Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Globalització, Polítiques Educatives i Desigualtats
Codi: 44040Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Política Social, Treball i Benestar | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Maribel Garcia Gracia
- Correu electrònic :
- maribel.garcia@uab.cat
Equip docent
- Ricard Benito Perez
- Laia Sanchez Guerrero
- Rafael Merino Pareja
- Juana Sorondo
- Maribel Garcia Gracia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Cap
Objectius
Aquest mòdul explora l'impacte dels processos de globalització en els sistemes d'ensenyament i les polítiques educatives a escala internacional. Té com a objectius familiaritzar els estudiants amb els principals actors que intervenen en la definició de l'agenda educativa global, identificar les principals polítiques i reformes educatives que s'expandeixen i estandarditzen a escala mundial i subratllar els seus efectes principals sobre les desigualtats socials i educatives. El mòdul explorarà els debats actuals sobre la globalització, la pobresa i la desigualtat com a element clau per situar i comprendre l'agenda educativa global. S'analitzaran polítiques específiques en l'àmbit de la privatització de l'educació, la rendició de comptes, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, l'èxit educatiu, l'ampliació de l'accés a les etapes post-obligatòries o les polítiques compensatòries.
Resultats d'aprenentatge
- CA17 (Dissenyar i avaluar polítiques educatives en contextos comparats tenint en compte el seu impacte sobre l'equitat, la cohesió social i la reducció de les desigualtats.) Dissenyar i avaluar polítiques educatives en contextos comparats tenint en compte el seu impacte sobre l'equitat, la cohesió social i la reducció de les desigualtats.
- CA18 (Elaborar i liderar projectes de recerca o avaluació de polítiques educatives, integrant treball individual i en equip i utilitzant dades i indicadors a diferents escales territorials.) Elaborar i liderar projectes de recerca o avaluació de polítiques educatives, integrant treball individual i en equip i utilitzant dades i indicadors a diferents escales territorials.
- KA14 (Avaluar críticament la relació entre globalització, polítiques educatives i desigualtats socials, amb especial atenció a les seves implicacions per al desenvolupament humà i la pobresa multidimensional.) Avaluar críticament la relació entre globalització, polítiques educatives i desigualtats socials, amb especial atenció a les seves implicacions per al desenvolupament humà i la pobresa multidimensional.
- KA15 (Comparar teories i enfocaments sobre l'impacte de la globalització en l'educació i utilitzar bibliografia i dades empíriques a escala internacional.) Comparar teories i enfocaments sobre l'impacte de la globalització en l'educació i utilitzar bibliografia i dades empíriques a escala internacional.
- SA14 (Interpretar els processos polítics i socials que influeixen en les polítiques educatives en les escales local, estatal i global de l'acció social.) Interpretar els processos polítics i socials que influeixen en les polítiques educatives en les escales local, estatal i global de l'acció social.
- SA15 (Aplicar els coneixements teòrics sobre les polítiques educatives a estudis de cas internacionals.) Aplicar els coneixements teòrics sobre les polítiques educatives a estudis de cas internacionals.
Continguts
S1. REFORMES EDUCATIVES A L’ENSENYAMENT SECUNDARI I ITINERARIS FORMATIUS EN LES TRANSICIONS POSTOBLIGATÒRIES
Les reformes de l’educació secundària han configurat, en el context europeu, models diferenciats segons el grau de comprensivitat dels sistemes educatius i l’estructura dels itineraris formatius, que articulen trajectòries educatives diverses. Tot i que aquests models poden adaptar-se millor a l’heterogeneïtat de l’alumnat, també incorporen mecanismes de diferenciació i estratificació que condicionen les oportunitats educatives. L’anàlisi d’aquestes dinàmiques requereix una perspectiva sistèmica (organització del sistema educatiu), longitudinal (seguiment de les trajectòries educatives) i biogràfica (experiències, expectatives i decisions dels individus). Les transicions postobligatòries constitueixen un moment clau en què es materialitzen les desigualtats socials i es configuren les oportunitats educatives i laborals futures.
S2. DESIGUALTATS EDUCATIVES: CLASSE SOCIAL, GÈNERE I ETNICITAT
Els condicionants socials i escolars del rendiment acadèmic des d’una perspectiva interseccional. L’anàlisi de les trajectòries educatives posa de manifest que la classe social, el gènere i l’etnicitat continuen sent eixos fonamentals de desigualtat. L’escola no només reflecteix les desigualtats socials existents, sinó que també pot contribuir a reproduir-les o, eventualment, a compensar-les mitjançant les seves pràctiques, estructures i polítiques educatives.
S3. ABANDONAMENT EDUCATIU EN EL CONTEXT EUROPEU I PROGRAMES DE SEGONA OPORTUNITAT
L’abandonament educatiu és un fenomen complex i multicausal, present al conjunt dels països europeus, encara que amb intensitats i perfils diferenciats segons els models educatius i els contextos institucionals. És el resultat de la interacció de factors estructurals de desigualtat, institucionals i territorials. Els itineraris d’abandonament es configuren com a processos progressius de desvinculació del sistema educatiu, caracteritzats per dificultats acadèmiques acumulades, desajustos institucionals i debilitament del vincle amb l’escola. Una perspectiva interseccional permet analitzar com diferents eixos de desigualtat s’articulen en la configuració del risc. En aquest marc, i en coherència amb les estratègies europees de reducció de l’abandonament escolar prematur, emergeixen els programes de segona oportunitat com una resposta institucional específica destinada a afavorir la continuïtat educativa i la inclusió social.
S4. EVOLUCIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL EN UN CONTEXT INTERNACIONAL
La formació professional s’ha desenvolupat en els diferents sistemes educatius segons quatre grans models: dual (països germànics), escolar (països mediterranis), liberal (Regne Unit) i integrat (països nòrdics). Malgrat les seves diferències institucionals, aquests models comparteixen reptes comuns, com ara la menor valoració social de la formació professional respecte a les vies acadèmiques i universitàries, el perfil social de l’alumnat que hi accedeix o la seva relació amb el teixit productiu i empresarial. En els darrers anys, nombroses reformes educatives han pres com a referència el model germànic de formació professional dual, sovint presentat com el més exitós. Espanya constitueix un cas paradigmàtic d’aquesta transferència de polítiques, reflectida en la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional de 2022. La implementació d’aquesta normativa planteja interrogants sobre les funcions socials i econòmiques de la formació professional i sobre el seu potencial per reduir o reproduir desigualtats educatives.
S5. SEGREGACIÓ ESCOLAR I DESIGUALTAT EDUCATIVA
La segregació escolar implica una distribució desigual de l’alumnat entre centres educatius segons característiques socioeconòmiques, culturals o d’origen migratori. Tot i que es relaciona parcialment amb la segregació residencial, també respon a dinàmiques institucionals i a determinades polítiques educatives. La composició social dels centres influeix en els resultats acadèmics mitjançant mecanismes com els efectes de companys, les expectatives del professorat o la disponibilitat de recursos educatius. D’aquesta manera, la segregació escolar contribueix a la reproducció de les desigualtats educatives i socials.
S6. POLÍTIQUES EDUCATIVES I SEGREGACIÓ ESCOLAR
Les polítiques educatives tenen un paper determinant en la configuració de la segregació escolar. Les polítiques de lliure elecció de centre, quan no estan regulades adequadament, poden afavorir la concentració d’alumnat socialment vulnerable en determinats centres. Per fer front a aquesta situació, s’han desenvolupat mesures com la planificació de l’oferta educativa, criteris d’admissió més equitatius i iniciatives locals orientades a la redistribució de l’alumnat. L’efectivitat d’aquestes polítiques depèn tant del seu disseny com de la seva implementació i de la seva capacitat per incidir sobre les dinàmiques estructurals del sistema educatiu.
S7. POLÍTIQUES EDUCATIVES DE BENESTAR EMOCIONAL I DESIGUALTATS
Els processos globals d’emocionalització i terapeutització de l’educació han situat el benestar emocional de l’alumnat en el centre de nombroses polítiques educatives contemporànies. Aquestes transformacions impulsen noves formes d’intervenció orientades a la promoció de la salut mental, el desenvolupament socioemocional i l’acompanyament personal dels estudiants. Tanmateix, també plantegen interrogants sobre la seva incidència en les desigualtats socials i educatives i sobre el risc de desplaçar l’atenció dels factors estructurals que les produeixen cap a explicacions centrades en les característiques individuals.
S8. EDUCACIÓ, PRIVATITZACIÓ I DESIGUALTAT
En les darreres dècades s’ha intensificat la participació d’actors privats en l’educació, tant a través de processos de privatització directa com indirecta, incloent-hi la provisió privada, la subcontractació de serveis i la incorporació de lògiques de mercat en la gestió educativa. Les aliances publicoprivades es presenten sovint com a instruments d’eficiència, innovació i flexibilitat, però també generen interrogants en termes d’equitat, transparència i rendició de comptes. En particular, les polítiques d’elecció de centre poden afavorir dinàmiques competitives entre centres educatius i contribuir a processos de segregació social i acadèmica, amb efectes significatius sobre la desigualtat educativa.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Activitats pràctiques a l'aula | 40 | 1,6 | |
| Classes magistrals | 75 | 3 | |
| Lectures i treball individual de l'estudiant | 35 | 1,4 |
La metodologia combinarà classes magistrals i exercicis pràctics.
L'alumnat haurà d'assistir prèviament preparat a les sessions, havent realitzat les lectures obligatòries i, en cas que calgui, preparant de forma individual o col·lectiva les sessions pràctiques.
Les sessions pràctiques consistiran en debats, anàlisi de casos, anàlisi de dades i d'altres metodologies participatives.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proposta de treball | 20% | 0 | 0 | CA17, CA18, KA14, KA15, SA14, SA15 |
| Treball individual de curs | 75% | 0 | 0 | CA17, CA18, KA14, KA15, SA14, SA15 |
| Assistència i participació a classe | 5% | 0 | 0 | KA15, SA14 |
El mòdul s'avalua en base a un treball de curs que es pot desenvolupar en tres formats diferents:
Opció 1. Desenvolupament d’un treball en format d’article científic sobre un estudi de cas d’una política educativa.
Objectiu: Analitzar críticament un programa de política educativa global implementat en un determinat país, regió o context local.
Opció 2. Desenvolupament de la primera part del TFM.
Objectiu: Elaborar el marc teòric i el model d’anàlisi de la recerca del Treball de Fi de Màster (TFM), sempre que aquesta estigui relacionada amb temàtiques educatives.
Opció 3. Assaig o treball de reflexió sobre una de les temàtiques abordades durant el curs
Objectiu: Desenvolupar de manera crítica la temàtica escollida, tant des del punt de vista teòric com de la seva fonamentació empírica, a partir de l’anàlisi de dades i evidències disponibles.
El treball es lliurarà en dues fases:
1) Proposta i justificació de la tasca a realitzar. Després d'una exploració inicial de temes, bibliografia i dades, abans de les vacances de Nadal, l'estudiant lliurarà una proposta del treball de curs (20%).
2) Treball de curs. L'última o penúltima setmana de gener (a concretar) l'estudiant lliurarà el treball final (75%).
A més, es tindrà en compte l'assistència a classe, en què es realitzen exercicis i debats en grup (5%).
Bibliografia
Alegre, M. A., & Benito, R. (2012). The best school for my child? Social geographies of school choice in Barcelona. British Journal of Sociology of Education, 33(6), 849–871.
Atkinson, S. (2021). The toxic effects of subjective wellbeing and potential tonics. Social Science & Medicine, 288, 113098. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2020.113098
Benito, R., Alegre, M. A., & González, I. (2014). School segregation and its effects on educational equality and efficiency in 16 OECD comprehensive school systems. Comparative Education Review, 58(1), 104–134.
Ben-Porath, S. R. (2009). School choice as a bounded ideal. Journal of Philosophy of Education, 43(4), 527–544.
Bernardi, F. (2014). Compensatory advantage as a mechanism of educational inequality: A regression discontinuity based on month of birth. Sociology of Education, 87(2), 74-88
Bernardi, F., & Cebolla, H. (2014). Social class and school performance as predictors of educational paths in Spain. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 146, 3–22. https://doi.org/10.5477/cis/reis.146.3
Bonal, X., & Rambla, X. (2009). In the name of globalisation: Southern and northern paradigms of educational development. In R. Dale & S. Robertson (Eds.), Globalisation and Europeanisation in education (pp. 143–158). Symposium Books.
Bonal, X., Zancajo, A., & Scandurra, R. (2019). Residential segregation and school segregation of foreign students in Barcelona. Urban Studies, 56(15), 3251–3273.
Bonal, X., Zancajo, A., & Verger, A. (2017). Making poor choices? Demand rationalities and school choice in a local Chilean education market. Journal of School Choice, 11(2), 258–281. https://doi.org/10.1080/15582159.2017.1286206
Brunila, K. (2014). The rise of the survival discourse in an era of therapisation and neoliberalism. Education Inquiry, 5(1). https://doi.org/10.3402/edui.v5.24044
Calarco, J. M. (2014). Coached for the classroom: Parents’ cultural transmission and children’s reproduction of educational inequalities. American Sociological Review, 79(5), 1015-1037.
Cebolla-Boado, H., Radl, J., & Salazar, L. (2017). Preschool education as the great equalizer? A cross-country study into the sources of inequality in reading competence. Acta Sociologica, 60(1), 41-60.
Dubet, F. (2007). El declive y las mutaciones de la institución. Revista de Antropología Social, 16, 39–66.
Duru-Bellat, M. (2010). Las desigualdades educativas en Europa: Una cuestión de actualidad. Revista Española de Educación Comparada, 16, 105–130.
Ecclestone, K., & Brunila, K. (2015). Governing emotionally vulnerable subjects and ‘therapisation’ of social justice. Pedagogy, Culture & Society, 23(4), 485–506. https://doi.org/10.1080/14681366.2015.1015152
Echevarría, B., & Martínez Clares, P. (2019). Diagnóstico de la investigación sobre la formación profesional inicial en España (2005–2017). Fundación Bankia por la Formación Dual.
European Commission. (2025). The future of European competitiveness: Part B. Closing the skills gap (pp. 257–280). https://commission.europa.eu/topics/eu-competitiveness/draghi-report_en
Fernández-González, N. (2016). Repensando las políticas de privatización en educación: El cercamiento de la escuela. Education Policy Analysis Archives, 24, 123. https://doi.org/10.14507/epaa.24.2509
Fontdevila, C., Verger, A., & Avelar, M. (2023). Sector privado y políticas públicas: Una sistematización de las estrategias de actores no estatales en la promoción de reformas educativas. Revista Española de Educación Comparada, 42, 133–150. https://doi.org/10.5944/reec.42.2023.35942
García Gracia, M., & Valls, O. (2018). Trayectorias de permanencia y abandono educativo temprano: Análisis de secuencias y efectos de la crisis. Revista Metamorfosis, 129–143.
García Gracia, M., Merino Pareja, R., & Sánchez Guerrero, L. (2026). Abandonos educativos en las transiciones post obligatorias: El peso de los resultados educativos desde la interseccionalidad. Revista de Investigación Educativa, 44. https://doi.org/10.6018/rie.637771
García Gracia, M., Sánchez-Gelabert, A., & Valls, O. (2022). Itinerarios educativos, trazabilidad y autopercepción de notas en las transiciones postobligatorias. Revista de Educación. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/222123/GarciaGracia.pdf?sequence=1
Giancola, O., Bonanni, M., & Moreschini, I. (2025). The effect of the structure of secondary education in Europe: A perspective in terms of effectiveness and equity. Scuola Democratica, 2, 381–406. https://doi.org/10.12828/118258
Gonzàlez Balletbò, I., Benito, R., & Albaigés, B. (2023). La segregación escolar a escala local: Factores contextuales e institucionales en Cataluña. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 183, 39–56.
Kragten, N., Burgoon, B., & van de Werfhorst, H. (2022). The politics of equity and efficiency in educational reforms in Europe.
Lareau, A. (2002). Invisible inequality: Social class and childrearing in black families and white families. American sociological review, 67(5), 747-776.
Merino, R. (2023). La formación profesional reglada: Evolución y perspectivas de futuro. In A. Blanco Martín (Coord.), Informe España 2023 (pp. 129–139). Universidad Pontificia Comillas. https://blogs.comillas.edu/informeespana/wp-content/uploads/sites/93/2023/11/Informe_Espana_2023_Capitulo_1.pdf
Merino, R., Casal, J., & García, M. (2006). ¿Vías o itinerarios en el sistema educativo? La comprensividad y la formación profesional a debate. Revista de Educación, 340(1), 1065–1083.
Merino, R., Olmeda, E., García Gracia, M., & Palomares, D. (2022). Jóvenes y segunda oportunidad: Cambios en las trayectorias formativas y laborales. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 26(3), 221–241. https://doi.org/10.30827/profesorado.v26i3.23455
Merino-Pareja, R., & García-Gracia, M. (2022). Vías e itinerarios de formación profesional: La persistencia de la asociación entre bajo rendimiento y opción profesional. Estudios sobre Educación. https://revistas.unav.edu/index.php/estudios-sobre-educacion/article/view/42459
Milanovic, B. (2003). The two faces of globalization: Against globalization as we know it. World Development, 31(4), 667–683. https://doi.org/10.1016/S0305-750X(03)00002-0
Oficina Nacional de Prospectiva y Estrategia. (2021). España 2050: Fundamentos y propuestas para una estrategia nacional de largo plazo (pp. 123–163). https://futuros.gob.es/nuestro-trabajo/espana-2050
Planas, J. (2018). El futuro de la relación entre educación y trabajo. In La revolución digital en España: Impacto y retos sobre el mercado de trabajo y el bienestar (pp. 157–186). https://ddd.uab.cat/record/190323
Sorondo, J., & Abramowski, A. (2024). La centralidad de las emociones como nuevo discurso dominante. In Regímenes de verdad en educación (pp. 104–125). Dykinson.
Troiano Gomà, H., & Sánchez-Gelabert, A. (2025). Transiciones y trayectorias en la educación superior. Pensamiento Universitario, 23, 79–91.
Verger, A., Steiner-Khamsi, G., & Lubienski, C. (2017). The emerging global education industry: Analysing market-making in education. Globalisation, Societies and Education, 15, 325–340. https://doi.org/10.1080/14767724.2017.1330141
Programari
No es requereix programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |