Continguts

Bloc#1: L’escenografia. Fonaments i mètodes d’estudi i recerca (Prof.: Anna Solanilla)

L’objectiu d’aquest bloc és començar a introduir a l’alumne/a les eines metodològiques apropiades per estudiar i analitzar l’escenografia o el disseny escènic. L’escenografia, actualment, és tot aquell dispositiu analògic (corpori) o digital, audiovisual que participa de l’escena en la creació de sentit (qualitats dramatúrgiques).

Tanmateix, el disseny d’espai, llum, so i de personatge han tingut diferents finalitats que històricament s’han anat modulant. En aquestes sessions ens centrarem en l’escenografia des de finals dels s. XIX fins l’actualitat. En l’escenografia actual conviuen propostes que tenen orígens conceptuals diferents perspectives històriques i teòriques que són re visitades en el present, en la contemporaneïtat, amb un espectre ampli de finalitats.

Continguts generals

Per desenvolupar una anàlisi i recerca a l’entorn de l’escenografia és necessari tenir cura de dos aspectes rellevants:

1. L’adequada documentació de l’objecte d’estudi. En les sessions d’estudi i de forma pràctica es posaran en joc mètodes de recerca per corregir les dificultats pròpies de la matèria de qualitats efímeres.

2. L’aplicació de l’enfocament pertinent per l’anàlisi segons les finalitats o sentit de l’escenografia.

La recerca de l’escenografia necessita tenir presents els diferents enfocaments i conceptes amb la qual cal abastar-la. Aquestes sessions del bloc pretenen introduir els conceptes bàsics necessàries per iniciar-se en la investigació dins aquest camp:

1. L’“escenografia quadre” o el concepte d’il·lustració des de l’escenografia tradicional a produccions contemporànies.

2. L’escenografia moderna, corpòria i expressiva (escenografia del constructivisme o escenografia surrealista,...), pròpies de la modernitat. Anàlisis dels elements en joc (de qualitats metafòriques) alhora d’analitzar la seva eficàcia expressiva en la recepció.

3. L’escenografia contemporània performativa i de qualitats dramatúrgiques. Casos d’escenògrafs catalans i internacionals.

Continguts específics

1. “L’escenografia quadre” o el concepte d’il·lustració en l’escenografia. De propostes històriques a produccions actuals. Anàlisis dels elements en joc alhora d’analitzar la seva eficàcia com a sintaxi de signes (perspectiva semiòtica) en la recepció. Visita MAE 1: L’escenografia il·lustrativa del neoclassicisme, el post-Romanticisme i realisme. Introducció a l'escenografia moderna.

2. L’escenografia moderna de qualitats metafòriques. L’escenografia del constructivisme o escenografia surrealista, pròpies de la modernitat. Anàlisis dels elements en joc alhora d’analitzar la seva eficàcia expressiva (bases i hibridació entre la perspectiva semiòtica i performativa) en la recepció. Visita MAE 2 _Escenografia Simbolista: Adrià Gual i l’escenografia d’avantguarda a Catalunya: Joan Morales i Ramon Batlle.

3. L’escenografia contemporània. Part1: Segones avantguardes, Fabià Puigserver i Iago Pericot. Visita MAE 3_L’escenografia de Fabià Puigserver i Iago Pericot.

4. L’escenografia contemporània. Part2: un cas paradigmàtic, Anna Viebrock.

Bloc#2: El lloc teatral (Prof.: Ivan Alcàzar Serrat)

L’objectiu d’aquest bloc és abordar la definició i l’estudi del lloc teatral amb una aproximació més espacial que no pas temporal. No es tractarà, doncs, de desplegar una història de l’espai escènic, encara que se la miri de reull, sinó d’establir unes categories espacials que permetin construir una espècie de topologia del lloc teatral que malgrat ser asincrònica es podria reconèixer al llarg del temps.

Continguts generals

1. Espai i teatre, punts de trobada: escoles i congressos. Els teatres, refugis o edificis.

2. Topologia escènica: el cercle, el podi, la caixa, l’espai buit, la ciutat.

Continguts específics

1. Espai iteatre, punts de trobada: escoles i congressos.El taller de teatre a la Bauhaus, 1919-1933. Arquitectura i Dramatúrgia, Paris 1948. El lloc teatral a la societat moderna, Royaumont 1961. Entorn l’arquitectura teatral.

2. El cercle, el podi i la caixa. El cercle: a l’origen de la tragèdia; als trocs de l’Odin Teatret; al Teatre Total de Walter Gropius i Erwin Piscator. La inversió de l’espai central al Teatre de crueltat d’Antonin Artaud.

3. El podi: al teatre ambulant; al teatre espontani de Le Corbusier; a la Commedia dell Arte; al teatre clàssic grecoromà; al teatre elisabetià. Podis i escenes simultànies al teatre medieval i a l’escena de les noves avantguardes.

4. La caixa: l’invenció del teatre a la italiana. L’escenari: caixa dels miracles o espai de la realitat. La boca d’escena i la quarta paret. El fosar místic wagnerià i l’escena del teatre èpic de Bertolt Brecht. Llotges i amfiteatre.

5. L’espai buit. Peter Brook, The empty space, 1968.Entorn al terme. Espai buit, espai pur: la Festpielhaus de Hellerau, 1911. Espai buit i teatre màquina: la Schaubühne a la Lehniner Platz. Espai buit i lloc just: el Théâtre du Soleil a la Cartoucherie del Bosc de Vincennes de Paris. Espai buit i lloc trobat: les tournées de la companyia de Peter Brook.

6. La ciutat. Teatre de carrer, site specific. El lloc teatral, cartografies teatrals: el cas de Barcelona.

Bloc#3: El personatge i el vestuari escènic. Anàlisi. (Prof.: Marta Rafa)

L’objectiu d’aquest bloc és introduir a l’alumnat en l’anàlisi del disseny de vestuari escènic i la creació del personatge donant-li les eines bàsiques per enfrontar-s’hi.

Continguts generals

Per encara l’anàlisi, recerca o estudi del vestuari escènic es necessita tenir presents els conceptes que fonamenten i es posen en joc en aquest àmbit de la creació escenogràfica, però també, els diferents enfocaments que ha tingut al llarg de la història. Aquestes sessions del bloc pretenen entendre aquest camp des de la seva concepció més amplia:

• Dimensió plàstica: Elements intrínsecs del disseny del vestuari i el personatge en el seu desplegament visual i temporal.
• Dimensió conceptual: plantejaments que sostenen el desplegament plàstic.
• Dimensió dramatúrgica: Capacitat narrativa i escènica de la proposta.

Tanmateix, el disseny d’espai, llum, so i de personatgehan tingut diferents finalitats que històricament s’han anat modulant. En aquestes sessions ens centrarem en l’escenografia des de finals dels s. XIX fins l’actualitat.

Continguts específics

Elements i conceptes que es posen en joc en el disseny de vestuari i el personatge i que ajudaran a una anàlisi semiòtica, plàstica i dramàtica.

• Relació de cos, peça, context, moviment i públic.
• Composició: Color, textura, forma i volum.
• Composisció: Fons/forma. Elements fixe/mòbil
• Presència, absència i rastre.

1. Del cos al cos: recorregut cronològic sobre el concepte de personatge i vestuari escènic (I). Del ritual al vestuari “històric”. La creació del personatge. El cos semiòtic.

2. Del cos al cos: recorregut cronològic sobre el concepte de personatge i vestuari escènic (II). El cos fenomènic. El cos matèria. El cos performatiu. La crisi del personatge.

3. Processos i metodologies de creació.

• Plantejaments o enunciat.
• Recerca, referents, diàleg equip artístic.
• Projecció/laboratori
• Comunicació: expressió gràfica, materials, especificacions tècniques, prototips.
• Realització, recerca, manipulació, acabats.
• Procés d’assaig.