Guia en format PDF
Logo

Recerques Comparatives

Codi: 43149
Crèdits: 12
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia: Recerca Avançada i Intervenció Social OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Bruna Alvarez Mora
Correu electrònic :
bruna.alvarez@uab.cat

Equip docent

Jose Sanchez Garcia
Diana Marre Cifola
Ana Cerezuela González
Anna Maria Piella Vila
Maria Montserrat Clua Faine
Jorge Grau Rebollo
José Mansilla Lopez
Josep Lluís Mateo Dieste
Alice Marie-Sophie Van Den Bogaert

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits per a cursar aquest mòdul.

Objectius

Aquest mòdul forma part de l'Especialitat E1 ("Investigació etnogràfica i transcultural") i es desenvolupa al llarg de tot el curs.

Objectius:

  • Conèixer la dialèctica entre particularisme i comparació que reflecteixi tot el desenvolupament de la història de l'Antropologia.
  • Conèixer els debats teòrics més recents entorn als conceptes de persona, cos i identitat, tant des del punt de vista del grup (identitats col·lectives, ètniques) com de la persona i aplicar-los a estudis etnogràfics específics i a comparacions acotades.
  • Identificar i analitzar des de l’Antropologia del Parentiu i la recerca etnogràfica diversos escenaris de criança en contextos de vulnerabilitat sociocultural.
  • Comprendre com aplicar la investigació etnogràfica en diferents àmbits de recerca.
  • Analitzar críticament i històricament el concepte identitat en relació a la pertinença nacional dins dels estats-nació contemporanis.
  • Familiaritzar-se amb l'àmbit de l'etnografia multisituada en camps transnacional.

Resultats d'aprenentatge

  1. Identificar elements rellevants en documents institucionals i textos científics que permetin formular judicis i reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques en antropologia.
  2. Relacionar de manera sistemàtica conceptes, teories i orientacions teòriques de la disciplina més adequats al context etnogràfic específic d'investigació.
  3. Reconèixer i fer servir les tecnologies de la informació i de la comunicació d'acord amb el context etnogràfic de recerca o d'intervenció triat.
  4. Escollir els arguments adequats en les presentacions orals i escrites i justificar-los amb claredat i precisió, de forma apropiada per al context i valorant les aportacions d'altres persones.
  5. Identificar les formes de comparació transcultural utilitzades en la formulació i en el desenvolupament de les teories antropològiques.
  6. Aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en contextos etnogràfics particulars
  7. Comunicar conclusions i propostes d'intervenció en un context de presentació d'un treball d'investigació.
  8. Dominar la dialèctica entre particularisme i universalitat en els temes que apareixen en les diferents societats en relació amb els conceptes de cos, persona i identitat.
  9. Escollir, entre les diferents formes de comparació, la més pertinent per a la investigació d'un problema sociocultural.
  10. Triar unitats d'anàlisi comparables en investigació transcultural
  11. Integrar dades i informacions etnogràfiques primàries i secundàries de fonts diverses.

Continguts

El mòdul es divideix en 5 blocs.


Bloc 1. La noció de persona a l'Àfrica Central, l'Amèrica tropical i la India



  1. Introducció teòrica de la noció de persona a Occident.
  2. Noció de persona a l'Àfrica central.
  3. Noció de persona a l'Amèrica tropical.
  4. Noció de persona a la Índia.
  5. Exposició de casos per part dels estudiants (àmbit teòric aplicat al seu TFM).



Bloc 2. Parentiu i investigació etnogràfica.


  1. Parentiu, criança i vulnerabilitat social
  2. Atenció i suport parental estès en contextos vulnerables
  3. Vulnerabilitat sociocultural i salut: accés i ús dels serveis sanitaris de la biomedicina durant la gestació i la criança
  4. Mesures de protecció a la Infància vulnerable
  5. Vulnerabilitat agreujada: la violència insitucional en dones, nenes i nens víctimes de violència masclista
  6. Vivenda i xarxes de suport a la criança en contextos de multicrisis
  7. Rol dels mitjans audiovisuals i de la publicitat social en l' abordatge de la criança vulnerable
  8. Infáncies vulnerables en contextos de múltiples crisis: recursos familiars i estratègies comunitàries d'afrontament. Presentació de casos i discussió col·lectiva.


Bloc 3. (Im)mobilitats, turismes i enfocaments etnogràfics.


  1. Presentació del bloc: relacions entre antropologia i turisme.
  2. Urbanització, arquitectura, turisme.
  3. Últimes tendències en els estudis d'antropologia del turisme.


Bloc 4. Identitats, nacionalitat i drets de ciutadania


  1. Introducció: identitat –nacionalitat – ciutadania. La confusió dels conceptes
  2. Identitat, identitats, identificacions
  3. Nació, nacionalitat i nacionalisme: la delimitació de la pertinença a l'estat-nació modern
  4. Limitacions dels drets de ciutadania: biologia, raça i racisme
  5. Limitacions dels drets de ciutadania: cultura, ètnia i xenofòbia
  6. Identitat, racisme i xenofòbia a Catalunya


Bloc 5. Migracions marroquines a Europa: entre dues ribes.


  1. Repensant la història migratòria: del colonialisme als gast-arbeiters.
  2. L'emigració cantada: les cançons com a font d'anàlisi
  3. Viure a Europa, casar-se al Marroc. Parentiu transnacional
  4. Barbes, vels i la reconstrucció cultural
  5. El cos transnacional: dimonis a banda i banda de l'Estret. Conclusions




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Anàlisi de documentació etnogràfica i audiovisual 7 0,28 7, 8, 9, 10, 11
Classes magistrals i expositives 68 2,72 4, 7, 10
Elaboració de treball 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Presentació / exposició oral de treballs 15 0,6 3, 9
Estudi personal 60 2,4 3, 5, 7, 10
Anàlisi d'articles / informes d'interès 36 1,44 4, 5, 6, 7
Lectura d'articles / informes d'interès 50 2 1, 3, 5, 7, 10
Tutories 24 0,96 5, 6, 7, 8, 9, 10
  • Classes magistrals/expositives.
  • Lectura i anàlisi d'articles / informes d'interès.
  • Presentació / exposició oral de treballs.
  • Tutories.
  • Estudi personal.
  • Elaboració de treballs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament d'informes / treballs breus 30% 0 0 4, 5, 6
Asisstència i participació activa a classe 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Redacció d'un assaig 50% 0 0 4, 5

Aquest apartat de la Guia Docent conté tota la informació relacionada amb el procés d’avaluació del mòdul.

Avaluació del mòdul

Es porta a terme un sistema d’avaluació continuada que inclou tres metodologies:

  • Assistència i participació: primer, per assolir els resultats d’aprenentatge previstos, es considera fonamental que els estudiants assisteixin a les classes i hi participin activament. Por aquest motiu, s’exigeix l’assistència a un mínim de 80% de les classes de cada bloc i s’avalua el grau de participació a les sessions presencials, les discussions, pràctiques i l’exposició oral dels treballs. Aquesta participació es té en compte a la nota final del bloc.
  • Avaluació continuada de treballs dels blocs: en segon lloc, cada bloc proposa una o diverses activitats que permeten una avaluació continuada del procés d’aprenentatge. Aquestes activitats poden variar entre una prova escrita, una exposició oral a classe, la ressenya d’unes lectures, pràctiques a l’aula d’informàtica o la redacció d’un breu assaig, entre d’altres. El conjunt de les avaluacions dels diferents blocs que composen el mòdul (30%) i la participació en els diferents blocs (20%) constitueix el 50% de la nota global del mòdul. El/la professor/a comunicarà els terminis de lliurament de les evidències d’avaluació a l'inici del bloc.
  • Avaluació del treball individual final del mòdul: la superació d’una avaluació general del mòdul constitueix el 50% restant dela nota. A més, cada estudiant selecciona aquell bloc de més interès per al seu treball de fi de màster d’entre els que integren el mòdul i l’avaluació es basa en aquest bloc. Aquesta avaluació pot constar d’un assaig més especialitzat de 3000 / 4000 paraules, centrat en l’elaboració d’un estat de la qüestió sobre un tema o en el que s’intenti resoldre una qüestió específica de la disciplina a partir de lectures recomanades pel professor del bloc en què l’estudiant ha optat avaluar-se. La data de lliurament del treball de aquest mòdul s'anunciarà al Campus Virtual.
  • En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

És fonamental respectar els terminis de lliurament.

Cada docent determinarà la fórmula d’entrega dels treballs (a través del campus virtual, del correu electrònic, en paper –presencialment o a la seva bústia del Departament-). El professorat comunicarà el resultat de l’avaluació mitjançant les vies establertes i obrirà un termini de revisió per consultes abans de comunicar-les al coordinador de cada mòdul pel tancament de les actes.

Amb caràcter general, la no presentació de qualsevol de les evidències d’avaluació suposarà la qualificació de “No avaluable”. En casos excepcionals, degudament justificats, la comissió del programa del màster podrà resoldre un procediment alternatiu d’avaluació.


El concepte de Persona: Àsia, Àfrica, Món Àrab i Europa: L'avaluació es farà a l'aula, però caldrà llegir les lectures obligatòries amb antel.lació.

Parentiu i investigació etnogràfica: L'avaluació requereix la lectura obligatòria de dos articles i presentar (en grups de dues persones) un cas de criança en context de vulnerabilitat, identificant i argumentant el tipus de vulnerabilitat, en funció de la proposta dels articles. Es proporcionarà un guió per a realitzar l'exercici.

(Im)mobilitats, turismes i enfocaments etnogràfics: L'avaluació estarà centrada en la lectura i posterior ressenya d'un text de les lectures obligatòries.

Identitats, nacionalitat i drets de ciutadania: l'avaluació requereix la lectura obligatòria de dos articles que seran treballats i avaluats a l'aula.

Migracions marroquines a Europa: entre dues ribes: L'avaluació es basa en un breu assaig on es planteja un problema de la pròpia recerca vinculada a algun tema del bloc i a una de les lectures proposades, o recensió crítica d’una de les lectures proposades.



Criteris generals:

L’avaluació s’entén com un procés continu que s’estén durant tot el període lectiu.

Les qualificacions utilitzades seran en l’escala 0-10 amb un únic decimal. Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una nota mínima de 5,0 com nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats avaluades, considerant el percentatge de cadascuna d’elles en la nota final. Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podrà ser objecte d’una nova avaluació.

La programació de les activitats d’avaluació no es podrà modificar, exceptuant que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. En aquest cas, es proposarà una nova programació dins del període lectiu corresponent.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació. La qualificació de “No avaluable” en l’acta final d’avaluació implica exhaurir els drets inherents a la matrícula de l’assignatura o el mòdul, encara que el “No avaluable” no comptarà a l’expedient acadèmic.

Plagi: qui dugui a terme irregularitats o frau acadèmic (plagi, ús no autoritzat / declarat d’eines d’Intel·ligència Artificial, etc.) que puguin conduir a una alteració significativa de la qualificació de qualsevol evidència, rebrà un 0 com a nota de la mateixa, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats a les proves d'avaluació d'un mateix mòdul, la qualificació final d'aquest mòdul serà 0.

El model d' ús de la IA ésel 2, de forma que s'exigeix transparència i un ús pactat, crític i limitat. Quan hi hagi sospita de que l'alumnat ha fet servir IA per generar documents avaluables de forma il·lícita, el docent es reserva el dret de avaluar aquests coneixements per una via alternativa (per exemple, prova oral).

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixenles eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pugui accedir

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

Bibliografia obligatòria


Bloc 1. La noció de persona a l'Àfrica Central, l'Amèrica tropical i la India

Bayat, Aaef (2020). Reclaiming youthfulness. In A. Bayat, Life as politics: How ordinary people change the Middle East (pp. 106–128). Stanford University Press.

Busby, Cecilia (1999). Agency, power and personhood: Discourses of gender and violence in a fishing community in south India. Critique of Anthropology, 19(3), 227–248. [se corrige el número de página porque el artículo completo abarca más de una página]

Chandra, Uday, & Majumder, Atreyee (2013). Introduction: Selves and society in postcolonial India. South Asia Multidisciplinary Academic Journal, (7). https://doi.org/10.4000/samaj.3631

Delaney, Carol (1991). The Body of Knowledge. The seed and the soil: Gender and cosmology in Turkish village society (pp. 25-98). University of California Press.

Martone, Paula; Molas, Anna; & Marre, Diana (2026). Naturalizing machines, mechanizing bodies: Constructions of personhood at the NICU. Medical Anthropology, 45(3), 227–241. https://doi.org/10.1080/01459740.2026.2653862

Mbembe, Achille ([2006] 2011). Necropolitics (pp. 17–77). Melusina.


Bloc 2. Parentiu i investigació etnogràfica

González Echevarría, Aurora et al. (2010) “Sobre la definición de los dominios transculturales. La Antropología del Parentesco como teoría sociocultural de la procreación”, Alteridades, 20 (39), pp. 93-106

http://www.scielo.org.mx/pdf/alte/v20n39/v20n39a8.pdf

Grau, J., Piella, A., González Echevarría, A., Valdés, M. (2021) “Vulnerabilidad sociocultural en contextos de crianza: Retos teóricos y propuesta analítica”. Disparidades. Revista de Antropología. 76(2), julio-diciembre 2021 ISSN: 2659-6881

https://doi.org/10.3989/dra.2021.021


Bloc 3. (Im)mobilitats, turismes i enfocaments etnogràfics

Gascón, Jordi (2015): Residential tourism and depeasantisation in the Ecuadorian Andes, The Journal of Peasant Studies, DOI: 10.1080/03066150.2015.1052964

Lefebvre, Henri (1970). El derecho a la ciudad. Península.

Nogués Pedregal, A. Miguel (2006). ‘Dar valor’ y ‘poner en valor’. dos estrategias para el desarrollo significativo del patrimonio en contextos turísticos. Actas del II Congreso Internacional de Patrimonio Cultural y Cooperación al Desarrollo. Universidad Politécnica de Valencia, 291-311.

Yanes Torrado, S., & Mansilla, J. (2024). Cerrado por vacaciones. Retratos de un vacío turístico. PASOS Revista De Turismo Y Patrimonio Cultural, 22(3), 415–428. https://doi.org/10.25145/j.pasos.2024.22.028


Bloc 4. Identitats, nacionalitat i drets de ciutadania

Billig, Michael, “Nations and Languages”, en Banal Nationalism, London: SAGE Publications, 1995:13-36. Disponible en catalán (Nacionalisme Banal, València: Editorial Afers, 2006: 35-67) y castellano (Nacionalismo Banal, Madrid: Capitan Swing, 2014).

Brubaker, Rogers & Cooper, Frederick. “Beyond «identity»”. Theory and Society. 29 (1-47), 2000.

Connor, Walker. “El caos terminológico (“una nación es una nación, es un Estado, es un grupo étnico, es…”), en Etnonacionalismo, Madrid: Trama editorial, 1998: 85-111.

Clua i Fainé, Montserrat. “Catalanes, inmigrantes y charnegos: «raza»,«cultura» y «mezcla» en el discurso nacionalista catalán”. Revista de Antropología Social. Vol. 20 (2011): 55-75. https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/view/36262/35111

Mullings, Leith. «Interrogando El Racismo. Hacia Una Antropología Antirracista». Revista CS, n.º12 (diciembre 2013), 325-75. https://www.icesi.edu.co/revistas/index.php/revista_cs/article/view/1683

Stolcke, Verena: “Talking Culture. New Boundaries, New Rhetorics of Exclusion in Europe”, Current Anthropology, 36, 1995:1-24: https://www.jstor.org/stable/2744220(En español: https://memoriadimmigracio.com/la-nueva-retorica-de-la-exclusion-en-europa/)


Bloc 5. Migracions marroquines a Europa: entre dues ribes

Gazzah, Miriam. (2008). Rhythms and Rhymes of Life Music and Identification Processes of Dutch-Moroccan Youth, Leiden-ISIM, Amsterdam University Press.

