Guia en format PDF
Logo

Formació Avançada en Teledetecció

Codi: 43382
Crèdits: 9
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Teledetecció i Sistemes d'Informació Geogràfica OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Xavier Pons Fernandez
Correu electrònic :
xavier.pons@uab.cat

Equip docent

Pere Serra Ruiz

Equip docent (extern a la UAB)

Mario Padial
Carolina Gabarró
Jordi Isern
Bernat Codina
Giorgi Khazaradze
Ricardo Díaz-Delgado
Albert García Benadí
Joan Bech

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No es requereixen requisits previs

Objectius

Aquest mòdul, optatiu, amplia els coneixements adquirits en el mòdul de mètodes d’obtenció d’informació geogràfica d’aquest mateix màster a partir de l’estudi de tècniques i aplicacions específiques de la teledetecció en camps com la meteorologia, la oceanografia, a geologia i l’estudi de la vegetació.

Al finalitzar l’assignatura, l’alumne serà capaç de:

  • Aplicar les metodologies per pal·liar les diferents fonts d’error a fi de poder visualitzar i extreure paràmetres físics de les dades rebudes.
  • Aplicar tècniques de teledetecció a diferents camps de recerca i aplicats.

Resultats d'aprenentatge

  • CA12 (Crear productes de Teledetecció demostrant una visió integradora dels problemes, plantejant solucions innovadores i prenent decisions apropiades en funció dels coneixements i judicis propis.) Crear productes de Teledetecció demostrant una visió integradora dels problemes, plantejant solucions innovadores i prenent decisions apropiades en funció dels coneixements i judicis propis.
  • CA13 (Elaborar informes tècnics i científics per a l’anàlisi del territori que serveixin per a la presentació i explicació de la informació de forma clara i adequada a públics especialitzats i no especialitzats.) Elaborar informes tècnics i científics per a l’anàlisi del territori que serveixin per a la presentació i explicació de la informació de forma clara i adequada a públics especialitzats i no especialitzats.
  • KA15 (Definir els principis físics, els sensors i els tipus d’imatges utilitzats en Teledetecció meteorològica, incloent-hi el radar Doppler, les imatges visibles, infraroges, de vapor d’aigua i les composicions RGB.) Definir els principis físics, els sensors i els tipus d’imatges utilitzats en Teledetecció meteorològica, incloent-hi el radar Doppler, les imatges visibles, infraroges, de vapor d’aigua i les composicions RGB.
  • KA16 (Reconèixer tècniques de sensors tant passius com actius (SAR, altímetres), per a l’observació de paràmetres oceànics i fenòmens dinàmics marins com ara corrents o temperatures superficials.) Reconèixer tècniques de sensors tant passius com actius (SAR, altímetres), per a l’observació de paràmetres oceànics i fenòmens dinàmics marins com ara corrents o temperatures superficials.
  • KA17 (Seleccionar aplicacions de la Teledetecció en l’anàlisi geològica i l’estudi de la vegetació mitjançant imatges satel·litàries, tenint en compte les diverses formes de desigualtat social, cultural, lingüística, de gènere o d’origen.) Seleccionar aplicacions de la Teledetecció en l’anàlisi geològica i l’estudi de la vegetació mitjançant imatges satel·litàries, tenint en compte les diverses formes de desigualtat social, cultural, lingüística, de gènere o d’origen.
  • SA17 (Fer servir tipus d’imatges meteorològiques (visibles, infraroges, de vapor d’aigua) i diferents sensors remots (passius i actius) per al reconeixement de patrons atmosfèrics rellevants en l’anàlisi del temps i el clima i en les variables oceàniques com ara la temperatura, els corrents o altres fenòmens.) Fer servir tipus d’imatges meteorològiques (visibles, infraroges, de vapor d’aigua) i diferents sensors remots (passius i actius) per al reconeixement de patrons atmosfèrics rellevants en l’anàlisi del temps i el clima i en les variables oceàniques com ara la temperatura, els corrents o altres fenòmens.
  • SA18 (Aplicar metodologies per detectar canvis geològics rellevants (activitat volcànica, inundacions, neu i gel) mitjançant la interpretació pràctica de sèries temporals d’imatges de satèl·lit.) Aplicar metodologies per detectar canvis geològics rellevants (activitat volcànica, inundacions, neu i gel) mitjançant la interpretació pràctica de sèries temporals d’imatges de satèl·lit.
  • SA19 (Fer servir diferents tècniques d’anàlisi espectral i multitemporal per tal d’avaluar l’estat i evolució de la cobertura vegetal en diversos contextos (sequera, incendis, etc.), així com la dinàmica general d’usos i cobertes del sòl.) Fer servir diferents tècniques d’anàlisi espectral i multitemporal per tal d’avaluar l’estat i evolució de la cobertura vegetal en diversos contextos (sequera, incendis, etc.), així com la dinàmica general d’usos i cobertes del sòl.

