Guia en format PDF
Logo

Intervenció Social

Codi: 43144
Crèdits: 15
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Antropologia: Recerca Avançada i Intervenció Social OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
José Luis Molina Gonzalez
Correu electrònic :
joseluis.molina@uab.cat

Equip docent

Alba Valenciano Mañe
Maria Teresa Tapada Berteli
Jordi Castellvi Girbau
Diana Marre Cifola
Sílvia Gomez Mestres
Bruna Alvarez Mora
Laia Narciso Pedro
Estel Malgosa Gasol
Maria Montserrat Clua Faine
Carolina Remorini
Isidoro Ruiz Haro
Gabriela Poblet Denti
Alexandra Desy
Ana Cerezuela González

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

Aquest mòdul forma part de la Especialitat E2 "Intervenció sociocultural i ambiental" i s’imparteix al primer semestre.

Objectius:

  • Conèixer des de una perspectiva històrica aplicacions de la antropologia i debats teòrics vinculats a l’aplicació.
  • Ser capaç d’aplicar els coneixements antropològics en el disseny de projectes d’intervenció social.
  • Ser capaç de proposar projectes de col·laboració e intervenció, així com presentar els resultats obtinguts davant diversos públics.
  • Ser capaç de col·laborar inter-professionalment en programes d’intervenció sociocultural i de cooperació i desenvolupament.

Resultats d'aprenentatge

  1. Reconèixer i fer servir les tecnologies de la informació i de la comunicació d'acord amb el context etnogràfic de recerca o d'intervenció triat.
  2. Triar els mètodes d'investigació que s'acomodin a l'objectiu de comprensió de la població que s'estudia i als problemes socioculturals que s'hagin de resoldre.
  3. Escollir els arguments adequats en les presentacions orals i escrites i justificar-los amb claredat i precisió, de forma apropiada per al context i valorant les aportacions d'altres persones.
  4. Identificar elements rellevants en una entrevista, o en una observació etnogràfica particular, que permetin formular judicis i reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques en antropologia.
  5. Comunicar conclusions i propostes d'intervenció en un context de presentació d'un treball d'investigació.
  6. Integrar dades i informacions etnogràfiques primàries i secundàries de fonts diverses.
  7. Aplicar els coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos d'intervenció particulars, en el treball antropològic aplicat.
  8. Relacionar de manera sistemàtica conceptes, teories i orientacions teòriques de la disciplina més adequats al context etnogràfic específic d'intervenció.
  9. Identificar associacions, organitzacions i/o líders locals valorant-ne la importància en els programes d'intervenció.
  10. Discriminar el tipus d'investigacions etnogràfiques i comparatives prèvies al disseny de polítiques d'intervenció social.
  11. Identificar les conseqüències de la intervenció en els sistemes socioculturals de diferenciació i estratificació.

Continguts

El mòdul es divideix en 6 blocs temàtics.


Continguts dels blocs:


Edats y pràctiques culturals: persones, grups, etapes

[Profs. responsables: Dras. Diana Marre i Bruna Alvarez] (8 sessions, 16 hores)


Tema 1. Construcció de les edats. La infància, adolescència, joventut i vellesa en antropologia.

Tema 2. Persona, Cos, Família, Comunitat i Societat.

Tema 3. ‘Gobernabilitat’, ‘disciplinament’, Drets, Agència.

Tema 4. El valor social i econòmic de les diferents edats.

Tema 5. Disciplines científiques, Aplicació i Intervenció.


Antropologia aplicada a l'àmbit de l'espai

[Prof. responsable: Dra. Teresa Tapada] (8 sessions, 16 hores)


Tema 1. Introducció a l'antropologia de l´espai construït.

Tema 2. Perspectives des de l'antropologia: l'espaialització de la cultura.

Tema 3. Formes d'apropiació, construcció vernacla i ús de lespai.

Tema 4. Processos dadaptació i significats sociosimbòlics de l'espai físic.

Tema 5. La construcció social de lespai construït.

Tema 6. Conclusions. Per una aplicabilitat de l‟antropologia de lespai.


Projectes d'intervenció

[Prof. responsable: Dra. Laia Narciso] (8 sessions, 16 hores)


Tema 1. De l’anàlisi dels problemes socials a l’antropologia aplicada i la intervenció social: dilemes, contradiccions i experiències professionals.

Tema 2. La construcció dels problemes socials, les necessitats i els subjectes d’intervenció.

Tema 3. Contextos, actors i relacions de poder en els processos d’intervenció social.

Tema 4. Polítiques públiques, convocatòries i marcs institucionals de la intervenció social.

Tema 5. Del diagnòstic etnogràfic al disseny de la intervenció: plans, programes, projectes i teoria del canvi.

Tema 6. Formulació, implementació, seguiment i avaluació de projectes d’intervenció.

Tema 7. Etnografia, participació i coproducció en els processos d’intervenció. Exemples d'experiències reals.


[Prof. responsable: Dra. Sílvia Gómez Mestres] (8 sessions, 16 hores)


Tema 1. Clarificació conceptual: concepte d'ambient i desenvolupament sostenible i sustentable, l'ambient com a sistema complex, racionalitat ambiental, rellevància del camp sociocultural i de la conservación marina, interdisciplinarietat.

Tema 2. Models i instruments d'intervenció en l’àmbit marítim. Àrees Marines Protegides, actors socials, relacions de poder, governabilitat, participació social i planificació participativa en la gestió ambiental.

Tema 3. Una visió crítica de programes d'intervenció ambiental especialment en espais marítims del Mediterrani, i Oceania


Antropologia aplicada a l'àmbit de la salut

[Prof. responsable: Dra. Diana Marre, Dra. Bruna Alvarez, Dra. Alexandra Desy y Ana Cerezuela] (8 sessions, 16 hores)


Tema 1. Introducció. Conceptes generals.

Tema 2. Salut, diversitat cultural i desigualtat social

Tema 3. Sistemes, pràctiques i itineraris terapèutics.

Tema 4. Antropologia aplicada a problemàtiques sanitàries contemporàneas: estudi de casos.



Antropologia, Patrimoni(s) i processos d'intervenció en la cultura popular

[Prof. responsable: Dra. Montserrat Clua i Fainé] (5 sessions, 10 hores)


Tema 1. Què entenem per Patrimoni: categories, elements patrimonialitzats, actors i apropiacions de significats

Tema 2. Processos històrics de construcció social del patrimoni

Tema 3. De la cultura tradicional al Patrimoni Cultural Immaterial a Espanya: de la descripció a la intervenció

Tema 4. Patrimoni i relacions de poder: processos de patrimonialització i els seus efectes

Tema 5. Debats en intervencions en el patrimoni etnològic




Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Classes magistrals / expositives 93,5 3,74 1, 3, 4, 5, 10, 11
Estudi personal, elaboració de treballs. Lectura i anàlisi d'artícles / informes d'interés 187 7,48 1, 2, 4, 8
Tutories i presentació / exposició oral dels treballs 93,5 3,74 2, 7, 8, 9

La metodologia emprada és la següent:

  • Classes magistrals/expositives
  • Lectura i anàlisi d'artícles / informes d'interés
  • Presentació/exposició oral de treballs
  • Participació en activitats complementàries
  • Debats
  • Estudi personal
  • Anàlisi de casos

Tota la documentació de cada bloc es podrà consultar en el campus virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig individual 50% 1 0,04 2, 5, 6, 8
Assistència i participació activa a classe 20% 0 0 1, 3, 4, 5
LLiurament d'informes / treballs 30% 0 0 7, 9, 10, 11

Aquest apartat de la Guia Docent conté tota la informació relacionada amb el procés d’avaluació del mòdul.

Avaluació del mòdul

Es porta a terme un sistema d’avaluació continuada que inclou tres metodologies:

  • Assistència i participació: primer, per assolir els resultats d’aprenentatge previstos, es considera fonamental que els estudiants assisteixin a les classes i hi participin activament. Por aquest motiu, s’exigeix l’assistència a un mínim de 80% de les classes de cada bloc i s’avalua el grau de participació a les sessions presencials, les discussions, pràctiques i l’exposició oral dels treballs. Aquesta participació es té en compte a la nota final del bloc.


  • Avaluació continuada de treballs dels blocs: en segon lloc, cada bloc proposa una o diverses activitats que permeten una avaluació continuada del procés d’aprenentatge. Aquestes activitats poden variar entre una prova escrita, una exposició oral a classe, la ressenya d’unes lectures, pràctiques a l’aula d’informàtica o la redacció d’un breu assaig, entre d’altres. El conjunt de les avaluacions dels diferents blocs que composen el mòdul (30%) i la participació en els diferents blocs (20%) constitueix el 50% de la nota global del mòdul. El/la professor/a comunicarà els terminis de lliurament de les evidències d’avaluació a l'inici del bloc.
  • Edats: 1) 10% assistència obligatòria del 80% de les sessions. 2) 40%: presentació oral individual de 10 minuts en base a dos preguntes proposades des del professorat del bloc, vinculant les 2 lectures del llistat i 2 episodis de la sèrie de podcasts Conversaciones AFINes (17 de desembre). Caldrà comunicar per email les dues lectures del llistat i els dos episodis de la sèrie de podcasts escollits per fer una presentació oral individual en base a dos preguntes proposades per les professores del bloc, abans del 19 de novembre. L'incompliment d'aquesta part de l'avaluació implicarà que no es pot realitzar la següent instància. 3) 30% Completar un seguit de preguntes curtes / enquesta vinculades amb les ponències del seminari (17 de desembre).
  • Projectes d'intervenció: proposta de disseny de projecte d'intervenció.
  • Espai: Ressenya d'algun dels textos proposats a la bibliografia
  • Globalització: Assaig comparatiu a partir de dos textos i un audiovisual.
  • Medi ambient: Comentari (format pòster) sobre un cas d'intervenció socio-ambiental
  • Salut: 10%: Assistència obligatòria al 80% de les sessions; 2) 20%: Realització d'un assaig de 500 paraules sobre una experiència personal relacionada amb la salut. Data de lliurament: dijous 12 de novembre; 3) 40%: Presentació oral individual de 10 minuts en base a dues preguntes proposades des de la coordinació del Bloc vinculant les 2 lectures del llistat i 2 episodis de la sèrie de podcasts Conversaciones AFINes. Dilluns 14 de desembre de 18:00 a 20:00. Comunicació per email de les dues lectures del llistat i els dos episodis de la sèrie de podcasts escollits per fer una presentació oral individual en base a dues preguntes proposades per les professores del Bloc. Data d'enviament: dijous 19 de novembre. L'incompliment d'aquesta part de l'avaluació implicarà que no pot realitzar-se la següent instància; 4) 30%: Fer un mínim d'una pregunta fonamentada i per escrit a les ponents de la taula rodona que es realitzarà el dia 15 de desembre.


  • Antropologia, Patrimoni(s) i processos d'intervenció en la cultura popular: comentari crític d'alguna de les lectures proposades vinculant-lo amb els conceptes treballats.


  • Avaluació del treball individual final del mòdul: La superació d’una avaluació general del mòdul constitueix el 50% restant de la nota. En el cas dels mòduls que conformen les especialitats (E1.1., E1.2, E2.1, E2.2 y E3.1), cada estudiant selecciona aquell bloc de més interès per al seu treball de fi de màster d’entre els que integren el mòdul i l’avaluació es basa en aquest bloc. Aquesta avaluació pot constar d’un assaig més especialitzat de 3000 / 4000 paraules, centrat en l’elaboració d’un estat de la qüestió sobre un tema o en el que s’intenti resoldre una qüestió específica de la disciplina a partir de lectures recomanades pel professor del bloc en què l’estudiant ha optat avaluar-se. La data delliurament del treball de aquest mòdul es el 10 de febrer.
  • Edats:Revisió i anàlisi d'un màxim de 3000 paraules de la producció científica dels darrers deu anys a l'àmbit de l'antropologia de les edats a través d'un màxim de cinc publicacions periòdiques científiques.
  • Infància, joventut, migracions i globalització: Realització d'un assaig basat en les lectures obligatòries i recomanades que les relacioni amb algun aspecte del projecte de recerca en curs.
  • Espai: dues opcions a triar-ne una: (1) Desenvolupament analític d'un entorn arquitectònic-espacial específic (2) desenvolupament teòric d'algun concepte de caracter espacial, autor/autora o enfocament d'interès per a l'alumne/a.
  • Globalització: Estudi de cas a partir de cinc textos, dades secundàries i representacions en el mitjans de comunicació.
  • Medi ambient: Proposta d'un cas de polítiques, plans o programes d'intervenció en l'àmbit ambiental a elecció de cada alumne/a.
  • Salut: Proposta de desenvolupament d'un projecte d'intervenció en l'àmbit de la salut entre els possibles que s'hauran proposat a classe.
  • Antropologia, Patrimoni(s) i processos d'intervenció en la cultura popular: Anàlisi d'un cas d'intervenció patrimonial aplicant els conceptes treballats

És fonamental respectar els terminis de lliurament.

Cada professor/a determinarà la fórmula d’entrega dels treballs (a través del campus virtual, del correu electrònic, en paper –presencialment–oala seva bústia del Departament). El professorat comunicarà el resultat de l’avaluació mitjançant les vies establertesi obrirà un termini de revisió per consultes abans de comunicar-les al coordinador de cada mòdul pel tancament de lesactes. L’estudiant pot sol·licitar tutories amb el professorat del màster al llarg del curs per aclarir qualsevol punt del contingut dels cursos.

Amb caràcter general, la no presentació de qualsevol de les evidències d’avaluació suposarà laqualificació de “No avaluable”. En casos excepcionals, degudament justificats, la comissió del programa del màster podrà resoldre un procediment alternatiu d’avaluació.

Normes generals:

L’avaluació s’entén com un procés continu que s’estén durant tot el període lectiu.

Les qualificacions utilitzades seran en l’escala 0-10 amb un únic decimal. Per considerar superada l’assignatura caldrà obtenir una nota mínima de 5,0 com nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats avaluades, considerant el percentatge de cadascuna d’elles en la nota final. Una vegada superada l’assignatura, aquesta no podrà ser objecte d’una nova avaluació.

La programació de les activitats d’avaluació no es podrà modificar, exceptuant que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat. En aquest cas, es proposarà una nova programació dins del període lectiu corresponent.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de lesqualificacions.

Qui dugui a terme irregularitats que pugui conduir a una alteració significativa de la qualificació de qualsevol evidència, rebrà un 0 com a nota de la mateixa, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats a les proves d’avaluació d’un mateix mòdul, la qualificació final d’aquest mòdul serà 0 .

L’estudiant rebràla qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació. La qualificació de “No avaluable” en l’acta final d’avaluació implica exhaurir els drets inherents a la matrícula de l’assignatura o el mòdul encara que el “No avaluable” no comptarà a l’expedient acadèmic.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. \"Plagi\" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital.

Veure documentació de la UAB sobre \"plagi\" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.

El model d' ús de la IA és el 2, Ús restringit: Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de [***cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, a criteri del professorat]. En el cas d’assignatures de graus filològics, l’ús de la traducció l’ha d’autoritzar el/la professor/a. Es poden contemplar altres situacions, sempre amb el vistiplau del professor/a. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.


Bibliografia

Edats y pràctiques culturals: persones, grups, etapes

  • Alvarez, Bruna; Malgosa, Estel & Marre, Diana (2021). Strategies for ethnography about sensitive topics: a children’s sexuality education program in Spain. In Pandelli, J., Gaggiotti, H. & Sutherland, N. (Eds.). Organizational Ethnography: An Experiential and Practical Guide (pp. 126-140). Palgrave.
  • Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2021). Motherhood in Spain: from the “baby boom” to “structural infertility”. Medical Anthropology, 41(6-7), 718-731
  • Balzani, Marzia & Besnier, Niko (2022). The life cycle. In Social and Cultural Anthropology for the 21st Century. Connected Worlds (pp. unknown). Routledge.
  • Burton, Anthony (1978). Anthropology of the young. Anthropology & Education Quarterly, 9(1), 54-70.
  • Comas d’Argemir, Dolors; Marre, Diana & San Román, Beatriz (2016). La regulación política de la familia. Ideología, desigualdad y género en el Plan Integral de Apoyo a la Familia. Política y Sociedad, 53(3), 853-877.
  • Crampton, Alexandra (2013). Population Aging as the Social Body in Representation and Real Life. Anthropology & Aging Quarterly, 34(3),100-112.
  • De Zordo, Silvia; Marre, Diana & Smietana, Marcin (2022). Demographic Anxieties in the Age of “Fertility Decline”. Medical Anthropology, 41(6-7), 591-599.
  • Desy, Alexandra & Marre, Diana (2022). Reproductive exclusion: French clients undergoing cross-border reproductive care in Barcelona. En Guerzoni, Corinna & Mattalucci, Claudia (Eds.). Body Politics and Reproductive Governances: “Flesh”, Technologies and Knowledge (pp.163-177). Emerald Group Publishing.
  • Fetterolf, Michael G. (2015). Personhood-Based Dementia Care: Using the Familial Caregiver as a Bridging Model for Professional Caregivers. Anthropology & Aging, 36(1), 82-100.
  • Fonseca, Claudia; Marre, Diana & Rifiotis, Fernanda (2021) Governança reprodutiva: um assunto de suma relevancia política. Horizontes Antropológicos, 27(61), 7-46.
  • Hardman, Charlotte (1973). Can There be an Anthropology of Children? Journal of the Anthropological Society of Oxford IV, 85-99; reprinted in Childhood, 8(4), 2001, 501-517.
  • Hirschfeld, Lawrence (2002). Why Don't Anthropologists Like Children? American Anthropologist, 104(2), 611-627.
  • Kars-Unluoglu, Selen; Çangarli, Burcu G. & Gaggiotti, Hugo (2022). Narrative Practicing of the Meaning of Work: The Gender We Think and Talk. In Uçel, Ela B. Eastern Perspectives on Women's Roles and Advancement in Business (pp. 1-27). IGI Global.
  • Kaufman, Sharon & Morgan, Lynn (2005). The Anthropology of the Beginnings and End of Life. Annual Review of Anthropology, 34, 317-341.
  • Kavedzija, Iza (2015). Frail, Independent, involved? Care and the Category of the Elderly in Japan. Anthropology & Aging, 36(1), 62-81.
  • Leinaweaver, Jessaca B. & Marre, Diana (2021). Adoption and Fostering. En Han, Sallie & Tomori, Cecilia (Eds). The Routledge Handbook of Anthropology and Reproduction (pp. 618-630). Routledge.
  • Lesko, Nancy (1996). Desnaturalizing adolescence. The politics of contemporary representations. Youth & Society, 28(2), 139-161.
  • Malgosa, Estel; Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2022). Sexualidad e infancia en Catalunya, España: sentidos gobernados. Perifèria. Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 27(2), 4-29.
  • Malgosa, Estel; Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2024). ‘We haven’t even been able to talk!’: Gender norms and masculinity exams in representations of sexuality in Spanish primary schools. Gender and Education, 36(5), 489-509.
  • Malgosa, Estel; Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2022). Touches, genitals, pleasure and intimacies: the governmentality of sexuality through the governance of genitals at primary schools in Spain. Sex Education, 24(5), 663–677.
  • Martone Paula; Molas, Anna & Marre, Diana (2025). Between ‘fetal viability’ to the ‘viability of families’: decision-making for extremely premature infants in Spain. Social Sciences & Medicine, https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2025.117760
  • McIntyre, Lynne; Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2022). “I Want to Bury It, Will You Join Me?”: The Useof Ritual in Prenatal Loss among Women in Catalonia, Spain in the Early 21st Century. Religions, 13(4), 336.
  • Marre, Diana (2014). De infancias, niños y niñas. In Llobet, V. (Comp.) (2014). Pensar la infancia desde América Latina: un estado de la cuestión (pp. 9-25). Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO).
  • Marre, Diana & Gaggiotti, Hugo (2021). Irregular adoptions and infrastructures of memory in Spain: remnant practices from the Franco Regime. Childhood, 28(4), 570-584.
  • San Román, Beatriz; Gaggiotti, Hugo & Marre, Diana (2015). “You don’t take anything for granted”: using anthropology to improve services, practices and policies for adoptive families. Annals of Anthropological Practice, 39(2), 2015-219.
  • Spyrou, Spyros (2019). An Ontological Turn for Childhood Studies? Children & Society, 33(4), 316-323.
  • Spyrou, Spyros (2011). The limits of children’s voices: From authenticity to critical, reflexive representation. Childhood, 18(2), 151-165.
  • Vives, Alejandra; Gray, Nora; González, Francisca & Molina, Agustín (2018). Gender and Ageing at Work in Chile: Employment, Working Conditions, Work–Life Balance and Health of Men and Women in an Ageing Workforce. Annals of Work Exposures and Health, 62(4), 475-489.

