Guia en format PDF
Logo

Àmbits i Perspectives Actuals en el Camp Psicosocial

Codi: 45422
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Recerca i Intervenció Psicosocial OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Joel Feliu Samuel Lajeunesse
Correu electrònic :
joel.feliu@uab.cat

Equip docent

Andrea Calsamiglia Madurga
Joan Pujol Tarres
Luz María Martinez Martinez
Jenny Cubells Serra
Esther Arozarena Cañamares
Marisela Montenegro Martinez
Albert Espelt Hernàndez
Francisco Javier Tirado Serrano
Lídia Arroyo Prieto
Remedios Rubio García
Cris Zhang Yu
Marta Padrós Castells

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

En tractar-se d'una assignatura d'inici del màster i comú a totes les seves branques, no hi ha prerequisits més enllà dels propis de l'accés al Màster

Objectius

L'objectiu d'aquesta assignatura és oferir una base comuna que emmarqui el treball professional en l'àmbit psicosocial. Oferir una visió de les aproximacions teòriques i els àmbits de recerca i intervenció del camp psicosocial, emfasitzant els debats contemporanis i oferint eines per a elaborar estats del coneixement.

OBJECTIUS:

- Reconèixer i distingir els principis que separen els diferents enfocaments teòrics, epistemològics i metodològics en l'abordatge de fenòmens i problemàtiques psicosocials

- Analitzar els marcs ontològics i epistemològics que contribueixen a la comprensió d'un objecte d'estudi i d'intervenció concret

- Desenvolupar una mirada crítica sobre els àmbits psicosocials de recerca i intervenció

- Elaborar un estat de la qüestió d'un àmbit de recerca o intervenció social per a mostrar les seves diferents comprensions

Resultats d'aprenentatge

  • CA01 (Combinar diferents criteris de cerca i diferents bases de dades que presentin una visió completa de l'estat del coneixement sobre el fenomen d'interès.) Combinar diferents criteris de cerca i diferents bases de dades que presentin una visió completa de l'estat del coneixement sobre el fenomen d'interès.
  • CA02 (Compondre un corpus sòlid d'articles científics fent ús de criteris adequats d'inclusió i exclusió.) Compondre un corpus sòlid d'articles científics fent ús de criteris adequats d'inclusió i exclusió.
  • CA03 (Integrar de forma clara en l'exposició les posicions diferents o intervencions trobades en una revisió bibliogràfica.) Integrar de forma clara en l'exposició les posicions diferents o intervencions trobades en una revisió bibliogràfica.
  • KA01 (Identificar les discussions presents en l'àmbit de recerca o d'intervenció psicosocial a partir de la bibliografia científica disponible.) Identificar les discussions presents en l'àmbit de recerca o d'intervenció psicosocial a partir de la bibliografia científica disponible.
  • KA02 (Valorar de manera crítica els supòsits, limitacions i biaixos dels diferents coneixements o posicions enfrontats.) Valorar de manera crítica els supòsits, limitacions i biaixos dels diferents coneixements o posicions enfrontats.
  • SA01 (Presentar de manera clara el fenomen d'interès, ubicant els límits i dimensions que s'hi han d'estudiar o sobre els quals s'ha d'intervenir.) Presentar de manera clara el fenomen d'interès, ubicant els límits i dimensions que s'hi han d'estudiar o sobre els quals s'ha d'intervenir.
  • SA02 (Reconèixer la qualitat de les bases de dades que es fan servir i dels articles científics.) Reconèixer la qualitat de les bases de dades que es fan servir i dels articles científics.
  • SA03 (Debatre les implicacions eticopolítiques de les teories psicosocials des d'una perspectiva de gènere i interseccional.) Debatre les implicacions eticopolítiques de les teories psicosocials des d'una perspectiva de gènere i interseccional.

Continguts

● Perspectives teòriques contemporànies en el camp de la recerca i la intervenció psicosocial.
● Comprensió, definició i transformació de la realitat social des de perspectives feministes.
● Aproximacions epistemològiques i metodològiques per a l'anàlisi psicosocial dels problemes socials i per al benestar psicosocial.
● Caracterització de les problemàtiques associades a la societat contemporània.
● Eines de construcció d'estats del coneixement i de diagnòstics psicosocials.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classe magistral 48 1,92 KA02, SA03
Elaboració de treballs. Lectura d'articles i informes d'interès. Estudi personal 237 9,48 CA01, CA02, CA03, KA01, KA02, SA01, SA02, SA03
Tutoria 3 0,12 CA03, KA01, KA02
Tutoria col·lectiva 4 0,16 CA01, CA02, KA01, SA01, SA02
Taller 8 0,32 CA01, CA02, SA02

En tractar-se d'una assignatura amb objectius propedèutics, les classes seran principalment en format de conferència magistral, això no obstant es requereix la participació de les estudiants. A l'aula de forma presencial, per un costat plantejant dubtes o comentaris, com participant dels debats que el professorat iniciarà. Aquests debats prosseguiran de forma virtual a través del fòrum de l'aula virtual, a partir de la iniciativa del professorat i del mateix estudiantat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ev3. Assistència a classe 20% 0 0 KA01, KA02, SA01, SA02, SA03
Ev2. Treball grupal 30% 0 0 CA03, KA01, KA02, SA01, SA03
Ev1. Elaboració d'una revisió temàtica (estat de la qüestió) 50% 0 0 CA01, CA02, CA03, KA01, KA02, SA01, SA02

EV1. Elaboració d'una revisió temàtica: desenvolupament d'una revisió temàtica (estat del coneixement o de la qüestió) de temes relatius a la recerca i intervenció psicosocial. És a dir, un treball redactat mostrant els debats que hi ha hagut i el punt en què es troba la discussió al voltant del tema de recerca o intervenció escollit. Preferentment, i amb l’ajuda del professorat tutor, el tema ha de ser el més proper possible al tema del TFM. Aquest treball té un pes del 50% de la nota final de l’assignatura. El retorn es farà en forma de rúbrica la setmana 22 com a màxim.

Ev2 Treball grupal: presentació d’una càpsula informativa visual en forma de Infografia, vídeo o altres formats audiovisuals, sobre una teoria o àmbit a escollir dels que formen part del temari de l’assignatura. Si es tracta d’un àmbit cal presentar clarament el fenomen d’interès, ubicant els seus límits i dimensions a estudiar o sobre les que intervenir. Si es tracta d’una teoria cal debatre les implicacions eticopolítiques de la teoria psicosocial escollida. Aquest treball té un pes del 30% de la nota final de l’assignatura. El retorn es farà en forma de rúbrica la setmana 12 com a màxim

Ev3 Assistència a classe. L'assistència a classe és obligatòria i comporta el 20% de la nota final de l'assignatura (2 punts sobre 10). L'assistència a entre el 90% i el 100% de les 60 hores de classe permetrà l'obtenció dels 2 punts. L'assistència a menys del 90% de la docència anirà reduint aquesta puntuació de forma proporcional (atenció perquè amb una assistència menor a les 22 hores sobre 60 no es podrà superar l'assignatura, ja que no s'arribaria als 4 sobre 10 punts mínims necessaris per fer la mitjana de totes les evidències).

Qualificacions:

Assignatura superada: L'assignatura es considerarà superada si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació. Cal haver obtingut una qualificació mínima de 5 punts i una nota igual o superior a 4 punts sobre 10 en cadascuna de les proves avaluatives presencials que tinguin una contribució igual o superior al 20 % de la nota d'aquesta avaluació continuada (és a dir Ev3: assistència a classe). En cas de no assolir aquests requisits la nota màxima a consignar en l'expedient acadèmic serà de 4.5 punts.

Avaluable: Es considerarà Avaluable l'estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total de l'assignatura.

No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l'estudiant hagi presentat vàries proves el pes total en relació amb el conjunt de l'assignatura sigui inferior al 40%.

Avaluació única: S'avaluaran tots els continguts de l'assignatura en la data de lliurament de l'Evidència 1. Aquell dia es lliurarà la càpsula informativa visual (Ev2: 30%) en equip amb la resta de persones acollides a l'avaluació única sobre un dels temes de l'assignatura, que s'avaluarà amb els criteris marcats per a l'evidència 2 i es lliurarà el treball escrit de l'evidència 1 a l'aula Moodle (Ev1: 50%). La nota d'assistència a classe (Ev3) s'avaluarà mitjançant un examen tipus test de 20 preguntes sobre el contingut donat a classe a partir de la bibliografia de cada tema disponible a Moodle.

Reavaluació: No hi ha reavaluació

En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades o revisades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA, la no comprovació de la certesa de les afirmacions ofertes per la IA, la citació de referències bibliogràfiques inexistents o l'us de dades generades per la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà una penalització severa, que pot arribar a ser del total de la nota de l'evidència, o sancions majors en casos de gravetat.

Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Ibáñez, Tomás (2013). Municiones para disidentes. Realidad-Verdad-Política. Gedisa.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Aráoz Cutipa, Raúl A., & Pinto Tapia, Bismarck (2021). Criterios de validez de una investigación cualitativa: Tres vertientes epistemológicas para un mismo propósito. Summa Psicológica UST, 18(1), 7.

Barudy, Jorge, & Dantagnan, Maryorie (s.d.). Los buenos tratos a la infancia.

Bonilla Campos, Amparo (2010). Psicología, diferencias y desigualdades: límites y posibilidades de la perspectiva de género feminista. Quaderns de Psicologia, 12(2), 65-80. doi:10.5565/rev/qpsicologia.806

Buraschi, Daniel (2017). Herramientas conceptuales para un antirracismo crítico-transformador. TABULA RASA.

Butler, Judith (1990). El género en disputa: El feminismo y la subversión de la identidad (Ma Antonia Muñoz, trad.). Paidós (Edición en castellano, 2007). http://www.equidad.org.mx/images/stories/documentos/genero_en_disputa.pdf

Cabruja , Teresa; Íñiguez, Lupicinio y Vázquez, Félix (2000). Cómo construimos el mundo: relativismo, espacios de relación y narratividad . Anàlisi, 25, 61-94.

Castro-Gómez, Santiago (2005). La Hybris del punto cero: Ciencia, raza e ilustración en la Nueva Granada, 1750-1816. Editorial Pontificia Universidad Javeriana.

Corredor-Aristizábal, Javier (2010). Crítica y empírica: el rol de la psicología en el cambio social. Revista colombiana de psicología, 19 (2): 241-257.

Crenshaw, Kimberlé (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(Article 8), 139-167.

de la Cuesta Benjumea, Carmen (2003). El Investigador Como Instrumento Flexible de la Indagación. International Journal of Qualitative Methods, 2(4) , 25-38. Disponible en: http://ejournals.library.ualberta.ca/index.php/IJQM/article/view/4506/3786

El Hussein, Mohamed, Jakubec, Sonya, & Osuji, Joseph (2015). Assessing the FACTS: A Mnemonic for Teaching and Learning the Rapid Assessment of Rigor in Qualitative Research Studies. The Qualitative Report, 20(8), 1182-1184. https://doi.org/10.46743/2160-3715/2015.2237

Escobar, Arturo (1995). Encountering development: The making and unmaking of the third world. Princeton University Press.

García-Santesmases, Andrea (2023). El cuerpo deseado: La conversación pendiente entre feminismo y anticapacitismo. Kaótica Libros.

Gil, Adriana. (2006). Psicología social de hechos, de procesos y de proyectos. Objeto y tiempo. Athenea Digital, 9, 78-99. https://doi.org/10.5565/rev/athenead/v1n9.262

Grant, Maria J., & Booth, Andrew (2009). A typology of reviews: An analysis of 14 review types and associated methodologies: A typology of reviews, Maria J. Grant & Andrew Booth. Health Information & Libraries Journal, 26(2), 91-108. https://doi.org/10.1111/j.1471-1842.2009.00848.x

Grasswick, Heidi. E., & Webb, Mark Owen. (2002). Feminist epistemology as social epistemology. Social Epistemology, 16(3), 185-196. doi:10.1080/0269172022000025570

Haraway, Donna. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza (1995a ed.). Cátedra.

Haraway, Donna. (2004). Testigo_modesto@ segundo_milenio, HombreHembra©_conoce oncoratón®: feminismo y tecnociencia. Barcelona: UOC. Harding, S. (1996). Ciencia y feminismo. Ediciones Morata.

Hernandez Zapata, Edwin A., Vivares Porras, Diana V., & Jiménez Rodas, Jorge. A. (2023). El análisis del discurso y narrativo en el estudio de la subjetividad (p. 127-158). Universidad Cooperativa de Colombia, Facultad de Ciencias Sociales, Psicología, Bogotá. https://hdl.handle.net/20.500.12494/58183

Hönig, Kathrin. (2005). Relativism or Anti-Anti-Relativism? Epistemological and Rhetorical Moves in Feminist Epistemology and Philosophy of Science. European Journal of Women's Studies, 12(4), 407-419. doi:10.1177/1350506805057098

Ibáñez, Tomás (1982). Poder y libertad. Estudio sobre la naturaleza, modalidades y los mecanismos de las relaciones de poder. Amentia Editorial. https://zenodo.org/records/7789460

Ibáñez, Tomás (2019). Contra la dominación: En compañía de Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres. Gedisa.

Íñiguez, Lupicinio (2003). La psicología social como crítica: continuismo, estabilidad y efervescencias tres décadas después de la \"crisis\". Interamerican Journal of Psychology, 37 (2): 221-238.

Íñiguez-Rueda, Lupicinio (2003). La Psicología Social como Crítica: Continuismo, Estabilidad y Efervescencias Tres Décadas después de la “Crisis”. Revista Interamericana de Psicologia/Interamerican Journal of Psycholog, 37(2), 221-238.

Jansen, Sue. C. (1990). Is Science a Man? New Feminist Epistemologies and Reconstructions of Knowledge. Theory and Society, 19(2), 235-246.

Kakoliris, Gerasimos (2025). Judith Butler on Gender Performativity. Dianoesis, 17(1), Article 1. https://doi.org/10.12681/dia.41735

Klein, Alejandro (2024). Los desafíos, aún pendientes, de la sociedad de envejecimiento. Forum. Revista Departamento de Ciencia Política, 25, 225-240. https://doi.org/10.15446/frdcp.n25.113453

León Cedeño, Alejandra. (2012). Psicología comunitaria de lo cotidiano.Editorial Académica Española.

Lurbe, Katia, & Santamaría, Enrique (2007). Entre (nos)otros… o la necesidad de re-pensar la construcción de las alteridades en contextos migratorios. Papers. Revista de Sociologia, 85, 57-69. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2011

Minuchin, Salvador (2004). Familias y terapia familiar. Gedisa.

Montenegro, Marisela; Montenegro, Karla e Íñiguez, Lupicinio (2006). Acción comunitaria desde la psicología social. En Xavier Úcar y Asun Llena (coords.). Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Pp. 57-88. Graó.

Montero, Maritza (2004). Relaciones Entre Psicología Social Comunitaria, Psicología Crítica y Psicología de la Liberación: Una Respuesta Latinoamericana. Psykhe (Santiago), 13(2), 17-28. https://doi.org/10.4067/S0718-22282004000200002

Nayak, Surya., Montenegro, Marisela, & Pujol, Joan (2018). Conclusion: Contextual intersectionality: A conversation. En S. Nayak & R. Robbins (Ed.), Intersectionality in Social Work: Activism and Practice in Context (p. 230-250). Routledge.

Paltridge, Brian (2021). Discourse analysis: An introduction (Third edition). Bloomsbury Academic.

Parker, Ian (2007). Critical Psychology: What It Is and What It Is Not. Social and Personality Psychology Compass 1 (1): 1-15.

Pérez Sedeño, Eulalia (2008). Mitos, creencias, valores: cómo hacer más «científica» la ciencia; cómo hacer la «realidad» más real. Isegoría, 0(38), 77-100. doi:10.3989/isegoria.2008.i38.404

Pujal i Llombart, Margot (2024). Gènere, Poder i Ciència: Una narrativa crítica feta des de la Psicologia Feminista. Quaderns de psicologia, 26. https://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.2178

Sanmiquel-Molinero, Laura (2020). Los Estudios de la Dis/capacidad: Una propuesta no individualizante para interrogar críticamente la producción del cuerpo-sujeto discapacitado. Papeles de Identidad. Contar la investigación de frontera, 231-231. https://doi.org/10.1387/pceic.20974

Shotter, John (1993). Realidades conversacionales. La construcción de la vida a través del lenguaje. Amorrortu, 2001.

Sledge, Piper, & Rice, Collin. (2025). Reimagining the Potential of Feminist Epistemologies in Science: Epistemic Achievements, Social Structure, and Diversity. Feminist Philosophy Quarterly, 11(2), Article 2. https://ojs.lib.uwo.ca/index.php/fpq/article/view/18855

Universitat Autònoma de Barcelona. (s.d.). Tria on publicar. UAB Barcelona. Recuperat 16 juliol 2025, de https://www.uab.cat/ca/biblioteques/ccr/tria-on-publicar

Winance, Myriam. (2016). Rethinking disability: Lessons from the past, questions for the future. Contributions and limits of the social model, the sociology of science and technology, and the ethics of care. Alter, 10(2), 99-110. https://doi.org/10.1016/j.alter.2016.02.005

Programari

En aquesta assignatura fomentem l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux), que elabori els seus treballs en programari lliure (per exemple, LibreOffice i similars) i que faci els lliuraments en formats oberts (per exemple .odt, .odp. ods).

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre tarda