Continguts

Teledetecció i meteorologia. Tècniques i exemples


1. Introducció.
2. Meteorologia clàssica.
3. Interpretació de les imatges de satèl·lit.
  3.1. Imatges en l'espectre visible.
  3.2. Imatges en l'infraroig tèrmic.
  3.3. Imatges de vapor d'aigua.
  3.4. Composicions RGB.
4. El radar meteorològic.
  4.1. Propagació de les microones a l'atmosfera.
  4.2. L’equació radar.
  4.3. Observacions del radar Doppler.


Teledetecció i oceanografia. Tècniques i exemples


1. Introducció.
2. Fonaments d'Oceanografia.
  2.1. Oceanografia descriptiva.
  2.2. Oceanografia dinàmica.
  2.3. Fenòmens observables remotament.
3. Observació amb sensors passius.
  3.1. Observació en l'espectre visible.
  3.2. Observació en l'espectre infraroig.
  3.3. Observació en l'espectre de microones.
4. Observació amb sensors actius.
  4.1. Generalitats.
  4.2. El dispersòmetre.
  4.3. El SAR.
  4.4. L'altímetre.
5. Aplicació: corrents marins.


Teledetecció i geologia. Tècniques i exemples


Continguts basats en una sèrie d’exercicis pràctics guiats dedicats a mostrar exemples de l’ús de la Teledetecció en el seguiment de volcans, episodis d’inundacions, seguiment de l’evolució de les neus i els gels, etc.


Teledetecció i vegetació. Tècniques i exemples


1. La problemàticaclasses temàtiques/classes espectrals. Usos del sòl i cobertes del sòl.
2. Tècniques específiques.
  2.1. Separabilitat espectral.
  2.2. Índexs de vegetació.
  2.3. Tasseled Cap Transformation.
3. Prevenció d’incendis forestals.
4. Foc actiu.
5. Tècniques d’anàlisi de canvis en el temps.
  5.1. Avaluació de superfícies cremades.
  5.2. Estudis de regeneració de la vegetació després d'incendis forestals.
6. Anàlisi i classificació multitemporal de cobertes (l'exemple dels conreus).
  6.1. Signatures espectrals.
  6.2. Fenologia i signatures temporals.
  6.3. Classificació.
  6.4. Anàlisi de canvis.
  6.5. Enriquiment de les bases de dades.
7. Exemples d'aplicacions pràctiques.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tutories 4 0,16
Pràctiques d'aula 60 2,4
Classes magistrals / expositives 48 1,92
Estudi personal 22 0,88
Elaboració de treballs 90 3,6

Llengua vehicular majoritària: espanyol (spa), tot i que els materials bibliogràfics poden estar en altres llengües, majoritàriament anglès.

En aquest mòdul es realitzen 3 grups d'activitats d'aprenentatge:

  • Les activitats dirigides consisteixen en classes de teoria i pràctiques que es realitzaran en una aula d'informàtica especialitzada. A l'inici de cadascuna de les matèries que formen el mòdul els docents explicaran l'estructura dels continguts teoricopràctics, així com el mètode d'avaluació.
  • Les activitats supervisades consisteixen en pràctiques d'aula que permetran elaborar els treballs i exercicis de cada matèria, així com sessions de tutories amb els docents en cas que els estudiants ho sol·licitin.
  • Les activitats autònomes són el conjunt d'activitats relacionades amb l'elaboració de treballs, exercicis i exàmens, com ara l'estudi de diferent material en forma d'articles, informes, dades, etc., definides segons les necessitats de treball autònom cada estudiant.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treballs pràctics 80%- 90% 0 0 CA12, CA13, KA15, KA16, KA17, SA17, SA18, SA19
Examen teòric 10%-20% 1 0,04 CA12, KA15, KA16, SA17

Aquest mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

L’avaluació d’aquest mòdul consta del següent sistema:

  • La realització de 2 exàmens, que valdran entre un 10 i un 20% de la nota final i que inclourà la matèria teòrica i pràctica realitzada.
  • La realització de diferents treballs pràctics proposats al llarg de la docència del mòdul i lliurats dins del termini fixat, que valdran entre un 80 i un 90% de la nota final. Es valorarà una presentació formal correcta i una elaboració acurada.

Aspectes a tenir en compte.

  • L’assistència continuada a classe és altament recomanable pel correcte seguiment de les assignatures. Només en casos d’impossibilitat física d’assistència presencial el seguiment en streaming està justificat, ja que una part important de les experiències i aprenentatges s’assoleixen plenament amb el contacte amb el professorat i els companys de classe.
  • En cas d’haver de lliurar treballs pràctics, aquest lliurament cal fer-lo dins dels terminis previstos perquè siguin avaluats.
  • En el moment de realització de cada activitat avaluativa, l’Equip docent informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Recuperació.

  • En cas que no s’hagi assolit una nota mínima de 5 sobre 10 s’haurà de recuperar l’activitat d’avaluació. La possibilitat de recuperació és única.
  • L’Equip docent corresponent informarà de la data assignada per a realitzar/lliurar l’activitat d’avaluació.

Còpies iplagis.

  • La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

TELEDETECCIÓ I GEOLOGIA. TÈCNIQUES I EXEMPLES

Cea C, Cristóbal J, Pons X (2007) An improved methodology to map snow cover by means of Landsat and MODIS imagery. Geoscience and Remote Sensing Symposium, 2007. IGARSS 2007. IEEE Internacional, 4217 - 4220. DOI 10.1109/IGARSS.2007.4423984, p2037.pdf Barcelona.
Cea C, Cristóbal J, Pons X (2006) Mejoras en la determinación de la cubierta nival mediante imágenes Landsat y Modis. Camacho Olmedo MT, Cañete Pérez JA, Lara Valle JJ (eds.) El acceso a la información espacial y las nuevas tecnologías geográficas, 65-78 (edición en CD-ROM). ISBN: 84-333-3944-6. Depósito legal: GR-1855-2006. XII Congreso Nacional de Tecnologías de la Información Geográfica, Granada.
Cea C, Cristóbal J, Serra P, Pons X, Pastor J, Monterde M (2006) Determinació de la superfície nival a Catalunya mitjançant la Teledetecció. Publicado en Internet: http://www.icc.es/allaus/jortec2.html. 2a Jornada Tècnica de Neu i Allaus, Barcelona.
Dozier J, Painter T.H. 2004. Multispectral and hyperspectral remote sensing of alpine snow properties. Annu. Rev. Earth Planet. Sci. 2004. 32:465-94.
Dozier J. 1989. Spectral signature of alpine snow cover from the Landsat Thematic Mapper. Remote Sens. Environ.28:9-22
Gabarró C, Hughes N, Wilkinson J, Bertino L, Bracher A, Diehl T, Dierking W, Gonzalez-Gambau V, Lavergne T, Madurell T, Malnes E, Wagner P. M. (2023). Improving satellite-based monitoring of the polar regions: Identification of research and capacity gaps. Front. Remote Sens., Volume 4 - 2023 | https://doi.org/10.3389/frsen.2023.952091
Hall D.K et al. 2005. Estimation of snow extent and snow properties. Encyclopedia of Hydrological Sciencies. Edited by M G Anderson
König M et al .2001. Measuring snow and glacier ice properties from satellite.Reviw of Geophysics, 39, 1/February 2001.1-27.
Seidel K, Martinec J. 2004. Remote sensing of snow hydrology. Runoff Modelling, Effect of climate change. Praxis
Snow, hydrology and forests in High alpine Areas. 1991. IAHS Publication No.205.
Ulaby, F. T., Long, D. G. (2014). Microwave Radar and Radiometric Remote Sensing. United States. University of Michigan Press.

