Guia en format PDF
Logo

Tècniques Aplicatives de l'Etnomusicologia

Codi: 43190
Crèdits: 10
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Rafael Caro Repetto
Correu electrònic :
rafael.caro@uab.cat

Equip docent

Jaume Ayats Abeya
Cristina Gonzalez Martin
Mauricio Rey Garegnani

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

En aquesta assignatura estudiem les metodologies més actuals de l'etnomusicologia des d’un punt de vista eminentment aplicat, amb especial interès en la seva relació amb l’educació. Per la qual cosa, s’espera de l’alumnat coneixement de nocions bàsiques d’aquesta disciplina, tant dels seus principis teòrics com metodològics, de la terminologia general per a la discussió musicològica, i competència en l’anàlisi crítica de textos i projectes acadèmics relacionats amb l’etnomusicologia i l’educació musical. També és requereix a l’alumnat un coneixement bàsic de llenguatge musical i experiència amb la pràctica musical.

Es recomana competència d'anglès per a la lectura de textos acadèmics, l’ús de recursos audiovisuals en aquesta llengua i la participació en possibles activitats a càrrec de convidats internacionals.

Objectius

  • Consolidar coneixements fonamentals de la disciplina de l’etnomusicologia, incloent-hi els seus principals principis teòrics, objectius epistemològics, i eines metodològiques
  • Conèixer les tendències actuals de recerca etnomusicològica, els seus principals eixos temàtics i les tècniques emprades
  • Comprendre les interrelacions entre l'etnomusicologia i l'educació, considerant com els coneixements adquirits poden ser aplicats en contextos educatius per promoure una millor comprensió i valoració del fet musical
  • Aplicar tècniques etnomusicològiques actuals a la recerca pròpia
  • Analitzar situacions, pràctiques i experiències musicals de diferents cultures, mitjançant els marcs teòrics i metodològics de l’etnomusicologia actual
  • Participar en debats acadèmics relacionats amb l’etnomusicologia actual, defenent posicions pròpies amb rigor i arguments fonamentats
  • Dissenyar una proposta de recerca etnomusicològica aplicada a l’àmbit propi d’investigació

Resultats d'aprenentatge

  1. Relacionar sistemes musicals amb els seus respectius contextos de producció i recepció
  2. Discernir característiques distintives de diverses cultures musicals
  3. Adaptar els resultats de l'anàlisi contextual a les diferents realitats socials implicades en una pràctica musical contemporània en relació amb la música antiga.
  4. Dominar eines d'anàlisi historiogràfica adaptades a l'estudi etnomusicològic
  5. Transmetre de manera oral i escrita els aspectes musicològics, pedagògics i interpretatius dels projectes duts a terme.
  6. Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  7. Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  8. Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  9. Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.
  10. Reconèixer la dimensió de sexe i gènere present en els contextos socioculturals estudiats.

Continguts

A continuació es presenten els principals blocs temàtics que es treballen en l'assignatura. La definició específica dels temes que s’estudiaran a l’assignatura dependrà de l’actualitat acadèmica, els interessos de l’alumnat i professorat, i la possibilitat de convidar especialistes internacionals en alguna matèria concreta. El temari final, així com la seva seqüenciació per sessió de classe, serà detallat en l'espai de l'assignatura del Campus Virtual.

  • Conceptes fonamentals de l’etnomusicologia i introducció a les principals regions musicals del món
  • Relacions entre l'etnomusicologia, la didàctica de la música i l'educació musical en general
  • Etnomusicologia i humanitats digitals; eines computacionals per a l’etnomusicologia
  • La pràctica musical com a eina de recerca (sessió pràctica al Museu de la música si les condicions ho permeten)
  • Aproximacions actuals als estudis de gènere en etnomusicologia
  • L’estudi del moviment i la dansa, introducció a l’etnocoreologia i la seva relació amb l’etnomusicologia
  • Etnografia a l’espai virtual i xarxes socials
  • Ecomusicologia: la sostenibilitat de les pràctiques musicals i el seu impacte a l’entorn social i natural
  • Altres aproximacions que es podrien considerar: etnomusicologia històrica; poscolonialisme i decolonialisme; migracions, diàspora i hibridació; etnomusicologia i pobles indígenes; etc.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis pràctics 15 0,6 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10
Realització d'un projecte individual 50 2 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10
Tutories sobre el projecte individual 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Estudi dels continguts 30 1,2 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10
Classes magistrals 20 0,8 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10
Lectura de textos i preparació de materials 60 2,4 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10
Debats i activitats grupals 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Els objectius i resultats d'aprenentatge proposats per aquesta assignatura s'assoleixen mitjançant el desenvolupament d'activitats d’aprenentatge tant teòriques com pràctiques.

Les activitats teòriques són de tres tipus. En primer lloc, classes magistrals a càrrec del professorat de l’assignatura, així com, quan sigui possible, de professorat internacional convidat. En segon lloc, lectura i estudi de textos fonamentals per a cada un dels blocs temàtics definits. Finalment, activitats de preparació de materials i debat a classe i al Campus Virtual sobre els continguts teòrics de cada bloc temàtic.

Pel que fa a les activitats pràctiques, les principals es desenvoluparan a través de la realització d’un projecte individual, en què s’haurà de dissenyar una proposta de recerca etnomusicològica aplicada a l’àmbit propi d’investigació. Els resultats d’aquest projecte es lliuren en forma de treball escrit i de presentació oral, on es debaten amb la resta de l’alumnat. A banda d’aquest projecte, es proposen diverses activitats pràctiques relacionades amb cada bloc temàtic. Quan les condicions ho permetin, es proposen igualment activitats de pràctica musical relacionades també amb els blocs temàtics de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats d'avaluació a classe i al Campus Virtual 25% 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10
Presentació oral i discussió sobre el projecte individual 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Prova escrita 25% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10
Realització i lliurament d'un treball escrit sobre el projecte individual 30% 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació continuada

Activitats d'avaluació

Les activitats d'avaluació estan relacionades amb el contingut teòric i pràctic de l'assignatura. Les activitats per avaluar el contingut teòric s'agrupen en les següents dues categories:

  • La participació en les activitats de preparació de materials i debats, tant a classe com al campus virtual, que suposa un 25% de la nota final
  • Prova escrita sobre continguts teòrics, que suposa un 25% de la nota final

Les activitats d'avaluació sobre el contingut pràctic estan relacionades amb un projecte individual de disseny d’una proposta de recerca etnomusicològica aplicada a l’àmbit propi d’investigació. Aquestes activitat s'agrupen en les següents dues categories:

  • Realització i lliurament d'un treball escrit sobre el projecte, que suposa un 30% de la nota final
  • Presentació oral i discussió del projecte, que suposa un 20% de la nota final

La data i els detalls d'aquestes activitats d'avaluació es publiquen a l'espai de l'assignatura del Campus Virtual.

Són requisits indispensables per aprovar l'assignatura l'aprovat de la prova escrita i el lliurament del treball escrit.

L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.

Revisió

En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor informarà l'alumnat a través de l'espai de l'assignatura al Campus Virtual del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Recuperació

Per poder optar a la recuperació l'estudiant ha d'haver realitzat la prova escrita, lliurat el treball escrit i fet la presentació oral. Tanmateix, només les activitats d'avaluació de la prova escrita i el treball escrit són recuperables.


Avaluació única

The same assessment evidence required for the continuous assessment will be submitted on a single day, to be agreed upon with the course instructors.


Irregularitats (plagi/frau)

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.


Ús de la Intel·ligència Artificial (IA)

En aquesta assignatura es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà de: (i) identificar quines parts han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comportarà que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.


Bibliografia

Allen, Aaron S., i Jeff Todd Titon, eds. 2023. Sounds, Ecologies, Musics. Nova York: Oxford University Press.

Ayats i Abeyà, Jaume. 2010. "Las canciones olvidadas en los cancioneros de Catalunya: cómo se construyen las canciones de la nación imaginada." Jentilbaratz-Cuadernos de Folklore, no. 12: 83–94.

Ayats, Jaume, Anna Costal, Iris Gayete, i Joaquim Rabaseda. 2011. "Polyphonies, Bodies and Rhetoric of Senses: Latin Chants in Corsica and the Pyrenees." Transposition 1.

Ayats Abeyà, Jaume, i Lucia Marchi. 2020. "La liturgia di Francesco: un'ipotesi sul Cantico di frate Sole e la sua musica." Studi Musicali, n.s., 11 (1): 7–30.

Barz, Gregory F., i Timothy J. Cooley, eds. 2008. Shadows in the Field: New Perspectives for Fieldwork in Ethnomusicology. 2ª ed. Nova York: Oxford University Press.

Berger, Harris M., i Ruth M. Stone, eds. 2019. Theory for Ethnomusicology: Histories, Conversations, Insights. 2ª ed. Nova York: Routledge. [1ª ed.: Pearson Education, 2008.]

Blacking, John. 1973. How Musical Is Man? Seattle: University of Washington Press.

Born, Georgina, ed. 2022. Music and Digital Media: A Planetary Anthropology. Londres: UCL Press.

Buckland, Theresa. 1999. "All Dances Are Ethnic, but Some Are More Ethnic Than Others: Some Observations on Dance Studies and Anthropology." Dance Research: The Journal of the Society for Dance Research 17 (1): 3–21.

Cámara de Landa, Enrique. 2003. Etnomusicología. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.

Campbell, Patricia Shehan, ed. 1996. Music in Cultural Context: Eight Views on World Music Education. Reston, VA: Music Educators National Conference.

Campbell, Patricia S. 2013. "Etnomusicología y Educación Musical: Punto de encuentro entre música, educación y cultura." Revista Internacional de Educación Musical, no. 1: 42–52.

Campbell, Patricia S., i Lee Higgins. 2015. "Intersections between Ethnomusicology, Music Education, and Community Music." En The Oxford Handbook of Applied Ethnomusicology, editat per Svanibor Pettan i Jeff Todd Titon, 638–688. Nova York: Oxford University Press.

Campbell, Patricia S. 2020. "At the Nexus of Ethnomusicology and Music Education: Pathways to Diversity, Equity, and Inclusion." Arts Education Policy Review 121 (3): 106–110.

Casals Ibáñez, Albert. 2006. "Etnicidad y canción tradicional: Un binomio que políticamente también se juega en la escuela." Comunicació presentada al VII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Antropología Aplicada, Santander, December 2006.

Casals, Albert, i Joanna Riera. 2015. "'We Are Gunslinging Girls:' Gender and Place in Playground Clapping Games." Atlantis: Critical Studies in Gender, Culture & Social Justice 37 (1): 54–69.

Chávez, Luis, i Russell P. Skelchy. 2019. "Decolonization for Ethnomusicology and Music Studies in Higher Education." Action, Criticism, and Theory for Music Education 18 (3): 115–143.

Chiantore, Luca, Áurea Domínguez, i Sílvia Martínez. 2016. Escribir sobre música. Valencia: Musikeon Books.

Clarke, Eric, i Nicholas Cook, eds. 2004. Empirical Musicology: Aims, Methods, Prospects. Nova York: Oxford University Press.

Cruces Villalobos, Francisco, ed. 2001. Las culturas musicales: Lecturas de etnomusicología. Madrid: Trotta.

Diamond, Beverley, i Salwa El-Shawan Castelo-Branco, eds. 2021. Transforming Ethnomusicology. Volume I: Methodologies, Institutional Structures, and Policies. Nova York: Oxford University Press.

Diamond, Beverley, i Salwa El-Shawan Castelo-Branco, eds. 2021. Transforming Ethnomusicology. Volume II: Political, Social, and Ecological Issues. Nova York: Oxford University Press.

Goebl, Werner, i Gerhard Widmer. 2009. "On the Use of Computational Methods for Expressive Music Performance." En Modern Methods for Musicology: Prospects, Proposals, and Realities, editat per Tim Crawford i Lorna Gibson, 93–113. Aldershot: Ashgate.

González-Martín, Cristina, i Assumpta Valls. 2016. "Aprender música del mundo: Visita de los 'culture bearer'." Eufonía: Didáctica de la Música, no. 66: 70–76.

González-Martín, Cristina, i Joan Escoda. 2024. "Consideracions per a la pràctica de les músiques del món a l'aula." En Claus de l'educació musical a Catalunya: mirades des de la recerca, editat per Albert Casals, Andrea Fernández-Barros, Marina Buj, i Marta Casals-Balaguer, chap. 5. Barcelona: Graó.

Green, Lucy. 2006. "Popular Music Education in and for Itself, and for 'Other' Music: Current Research in the Classroom." International Journal of Music Education 24 (2): 101–118.

Guest, Ann Hutchinson. 2005. Labanotation: The System of Analyzing and Recording Movement. 4ª ed. Nova York: Routledge.

Hebert, David G., i Sean Williams. 2020. "Ethnomusicology, Music Education, and the Power and Limitations of Social Media." En The Oxford Handbook of Social Media and Music Learning, editat per Janice L. Waldron, Stephanie Horsley, i Kari K. Veblen. Nova York: Oxford University Press.

Hine, Christine. 2015. Ethnography for the Internet: Embedded, Embodied and Everyday. Londres: Bloomsbury.

Hood, Mantle. 1971. The Ethnomusicologist. Nova York: McGraw-Hill. [Nova ed.: Kent, Ohio: Kent State University Press, 1982.]