Mateo Dieste, Josep Lluís. (2013). “Estrategias matrimoniales y parentesco entre las clases populares del norte de Marruecos y la emigración a Cataluña”, Revista Internacional de Sociología, vol. 71, nº 2, pp. 415-439.

––. (2021). “Ruqya and the olive branch: A bricoleur healer between Catalonia and Morocco”, Annabelle Böttcher, Birgit Krawietz (eds.), Islam, Migration and Jinn. Spiritual Medicine in Muslim Health Management, Cham, Palgrave-MacMillan, pp. 99-120.

Moreras Palenzuela, J. (coord.), Alonso Cabré, M.; Ghali Bada, K.; López Bargados, A.; Solé Arraràs, A. (2017). Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, Temes d’Etnologia de Catalunya, núm. 28, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Dep.de Cultura.

Sayad, Abdelmalek. (2010). La doble ausencia. De las ilusiones del emigrado a los padecimientos del inmigrado, Barcelona, Anthropos, pp. 27-54.



Bibliografia general de referència

AADD. (2006). Qu'est-ce qu'un corps? Afrique de l'Ouest / Europe Occidentale / Nouvelle Guinée / Amazonie. Musée du Quai Branly / Flammarion.

Barth, Fredrick (1976). Introducción. En Fredrick Barth (Ed.), Los grupos étnicos y sus fronteras (pp. 9-49). F.C.E. (Trabajo original publicado en 1969).

Bastide, Roger ([1971]1993). Le principe d'individuation (contribution à une philosophie africaine). En Germaine Dieterlen (Ed.), La notion de personne en Afrique noire (pp. 34-43). Éditions L'Harmattan.

Bayat, Asef (2020). Reclaiming youthfulness. En Asef Bayat, Life as politics: How ordinary people change the Middle East (pp. 106-128). Stanford University Press.

Billig, Michael (2014). Nacionalismo banal. Capitan Swing.

Brubaker, Rogers, & Cooper, Frederick (2000). Beyond "identity". Theory and Society, 29, 1-47.

Busby, Cecilia (1999). Agency, power and personhood: Discourses of gender and violence in a fishing community in south India. Critique of Anthropology, 19(3), 22.

Cagiao, Jorge (2018). Micronacionalismos ¿No seremos todos nacionalistas? Libros La Catarata.

Carrithers, Michael, Collins, Steven, & Lukes, Steven (Eds.). (1985). The Category of the Person: Anthropology, Philosophy, History. Cambridge University Press.

Cerezuela González, Ana; Remorini, Carolina & Marre, Diana (2026). Dialogues of obstetric risk in the first trimester of pregnancy: Insights from a hospital ethnography. Social Science & Medicine, 392, 118985. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2026.118985

Chandra, Uday, & Majumder, Atreyee (2013). Introduction: Selves and society in postcolonial India. South Asia Multidisciplinary Academic Journal, (7). https://doi.org/10.4000/samaj.3631

Clua i Fainé, Montserrat (2011). Catalanes, inmigrantes y charnegos: "raza", "cultura" y "mezcla" en el discurso nacionalista catalán. Revista de Antropología Social, 20, 55-75. https://doi.org/10.5209/rev_RASO.2011.v20.36262

Clua i Fainé, Montserrat (2018). Los límites de la humanidad compartida: colonialismo, esclavitud y racismo en Cataluña. En Montserrat Ventura i Oller, Josep Lluís Mateo Dieste, & Montserrat Clua i Fainé (Eds.), Humanidad: categoría o condición: un viaje antropológico (pp. 287-311).

Cohen, Erik, & Cohen, Scott A. (2012). Current sociological theories and issues in tourism. Annals of Tourism Research, 39(4), 2177-2202.

Connor, Walker (1998). El caos terminológico ("una nación es una nación, es un Estado, es un grupo étnico, es…"). En Etnonacionalismo (pp. 85-111). Trama Editorial.

Delaney, Carol (1991). The Seed and the Soil: Gender and Cosmology in Turkish Village Society. University of California Press.

Descola, Philippe (2004). Las cosmologías indígenas de la Amazonía. En Alexandre Surrallés & Pedro García Hierro (Eds.), Tierra adentro: Territorio indígena y percepción del entorno (pp. 25-35). IWGIA.

Dumont, Louis (1975). Introducción a dos teorías de antropología social. Anagrama. (Parte 3, pp. 91-139).

Eriksen, Thomas Hylland ([1991]2002). Ethnicity and Nationalism. Pluto Press.

Eriksen, Thomas Hylland (2020). Ideological overheating: Openness and closure, fear and loathing in the 21st century world. Revista d'Etnologia de Catalunya, 45, 18-29. https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/07_publicacions/rec/

Esteban, Mari Luz (2004). Antropología del cuerpo: Género, itinerarios corporales, identidad y cambio. Ediciones Bellaterra.

Fons, Virgínia (2005). Concepto de persona en África central. Oráfrica: Revista de Oralidad Africana, 1, 21-38.

Fonseca, Claudia (2004). Pautas de maternidad compartida en grupos populares de Brasil. En Diana Marre & Joan Bestard (Eds.), La adopción y el acogimiento: Presente y perspectivas (pp. 91-116). Universitat de Barcelona.

Godelier, Maurice, & Panoff, Michel (1998). Introduction. En La production du corps (pp. xi-xxv). Éditions des Archives Contemporaines.

González Echevarría, Aurora, Grau Rebollo, Jorge, & Valdés Gázquez, María (Eds.). (2020). Cultura, Parentesco y Parentalidad. Universitat Autònoma de Barcelona.

González Echevarría, Aurora, et al. (2010). Sobre la definición de los dominios transculturales: La Antropología del Parentesco como teoría sociocultural de la procreación. Alteridades, 20(39), 93-106.

Hall, Stuart (2019). El triángulo funesto: Raza, etnia, nación. Traficantes de sueños. https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/TDS_map55_El%20triangulo%20funesto_final_interior.pdf

Héritier, Françoise (1996). La vinculación a la estirpe: Reflexiones sobre los nuevos modos de procreación. En Françoise Héritier, Masculino / Femenino: El pensamiento de la diferencia (pp. 249-272). Ariel.

Koselleck, Reinhart ([1979] 1993). Sobre la semántica histórico-política de los conceptos contrarios asimétricos. En Futuro pasado: Para una semántica de los tiempos históricos (pp. 205-250). Paidós.

La Fontaine, Jean (1985). Person and individual: Some anthropological reflections. En Michael Carrithers et al. (Eds.), The Category of the Person (pp. 123-140). Cambridge University Press.

Latour, Bruno ([1991] 2007). Crisis. En Nunca fuimos modernos (pp. 1-12). Siglo XXI.

Lewis, Oscar (1965). The Children of Sanchez. Penguin Books.

López García, Bernabé, & Berriane, Mohamed (Eds.). (2004). Atlas de la emigración marroquí en España. Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos - Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales - UAM Ediciones.

Martínez Mauri, Mònica (2015). Navegantes, autoridades indígenas y turistas en Panamá: Los efectos del turismo sobre el control territorial de las áreas marítimas del pueblo guna. Letras Verdes, 18, 4-26.

Martone, Paula; Molas, Anna & Marre, Diana (2026). Naturalizing Machines, Mechanizing Bodies: Constructions of Personhood at the NICU. Medical Anthropology, 45(3), 227-241. https://doi.org/10.1080/01459740.2026.2653862

Mateo Dieste, Josep Lluís (2013). Estrategias matrimoniales y parentesco entre las clases populares del norte de Marruecos y la emigración a Cataluña. Revista Internacional de Sociología, 71 (2), 415-439.

Mateo Dieste, Josep Lluís (2021). Ruqya and the olive branch: A bricoleur healer between Catalonia and Morocco. En Annabelle Böttcher & Birgit Krawietz (Eds.), Islam, Migration and Jinn: Spiritual Medicine in Muslim Health Management (pp. 99-120). Palgrave-MacMillan.

Melhuus, Merit (2010). Hijos sin madres, padres desconocidos y otros problemas de filiación: Hechos reproductivos e imaginaciones procreativas en Noruega. La historia oficial – y algo más. En Virgínia Fons, Anna Piella, & María Valdés (Eds.), Procreación, crianza y género: Aproximaciones antropológicas a la parentalidad (pp. 27-42). PPU.

Mullings, Leith (2013). Interrogando el racismo: Hacia una antropología antirracista. Revista CS, 12, 325-375. https://www.icesi.edu.co/revistas/index.php/revista_cs/article/view/1683

Piella Vila, Anna, & Uribe, José M. (Coords.). (2019). Escenarios de Parentalidad. AIBR: Revista de Antropología Iberoamericana, 14(3). https://www.aibr.org/antropologia/netesp/1403.php

Ross, Catherine, Mirowsky, John, & Rajulton, Shantha (2010). Powerlessness and the amplification of threat: Neighborhood disadvantage, disorder and mistrust. American Sociological Review, 66, 568-591.

Roy, Olivier (2003). El islam mundializado: Los musulmanes en la era de la globalización. Edicions Bellaterra.

Salazar, Noel B. (2006). Antropología del turismo en países en desarrollo: Análisis crítico de las culturas, poderes e identidades generados por el turismo. Tabula Rasa, 5, 99-128.

Salazar, Noel B. (2010). Towards an anthropology of cultural mobilities. Crossings: Journal of Migration & Culture, 1(1), 53-68.

Sayad, Abdelmalek (2010). La doble ausencia: De las ilusiones del emigrado a los padecimientos del inmigrado. Anthropos.

Sheller, Mimi, & Urry, John (2006). The new mobilities paradigm. Environment and Planning A, 38(2), 207-226.

Storm, Eric, & Al Tuma, Ali (Eds.). (2016). Colonial Soldiers in Europe, 1914-1945: "Aliens in Uniform" in Wartime Societies. Routledge.

Stronza, Amanda (2001). Anthropology of tourism: Forging new ground for ecotourism and other alternatives. Annual Review of Anthropology, 30(1), 261-283.

Van den Bogaert, Alice (2018). Continuidad interior, discontinuidad corporal: la humanidad fragmentada en el Himalaya indio. En Montserrat Ventura, Josep Lluís Mateo Dieste, & Montserrat Clua (Eds.), La humanidad como categoría: Un viaje antropológico (pp. 147-163). Bellaterra.

Ventura i Oller, Montserrat (2006). El cuerpo, marcador de la condición humana: El caso Tsachila del Ecuador. En Begoña Muñoz González & Julián López García (Eds.), Cuerpo y medicina: Textos y contextos culturales (pp. 257-268). Cicon Ediciones.

Ventura i Oller, Montserrat (Ed.). (2010). Fronteras y mestizajes. Publicacions d'Antropologia Cultural, UAB.

Viveiros de Castro, Eduardo (2004). Perspectivismo y multinaturalismo en la América indígena. En Alexandre Surrallés & Pedro García Hierro (Eds.), Tierra adentro: Territorio indígena y percepción del entorno (pp. 37-80). IWGIA.

Programari

Convé que l'alumnat estigui familiaritzat amb programari ofimàtic (processador de textos, presentació de diapositives, fulls de càlcul, etc.) així com amb un gestor bibliogràfic (principalment, Mendeley).

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol anual tarda