TELEDETECCIÓ I VEGETACIÓ. TÈCNIQUES I EXEMPLES

Díaz-Delgado R, Lloret F, Pons X (2004) Spatial patterns of fire occurrence in Catalonia, NE, Spain. Landscape Ecology 19: 731-745. http://digital.csic.es/bitstream/10261/60332/1/Diaz-Delgado_etal_2004b.pdf.
Díaz-Delgado R, Lloret F, Pons X (2004) Statistical analysis of fire frequency models for Catalonia (NE Spain, 1975-1998) based on fire scar maps from Landsat MSS data. International Journal of Wildland Fire 13: 89-99. DOI: 10.1071/WF02051.
Díaz-Delgado R, Lloret F, Pons X (2003) Influence of fire severity on plant regeneration by means of remote sensing imagery. International Journal of Remote Sensing 24 (8): 1751-1763. http://digital.csic.es/bitstream/10261/60313/1/Diaz-Delgado_etal_2003.pdf
Díaz-Delgado R, Pons X (2001) Spatial patterns of forest fires in Catalonia (NE of Spain) along the period 1975-1995. Analysis of vegetation recovery after fire. Forest Ecology and Management 147 (1): 67-74. DOI: 10.1016/S0378-1127(00)00434-5
Moré G, Serra P, Pons X (2011) Multitemporal flooding dynamics of rice fields by means of discriminant analysis of radiometrically corrected remote sensing imagery. International Journal of Remote Sensing 32 (7): 1983-2011 DOI: 10.1080/01431161003645816.
Pons X, Cristóbal J, González O, Riverola A, Serra P, Cea C, Domingo C, Díaz P, Monterde M, Velasco E (2012) Ten years of Local Water Resource Management: Integrating Satellite Remote Sensing and Geographical Information Systems. European Journal of Remote Sensing 45: 317-332. DOI: 10.5721/EuJRS20124528. http://www.aitjournal.com/articleView.aspx?ID=567
Serra P, Salvati L, Queralt E, Pin C, González-Guerrero O, Pons X (2016) Estimating water consumption and irrigation requirements in a long-established Mediterranean rural community by remote sensing and field data. Irrigation and Drainage. DOI: 10.1002/ird.1978. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ird.1978/pdf
Serra P, Pons X (2015)Uncertainty visualization of remote sensing crop maps enriched at parcel scale: A contribution for a more conscious GIS dataset usage Journal of Maps 15 Nov 2015. DOI: 10.1080/17445647.2015.1113390. http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/17445647.2015.1113390
Serra P, Pons X (2013) Two Mediterranean irrigation communities in front of water scarcity: A comparison using satellite image time series. Journal of Arid Environments 98: 41-51. DOI: j.jaridenv.2013.07.011.
Serra P, Moré G, Pons X (2009) Thematic accuracy consequences in cadaster land-cover enrichment from a pixel and from a polygon perspective. Photogrammetric Engineering and Remote Sensing 75 (12): 1441-1449.http://eserv.asprs.org/PERS/2009journal/dec/2009_dec_1441-1449.pdf
Serra P, Pons X (2008) Monitoring farmers' decisions on Mediterranean irrigated crops using satellite image time series. International Journal of Remote Sensing 29 (8): 2293 - 2316. DOI: 10.1080/01431160701408444
Serra P, Pons X, Saurí D (2003) Post-classification change detection with data from different sensors: some accuracy considerations. International Journal of Remote Sensing 24 (16): 3311-3340.

TELEDETECCIÓ I OCEANOGRAFIA. TÈCNIQUES I EXEMPLES

Apel 1987. Principles of ocean physics. Academic Press.
Stewart 2008. Introduction to physical oceanography. http://oceanworld.tamu.edu/resources/ocng textbook/contents.html.
The Open University Team 1989. Ocean Circulation. Open University.
The Open University Team 1989. Waves, Tides and Shallow wàter processes. Open University.
Talley, Pickard, Emery and Swift 2011. Descriptive Physical Oceanography. 6th ed. Elsevier.
Pond, Pickard 1995. Introductory Dynamical Oceanography. 2nd ed. Pergamon Press
Robinson 2004. Measuring the oceans from space. SpringerPraxis
Robinson 2010. Discovering the Ocean from Space. SpringerPraxis
Martin 2014. An Introduction to Ocean remote Sensing. Cambridge 2n Ed.

TELEDETECCIÓ I METEOROLOGIA. TÈCNIQUES I EXEMPLES

Atlas, D., ed. 1990, Radar in Meteorology, American Meteorological Society, 806 pp
Bech, J, Chau J.L., 2012: Doppler radar observations. Intech. Open Access book http://dx.doi.org/10.5772/2036
Collier, C.G., 1996, Applications of Weather Radar Systems, Wiley, 390 pp
Doviak, V.A., and D.S. Zrnic, 1993, Doppler radar and weather observations, Academic Press, 562 pp
Meischner P. (editor), 2003: Weather Radar : Principles and Advanced Applications. Springer; 1 edition (August 22, 2005) . ISBN: 3540003282, 337 pp.
O'Hora F, J Bech, 2007, Improving weather radar observations using pulse-compression techniques.
Meteorological Applications 14:389 – 401. http://dx.doi.org/10.1002/met.38
Rinehart, R.E., 1991, Radar for Meteorologists, Rinehart, P.O. Box 6124, Grand Forks, ND, 58206-6124, US, 335 pp
Skolnik, M.I., 1981, Introduction to radar systems, McGraw-Hill, New York, 581 pp

Programari

MiraMon, ArcGIS, QGIS, SNAP, Office Microsoft

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català/Castellà segon quadrimestre tarda
(PAULm) Pràctiques d'aula (màster) 1 Català/Castellà segon quadrimestre tarda