Guia en format PDF

Avís important

La guia docent és provisional.

La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.

Gestió de Projectes i Comunicació

Codi: 44751
Crèdits: 9

2026/2027

Titulació	Tipus	Curs
Arxivística i Governança de la Informació	OB	2

Professor/a de contacte

Nom :: Xavier Carmaniu Mainadé
Correu electrònic :: xavier.carmaniu@uab.cat

Equip docent

: Antoni Esparó Torras
: Jordi Gelabert Culla
: Anna Ferran Roig

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

L1. Màrqueting i Comunicació

Cap prerequisit

L2. Conservació preventiva i equipaments d'arxiu.

Cap prerequisit

L3. Gestió de Projectes

Cap prerequisit

Objectius

L1. Màrqueting i comunicació

Conéixer tant els conceptes bàsics i les tècniques elementals del màrqueting i la comunicació com les darreres tendències que s’estan desenvolupant en el món de la comunicació cultural en general.
Aprendre a aplicar tots aquests coneixements adquirits a l’entorn dels arxius i saber aplicar-los tant des dels propis serveis arxivístics com des de la perspectiva del professional independent.

L2. Conservació preventiva i equipaments d'arxiu

Proporcionar coneixements bàsics perquè l' alumnat, en finalitzar la linia formativa, pugui conèixer els materials que formen un fons documental, avaluar-ne l'estat de conservació, i determinar els tractaments i les mesures preventives que cal adoptar per a garantir-ne la conservació en el futur.
Proporcionar coneixements sobre els diferents aspectes que determinen el bon estat físic d' un fons, tant en l'emmagatzematge habitual com durant la manipulació,la consulta, la digitalització o l' exposició. Es presenten les línies d' actuació a adoptar de forma preventiva i de forma directa en els documents.

L3. Gestió de Projectes

Comprendre els conceptes i principis fonamentals de la gestió de projectes.
Aprendre habilitats i tècniques pràctiques per a una planificació, execució, seguiment i control efectius de projectes.
Desenvolupar la capacitat de planificar i gestionar projectes.
Desenvolupar capacitats relacionades amb la resolució de problemes i les habilitats comunicatives en el context de la gestió de projectes.

Resultats d'aprenentatge

CA25 (Idear el model de comunicació i de condicions de preservació d'un centre d'arxiu, amb llenguatge no sexista i des d'una perspectiva ètica i democràtica de l'arxivística.) Idear el model de comunicació i de condicions de preservació d'un centre d'arxiu, amb llenguatge no sexista i des d'una perspectiva ètica i democràtica de l'arxivística.
CA26 (Dissenyar el sistema de gestió per processos i la qualitat en un centre d'arxiu d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte a la diversitat.) Dissenyar el sistema de gestió per processos i la qualitat en un centre d'arxiu d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte a la diversitat.
KA36 (Descriure la gestió per projectes i la planificació estratègica d'un centre d'arxiu.) Descriure la gestió per projectes i la planificació estratègica d'un centre d'arxiu.
KA37 (Descriure la comunicació, el màrqueting, la difusió i els serveis pedagògics dels arxius.) Descriure la comunicació, el màrqueting, la difusió i els serveis pedagògics dels arxius.
KA38 (Identificar les patologies i la conservació preventiva de la documentació física.) Identificar les patologies i la conservació preventiva de la documentació física.
SA29 (Determinar el model de gestió d'un centre d'arxiu.) Determinar el model de gestió d'un centre d'arxiu.
SA30 (Identificar els equipaments i les condicions dels serveis d'arxiu.) Identificar els equipaments i les condicions dels serveis d'arxiu.
SA31 (Desenvolupar plans de comunicació i màrqueting d'un arxiu.) Desenvolupar plans de comunicació i màrqueting d'un arxiu.

Continguts

L1. Marquèting i Comunicació

1. Introducció al màrqueting

2. El pla de màrqueting

3. El pla de comunicació

4. Els canals de comunicació

5. L’ús de les Relacions Públiques com a eina de comunicació als sistemes d’arxius

L2. Conservació preventiva i equipaments d'arxiu

1. Conceptes de conservació; conservació preventiva, conservació curativa, restauració.

2. Materials i tipologies tradicionals del patrimoni documental

3. Els suports documentals i els elements sustentats

4. Causes intrínseques de degradació i alteracions més habituals (suport paper i suport pergamí)

5. Causes extrínseques de degradació i alteracions més habituals (suport paper i suport pergamí)

6. Conservació preventiva

6.1 Control de les variables mediambientals

6.2 Control de plagues

6.3 Manteniment i neteja

6.4 Manipulació i consulta

7. Dipòsit i emmagatzematge

8. Processos de restauració

9. Pla de prevenció

L3. Gestió de Projectes

1. Introducció a la direcció i la gestió de projectes

1.1. Definició de “projecte”

1.2. Gestió de projectes

1.3. Objectius d’un projecte

1.4. Processos clau en Gestió de Projectes

1.5. Fases en Gestió de projectes

1.6. Metodologies de Gestió deProjectes (Cascada, Agile, Kanban, etc.)

2. Els personatges que intervenen en un Projecte

2.1. L’equip de projecte

2.2. El/la cap de projecte

2.3. Els clients

2.4. Els stakeholders

2.5. Els patrocinadors

3. Investigació i conceptualització

3.1. Recollida d’Informació i/o requeriments

3.2. Anàlisi DAFO en projectes

3.3. Altres eines d’anàlisi habituals

4. Disseny d’un projecte

4.1. Estructura d’Objectius

4.2. Tècniques de creativitat aplicables a projectes

4.3. Business Model Canva i MK Mix en Gestió de Projectes

5. Planificació d’un projecte

5.1. L’organigrama Tècnic o EDT

5.2. Tècniques de millora de la eficiència

5.3. Resolució de conflictes de planificació

5.4. Estimació de durades

5.5. Planificació amb eines informàtiques (Project Libre)

6. Implementació d’un projecte

6.1. Interaccions dins l’equip

6.2. Prototipat

6.3. Adaptant-se als canvis

6.4. Correcció de desviacions

6.5. Seguiment amb eines informàtiques

6.6. Implementar en un entorn àgil

7. Elaboració d’un projecte (tutoritzat)

7.1. Disseny d’un MVP (Mínima versió Viable del Producte ) del projecte

7.2. Autoavaluació de l’MVP

8. Presentacions en públic dels projectes

8.1. Construint un ‘deck’ de presentacions

8.2. Transformant un ‘deck’ en una ‘pitch presentation’

Activitats formatives i Metodologia

Títol	Hores	ECTS
L3.Presentacions Orals	1	0,04
L2. Activitats Pràctiques	15	0,6
L2. Sessions Virtuals	11	0,44
L3.Desenvolupament del Projecte	15	0,6
L2. Realització de fitxes de treball sobre activitats pràctiques i visites	10	0,4
L1. Projectes sobre estudis de cas	10	0,4
L2. Visites a Centre arxivístics	4	0,16
L3.Classes Magistrals	2	0,08
L1. Classes interactives (online si es requereix)	15	0,6
L2. Estudi i análisis de casos	5	0,2
L3.Seguiment de Projecte	5	0,2
L3.Tallers i Debats	2	0,08
L1. Estudi i anàlisis de casos escollits per l'alumnat	15	0,6
L1. Classes online	15	0,6
L2. Lectura de textes i articles	5	0,2

La llengua de docència serà el català

L1. Màrqueting i comunicació

La metodologia de la línia formatiu inclou classes magistrals presencials/virtuals, així com la realizació d'activitats d'avaluació continuada durant el curs (estudis de cas, exercicis, etc.) a desenvolupar a títol individual i/o en grup. Aquesta línia també inclou la realització d'un projecte final on s'implementaran tots els aprenentatges adquirits al llarg de les sessions.

L2. Conservació preventiva i equipament d'arxiu

La metodologia de la línia formativa inclou classes margistras presencial/virtuals, així com la realització d'activitats d'avaluació durant el curs (práctiques i visites) a desenvolupar individualment i/o en grup. Aquesta línia també inclou la realització d'un examen final tipo test.

La llengua utilitzada durant la docència serà el català

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura,on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: El contingut de l’assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere i amb l’ús del llenguatge inclusiu.

L3. Gestió de Projectes

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol	Pes	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
L3. Entrega de "deck" final	45%	12	0,48	CA25, CA26, KA36, KA37, SA29, SA30, SA31
L2. Activitats pràctiques	40 %	20	0,8	KA38, SA30
L1. Participació	10%	5	0,2	CA25, CA26, KA36, KA37, KA38, SA29, SA30, SA31
L3. Presentació Final	10%	3	0,12	CA25, CA26, KA36, KA37, SA29, SA30, SA31
L1. Exercicis pràctics	40%	10	0,4	CA25, CA26, KA36, KA37, KA38, SA29, SA30, SA31
L2. Comentari visita tècnica	10 %	5	0,2	KA38, SA30
L3. Desenvolupament d'un projecte	45%	10	0,4	CA25, CA26, KA36, KA37, SA29, SA30, SA31
L2. Examen teòric escrit	50 %	20	0,8	KA38, SA30
L1. Activitats d'avaluació	50%	10	0,4	CA25, CA26, KA36, KA37, KA38, SA29, SA30, SA31

L1. Màrqueting i Comunicació

L'avaluació de la línia formativa consistirà en un treball i exercicis complementàries acordats prèviament a l'inici de les sessions docents.

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions . L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

L2. Conservació preventiva i equipaments d'arxiu

L'avaluació de la línia formativa consistirà en la realització d'exercicis pràctics, un examen escrit i un comentari relatiu a una visita en arxiu. Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

A qualsevol estudiant sospitós de presentar tasques que hagin estat generades per IA, elaborades per altres persones o copiades; incloguin contingut generat per IA sense referenciar, o que no es trobin dins els supòsits permesos, se li podrà demanar el treball previ o d'altres materials que puguin demostrar que es tracta d'un treball inèdit i fruit de la seva autoria original. També es podrà sol·licitar que expliqui o justifiqui per separat la seva feina. El professorat també podrà utilitzar sistemes d'identificació d'ús de la IA o portar a terme les tasques de comprovació que consideri convenients. Si després de la revisió es detecta que s’han comès irregularitats, el treball pot ser qualificat amb un zero i l'estudiant pot estar subjecte a més mesures disciplinàries.

L3. Gestió de Projectes

L'avaluació de la línia formativa de gestió de projectes inclou tres blocs avaluatius:

- Desenvolupament d'un projecte

- Entrega d'un deck de projecte

- Presentació Final del projecte

En cas de suspendre el conjunt de les anteriors l'alumen optarà a la reavaluació mitjançant un examen teòrico-pràctic.

Bibliografia

L1. Màrqueting i comunicació

AA.DD (2009). Archivos y cultura. Manual de dinamización. Gijón: Ediciones Trea.

ABATI, G.; IMAS, J. (2010). Guia d’innovació en màrqueting i processos comercials. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Innovació, Universitats i

ALBERCH, R.; BOIX, L.; NAVARRO, N.; VELA, S. (2001). Archivos y cultura. Manual de dinamización. Gijón: Ed. Trea.

CHABIN, M-A. (2005). “L'èxit del mot 'arxiu' als mitjans de comunicació: una oportunitat per als arxivers”. A: Lligall [Barcelona], núm. 23, p. 135 – 151.

CHARBONNEAU, N. (1994). “Marketing de archivos. El control de resultados”. A: Tábula, núm. 3, p. 235-246.

CHIAS, J. (1995). Marketing público. Madrid: McGraw-Hill / Interamericana de España, S.A.

COLBERT, François; CUADRADO, Manuel (2003). Marketing de las artes y la cultura. Barcelona: Ariel.

FONTANALS, R; SAURÍ, M. C.; SERCHS, J.; SOLÀ, F.; TORRAS, M.; BORRÀS, J. (2005). “La comunicació externa dels arxius a Catalunya: per un 'feedback' global”. A: Lligall [Barcelona], núm. 23, p. 153 – 189.

GARCIA RIBAS, Carmen (2005). “Claus per a una comunicació eficaz”. A: Lligall [Barcelona], núm. 23, p. 11-16.

GRAELLS, J. (2011). “Les xarxes socials revolucionaran la professió d‟arxiver”. A: Lligall [Barcelona], núm. 32, p. 157 – 171.

HALLAM, E. (2005). “Establint contactes: els arxius i el públic”. A: Lligall [Barcelona], núm. 23, p. 77 – 115.

ITURRATE, G. (1993). “Aproximació teòrica a la tipologia dels usuaris d’arxius”. A: Lligall [Barcelona], núm. 7, p. 77-96.

KOTLER, PH. (2004). El marketing de servicios profesionales. Barcelona: Paidos.

KOTLER, N.; KOTLER, PH. (2001) Estrategias y marketing de museos. Barcelona: Ariel.

LAPORTE, A. (2004). “3r Laboratori d'Arxius Municipals: El coneixement i la imatge dels arxius a Catalunya”. A: Lligall [Barcelona], núm. 22, p. 485-502.

LEWIS, M. (1993). “Marketing i publicitat per a arxivers”. A: Lligall [Barcelona], núm. 7, p. 65-74.

LOZANO, F., i altres (1996). El Archivo, un centro vivo y abierto a la actividad escolar. Propuesta didáctica. Toledo: Consejeria de Educación y Cultura.