Kaeppler, Adrienne L. 2000. "Dance Ethnology and the Anthropology of Dance." Dance Research Journal 32 (1): 116–125.

Koskoff, Ellen, ed. 1987. Women and Music in Cross-Cultural Perspective. Nova York: Greenwood Press.

Krüger, Simone. (2009) 2017. Experiencing Ethnomusicology: Teaching and Learning in European Universities. Londres: Routledge.

Martí, Josep. 2000. Más allá del arte: La música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva Editorial.

Mendívil, Julio. 2016. En contra de la música: Herramientas para pensar, comprender y vivir las músicas. Buenos Aires: Gourmet Musical Ediciones.

Merriam, Alan P. 1964. The Anthropology of Music. Evanston: Northwestern University Press.

Myers, Helen, ed. 1992. Ethnomusicology: An Introduction. Nova York: W. W. Norton.

Nettl, Bruno. 2010. "Music Education and Ethnomusicology: A (usually) Harmonious Relationship." MinAd: Israel Studies in Musicology Online 8 (1): 1–9.

Nettl, Bruno. 2015. The Study of Ethnomusicology: Thirty-Three Discussions. 3ª ed. Urbana: University of Illinois Press. [1ª ed.: Twenty-Nine Issues and Concepts, 1983.]

Nettl, Bruno. 2018. "Some Contributions of Ethnomusicology." En Music and Music Education in People's Lives: An Oxford Handbook of Music Education, Volume 1, editat per Gary E. McPherson i Graham F. Welch, 104–123. Nova York: Oxford University Press.

Ochoa Gautier, Ana María. 2024. "The Aural Industrial Extractivist Global Complex." Resonance: The Journal of Sound and Culture 5 (4): 324–333. https://doi.org/10.1525/res.2024.5.4.324.

Pelinski, Ramón. 2000. Invitación a la etnomusicología: Quince fragmentos y un tango. Madrid: Akal.

Pettan, Svanibor, i Jeff Todd Titon, eds. 2015. The Oxford Handbook of Applied Ethnomusicology. Nova York: Oxford University Press.

Rice, Timothy. 1987. "Toward the Remodeling of Ethnomusicology." Ethnomusicology 31 (3): 469–488.

Rice, Timothy. 2014. Ethnomusicology: A Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press.

Riera Martínez, Joanna, i Albert Casals Ibáñez. 2021. "¡Coreografía, música… acción! Caracterización y patrones gestuales de los juegos de manos en castellano." Revista Musical Chilena 75 (235): 101–131.

Seye, Elina, i Kendra Stepputat, eds. 2020. "Choreomusicology I: Corporeality and Social Relations." The World of Music (new series) 9 (1).

Seye, Elina, i Kendra Stepputat, eds. 2020. "Choreomusicology II: Separation and Appropriation in Translocal Contexts." The World of Music (new series) 9 (2).

Shelemay, Kay Kaufman. 2006. Soundscapes: Exploring Music in a Changing World. 2ª ed. Nova York: W. W. Norton.

Small, Christopher. 1977. Music, Society, Education. Londres: John Calder.

Small, Christopher. 1998. Musicking: The Meanings of Performing and Listening. Middletown: Wesleyan University Press / University Press of New England.

Stock, Jonathan P. J. 2003. "Music Education: Perspectives from Current Ethnomusicology." British Journal of Music Education 20 (2): 135–145.

Swanwick, Keith. 1992. "Music Education and Ethnomusicology." British Journal of Ethnomusicology 1: 137–144.

Titon, Jeff Todd. 2009. "Music and Sustainability: An Ecological Viewpoint." The World of Music 51 (1): 119–137.

Velasco, Honorio, i Ángel Díaz de Rada. (1997) 2003. La lógica de la investigación etnográfica: Un modelo de trabajo para etnógrafos de la escuela. Madrid: Trotta.

Wong, Deborah. 2014. "Sound, Silence, Music: Power." Ethnomusicology 58 (2): 347–353.

Programari

Al bloc temàtic d’eines computacionals per a l’etnomusicologia es fa ús de Sonic Visualiser (https://www.sonicvisualiser.org/), i opcionalment Praat (https://praat.org/), per a anàlisi de fitxers d'àudio. De manera opcional, es recomana MuseScore (https://musescore.org/) per a edició de partitures, Reaper (https://www.reaper.fm/) per a edición d'àudio i DaVinci Resolve (https://www.blackmagicdesign.com/products/davinciresolve) per a edició de vídeo.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català/Castellà segon quadrimestre tarda