Guia en format PDF
Logo

Taller de Producció Periodística

Codi: 43966
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Periodisme i Innovació en Continguts Digitals OB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Pedro Vicente Ortin Andres
Correu electrònic :
pedrovicente.ortin@uab.cat

Equip docent

Carlos Sanandres Martinez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Es recomana que l'estudiantat hagi adquirit prèviament coneixements bàsics sobre:

  • Fonaments del periodisme i de la comunicació digital.
  • Rutines professionals de producció informativa.
  • Narratives periodístiques contemporànies.
  • Producció multimèdia bàsica (text, imatge, àudio i vídeo).
  • Gestió de continguts digitals i plataformes de publicació.
  • Eines d'edició audiovisual i de disseny gràfic.
  • Metodologies bàsiques d'investigació aplicada.

Tanmateix, l'assignatura està concebuda per integrar perfils diversos procedents de l'àmbit de la comunicació, afavorint l'aprenentatge col·laboratiu i el desenvolupament progressiu de competències tècniques, narratives i estratègiques.

S'espera de l'estudiantat una actitud proactiva, capacitat de treball en equip, interès per l'experimentació i disposició per participar activament en processos de producció col·lectiva.

Objectius

Objectiu general

Desenvolupar competències avançades per al disseny, la producció, la publicació i l'avaluació de projectes periodístics innovadors mitjançant metodologies de laboratori, integrant narratives digitals, producció audiovisual, intel·ligència artificial, disseny de producte i treball col·laboratiu en entorns professionals contemporanis.

Objectius específics

En finalitzar l'assignatura, l'estudiantat serà capaç de:

  • Integrar els coneixements adquirits al màster en processos reals de producció periodística.
  • Dissenyar projectes editorials adaptats a diferents públics, plataformes i contextos.
  • Experimentar amb nous formats narratius, llenguatges audiovisuals i estratègies transmèdia.
  • Aplicar metodologies àgils per al disseny i desenvolupament de productes periodístics.
  • Incorporar eines d'intel·ligència artificial de manera crítica, transparent i responsable en els processos d'investigació, producció i distribució de continguts.
  • Analitzar comunitats, plataformes i audiències mitjançant eines d'analítica digital i mètriques d'impacte.
  • Desenvolupar competències de lideratge, coordinació i gestió de projectes col·laboratius.
  • Dissenyar estratègies editorials orientades a la innovació, la sostenibilitat i el servei públic.
  • Avaluar críticament l'impacte social, cultural i ètic dels projectes desenvolupats.

Objectius transversals

L'assignatura contribuirà a que l'estudiantat:

  • Desenvolupi autonomia intel·lectual i capacitat d'aprenentatge permanent.
  • Reforci el pensament crític davant les transformacions tecnològiques i mediàtiques.
  • Incorpori les perspectives de gènere, diversitat i inclusió en la producció periodística.
  • Assumeixi la innovació com un procés d'investigació, experimentació i millora contínua.
  • Comprengui la responsabilitat social del periodisme en societats democràtiques i digitalitzades.
  • Treballi eficaçment en equips multidisciplinaris, desenvolupant habilitats de comunicació, negociació i lideratge col·laboratiu.


Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i avaluar les tendències de narració digital de l'empresa informativa i aplicar alternatives innovadores dins d'un producte específic.
  2. Comprendre críticament els canvis introduïts per la tecnologia a la producció i gestió de la informació periodística.
  3. Comprendre el procés de resolució d'un problema d'investigació identificant idees originals i integrant propostes anteriors.
  4. Comprendre i avaluar les possibilitats dels diferents formats de continguts i narratives digitals dins d'un entorn interactiu, hipertextual i transmèdia.
  5. Comunicar adequadament les troballes i els raonaments fonamentals del treball de recerca realitzat.
  6. Desenvolupar un projecte de recerca que, utilitzant el mètode científic, resolgui un problema concret sobre periodisme i comunicació digital.
  7. Distingir i decidir sobre les possibilitats i formats de la narració digital adequant-se a formats i a públics concrets.
  8. Identificar les tendències de plataformes de continguts digitals i reconèixer les característiques dels nous entorns professionals relacionats amb la informació digital.
  9. Identificar els diferents formats i plataformes de distribució i intercanvi de continguts adaptant, de manera innovadora, el missatge informatiu.
  10. Fer servir eines tecnològiques de gestió i producció de continguts digitals informatius integrant-les a noves plataformes de distribució de continguts.
  11. Organitzar, analitzar i avaluar la informació provinent dels sistemes de mesurament d'audiències per proposar continguts i formes creatives de produir i posicionar la informació.
  12. Presentar els productes informatius elaborats en una rutina de producció periodística concreta de manera clara i atractiva.
  13. Presentar els resultats de la seva feina a la comunitat empresarial i al públic destinatari de manera dinàmica i clara.
  14. Fer anàlisis crítiques de documentació, bibliografia i d'informació audiovisual a partir de casos d'estudi plantejats.
  15. Fer investigacions aplicades sobre el mercat dels continguts digitals orientat a les xarxes socials.
  16. Reconèixer els nous perfils professionals de l'entorn professional periodístic i els seus rols dins dels models d'innovació i dels productes periodístics de l'empresa informativa.
  17. Reconèixer i plantejar problemes de recerca aplicada, així com els mètodes adequats per resoldre'ls.
  18. Prendre decisions creatives, innovadores i responsables durant el procés de recerca del Treball de Final de Màster.
  19. Treballar, a partir d'una orientació tutoritzada específica, de manera autònoma i autodisciplinada en un entorn laboral i competitiu.

Continguts

Els continguts s'organitzen en cinc grans blocs que es desenvolupen de manera integrada al llarg del curs.


Bloc 1

Redaccions líquides: organitzar el periodisme del segle XXI

Com funcionen avui les redaccions?

Del model jeràrquic tradicional als equips distribuïts.

Nous perfils professionals.

Periodisme de producte.

Economia de creadors.

Mitjans independents.

Comunitats.

Governança editorial.

Laboratoris d'innovació.

Estudi de casos:

  • AJ+
  • Rest of World
  • The Markup
  • Correctiv
  • ProPublica
  • La Pulla
  • Fumaça
  • Maldita
  • Disclose


Bloc 2

Arquitectures creatives i metodologies col·laboratives

Com innovem?

Design Thinking.

Agile Journalism.

Sprint Editorial.

Lean Startup.

Product Thinking.

Treball col·laboratiu.

Sistemes de documentació.

Fluxos editorials.

Eines:

  • Notion
  • Trello
  • Airtable
  • Miro
  • Figma
  • Canva


Bloc 3

Narratives digitals i intel·ligència artificial

Nous llenguatges.

Vídeo vertical.

Narratives mòbils.

Storytelling social.

Podcasts.

Newsletters.

Microformats.

IA generativa.

Prompting.

Agents.

Automatització.

Edició assistida.

Producció híbrida.

Aspectes ètics.

Transparència.

Traçabilitat.

Verificació.


Bloc 4

Laboratoris actius

Laboratori Audiovisual.

Laboratori IA.

Laboratori de Dades.

Laboratori OSINT.

Laboratori Social Media.

Laboratori Podcast.

Laboratori Newsletter.

Laboratori Visual.

Laboratori d'Audiències.

Laboratori de Producte.

Cada laboratori combinarà:

  • inspiració;
  • demostració;
  • experimentació;
  • producció;
  • revisió crítica;
  • iteració.


Bloc 5

Producció crítica

Com es construeix avui un projecte periodístic?

De la idea al producte.

Del producte a la comunitat.

De la comunitat a l'impacte.

S'hi treballaran:

  • estratègia editorial;
  • distribució;
  • posicionament;
  • sostenibilitat;
  • mètriques;
  • verificació;
  • impacte;
  • avaluació.

----

  • investigació;
  • producció;
  • disseny;
  • narrativa;
  • IA;
  • verificació;
  • distribució;
  • impacte.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i treball individual / en equip. 113 4,52 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Classe magistral 12 0,48 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 14, 16, 18
Tutories i tallers 45 1,8 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Pràctiques de laboratori 55 2,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

El Taller de Producció Periodística adopta una metodologia docent basada en l'aprenentatge actiu, la investigació aplicada i la producció col·laborativa. L'assignatura es desenvolupa com un Media Innovation Lab, on l'aula es transforma en una redacció oberta, un espai d'experimentació i un laboratori permanent de desenvolupament de projectes periodístics.

La docència combina processos d'anàlisi crítica, experimentació tecnològica i producció editorial amb l'objectiu que l'estudiantat aprengui a partir de l'acció, la reflexió i la iteració.

L'aprenentatge es construeix a través de projectes reals, reptes oberts i processos de resolució de problemes vinculats a situacions professionals contemporànies.

Les sessions combinen diferents tipologies d'activitats:

  • sessions d'inspiració i contextualització;
  • seminaris de discussió crítica;
  • laboratoris pràctics;
  • tallers de producció;
  • estudis de cas;
  • tutories individuals i col·lectives;
  • revisions editorials;
  • presentacions públiques;
  • sessions de feedback entre iguals.

El curs incorpora metodologies pròpies de la innovació i del disseny de productes:

  • Aprenentatge Basat en Projectes (ABP).
  • Aprenentatge Basat en Reptes (Challenge-Based Learning).
  • Learning by Doing.
  • Design Thinking.
  • Agile Project Management.
  • Editorial Sprint.
  • Design Sprint.
  • Investigació Aplicada.
  • Prototipatge iteratiu.
  • Aprenentatge Cooperatiu.
  • Peer Learning.

La producció de coneixement es fonamenta en un procés continu d'observació, experimentació, producció, avaluació i millora.

El professorat assumeix principalment un paper de mentor, editor i facilitador dels processos d'aprenentatge, afavorint l'autonomia progressiva de l'estudiantat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
A) Assistència i participació en classes, debats i exposicions 30% 0 0 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 14, 16, 17, 18
B) Treballs pràctics 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
C) Lliurament i presentació de treballs 20% 0 0 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

L'assignatura segueix un model d'avaluació contínua, coherent amb la naturalesa pràctica i experimental del taller.

L'avaluació pretén valorar tant els resultats finals com els processos de treball, la capacitat d'investigació, la participació activa, l'evolució individual i la contribució al treball col·laboratiu.

L'assistència i la participació activa en les activitats del laboratori constitueixen un requisit essencial per al correcte desenvolupament de l'assignatura.


Activitats d'avaluació

A. Participació, implicació i treball de laboratori

30 %

Es valorarà:

  • participació activa;
  • actitud professional;
  • iniciativa;
  • capacitat de treball en equip;
  • implicació en els laboratoris;
  • contribució als processos col·laboratius;
  • capacitat crítica;
  • qualitat del feedback ofert als companys.


B. Projectes pràctics

50 %

Comprèn el conjunt de peces, exercicis, laboratoris i prototips desenvolupats durant el curs.

Es valoraran especialment:

  • qualitat periodística;
  • innovació;
  • rigor;
  • originalitat;
  • solidesa metodològica;
  • qualitat narrativa;
  • ús adequat de tecnologies digitals;
  • integració crítica de la intel·ligència artificial.


C. Presentació pública dels projectes

20 %

Cada equip presentarà públicament el seu projecte final.

Es valoraran:

  • capacitat de síntesi;
  • qualitat argumentativa;
  • presentació oral;
  • justificació metodològica;
  • viabilitat del projecte;
  • capacitat de resposta durant el debat.


CRITERIS D'AVALUACIÓ

Per superar l'assignatura serà necessari:

  • haver participat en el conjunt d'activitats obligatòries;
  • presentar totes les activitats d'avaluació;
  • obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 en cadascun dels blocs avaluables;
  • demostrar una participació efectiva en els treballs col·laboratius.

En els projectes desenvolupats en equip, el professorat podrà establir mecanismes específics de seguiment individual.

La qualificació individual podrà diferir de la qualificació global del grup quan així ho justifiqui la contribució efectiva de cada estudiant.


RECUPERACIÓ

L'estudiantat tindrà dret al procés de recuperació d'acord amb la normativa acadèmica vigent de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Podran optar a la recuperació aquells estudiants que hagin estat avaluats en activitats que representin almenys dues terceres parts de la qualificació final.

Les activitats vinculades a la participació continuada en els laboratoris i al seguiment del procés de treball no seran recuperables, atesa la seva naturalesa formativa i presencial.


ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL GENERATIVA

La intel·ligència artificial generativa forma part tant dels continguts com de les metodologies de l'assignatura.

L'estudiantat podrà utilitzar eines d'intel·ligència artificial en processos de documentació, investigació, ideació, anàlisi, producció, edició i desenvolupament de projectes.

El seu ús haurà de respectar els principis de:

  • transparència;
  • autoria;
  • verificació;
  • responsabilitat professional;
  • integritat acadèmica.

Quan s'utilitzin eines d'intel·ligència artificial, l'estudiant haurà d'indicar:

  • les eines emprades;
  • el seu propòsit;
  • els prompts o instruccions rellevants quan sigui pertinent;
  • el grau d'intervenció humana;
  • les modificacions incorporades;
  • una reflexió crítica sobre els avantatges, limitacions i possibles biaixos detectats.

La IA no podrà substituir en cap cas la responsabilitat editorial, la verificació de la informació ni el pensament crític.

La utilització no declarada de sistemes d'IA quan aquesta sigui rellevant per al desenvolupament d'una activitat podrà ser considerada una irregularitat acadèmica, d'acord amb la normativa de la Universitat Autònoma de Barcelona.


INTEGRITAT ACADÈMICA I PLAGI

La integritat acadèmica constitueix un principi fonamental de l'assignatura.

Es considerarà irregularitat acadèmica qualsevol actuació que impliqui:

  • plagi;
  • còpia;
  • falsificació;
  • manipulació de dades;
  • suplantació d'identitat;
  • ús no autoritzat de materials;
  • ocultació de l'ús d'intel·ligència artificial;
  • qualsevol altra pràctica destinada a obtenir un avantatge indegut en els processos d'avaluació.

D'acord amb la normativa vigent de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquestes actuacions podran comportar la qualificació de 0 en l'activitat corresponent o, si escau, el suspens de l'assignatura, sense perjudici de les mesures disciplinàries que puguin derivar-se'n.


PERSPECTIVA DE GÈNERE, DIVERSITAT I INCLUSIÓ

La perspectiva de gènere constitueix un eix transversal de l'assignatura.

Els continguts, estudis de cas, activitats i projectes incorporaran una mirada crítica sobre les desigualtats estructurals presents en els sistemes mediàtics i en la producció de coneixement.

Es fomentarà:

  • la diversitat de fonts;
  • la representació plural de col·lectius;
  • l'ús d'un llenguatge inclusiu;
  • la incorporació d'autories diverses a la bibliografia;
  • l'anàlisi crítica dels biaixos presents en els algoritmes i en els sistemes d'intel·ligència artificial.

L'assignatura promourà una pràctica periodística compromesa amb els drets humans, la igualtat, la inclusió i la justícia social.


ACCESSIBILITAT, SOSTENIBILITAT I RESPONSABILITAT DIGITAL

Els projectes desenvolupats al llarg del curs incorporaran criteris d'accessibilitat, sostenibilitat i responsabilitat tecnològica.

Es fomentarà:

  • el disseny universal;
  • l'accessibilitat dels continguts;
  • la protecció de dades personals;
  • la seguretat digital;
  • l'ús responsable de les tecnologies;
  • la reflexió sobre l'impacte ambiental associat a la producció digital i als sistemes d'intel·ligència artificial.


Bibliografia

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

Bibliografia bàsica

Anderson, C. W., Bell, E., & Shirky, C. (2012). Post-industrial journalism: Adapting to the present. Tow Center for Digital Journalism, Columbia Journalism School.

Beckett, C. (2019). New powers, new responsibilities: A global survey of journalism and artificial intelligence. Polis, London School of Economics and Political Science.

Bell, E., Owen, T., Brown, P. D., Hauka, C., & Rashidian, N. (2017). The platform press: How Silicon Valley reengineered journalism. Tow Center for Digital Journalism, Columbia Journalism School.

Boczkowski, P. J., & Mitchelstein, E. (2021). The digital environment: How we live, learn, work, and play now. MIT Press.

Bro, P. (2018). Models of journalism. Routledge.

Broussard, M. (2023). More than a glitch: Confronting race, gender, and ability bias in tech. MIT Press.

Deuze, M., & Witschge, T. (2020). Beyond journalism. Polity Press.

Diakopoulos, N. (2019). Automating the news: How algorithms are rewriting the media. Harvard University Press.

Harney, S., & Moten, F. (2013). The undercommons: Fugitive planning & Black study. Minor Compositions.

Jarvis, J. (2023). The Gutenberg parenthesis: The age of print and its lessons for the age of the internet. Bloomsbury Publishing.

Nielsen, R. K., & Ganter, S. A. (2022). The power of platforms: Shaping media and society. Oxford University Press.

Noble, S. U. (2018). Algorithms of oppression: How search engines reinforce racism. New York University Press.

Ortín, P. (2025). Periodismo Dadá. Jot Down Books.

Ortín, P., & Esono Ebalé, N. (2022). Diez mil elefantes. Reservoir Books.

Petre, C. (2021). All the news that’s fit to click: How metrics are transforming the work of journalists. Princeton University Press.

Rincón, O. (2006). Narrativas mediáticas: O cómo se cuenta la sociedad del entretenimiento. Gedisa.

Ripley, A. (2021). High conflict: Why we get trapped and how we get out. Simon & Schuster.

Rogers, S. (Ed.). (2019). The data journalism handbook: Towards a critical data practice. Amsterdam University Press.

Usher, N. (2021). News for the rich, white, and blue: How place and power distort American journalism. Columbia University Press.

Zelizer, B., Boczkowski, P. J., & Anderson, C. W. (2022). The journalism manifesto. Polity Press.


Bibliografia complementària

Ananny, M. (2018). Networked press freedom: Creating infrastructures for a public right to hear. MIT Press.

Boczkowski, P. J. (2010). News at work: Imitation in an age of information abundance. University of Chicago Press.

Bruns, A. (2018). Gatewatching and news curation: Journalism, social media, and the public sphere. Peter Lang.

Bucher, T. (2018). If... then: Algorithmic power and politics. Oxford University Press.

Carlson, M. (2015). The robotic reporter: Automated journalism and the redefinition of labor, compositional forms, and journalistic authority. Digital Journalism, 3(3), 416–431. https://doi.org/10.1080/21670811.2014.976412

Couldry, N., & Mejias, U. A. (2019). The costs of connection: How data is colonizing human life and appropriating it for capitalism. Stanford University Press.

Crusafon Baques, C., González-Saavedra, C., & Murciano Martínez, M. (2020). Las redes sociales y las aplicaciones móviles en las estrategias de transformación digital de los medios de servicio público europeos. Comunicació: Revista de Recerca i Anàlisi, 37(2), 33–54. https://doi.org/10.2436/20.3008.01.195

Díaz-Noci, J. (2021). The life of news and the wealth of media companies in the digital world: Reader revenues and professional practices on a post-COVID world. DigiDoc Research Group, Universitat Pompeu Fabra.

Fletcher, R., & Nielsen, R. K. (2017). Paying for online news: A comparative analysis of six countries. Digital Journalism, 5(9), 1173–1191. https://doi.org/10.1080/21670811.2016.1246373

García-Avilés, J. A., Carvajal-Prieto, M., Arias, F., & De Lara-González, A. (2018). How journalists innovate in the newsroom: Proposing a model of the diffusion of innovations in media outlets. The Journal of Media Innovations, 5(1), 1–16. https://doi.org/10.5617/jomi.v5i1.3968

Gillespie, T. (2018). Custodians of the internet: Platforms, content moderation, and the hidden decisions that shape social media. Yale University Press.

Gray, J., Bounegru, L., & Chambers, L. (Eds.). (2012). The data journalism handbook. O’Reilly Media.

Howard, A. B. (2014). The art and science of data-driven journalism. Tow Center for Digital Journalism, Columbia Journalism School.

Kuiken, J., Schuth, A., Spitters, M., & Marx, M. (2017). Effective headlines of newspaper articles in a digital environment. Digital Journalism, 5(10), 1300–1314. https://doi.org/10.1080/21670811.2017.1279978

Kruikemeier, S., & Lecheler, S. (2018). News consumer perceptions of new journalistic sourcing techniques. Journalism Studies, 19(5), 632–649. https://doi.org/10.1080/1461670X.2016.1192956

Lewis, S. C., Guzman, A. L., & Schmidt, T. R. (2019). Automation, journalism, and human–machine communication: Rethinking roles and relationships of humans and machines in news. Digital Journalism, 7(4), 409–427. https://doi.org/10.1080/21670811.2019.1577147

Napoli, P. M. (2019). Social media and the public interest: Media regulation in the disinformation age. Columbia University Press.

Nelson, J. L. (2021). Imagined audiences: How journalists perceive and pursue the public. Oxford University Press.

O’Neil, C. (2016). Weapons of math destruction: How big data increases inequality and threatens democracy. Crown.

Ortín, P., & Pereiro, V. (2006). Mbini: Cazadores de imágenes en la Guinea colonial. Llibreria Altaïr.

Papacharissi, Z. (2015). Affective publics: Sentiment, technology, and politics. Oxford University Press.

Pariser, E. (2011). The filter bubble: What the internet is hiding from you. Penguin Press.

Peres-Neto, L. (2022). Journalist-Twitterers as political influencers in Brazil: Narratives and disputes towards a new intermediary model. Media and Communication, 10(3), 28–38. https://doi.org/10.17645/mac.v10i3.5363

Perreault, G., & Stanfield, K. (2019). Mobile journalism as lifestyle journalism? Field theory in the integration of mobile in the newsroom and mobile journalist role conception. Journalism Practice, 13(3), 331–348. https://doi.org/10.1080/17512786.2018.1424021

Rincón, O. (Ed.). (2008). Los tele-presidentes: Cerca del pueblo, lejos de la democracia. Friedrich-Ebert-Stiftung.

Rincón, O. (Ed.). (2010). ¿Por qué nos odian tanto? Estado y medios de comunicación en América Latina. Friedrich-Ebert-Stiftung.

Simelio, N., Ginesta, X., San Eugenio Vela, J., & Corcoy, M. (2019). Journalism, transparency and citizen participation: A methodological tool to evaluate information published on municipal websites. Information, Communication & Society, 22(3), 369–385. https://doi.org/10.1080/1369118X.2017.1386706

Tejedor, S. (2022). Artificial intelligence and newsgames in journalism: Proposals and ideas from the case study of three projects. Visual Review, 12(3), 1–8. https://doi.org/10.37467/revvisual.v9.3749

Tejedor, S., Cervi, L., Pulido, C. M., & Pérez Tornero, J. M. (2021). Análisis de la integración de sistemas inteligentes de alertas y automatización de contenidos en cuatro cibermedios. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 27(3), 973–983. https://doi.org/10.5209/esmp.77003

Usher, N. (2014). Making news at The New York Times. University of Michigan Press.

Wahl-Jorgensen, K. (2019). Emotions, media and politics. Polity Press.

Wardle, C., & Derakhshan, H. (2017). Information disorder: Toward an interdisciplinary framework for research and policy making. Council of Europe.


Informes estratègics

Beckett, C., & Yaseen, M. (2023). Generating change: A global survey of what news organisations are doing with artificial intelligence. JournalismAI, Polis, London School of Economics and Political Science.

Egan, J., Robertson, C. T., Ross Arguedas, A., Newman, N., Nielsen, R. K., Mukherjee, M., & Fletcher, R. (2026). Reuters Institute digital news report 2026. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Maslej, N., Fattorini, L., Perrault, R., Gil, Y., Parli, V., Kariuki, N., Capstick, E., Reuel, A., Brynjolfsson, E., Etchemendy, J., Ligett, K., Lyons, T., Manyika, J., Niebles, J. C., Shoham, Y., Wald, R., Walsh, T., Hamrah, A., Santarlasci, L., Betts Lotufo, J., Rome, A., Shi, A., & Oak, S. (2025). The AI Index 2025 annual report. AI Index Steering Committee, Stanford Institute for Human-Centered Artificial Intelligence, Stanford University.

Mozilla Foundation. (2024). AI & news futures: Risks and opportunities for public interest journalism. Mozilla Foundation.

Newman, N. (2024). Journalism, media, and technology trends and predictions 2024. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Newman, N. (2025). Journalism, media, and technology trends and predictions 2025. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Newman, N. (2026). Journalism, media, and technology trends and predictions 2026. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Newman, N., Fletcher, R., Robertson, C. T., Ross Arguedas, A., & Nielsen, R. K. (2024). Reuters Institute digital news report 2024. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Newman, N., Ross Arguedas, A., Robertson, C. T., Nielsen, R. K., & Fletcher, R. (2025). Reuters Institute digital news report 2025. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.

Sajadieh, S., Fattorini, L., Perrault, R., & AI Index Steering Committee. (2026). The AI Index 2026 annual report. Stanford Institute for Human-Centered Artificial Intelligence, Stanford University.

UNESCO. (2023). Guidance for generative AI in education and research. UNESCO.

World Economic Forum. (2025). Global risks report 2025. World Economic Forum.

Recursos web i observatorio

AlgorithmWatch. (s. f.). AlgorithmWatch. https://algorithmwatch.org

Bellingcat. (s. f.). Bellingcat. https://www.bellingcat.com

Data Journalism. (s. f.). DataJournalism.com. https://datajournalism.com

Datawrapper. (s. f.). Datawrapper Academy. https://academy.datawrapper.de

European Data Journalism Network. (s. f.). European Data Journalism Network. https://www.europeandatajournalism.eu

First Draft. (s. f.). First Draft archive. https://firstdraftnews.org

Global Investigative Journalism Network. (s. f.). GIJN. https://gijn.org

JournalismAI. (s. f.). JournalismAI. https://www.journalismai.info

Maldita.es. (s. f.). Maldita.es. https://maldita.es

Nieman Foundation for Journalism. (s. f.). Nieman Lab. https://www.niemanlab.org

Partnership on AI. (s. f.). Partnership on AI. https://partnershiponai.org

Poynter Institute. (s. f.). Poynter. https://www.poynter.org

Reuters Institute for the Study of Journalism. (s. f.). Reuters Institute for the Study of Journalism. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk

Stanford Institute for Human-Centered Artificial Intelligence. (s. f.). AI Index. https://hai.stanford.edu/ai-index

The Markup. (s. f.). The Markup. https://themarkup.org

Verification Handbook. (s. f.). Verification handbook. https://verificationhandbook.com


Plataformas, medios y laboratorios de referencia

AJ+. (s. f.). AJ+. https://www.ajplus.net

Brut. (s. f.). Brut. https://www.brut.media

CUNY Newmark Graduate School of Journalism. (s. f.). Craig Newmark Graduate School of Journalism at CUNY. https://www.journalism.cuny.edu

Disclose. (s. f.). Disclose. https://disclose.ngo

El Hilo. (s. f.). El Hilo. https://elhilo.audio

El Orden Mundial. (s. f.). El Orden Mundial. https://elordenmundial.com

Fumaça. (s. f.). Fumaça. https://fumaca.pt

La Pulla. (s. f.). La Pulla. https://www.youtube.com/@LaPulla

Media Innovation Studio. (s. f.). Media Innovation Studio. https://www.mediainnovationstudio.org

ProPublica. (s. f.). ProPublica. https://www.propublica.org

Rest of World. (s. f.). Rest of World. https://restofworld.org

The Bureau of Investigative Journalism. (s. f.). The Bureau of Investigative Journalism. https://www.thebureauinvestigates.com

Tow Center for Digital Journalism. (s. f.). Tow Center for Digital Journalism. https://towcenter.columbia.edu


Software recomendado

Inteligencia artificial, investigación asistida y escritura

ChatGPT

Claude

Gemini

Perplexity

NotebookLM

Elicit

Consensus

Scite

DeepL

LanguageTool

Producción audiovisual y edición

DaVinci Resolve

Adobe Premiere Pro

Adobe After Effects

CapCut

Descript

Runway

OBS Studio

Audacity

Adobe Audition

ElevenLabs

Diseño, prototipado y visualización

Figma

Canva

Adobe Express

Flourish

Datawrapper

RawGraphs

Tableau Public

Knight Lab StoryMapJS

Knight Lab TimelineJS

Datos, verificación y OSINT

Google Dataset Search

Google Trends

Wayback Machine

InVID-WeVerify

TinEye

Google Fact Check Explorer

CrowdTangle / Meta Content Library

OpenRefine

Pandas

Jupyter Notebook

Gestión de proyectos y trabajo colaborativo

Notion

Trello

Airtable

Miro

Slack

Google Drive

Microsoft Teams

GitHub

Substack

WordPress


Programari

L'assignatura es desenvolupa al llarg dels dos semestres del curs acadèmic i s'organitza com un laboratori permanent de producció i innovació periodística.

L'estructura docent respon a un model progressiu que combina la pràctica professional, la investigació aplicada i el desenvolupament de projectes reals.

Cada quadrimestre té objectius específics però complementaris.

El primer se centra en la producció de continguts, l'experimentació amb llenguatges i la consolidació de competències narratives.

El segon es transforma en un laboratori d'innovació orientat al disseny, desenvolupament i validació de prototips periodístics.

Tot el curs funciona com una redacció viva, on l'estudiantat assumeix diferents rols professionals i participa en processos reals d'ideació, producció, revisió, publicació i avaluació.


PRIMER QUADRIMESTRE

Innovació audiovisual i narratives per a plataformes digitals

Pregunta de treball

Com produeixen informació els mitjans i creadors que millor connecten amb les audiències digitals contemporànies?

Durant aquesta primera fase del curs, l'estudiantat desenvoluparà competències relacionades amb la producció periodística multimèdia i l'experimentació amb els llenguatges propis dels entorns digitals.

El treball combinarà la producció individual amb dinàmiques col·laboratives, reproduint el funcionament quotidià d'una redacció multiplataforma.

L'objectiu és construir un portafolis personal que reflecteixi la capacitat de produir informació rigorosa, creativa i adaptada als nous ecosistemes mediàtics.

Objectius del primer quadrimestre

  • Comprendre les narratives digitals contemporànies.
  • Produir peces audiovisuals adaptades a xarxes socials.
  • Experimentar amb storytelling transmèdia.
  • Integrar eines d'intel·ligència artificial en els processos de producció.
  • Comprendre el funcionament de les plataformes digitals.
  • Analitzar audiències, comunitats i mètriques.
  • Desenvolupar una identitat narrativa pròpia.

Laboratoris

Durant aquest període es desenvoluparan diferents laboratoris pràctics:

Laboratori de Narratives Audiovisuals

  • vídeo vertical
  • reportatge audiovisual
  • documental breu
  • cobertures mòbils
  • reels informatius
  • shorts periodístics

Laboratori Social Media

Producció de continguts per a:

  • Instagram
  • TikTok
  • YouTube
  • LinkedIn
  • Newsletter
  • Telegram
  • WhatsApp Channels

Laboratori d'Intel·ligència Artificial

Aplicació pràctica de:

  • documentació assistida
  • prompting
  • generació de continguts
  • síntesi de veu
  • edició audiovisual
  • automatització de fluxos editorials

Laboratori d'Audiències

Treball amb:

  • analítica digital
  • SEO
  • mètriques
  • engagement
  • desenvolupament de comunitats
  • estratègies de distribució

Projecte del primer quadrimestre

Cada estudiant desenvoluparà un Portafoli Digital de Producció Periodística, integrat per peces audiovisuals, sonores, escrites i interactives produïdes durant el semestre. Aquest portafoli constituirà la base del desenvolupament del projecte col·laboratiu del segon quadrimestre.























10. SEGON QUADRIMESTRE

Laboratori d'Innovació i Desenvolupament de Productes Periodístics

Pregunta central del laboratori

Com podem imaginar, dissenyar, construir i validar el producte periodístic que encara no existeix?

El segon quadrimestre transforma l'assignatura en un Media Innovation Lab, un espai de treball col·laboratiu on l'estudiantat deixa de produir únicament peces periodístiques per començar a dissenyar projectes editorials complets.

Durant aquesta fase, els equips treballaran com petites redaccions independents o laboratoris d'innovació, assumint diferents rols professionals i desenvolupant projectes periodístics amb vocació de convertir-se en prototips funcionals.

L'objectiu no consisteix únicament a crear continguts, sinó a investigar necessitats, detectar oportunitats, experimentar amb tecnologies emergents i desenvolupar solucions informatives capaces de generar valor públic.

El procés reprodueix les dinàmiques pròpies dels laboratoris d'innovació dels principals mitjans internacionals, incorporant metodologies pròpies del disseny de producte, la investigació aplicada, el desenvolupament àgil i el prototipatge iteratiu.


Objectius del segon quadrimestre

En aquesta segona fase l'estudiantat aprendrà a:

  • identificar oportunitats d'innovació en l'ecosistema periodístic;
  • investigar necessitats d'usuaris i comunitats;
  • definir una proposta editorial diferenciada;
  • construir models sostenibles de producció informativa;
  • desenvolupar prototips funcionals;
  • validar els projectes amb usuaris reals;
  • presentar els projectes davant professionals del sector.


Organització del laboratori

El laboratori s'estructura en cinc grans fases.

Fase 1. Observació i investigació

Els equips analitzen el context informatiu mitjançant processos de recerca qualitativa i quantitativa.

Es treballarà amb:

  • observació de comunitats digitals;
  • anàlisi de tendències;
  • estudis de casos internacionals;
  • benchmarking;
  • entrevistes exploratòries;
  • mapes d'actors;
  • recerca documental;
  • OSINT;
  • anàlisi de plataformes.

L'objectiu és identificar problemes reals susceptibles de convertir-se en oportunitats periodístiques.


Fase 2. Ideació

A partir de la informació recollida, els equips desenvoluparan diferents hipòtesis de treball.

S'aplicaran metodologies com:

  • Design Thinking;
  • Double Diamond;
  • Editorial Sprint;
  • Crazy 8;
  • User Journey;
  • Lean Canvas;
  • Editorial Canvas.

Durant aquesta fase es definiran:

  • públics;
  • proposta de valor;
  • model editorial;
  • canals;
  • experiència d'usuari;
  • estratègia narrativa.


Fase 3. Disseny i prototipatge

Els equips construiran un primer producte mínim viable (MVP).

Els prototips podran adoptar diferents formats:

  • newsletters;
  • podcasts;
  • canals de xarxes socials;
  • plataformes periodístiques;
  • productes audiovisuals;
  • eines d'IA aplicada;
  • projectes OSINT;
  • experiències interactives;
  • documentals digitals;
  • laboratoris d'investigació.

El prototip haurà d'incorporar:

  • arquitectura editorial;
  • identitat visual;
  • estratègia narrativa;
  • sistema de publicació;
  • model de distribució.


Fase 4. Validació

Els projectes seran sotmesos a processos de revisió i millora contínua.

S'utilitzaran:

  • proves amb usuaris;
  • sessions de feedback;
  • entrevistes;
  • analítica;
  • mètriques d'ús;
  • observació participant.

L'objectiu és comprendre com interactuen les persones amb el producte i introduir millores successives.


Fase 5. Presentació pública

El curs culminarà amb una presentació pública dels projectes.

Cada equip haurà de presentar:

  • el problema detectat;
  • el procés d'investigació;
  • el prototip desenvolupat;
  • les decisions editorials adoptades;
  • els aprenentatges obtinguts;
  • les línies futures de desenvolupament.

La presentació adoptarà el format professional de Pitch Editorial, habitual en laboratoris internacionals de mitjans.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 60 Espanyol anual matí-mixt