Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Teories i Sistemes Educatius: Desigualtats, Política i Canvi Social
Codi: 45011Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Recerca en Educació | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Mauro Carlos Moschetti Plaul
- Correu electrònic :
- mauro.moschetti@uab.cat
Equip docent
- Joan-Carles Melich Sangra
- Ingrid Agud Morell
- Alejandro Caravaca Hernandez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Aquest és un mòdul obligatori de l'especialitat de Desigualtats, investigació Socioeducativa i Transformació.
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és comprendre les relacions entre els sistemes educatius i les desigualtats a partir de diferents aportacions teòriques i empíriques de la literatura acadèmica. En els continguts de l'assignatura es realitzarà una anàlisi d'aquestes relacions en els nivells macro, meso i micro. Es contemplaran així diferents teories i aproximacions a l'educació i a la producció de política educativa, els aspectes relatius a la cultura i estructura dels centres educatius, i el paper del professorat i les famílies en relació amb les desigualtats i el canvi social. Els blocs de contingut a través dels quals s'estructura l'assignatura permetran reconèixer les desigualtats presents en els diversos moments—accés, procés i resultats—de l'escolarització i oferiran els instruments adequats per a la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament de propostes de recerca en aquest marc.
Resultats d'aprenentatge
- CA29 (Formular un problema d'investigació i preguntes i objectius d'investigació en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.) Formular un problema d'investigació i preguntes i objectius d'investigació en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA30 (Valorar l'impacte social, econòmic i mediambiental de la investigació de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.) Valorar l'impacte social, econòmic i mediambiental de la investigació de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- CA31 (Investigar en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia, classe, religió i edat.) Investigar en l'àmbit de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere, ètnia, classe, religió i edat.
- KA28 (Identificar diferents línies d'investigació en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.) Identificar diferents línies d'investigació en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- KA29 (Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives en els nivells macro, meso i micro mitjançant plantejaments innovadors.) Identificar problemes i donar respostes a les necessitats educatives en els nivells macro, meso i micro mitjançant plantejaments innovadors.
- SA19 (Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.) Desenvolupar una revisió exhaustiva de la literatura científica en els àmbits de la teoria de l'educació, la política i la intervenció educativa.
- SA20 (Presentar una investigació adaptant el registre a la tipologia d'article científic.) Presentar una investigació adaptant el registre a la tipologia d'article científic.
Continguts
1. Poder i alteritat
1.1 Conceptes de teoria, política i educació
1.2 Teoria crítica: Acceleració del temps, alienació, educació, ressonància i indisponibilitat
1.3 Educació i sistema tecnològic
2. Poder i control
2.1 Política, teories de l'Estat i educació
2.2 Globalització, modernització, desenvolupament (i alternatives)
2.3 Organismes internacionals, avaluació i colonialisme de dades
3. Poder i normativitat
3.1 Deconstrucció del subjecte educat des de les teories crítiques feministes
3.2 Redefinició del concepte de família i comunitat des de la reciprocitat geo-generacional
3.3 'La revolució dels cossos': Anticolonialitat i Pedagogia Crip
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Presencial en gran grup | 36 | 1,44 | CA29, CA30, CA31, KA29, SA19 |
| Treball individual de mòdul | 94 | 3,76 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19 |
| Treball individual | 20 | 0,8 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:
- Classes magistrals/expositives per part del professorat
- Lectura, anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals
- Pràctiques d'aula: debats / casos / exercicis.
- Treball individual tutoritzat
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi d'articles (lectura, comentari oral i posada en comú/presentació dels articles treballats durant el mòdul) (GRUPAL) | 40% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, SA19, SA20 |
| Elaboració d'un article acadèmic (redacció individual d'un article acadèmic sobre una temàtica del mòdul, seguint criteris formals i de contingut acadèmic) (INDIVIDUAL) | 50% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
| Assistència i participació (implicació activa a les sessions, intervencions i debats a classe) (INDIVIDUAL) | 10% | 0 | 0 | CA29, CA30, CA31, KA28, KA29, SA19, SA20 |
L'avaluació d'aquest mòdul es fonamenta en dos pilars: les activitats realitzades a classe (de caràcter grupal i individual) i l'elaboració d'un article acadèmic (individual). Al llarg de les sessions es duran a terme diversos exercicis avaluables, mentre que l'article s'haurà de lliurar el 18 de març. El professorat retornarà i qualificarà cada evidència en un termini màxim de vint dies laborables des del seu lliurament. La nota final serà la mitjana ponderada de totes les activitats, sempre que, en cadascuna —inclòs l'article—, l'estudiant assoleixi almenys un 4 sobre 10.
L'assistència és imprescindible: per optar a una qualificació positiva, cal haver assistit com a mínim al 80% de les classes. La implicació i participació activa a les sessions —intervencions, debats i actitud col·laborativa amb el grup— és un aspecte actitudinal que incideix directament en la qualificació d'aquesta activitat. Quan una evidència no es presenti o s'entregui de manera tan incompleta que impedeixi la seva valoració, la qualificació corresponent serà "No avaluable"; aquesta mateixa qualificació s'aplicarà en casos de plagi o còpia, que també es comunicaran a la coordinació del programa.
El mòdul ofereix avaluació única per a qui la necessiti. L'estudiantat que vulgui acollir-se a aquesta modalitat ho haurà de comunicar al professorat durant les dues primeres setmanes de classe. En aquest cas, el 18 de març lliurarà:
- Elaboració d'un article acadèmic (redacció individual d'un article acadèmic sobre una temàtica del mòdul, seguint criteris formals i de contingut acadèmic) (INDIVIDUAL) — 50%
- Presentació oral d'aprofundiment (exposició oral individual sobre tres temes tractats al mòdul) (INDIVIDUAL) — 50%
Si l'article acadèmic (avaluació contínua) o els elements avaluables de l'avaluació única no se superen, la recuperació tindrà lloc el 14 de juny i consistirà exclusivament en la revisió i reelaboració de l'article acadèmic. La resta d'activitats (anàlisi d'articles, assistència i participació, presentació oral) no són recuperables. El mòdul no preveu cap prova de síntesi per a l'alumnat que es matriculi per segona vegada.
Finalment, es permet l'ús d'eines d'intel·ligència artificial sempre que s'adopti un enfocament veritablement crític: l'estudiant ha d'indicar quines parts han estat assistides, verificar la fiabilitat de la informació i assumir la responsabilitat total de l'autoria. Un ús acrític o no declarat es considerarà falta acadèmica i comportarà una qualificació de "No avaluable".
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Bibliografia
Addey, C., Sellar, S., Steiner-Khamsi, G., Lingard, B., & Verger, A. (2017). The rise of international large-scale assessments and rationales for participation. Compare: A Journal of Comparative and International Education, 47(3), 434–452.
Ball, S. J. (1993). What is policy? Texts, trajectories and toolboxes. The Australian Journal of Education Studies, 13(2), 10–17.
Beech, J. (2023). Development and its discontents: A South American perspective. In R. Gorur, P. Landri, & R. Normand (Eds.), Rethinking sociological critique in contemporary education: Reflexive dialogue and prospective inquiry (pp. XX–XX). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781003279457-12
Blaise, M., & Pacini-Ketchabaw, V. (2019). Enacting feminist movement pedagogies in the early years. In J. Osgood & K. H. Robinson (Eds.), Feminist researching gendered childhoods: Generative entanglements (pp. 109–120). Bloomsbury Academic.
Britzman, D. P. (1995). Is there a queer pedagogy? Or, stop reading straight! Educational Theory, 45(2), 151–165.
Butler, J. (2006). Deshacer el género. Paidós.
Butler, J. (2015). Cuerpos que aún importan. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Caravaca, A., & Moschetti, M. (2026). Administrative legacies in policy enactment: The bureaucratization of gender equality in higher education. European Educational Research Journal, in press.
Caravaca, A., & Moschetti, M. C. (2025). When gender meets quality assurance in higher education: policy innovation, conditions of possibility, and instrument co-optation. Journal of Education Policy, 40(4), 629-646. https://doi.org/10.1080/02680939.2025.2474934
Chmielewski, A. K., Mundy, K., & Farrell, J. (2017). International educational indicators and assessments. In K. Mundy (Ed.), Comparative and international education: Issues for teachers (pp. 361–391). Canadian Scholars' Press.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: A focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17.
Devine, D. (2003). Children, power and schooling: How childhood is structured in the primary school. Trentham Books.
Edwards, D. B., Jr., Moschetti, M., Diaz Rios, C. M., Ng, S., Grillet, P., Ghersi, V., & Caywood, N. (2026). Education policy and the state in research on Latin America: A systematic literature review of theoretical approaches. Review of Educational Research, in press.
Edwards, D. B., Jr. (2021). Globalisation and education: Understanding and problematising approaches to global governance and the global education policy field. In H. Steyn & C. Wolhuter (Eds.), Critical issues in education systems: Comparative-international perspectives (pp. 247–278). Axiom.
Edwards, D.B., Moschetti, M.C. (2023). The work of international organizations: ten theoretical approaches and a way forward. In Tierney, R.J., Rizvi, F., Erkican, K. (Eds.), International Encyclopedia of Education, vol. 1. Elsevier, pp. 465–479. https://dx.doi.org/10.1016/B978-0-12-818630-5.01085-X
Edwards, D. B., Jr., Moschetti, M. C., & Caravaca, A. (2022). Globalization, privatization, and the State: Contemporary education reform in post-colonial contexts. Routledge.
Edwards, D. B., Jr., Moschetti, M. C., & Díaz-Ríos, C. M. (Eds.). (2026). The State and Education in Latin America: Fault Lines, Foundations, and Alternatives. Leiden/Boston: Brill.
Eurydice. (s.f.). Base de datos: Eurybase y thematic studies. http://www.eurydice.org
Flores, V. (2008). Entre secretos y silencios: La ignorancia como política de conocimiento y práctica de (hetero)normalización. Revista Trabajo Social, 18, 14–21.
Flores, V. (2018). Los cuerpos que (no) imaginamos: Lengua, poder y educación. Estudios del ISHiR, 8(21), 24–32. https://doi.org/10.35305/eishir.v8i21.844
Foucault, M. (1975). Surveiller et punir: Naissance de la prison. Gallimard.
Foucault, M. (1999). El orden del discurso. Tusquets Editores.
Foucault, M. (2006). La voluntad de saber. Historia de la sexualidad 1. Siglo XXI.
Garcés, M. (2020). Escola d'aprenents. Galàxia Gutenberg.
Gibson, M., Carrasco, S., Pàmies, J., Ponferrada, M., & Rios, A. (2013). Different systems, similar results: Youth of immigrant origin at school in California and Catalonia. In R. Alba & J. Holdaway (Eds.), The children of immigrants at school: A comparative look at integration in the United States and Western Europe (pp. 84–119). New York University Press.
Gorur, R., Landri, P., & Normand, R. (Eds.). (2023). Rethinking sociological critique in contemporary education: Reflexive dialogue and prospective inquiry. Taylor & Francis.
Halpin, D., & Troyna, B. (1995). The politics of education policy borrowing. Comparative Education, 31(3), 303–310.
Han, B.-C. (2012). La sociedad del cansancio. Herder.
Han, B.-C. (2014). Psicopolítica. Herder.
Han, B.-C. (2016). Sobre el poder. Herder.
hooks, b. (2021). Ensenyar a transgredir: L'educació com a pràctica de la llibertat (M. Pera Cucurell, Trad.). Tigre de Paper.
Illouz, E. (2012). Intimidades congeladas: Las emociones en el capitalismo. Katz Editores.
Institut Infància i Adolescència de Barcelona. (2019). Oportunitats educatives de la infància i l'adolescència a Barcelona 2018–2019. Institut Infància i Adolescència de Barcelona-IERMB & Ajuntament de Barcelona.
Jones, T. (2025). Neo-fascist anti-gender education. Gender and Education, 37(6), 670–689. https://doi.org/10.1080/09540253.2025.2506360
Kehily, M. J. (2002). Sexuality, gender and schooling: Shifting agendas in social learning. Routledge.
Kirchgasler, C. (2024). Developmentalism as colonial residue: Historicising the onto-epistemic foundations of the global education policy field. Comparative Education. Publicación anticipada en línea. https://doi.org/10.1080/03050068.2024.2435751
Kuhar, R., & Paternotte, D. (Eds.). (2017). Anti-gender campaigns in Europe: Mobilizing against equality. Bloomsbury Publishing PLC.
Laird, C. (Director). (2004). Through these eyes: The politics of education. The value of culture [Documental].
Levinas, E. (2014). Alteridad y trascendencia. Arena Libros.
Levinson, B. A., Sutton, M., & Winstead, T. (2009). Education policy as a practice of power: Theoretical tools, ethnographic methods, democratic options. Educational Policy, 23(6), 767–795.
Lupton, R. (2005). Social justice and school improvement: Improving the quality of schooling in the poorest neighbourhoods. British Educational Research Journal, 31(5), 589–604.
Mejías, U., & Couldry, N. (2019). Colonialismo de datos: Repensando la relación de los datos masivos con el sujeto contemporáneo. Virtualis, 10(18), 78–97.
Mèlich, J.-C. (2021). La fragilidad del mundo: Ensayo sobre un tiempo precario. Tusquets.
Mendoza, B., Bertràn, M., & Pàmies, J. (2021). Feminism, Islam and higher education: Towards new roles and family relationships for young Spanish-Moroccan Muslim women in Spain. Race Ethnicity and Education. Publicación anticipada en línea.
Moschetti, M. C., Fontdevila, C., & Verger, A. (2019). Políticas, procesos y trayectorias de privatización educativa en Latinoamérica. Educação e Pesquisa, 45, Artículo e20190230.
Narodowski, M. (2015). Infancia y poder: La conformación de la pedagogía moderna (2.ª ed.). AIQUE Educación.
Pàmies, J., Bertran, M., Ponferrada, M., Narciso, L., & Aoulad, M. (2013). Trajectòries d'èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d'Educació, 191–207.
Pàmies, J., Girós, R., & Beremeneyi, A. (2020). "We're not from outer space": Natural mentoring networks for educational continuity among Roma youth in Spain. In G. Persico, U. Daniele, & C. Ottaviano (Eds.), Growing up is not a private matter: Trajectories to adulthood among Roma youth (pp. 101–124). Mimesis International.
Pérez, M., & Trujillo-Barbadillo, G. (Eds.). (2020). Queer epistemologies in education: Luso-Hispanic dialogues and shared horizons. Palgrave Macmillan.
Pie, A. (2024). Pedagogia crip y la revolución de los cuerpos. Kaótica Libros.
Reay, D. (2001). "Spice girls", "nice girls", "girlies" and "tomboys": Gender discourses, girls' cultures and femininities in the primary classroom. Gender and Education, 13(2), 153–166.
Renold, E. (2005). Girls, boys and junior sexualities: Exploring children's gender and sexual relations in the primary school. Routledge.
Rosa, H. (2016). Alienación y aceleración: Hacia una teoría crítica en la modernidad tardía. Katz Editores.
Rosa, H. (2019). Resonancia: Una sociología de la relación con el mundo. Katz Editores.
Rosa, H. (2020). Lo indisponible. Herder.
Sadin, É. (2020). La inteligencia artificial o el desafío del siglo: Anatomía de un antihumanismo radical. Caja Negra.
Sadin, É. (2022). La era del individuo tirano: El fin de un mundo común. Caja Negra.
Sánchez, A., Pàmies, J., Caravaca, A., & Llos, B. (2022). Towards a common public culture? Boundaries to belonging in Catalonia. Social Inclusion, 10, 132–142.
Segato, R. (2018). Contra-pedagogías de la crueldad. Prometeo Libros.
Sriprakash, A. (2023). Reparations: Theorising just futures of education. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 44(5), 782–795.
Steiner-Khamsi, G. (2011). La reformulación de la transferencia educativa como estrategia política. En M. Caruso & H. E. Tenorth (Comps.), Internacionalización, políticas educativas y reflexión pedagógica en un medio global (pp. 215–260). Granica.
Steiner-Khamsi, G., & Waldow, F. (2018). PISA for scandalisation, PISA for projection: The use of international large-scale assessments in education policy making—An introduction. Globalisation, Societies and Education, 16(5), 557–565.
Takayama, K. (2018). The constitution of East Asia as a counter-reference society through PISA: A post-colonial/de-colonial intervention. Globalisation, Societies and Education, 16(5), 609–623.
Tomazini, C. (2025). Attacking gender education in Latin America: An ambiguous consensus? Globalizations, 22(6), 1009–1026. https://doi.org/10.1080/14747731.2025.2479332
Twum-Danso Imoh, A. (2022). Framing reciprocal obligations within intergenerational relations in Ghana through the lens of the mutuality of duty and dependence. Childhood, 29(3), 439–454.
Venegas, M. (2022). Relationships and sex education in the age of antigender movements: What challenges for democracy? Sex Education, 22(4), 481–495. https://doi.org/10.1080/14681811.2021.1955669
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatisation of education: A political economy of global education reform. Teachers College Press.
Verger, A., Moschetti, M., & Fontdevila, C. (2018). The expansion of private schooling in Latin America: Multiple manifestations and trajectories of a global education reform movement. In K. Saltman & A. Means (Eds.), The Wiley handbook of global educational reform (pp. XX–XX). Wiley.
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. In A. Verger, M. Novelli, & H. K. Altinyelken (Eds.), Global education policy and international development: New agendas, issues and policies (pp. 1–26). Continuum.
Walkerdine, V. (1993). Sex, power and pedagogy. In M. Alvarado, E. Buscombe, & R. Collins (Eds.), The screen education reader (pp. 207–221). Palgrave.
Walsh, C. (Ed.). (2013). Pedagogías decoloniales: Prácticas insurgentes de resistir, (re)existir y (re)vivir (Tomo 1). Ediciones Abya-Yala.
Ward, S. C., Bagley, C., Lumby, J., Hamilton, T., Woods, P., & Roberts, A. (2016). What is "policy" and what is "policy response"? An illustrative study of the implementation of the leadership standards for social justice in Scotland. Educational Management Administration & Leadership, 44(1), 43–56.
Willis, P. (2008). Los soldados rasos de la modernidad: La dialéctica del consumo cultural y la escuela del siglo XX. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 1(3), 43–66.
Programari
En cas de docència virtual s'utilitzarà Microsoft Teams.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Castellà | segon quadrimestre | tarda |