Guia en format PDF
Logo

Arqueologia Social: Teories, Mètodes i Discursos

Codi: 44476
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Arqueologia Prehistòrica OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Rafael Mico Perez
Correu electrònic :
rafael.mico@uab.cat

Equip docent

Pedro Vicente Castro Martínez
Vicenç Lull Santiago
Raquel Piqué Huerta
Rafael Mico Perez
Antoni Palomo Pérez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No en té

Objectius

Exposició actualitzada de l’estat de la qüestió i de les perspectives de futur pel que fa a temes i problemes fonamentals de caire teòric i metodològic, en el marc de la recerca en arqueologia prehistòrica.

Els plantejaments desenvolupats per les assignatures que composen el mòdul aborden diferents dimensions de la investigació, des de les més generals (les bases teòriques del coneixement, a “Discursos arqueològics”) a les que vinculen teoria i mètodes i metodologies instrumentals aplicats a diferents manifestacions empíriques (Etnoarqueologia i Arqueologia experimental, Arqueologia dels assentaments, Arqueologia de les pràctiques funeràries).

 

Resultats d'aprenentatge

  1. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  2. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  3. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  4. Identificar els àmbits d'aplicació teòrics en arqueologia prehistòrica.
  5. Identificar els àmbits d'aplicació analítics en arqueologia prehistòrica.
  6. Fer servir de manera adequada les categories i conceptes relatius al camp d'estudi.
  7. Analitzar els fonaments generals de les principals propostes teòriques a través de la seva aplicació en àmbits d'estudi en arqueologia prehistòrica.
  8. Analitzar els fonaments metodològics generals en arqueologia prehistòrica a través de la seva aplicació en àmbits d'estudi propis.
  9. Aplicar protocols d'execució dels treballs de camp i recollida de mostres.
  10. Aplicar críticament les tècniques de recerca en arqueologia prehistòrica.
  11. Innovar, incorporant la creativitat i l'originalitat en els estudis en arqueologia prehistòrica, amb un clar compromís de qualitat.
  12. Incorporar aspectes ètics als projectes culturals i el respecte a la diversitat d'opinions, de maneres de ser i de fer.
  13. Aplicar criteris de rigor científic en l'elaboració de treballs acadèmics i professionals.
  14. Aplicar els aspectes ètics en l'anàlisi de les necessitats culturals de diversos tipus de públic.
  15. Valorar les possibilitats reals d'incidir en la ciutadania mitjançant l'acció cultural.
  16. Incloure en les propostes i reflexions dels treballs duts a terme aspectes vinculats a les perspectives de gènere, accessibilitat universal, multiculturalitat.

Continguts

Els continguts del mòdul estan relacionats amb experiències, reflexions i propostes derivades del desenvolupament de projectes interdisciplinaris per part de diferents membres del Departament de Prehistòria. Aquest fet garanteix una interrelació directa entre el plantejament de temes i problemes en el marc de la recerca actual, amb la implementació de solucions en el context de casos d’investigació treballats de primera mà per l’equip docent. Els continguts de les diverses assignatures pretenen sempre conjugar l’aplicació de criteris teòrics, implicacions metodològiques i particularitats empíriques.


Discursos arqueològics (V. Lull - 1 crèdit)


  • Els fonaments de la recerca en arqueologia: objectes arqueològics, subjectes.


  • Últimes tendencies en la proposta de discursos arqueològics (arqueologia simètrica): la tensió entre narratives i coneixement.



Etnoarqueologia i arqueologia experimental (R. Piqué / A. Palomo - 1 crèdit)


  • Conceptes i definició. Bases teòriques i metodològiques de l'etnoarqueologia i de l’Arqueologia experimental.


  • Història de l'etnoarqueologia i de l’arqueologia experimental.


  • Contribucions a l'arqueologia contemporània: tafonomia, processos de producció i consum, ús de l'espai, simbolisme i ritual.



Teoria i anàlisi dels assentaments (P. V. Castro-Martinez - 2 crèdits)


  • Espai Social, Jaciment Arqueològic, Assentament.


  • De las Àrees d'Activitat als Assentaments: Estructuració de l'Espai Social.


  • Categories d'Assentaments: criteris i implicacions.



Arqueologia de les pràctiques funeràries (R. Micó - 2 crèdits)



  • Introducció: l'arqueologia i l'estudi dels conjunts funeraris.


  • Els conjunts i les pràctiques funeràries: definició, potencial informatiu i precisions analítiques.


  • Tendències teòriques i metodològiques en la recerca sobre les pràctiques funeràries: propostes i casos d'estudi.


  • L'arqueologia de les pràctiques funeràries en les lluites polítiques actuals.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris i presentació pública de treballs 25 1 1, 2, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Classes magistrals 36 1,44 4, 5, 6, 7, 8, 13, 14, 16
Lectures i estudi 89 3,56 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 16

Activitats dirigides: classes teòriques, presentació pública de treballs, seminaris de discussió.

Activitats supervisades: tutories i realització d'exercicis pautats d'aprenentatge (individuals o en grups reduïts).

Activitats autònomes: cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs, estudi; seminaris i conferències.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a conferències i activitats complementàries 5 0 0 2, 3, 4, 5, 9, 10, 11, 13, 16
Proves teòriques 25 0 0 1, 2, 6, 7, 9, 10, 13, 16
Lliurament de treballs 50 0 0 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16
Presentació oral de treballs 20 0 0 2, 6, 11, 14, 15, 16

Lliurament de treballs individuals o en grup.

Presentació oral de treballs.

Assistència i participació en seminaris.

Proves teòriques.


Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.


L’estudiant rebrà la qualificació de “no avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


L'alumnat d’intercanvi que demani avançar un examen ha de presentar al professor/a un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions.

L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Bibliografia

ARNOLD, B. & JESKE, R. J. (2014),”The Archaeology of Death: Mortuary Archaeology in the United States and Europe 1990-2013”, Annual Review of Anthropology, 43, pp. 325-346.

AURENCHE, O. (2012), Vous avez dit ethnoarchéologue? Choix d'articles (1972-2007). Maison de l'Orient et de la Méditerranée' Jean Pouilloux (Série Archéologique 16), LYON

BINFORD, L. R. (1972), “Mortuary practices: their study and their potential”, en BINFORD, L. R., An Archaeological Perspective. Seminar Press, Nueva York, pp. 208-243.

BINFORD, L. (1988), En busca del pasado. Crítica, Barcelona.

CASTRO MARTINEZ, P.V.,  ESCORIZA MATEU, T. y SANAHUJA YLL, Mª E. (2002). “Trabajo y Espacios Sociales en el Ambito Doméstico. Producción y prácticas sociales en una unidad doméstica de la Prehistoria de Mallorca”, Geocrítica-Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, VI, 119 (10).

CASTRO MARTINEZ, P.V.,  ESCORIZA MATEU, T., OLTRA PUIDOMENECH, J., OTERO VIDAL, M. y SANAHUJA YLL, Mª E. (2003). “¿Qué es una ciudad? Aportaciones para su definición desde la prehistoria”, Geocrítica-Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, VII, 146 (10).

CASTRO-MARTINEZ, PV; ESCORIZA MATEU, T (2009), “Lugares Reales y Lugares Ideales. Realidad y Construcción de Ficciones en Arqueología”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 19.

CHAPMAN, R. W., KINNES, I. & RANDSBORG, K. (eds.) (1981), The Archaeology of Death.Cambridge University Press, Cambridge.

CLARKE, D. L. (ed) (1977), Spatial archaeology, Academic Press, Londres.

CRUBÉZY, E., MASSET, Cl., LORANS, E., PERRIN, F. & TRANOY, L. (2000), Archéologie funéraire. Errance, París.

DAVID, N. & KRAMER, C. (2001), Ethnoarchaeology in Action. Cambridge University Press, Cambridge.

GALLAY, A. (2011), Pour une ethnoarchéologie théorique. Mérites et limites de l'analogie ethnographique. Errance, París.

GONZÁLEZ RUIBAL, A. (2003), La experiencia del otro. Una introducción a la Etnoarqueología. Akal Arqueología, Madrid.

HODDER, I. (1982), Symbols in action: ethnoarchaeological studies of material culture. Cambridge University Press, Cambridge.

LEFEBVRE, H (1962), Critique de la vie quotidienne, Arché Editeur, Paris, “Le Sens de la Marche” (Crítica de la vida cotidiana, México, FCE, 1979).

LULL, V. (2000), “Death and Society: A Marxist Approach”, Antiquity, 74, pp. 576-580.

LULL, V. (2016), “Muerte y espectáculo en arqueología”, MARQ. Arqueología y Museos, 7, pp. 11-33.

LULL, V. & PICAZO, M. (1989), “Arqueología de la Muerte y estructura social”, Archivo Español de Arqueología, 62, pp. 5-20.

PALOMO, A., PIQUE. R., TERRADAS, X. 2013. Experimentación en arqueología. Estudio y difusión del pasado. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona

SAYER, D. (2010), Ethics and Burial Archaeology. Duckworth, Londres.

TRIGGER, B. G. (1967), “Settlement Archaeology-Its Goals and Promise”, American Antiquity, 32, pp. 149-160.

VILA, A. (2006), Etnoarqueología de la prehistoria: más allá de la analogía. Treballs d’Etnoarqueologia, 6, UAB-CSIC.

 

Aquesta llista podrà incrementar-se al llarg del desenvolupament de les assignatures.

Programari

Programari per exposicions orals, processadors de text, fulls de càlcul

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català/Castellà primer quadrimestre tarda