) Pharmacological Treatment of Autism Spectrum Disorder: A Systematic Review of Treatment Guidelines. Pharmacopsychiatry 58(3):100-116
Wolpaw JR, Thompson AK (2023) Enhancing neurorehabilitation by targeting beneficial plasticity. Front Rehabil Sci. 4:1198679
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Bates E, Roe K (2001) Language development in children with unilateral brain injury. En: Nelson, C. A.; Luciana, M. (Eds). Handbook of developmental Cognitive Neuroscience. The MIT Press. Pp. 281-308.
Bavelier D, Neville HJ (2002) Cross-modal plasticity: Where and how? Nature Reviews Neuroscience, 3: 443-452
Canitano R (2014) New experimental treatments for core social domain in autism spectrum disorders. Front Pediatr. 2:61
Dror, AA, Avraham KB. (2009) Hearing loss: Mechanisms revealed by genetics and cell biology. Annu. Rev. Genet. 43: 411-437
Hagoort P. (2017). The core and beyond in the language-ready brain. Neurosci Biobehav Rev.; 81(Pt B):194-204.
Heimler B, Weisz N, Collignon O (2014) Revisiting the adaptive and maladaptive effects of crossmodal plasticity. Neuroscience, 283: 44-63.
Kleim, J. A. & Jones, T. A. (2008). Principles of experience-dependent neural plasticity: implications for rehabilitation after brain damage. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 51, 225-239.
Kral A, Sharma A (2012) Developmental neuroplasticity after cochlear implantation. Trends in Neurosciences, 35(2): 111-122.
Marcus G, Rabagliati H (2006) What developmental disorders can tell us about the nature and origins of language. Nat Neurosci. 9(10): 1226-1229.
Matsunaga E, Okanoya K (2014) Cadherins: potential regulators in the faculty of language. Curr Opin Neurobiol, 28:28-33
Narbona, J. & Crespo-Eguílaz, N. (2012). Plasticidad cerebral para el lenguaje en el niño y el adolescente. Revista de Neurología, 54 (Supl. 1), 127-130.
Small SL, Llano DA (2009) Biological approaches to aphasia treatment. Curr Neurol Neurosci Rep. 9(6):443-50
Spooren W, Lindemann L, Ghosh A, Santarelli L (2012) Synapse dysfunction in autism: a molecular medicine approach to drug discovery in neurodevelopmental disorders. Trends Pharmacol Sci. 33(12):669-84
White EJ, Hutka SA, Williams LJ, Moreno S (2013) Learning, neural plasticity and sensitive periods: implications for language acquisition, music training and transfer across the life span. Frontiers in Systems Neuroscience, 7, Article 90
Wong PC, Morgan-Short K, Ettlinger M, Zheng J (2012) Linking neurogenetics and individual differences in language learning: the dopamine hypothesis. Cortex 48(9):1091-10
Programari
Cercador (Edge, Google, ...)
Editor de Text (Word,...)
Dissenyador de Presentacions (PowerPoint, ...)
Docencia on line (Teams,..)
Campus Virtual UAB (Moodle) : Eina bàsica de comunicació i repositori de material.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |