Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.

Sistemes de Navegació i d'Observació de la Terra
Codi: 43846Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Geoinformació | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Jordi Cristobal Rosselló
- Correu electrònic :
- jordi.cristobal@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
El mòdul no té cap prerequisit específic, a part d'un mínim coneixement d'eines informàtiques bàsiques pel que fa a nivell d'usuari.
Objectius
Els sistemes d'observació de la Terra ofereixen una visió sinòptica del territori. Aquest avantatge que una plataforma a una certa alçada ens pot oferir ha estat explotada des de plataformes aèries, des de fa més d'un segle. Relativament recent, però, és la utilització de forma operacional dels sistemes satèl·lit, que tenen el seu origen i utilització en extens als anys 70 amb l'inici del programa Landsat. Avui en dia la resolució espectral, la resolució espacial i la temporalrepresenten una equaciód'ús i aplicabilitat que recorredes dels sistemes òptics o tèrmics fins als sistemes actius, com els sistemes radar, que ens permeten un millor coneixement del territori, en àmbits mediambientals, de gestió de recursos i de sostenibilitat.
La navegació és el conjunt d’arts i tècniques que permeten desplaçar-se d’un punt A a un punt B de manera eficient i segura, ja sigui mitjançant el rumb i la velocitat, l’ús de referències conegudes o les coordenades sobre cartes en paper o electròniques. Amb el desenvolupament de les radiocomunicacions, primer terrestres i després embarcades en satèl·lits a partir de la dècada de 1970, van sorgir els sistemes de radionavegació per satèl·lit, com el GPS i GALILEO, que han generalitzat l’ús del posicionament i la navegació a escala global.
En aquest context els objectius específicsde l'assignatura són proporcionar:
- Els coneixements bàsics per a la comprensió i ús de les dades que ens proporcionen els sistemes satèl.lit d'observació de la Terra i de navegació i posicionament, en els aspectes claus de precisió i de resolució temporal, espectral i espacial.
- Els coneixements teòrics i pràctics per adquirir un pensament crític sobre quines són les tecnologies i aproximacions més adients per a la resolució de projectes de geoinformació, tant en l'àmbit de l'observació de la terra com del posicionament.
- Les habilitats pràctiques específiques per a l'ús i anàlisi de la informació que ens proporcionen les tecnologies d'observació de la Terra i els sistemes de navegació i posicionament, per a la seva explotació.
Resultats d'aprenentatge
- CA03 (Proposar l’instrumental de posicionament i navegació per al mesurament de paràmetres biofísics amb diferents nivells de precisió i de prestacions.) Proposar l’instrumental de posicionament i navegació per al mesurament de paràmetres biofísics amb diferents nivells de precisió i de prestacions.
- CA04 (Extreure informació de les dades que proporcionen els diferents tipus d’imatges obtingudes mitjançant sistemes d’observació de la Terra.) Extreure informació de les dades que proporcionen els diferents tipus d’imatges obtingudes mitjançant sistemes d’observació de la Terra.
- CA05 (Integrar les tecnologies, els serveis i les aplicacions òptimes de la informació geoespacial en cada cas d’aplicació.) Integrar les tecnologies, els serveis i les aplicacions òptimes de la informació geoespacial en cada cas d’aplicació.
- CA06 (Explicar les implicacions socials de l’ús i la difusió de la informació geoespacial i els seus productes derivats tenint en compte la responsabilitat ètica i la legislació relacionada.) Explicar les implicacions socials de l’ús i la difusió de la informació geoespacial i els seus productes derivats tenint en compte la responsabilitat ètica i la legislació relacionada.
- KA04 (Distingir els principals tipus de plataformes satel·litàries i sensors per al processament necessari de les dades que proporcionen.) Distingir els principals tipus de plataformes satel·litàries i sensors per al processament necessari de les dades que proporcionen.
- KA05 (Elegir el sistema de coordenades per a un àmbit geogràfic determinat i els sensors i productes de dades derivats per a cada tipus d’estudi i aplicació.) Elegir el sistema de coordenades per a un àmbit geogràfic determinat i els sensors i productes de dades derivats per a cada tipus d’estudi i aplicació.
- KA06 (Distingir entre els sistemes i les tècniques de navegació i posicionament de manera precisa i fiable per als diferents supòsits de navegació i de presa de dades en camp.) Distingir entre els sistemes i les tècniques de navegació i posicionament de manera precisa i fiable per als diferents supòsits de navegació i de presa de dades en camp.
- SA04 (Fer servir les tècniques de navegació i posicionament per establir tant la navegació com la posició de manera fiable i precisa.) Fer servir les tècniques de navegació i posicionament per establir tant la navegació com la posició de manera fiable i precisa.
- SA05 (Aplicar els fonaments físics de l’observació de la Terra a l’anàlisi i el tractament de dades procedents de sensors remots.) Aplicar els fonaments físics de l’observació de la Terra a l’anàlisi i el tractament de dades procedents de sensors remots.
- SA06 (Revisar el postprocés i l’anàlisi de les dades d’interès subministrades pels sistemes de navegació i de posicionament global per satèl·lit.) Revisar el postprocés i l’anàlisi de les dades d’interès subministrades pels sistemes de navegació i de posicionament global per satèl·lit.
Continguts
Principis físics de la Teledetecció, processament d'imatges, i obtenció d’informació a partir de dades d’observació de la Terra
- Principis físics de la teledetecció òptica, tèrmica i de microones.
- Plataformes i sensors
- Correccions geomètriques i radiomètriques de dades multi/hiperespectrals.
- Fonaments del processament digital d'imatges.
- Obtenció d'informació quantitativa a partir de dades de Teledetecció.
Posicionament, topografia i navegació
- Introducció a la navegació: Sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS).
- Sensors de navegació, integració de sistemes i arquitectura.
- Geodèsia, mesura, sistemes de referència i projeccions cartogràfiques.
- Geolocalització, casos pràctics i mercat.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Exposició de conceptes bàsics | 24 | 0,96 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Estudi i resolució d'exercicis | 40 | 1,6 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Resolució de pràctiques supervisades | 11 | 0,44 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Resolució de pràctiques al camp | 4 | 0,16 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Realització de pràctiques guiades amb suport informatic | 12 | 0,48 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Disseny i presentació potencial aplicatiu integració Obs. Terra i Navegació | 29 | 1,16 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
El mòdul es desenvolupa mitjançant tres tipus d'activitats:
Activitats dirigides: Consisteixen en classes teòrico-pràctiques en aules informàtiques i inclouen la resolució de casos per mitjà d'exercicis pràctics guiats, aplicant com a metodologia principal l’aprenentatge basat en problemes. Les classes formen el fil conductor del mòdul. La seva funció és sistematitzar els continguts, presentar estats de la qüestió de les matèries, aportar mètodes i tècniques per a la resolució de tasques i recapitular els coneixements objecte d'aprenentatge. Així mateix, generen i organitzen les necessitats de treball autònom de l'alumne per a ampliarcontinguts bàsics o desenvolupar continguts complementaris.
Activitats supervisades: Comprenen la realització d'un projecte de quadrimestre, consistent en un cas d'aplicació real, mitjançant hores de taller, treball autònom i tutories, el qual permet aplicar conjuntament els coneixements i habilitats tècniques dels continguts de tots els mòduls del quadrimestre. El projecte de quadrimestre constitueix per a l'alumne/a una fita i la demostració material d'haver assolit els objectius de tots els mòduls del quadrimestre i és la peça fonamental de l'avaluació, ja que a més del seguiment continuat de la seva realització, haurà de lliurar una memoria de síntesi del projecte i exposar-lo oralment.
Activitats autònomes: El treball autònom de l'alumne inclou el temps per a estudiar materials teòrics (articles, manuals, informes d’interès, etc.), cercar documentació i dades, realitzar exercicis d'ampliació de continguts complementaris del mòdul i, en gran part, dur a terme el desenvolupament personal del projecte de quadrimestre.
Les activitats que no es puguin fer presencialment s’adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d’eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Realització d'exercicis pràctics | 35 | 10,5 | 0,42 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Entrega d'informes/treballs | 45 | 13,5 | 0,54 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
| Defensa oral de treballs | 20 | 6 | 0,24 | CA03, CA04, CA05, CA06, KA04, KA05, KA06, SA04, SA05, SA06 |
En cas que les activitats d’avaluació no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
AVALUACIÓ CONTINUADA. Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.
a) Procés i activitats d'avaluació:
L'avaluació del mòdul es basa principalment en la realització del projecte de quadrimestre, el qual és objecte de dues activitats d'avaluació. D'una banda, l'elaboració i lliurament de la memòria de síntesi del projecte i d'altra banda la defensa oral del projecte realitzat. Atès el contingut altament tècnic del mòdul, s'atribueix un pes del 45% a la memòria del projecte, ja que és el mitjà més adequat per a exposar els detalls tècnics amb tota la seva complexitat, i un pes del 20% a la defensa oral. L'avaluació es complementa amb un 35% de realització d'exercicis pràctics.
Si no s’indica el contrari, l’entrega dels exercicis és obligatòria. Per tal que els exercicis puguin fer mitjana amb el projecte, han de tenir una nota mitjana igual o superior a 5.
Tret que s'indiqui el contrari, totes les activitats d'avaluació (memòria del projecte de quadrimestre, exposició oral del projecte de quadrimestre, exercicis pràctics del mòdul) són individuals.
Les hores atribuïdes a cada activitat d'avaluació inclouen el temps destinat a l'elaboració delsmitjans materials d'avaluació de cada activitat (memòria, presentació, etc.).
b) Programació d'activitats d'avaluació:
Memòria del projecte del 1er semestre: Elaboració al llarg del semestre. Lliurament al final del semestre, el 22 de gener de 2027.
Defensa oral del projecte del 1er semestre: Elaboració al llarg del semestre. Exposició oral al final del semestre, el 28 de gener de 2027.
Exercicis pràctics del mòdul: Realització i lliurament setmanal o quinzenal, al llarg del quadrimestre.
c) Procediment de revisió de l'avaluació:
Un cop publicades les notes, els alumnes disposaran d'una setmana per a efectuar-ne la revisió sol·licitant cita amb els professors o professores corresponents.
d) Procés de recuperació:
Memòria del projecte del 1er quadrimestre: Recuperable en el termini màxim de 2 setmanes després de la data de lliurament programada. La recuperació consistirà en un nou lliurament de tota la memòria en cas d'avaluació negativa de la primera memòria lliurada.
Defensa oral del projecte del 1er quadrimestre: Recuperable en el termini màxim d'1 setmana després de la data de realització programada. La recuperació consistiràen efectuar de nou la defensa oral en cas d'avaluació negativa de la primera defensa oral realitzada.
Exercicis pràctics del mòdul: No recuperables.
Per a participar a la recuperació l'alumne/a haurà d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de l'avaluació total del mòdul. Per tant, haurà d'haver estat avaluat necessàriament en la data programada de la memòria (45%) i de la defensa oral (20%) del projecte de quadrimestre.
Només podrà participar en el procés de recuperació l'alumne/a que, no havent superat l'avaluació del mòdul (qualificació total mínima de 5,0), hagi obtingut una qualificació mínima total del mòdul superior a 3,5.
e) Condicions per a la qualificació ‘No avaluable’:
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ en lloc de ‘Suspens’ sempre que no hagi lliurat la Memòria del projecte del 1er quadrimestre ni realitzat la Defensa oral del projecte del 1er quadrimestre. L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
f) Normativa de la UAB relativa al plagi i altres irregularitats en el procés d’avaluació:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència delprocés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Les activitats d’avaluació qualificades amb 0 per irregularitats comeses per l’estudiant no es podran recuperar.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions
ÚS DE LA IA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Campbell, J. B., Wynne, R. H., & Thomas, V. A. (2022). Introduction to remote sensing (6th ed.). Guilford Press.
Chuvieco, E. (2026). Fundamentals of satellite remote sensing: An environmental approach (4th ed.). CRC Press. https://doi.org/10.1201/9781003516149
Hofmann-Wellenhof, B., Lichtenegger, H., & Wasle, E. (2008). GNSS—Global navigation satellite systems: GPS, GLONASS, Galileo, and more. Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-211-73017-1
Jacobson, L. (2007). GNSS markets and applications. Artech House.
Jensen, J. R. (2022). Introductory digital image processing: A remote sensing perspective (4th ed.). Pearson.
Kaplan, E. D., & Hegarty, C. J. (Eds.). (2006). Understanding GPS: Principles and applications (2nd ed.). Artech House.
Krisp, J. M., Meng, L., Pail, R., & Stilla, U. (Eds.). (2013). Earth observation of global changes (EOGC). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-642-32714-8
Leick, A. (2004). GPS satellite surveying (3rd ed.). John Wiley & Sons.
Lillesand, T. M., Kiefer, R. W., & Chipman, J. W. (2015). Remote sensing and image interpretation (7th ed.). Wiley.
Ormeño Villajos, S. (2006). Teledetección fundamental (3.ª ed.). Fundación General de la Universidad Politécnica de Madrid.
Rees, W. G. (2013). Physical principles of remote sensing (3rd ed.). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139017411
Richards, J. A. (2022). Remote sensing digital image analysis (6th ed.). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-82327-6
Wolf, P. R., & DeWitt, B. A. (2000). Elements of photogrammetry: With applications in GIS (3rd ed.). McGraw-Hill.
Xu, G. (2007). GPS: Theory, algorithms and applications (2nd ed.). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-540-72715-6
Programari
ESA SNAP
Google Earth Engine
Miramon
QGIS
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |
| (PLABm) Pràctiques de laboratori (màster) | 1 | Català/Castellà | primer quadrimestre | tarda |