MAURI, A. (1995). \"La imatge de l'arxiu\". A: Lligall [Barcelona], núm. 9, p. 97-103.

PARMERLEE, David (2002). Cómo preparar un plan de marketing. Barcelona: Gestión 2000.

PIETERSE, W. (1995). “L’arxiu i la difusió”. A: Lligall [Barcelona], núm. 10, p. 189- 195.

RANDALL, Geoffrey (2003). Principios de marketing. Madrid: Thomson; Paraninfo.

REVERTÉ VIDAL, Maria Pilar (2004). “Patrimoni documental, patrimoni de tots: una reflexió per la creació d'una xarxa de serveis didàctics en arxius”. A: Lligall [Barcelona], núm. 22, p. 123-159.

SAINZ DE VICUÑA, J.M. (2000). El plan de marketing en la práctica. Madrid: Esic Editorial.

SANCHO ROYO, D. (2002). Gestión de servicios públicos: estrategias de marketing y calidad. Madrid: Editorial Tecnos.

SANTESMASES, M. (2001). Marketing, conceptos y estrategias. Madrid: Ediciones Pirámide.

SAURÍ 1999

SAURÍ, Concepció (1999). \"Mitjans de comunicació i arxius municipals: l'experiència de l'Arxiu Municipal de Palafrugell\". A: Lligall [Barcelona], núm. 15, p. 185-207.

SUQUET, M. Àngels (2003). “Els arxius com a agents culturals”. A: Lligall [Barcelona], núm. 21, p. 73-84.

TARRADELLAS PRAT, E. (2012). “L‟ús de Twitter en el món dels arxius”. A: Lligall [Barcelona], núm. 33-34, p. 35 – 63.

TARRÉS, A. (2005). “Propostes per a l'aplicació del màrqueting als arxius”. A: Lligall [Barcelona], núm. 24, p. 181 – 222.

TARRÉS, A. (2006). Márquetin y archivos. Gijón: Ediciones Trea.

TRIBÓ, G. (Coord.) (2002). Didàctica amb fonts d’arxius. Llibre d’actes. Primeres jornades Ensenyament –Arxius. Barcelona: ICE.

YAKEL, E. (2005). “Els arxius a l'era de l'accessibilitat”. A: Lligall [Barcelona], núm. 23, p. 117 – 134.

L2. Conservació preventiva i equipaments d'arxiu

AA.VV 2006. AA.VV. La problemàtica dels fongs en el patrimoni documental. Barcelona: Departament de Cultura, 2006. (Col·lecció Arxivística i gestió documental. Sèrie Conservació i restauració; núm. 1).

AA.VV 2008. AA.VV. Protocols per a la prevenció, el control i el tractament de les infeccions per microorganismes que afecten al patrimoni documental. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008. (Col·lecció Arxivística i gestió documental. Sèrie Conservació i restauració; núm. 2). ISBN 978-84-393-7848-8.

AA.VV 2008 AA.VV. Conservación preventiva y procedimientos en exposiciones temporales. [Madrid]: Grupo Español del IIC, [2008]. ISBN 978-84-612-6181-9.

VAILLANT1996 Vaillant Callol, Milagros; Valentín Rodrigo, Nieves. Principios básicos de la conservación documental y causas de su deterioro. Madrid: Instituto del Patrimonio Histórico Español, 1996. ISBN 84-8181-150-5.

TACON 2008 Tacón Clavaín, Javier. La conservación en archivos y bibliotecas : prevención y protección. Madrid: Ollero y Ramos, [2008]. ISBN 978-84-7895-252-6.

TACON 2009 Tacón Clavaín, Javier. La restauración en libros y documentos: técnicas de intervención. Madrid: Ollero y Ramos, 2009. ISBN 978-84-7895-257-1.

TACON 2011 Tacón Clavaín, Javier. Soportes y técnicas documentales: causas de su deterioro. Madrid: Ollero y Ramos, 2011. ISBN 978-84-7895-263-2

MC CLEARY 2001 Mc. Cleary, John; Crespo, Luís. El cuidado de libros y documentos : manual práctico de conservación yrestauración. Madrid: Clan, 2001.(Artes y oficios del libro; 2). ISBN 84-89142-51-3.

MAYNÉS 2005 Maynés, Pau. La conservació de col·leccions de fotografies. [Barcelona]: Departament de Cultura, 2005. (Museus. Documentació). ISBN 84-393-6756-2.

PAVÁO 2001 Paváo, Luís. Conservación de colecciones de fotografia. Andalusia: Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico, Centro Andaluz de la Fotografía, 2001. (Cuadernos técnicos / Centro Andaluz de Fotografía; 5). ISBN 84-8266-174-4.

SANCHEZ 1999 Sánchez Hernampérez, Arsenio. Políticas de conservación en bibliotecas. Madrid: Arco/Libros, [1999]. ISBN 84-7635-393-6

CALVO 2004 Calvo Torras, M Angeles; Corcuera Marín, Esther. Alteraciones del soporte celulósico provocadas por hongos. Butlletí de Conservació-Restauració del Grup Tècnic. 2004, núm. 47. PH Boletín del Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. 2005, núm. 53, p. 18-23.

URGELLÈS 2002 Bello Urgellès, Carme; Borrell Crehuet, Àngels. El patrimonio bibliográfico y documental : claves para su conservación preventiva. Gijón: Trea, [2002]. (Biblioteconomía y administración cultural; 57). ISBN 84-9704-033-3.

VERGARA 2002 Vergara, José. Conservación y restauración de material cultural en arxivos y bibliotecas. València:Biblioteca Valenciana, 2005. (Colección profesional) 84-482-4252-1.

GASCOIGNE 2004 Gascoigne, Bamber. How to Identify Prints: A Complete Guideto Manual and Mechanical Processes from Woodcut to Inkjet. Thames & Hudson, 2004

LAVÉDRINE 2009 Lavédrine, Bertrand. Photographs of the Past: Process and Preservation. Getty Publications Imprint: Getty Conservation Institute; 2009. ISBN 978-0-89236-957-7

JÜRGENS 2009 Jürgens, Martin C. The Digital Print – Identification and Preservation. Getty Publications, Imprint: Getty Conservation Institute; 2009

WEBGRAFIA

http://www.nedcc.org/free-resources/preservation-leaflets/overview

http://www.unesco.org/

http://www.heritagepreservation.org/

http://www.iccrom.org/

http://www.getty.edu/conservation/

http://www.bl.uk/blpac/publications.html

http://www.bnf.fr/fr/professionnels/conservation.html

https://www.imagepermanenceinstitute.org/

https://www.culturalheritage.org/resources/collections-care

https://www.conservation-wiki.com/wiki/Photographic_Materials

https://www.conservation-wiki.com/wiki/Preventive_Care

https://www.canada.ca/en/conservation-institute.html

https://app.pch.gc.ca/application/cdl-ldc/description-about.app?lang=en

https://ipce.culturaydeporte.gob.es/conservacion-y-restauracion.html

https://collectionstrust.org.uk/wp-content/uploads/2017/03/Museums-Galleries-Commission-Relative-Humidity-and-Temperature-Pattern-Book-2000.pdf

https://www.english-heritage.org.uk/learn/conservation/collections-advice-and-guidance/

L3. Gestió de Projectes

ANDERSON, David J.; CARMICHAEL, Andy. (2016). Essential Kanban condensed. Seattle: Lean Kanban University Press.

BATALLER, Alfons. (s.f.). Gestió de projectes. Barcelona: UOC.

GOODPASTURE, John C. (2016). Project Management The Agile Way, J. Ross Publishing.

GROSSMAN, Scott. (2017). Minimum Viable Product: Master Early Learning and Develop an MVP with Scrum, CreateSpace Independent Publishing Platform.

JAJAMOVICH, MELINA. (2019). Agilidad en 4 estaciones, Temas Grupo Editorial.

LUCAS SANZ, Araceli (2024). Gestión de proyectos, Ideaspropias Editorial.

NOKES, Sebastian; GREENWOOD, Alan. (2006). La guía definitiva de la gestión de proyectos, Pearson Educación, Madrid.

OZGULER, IPEK SAHRA. (2020). The Perspective of Women Project Management Professionals.

PEREÑA BRAND, Jaime. (1996). Dirección y Gestiónde Proyectos, Ed. Díaz de Santos.

SCHWABER, Ken; SUTHERLAND, Jeff. (2020). Scrum guide. Creative Commons. Available at: https://scrumguides.org .

SOSHOBA, ZUZANA. (2016). The great scrummaster, Addison-Wesley Professional.

VV.AA. (2017). Guía de los fundamentos de la gestión de proyectos – Séptima edición. Pensilvania: Project Management Institute.

Programari

Microsoft Teams

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència	Grup	Idioma	Semestre	Torn
(TEm) Teoria (màster)	1	Català	primer quadrimestre	tarda