Antropologia aplicada a l'àmbit de l'espai

  • Giglia, Angela (2012). El habitar y la cultura; perspectivas teóricas y de investigación. Barcelona, Mèxico: Anthropos, UNAM.
  • Hall, Edward T (1973). La dimensión oculta. Madrid: IEAL.
  • Jacobs, Jane (2011). Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing. [Título original: The Death and Life of Great American Cities, 1961].
  • Lefebvre, Henri (1981 [1974]). La production de l’espace. París: Anthropos.
  • Low, Setha, Lawrence-Zúñiga, Denise (eds.) (2003). The anthropology of space and place: locating culture. Malden, MA: Blackwell Pub.
  • Llorente, Marta (coord.) (2014) Topología del espacio urbano. Palabras, imágenes y experiencias que definen la ciudad. Madrid: Aldaba Editores.
  • Rapaport, Amos (1978). Aspectos humanos de la forma urbana. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Rapaport, Amos (2003). Cultura, arquitectura y diseño; Culture, Architecture and design. Arquitectonics; Mind, Land & Society, nº 5.
  • Tapada-Berteli, Teresa. (2014). “Sobre el concepto de antropología urbana y antropología del espacio”. En: Llorente, M. pp. 303-330.
  • Tapada-Berteli, Teresa et allí (2014) “An’n pase Ansanm Pou Mayard”. Diagnostic socio-urbain du quartier de Mayard, Jacmel (Haïti). Barcelona: Nexe Imresions, SL. https://www.acup.cat/sites/default/files/diagnostic-socio-urbain-mayard-jacmel_3.pdf
  • Tapada-Berteli, Teresa. (2021) «En las fronteras de lo urbano: Presentación». Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2021, vol.VOL 25, núm. 2, p. 5-9, https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/392051
  • Tapada-Berteli, Teresa (2024) “Puertas para adentro, hace cada uno lo que quiera”: microrrelatos “interiores” de un realojamiento urbano imperfecto” Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 2024, vol.VOL 28, núm. 3, Dosier: Paisajes ocultos de la desposesión urbana. https://raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/433957

Projectes d'intervenció

  • Bacchi, Carol. 2025. What’s the Problem Represented to Be? A New Thinking Paradigm. Routledge.
  • Biglia, Barbara. 2015. «Avances, dilemas y retos de las epistemologías feministas en la investigación social». A Otras formas de (re)conocer: reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista, pp. 21–44.
  • De Herdt, Tom i Jean-Pierre Olivier de Sardan. 2023. «Development Anthropology and Social Engineering: A Plea for Critical Reformism». Third World Quarterly, 44(6): 1174–1191.
  • Franzé, Adela. 2013. «Perspectivas antropológicas y etnográficas de las políticas públicas». Revista de Antropología Social, 22: 9–23.
  • Fraser, Nancy i Marta Lamas. 1991. «La lucha por las necesidades: esbozo de una teoría crítica socialista-feminista de la cultura política del capitalismo tardío». Debate Feminista, 3: 3–40.
  • Hannerz, Ulf. 2010. «Diversity Is Our Business». American Anthropologist, 112(4): 539–551.
  • Ivàlua. 2009. Guia pràctica 2. Avaluació de necessitats socials. Barcelona: Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
  • Ivàlua. 2009. Guia pràctica 3. Avaluació del disseny. Barcelona: Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
  • Ivàlua. 2010. Guia pràctica 4. Avaluació de la implementació. Barcelona: Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
  • Ivàlua. Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques. Barcelona: Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
  • Ivàlua. 2022. Guia pràctica 19. La incorporació de la participació en l’avaluació de polítiques públiques. Barcelona: Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques.
  • Lamphere, Louise. 2004. «The Convergence of Applied, Practicing, and Public Anthropology in the 21st Century». Human Organization, 63(4): 431–443.
  • Lassiter, Luke Eric. 2008. «Moving Past Public Anthropology and Doing Collaborative Research». NAPA Bulletin, 29(1): 70–86.
  • Mason, Joanna. 2024. «Illuminating the Craft of Policy: An Anthropological Approach to Policy Ethnography». Anthropology & Medicine, 31(1–2): 18–34.
  • Mosse, David. 2005. Cultivating Development: An Ethnography of Aid Policy and Practice. London: Pluto Press.
  • Nirenberg, Olga, Josette Brawerman i Violeta Ruiz. 2003. Programación y evaluación de proyectos sociales: aportes para la racionalidad y la transparencia. Buenos Aires: Paidós.
  • Osburn, Joe, Guy Caruso i Wolf Wolfensberger. 2011. «The Concept of “Best Practice”: A Brief Overview of Its Meanings, Scope, Uses, and Shortcomings». International Journal of Disability, Development and Education, 58(3): 213–222.
  • Pawson, Ray i Nick Tilley. 1997. Realistic Evaluation. London: SAGE.
  • Podjed, Dan, Meta Gorup i Alenka Bezjak Mlakar. 2016. «Applied Anthropology in Europe: Historical Obstacles, Current Situation, Future Challenges». Anthropology in Action, 23(2): 53–63.
  • Rogers, Patricia. 2014. La teoría del cambio. Síntesis metodológicas: evaluación de impacto, núm. 2. Florència: Centro de Investigaciones de UNICEF.
  • Ruiz Ballesteros, Esteban. 2005. Intervención social: cultura, discursos y poder. Aportaciones desde la antropología. Madrid: Talasa.
  • Wright, Susan, ed. 1994. Anthropology of Organizations. London: Routledge.

Medi ambient (referències generals):

  • Gómez, S., Garriga, A., Bosch, M.T., Bosch, M., Villasante, S., Salazar, J. Ocean Literacy in managing Marine Protected Areas: Bridging natural and cultural heritage. Frontiers in Marine Science. https://doi.org/10.3389/fmars.2025.1540163
  • Gómez, Sílvia; Köpsel, Vera (eds.). Transdisciplinary Marine Research: Bridging Science and Society Ed. Routledge (Francis & Taylor Group).
  • Gómez, Sílvia. (2022) The Moral and Ethical Baseline of Marine Socio‑Ecological Values: The Case of Recreational and Artisanal Fishing in NW Mediterranean Coastal Waters (Catalonia, Spain). Human Ecology. https://doi.org/10.1007/s10745-022-00354-0.
  • Bennett, J. Nathan (2019) In Political Seas: Engaging with Political Ecology in the Ocean and Coastal Environment, Coastal Management, DOI: 10.1080/08920753.2019.1540905
  • Bennett, N. J., Roth, R., Klain, S. C., Chan, K., Christie, P., Clark, D. A., Cullman, G., Curran, D., Durbin, T. J., Epstein, G., Greenberg, A., Nelson, M. P., Sandlos, J., Stedman, R., Teel, T. L., Thomas, R., Veríssimo, D., & Wyborn, C. (2017). Conservation social science: Understanding and integrating human dimensions to improve conservation. Biological Conservation, 205, 93-108. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2016.10.006
  • Bennett, N. J. & Dearden, P. (2014). Why local people do not support conservation: Community perceptions of marine protected area livelihood impacts, governance and management in Thailand. Marine Policy, 44, 107-116
  • Anbleyth-Evans, J., Aswani, S., & Kern Moreira, F. (2026). Indigenous marine resource management, decolonisation and development. Human Geography. https://doi.org/10.1177/19427786251409773
  • Cinner, J. E., & Aswani, S. (2007). Integrating customary management into marine conservation. Biological Conservation, 140(3–4), 201–216. https://doi.org/10.1016/j.biocon.2007.08.008

Salut

  • Alvarez, Bruna (2025). La reproducción en crisis. In Laia Forné, Estefanía Izrael y Miquel Missé (eds). El precio de la reproducción. Más allá de las tecnologías de reproducción asistida (pp. 27-45). Bellaterra.
  • Alvarez, Bruna & Marre, Diana (2021). Motherhood in Spain: from the "baby boom" to "structural infertility". Medical Anthropology, 41(6-7), 718-731
  • Balzani, Marzia & Besnier, Niko (2022). The life cycle. In Social and Cultural Anthropology for the 21st Century. Connected Worlds (pp. unknown). Routledge.
  • Crampton, Alexandra (2013). Population Aging as the Social Body in Representation and Real Life. Anthropology & Aging Quarterly, 34(3),100-112.
  • De Zordo, Silvia; Marre, Diana & Smietana, Marcin (2022). Demographic Anxieties in the Age of "Fertility Decline". Medical Anthropology, 41(6-7), 591-599.
  • Desy, Alexandra & Marre, Diana (2022). Reproductive exclusion: French clients undergoing cross-border reproductive care in Barcelona. En Guerzoni, Corinna & Mattalucci, Claudia (Eds.). Body Politics and Reproductive Governances: "Flesh", Technologies and Knowledge (pp.163-177). Emerald Group Publishing.
  • Desy, Alexandra; Marre, Diana (2024). The Reproductive Journeys of French Women over 40 seeking Assisted Reproductive Technology Treatments in Spain. Social Science & Medicine, 351, 116951.
  • Desy, Alexandra, & Marre, Diana. (2025). Surveillance in Medically Assisted Reproductive Care in France. Medical Anthropology, 44(3): 245-257.
  • Esteban, Mari Luz; Comelles, Josep Maria, Diez, Carmen. (eds.). (2010). Antropología, género, salud y atención. Bellaterra.
  • Fonseca, Claudia; Marre, Diana & Rifiotis, Fernanda (2021) Governança reprodutiva: um assunto de suma relevancia política. Horizontes Antropológicos, 27(61), 7-46.
  • Gamlin, Jennie; Gibon, Sahra; Sesia, Paola M.; Berrío, Lina (eds.) (2020). Critical Medical Anthropoplogy. Perpectives from Latin America. UCL.
  • Inhorn, Marcia and Wentzell, Emily (eds.) (2012). Medical Anthropology at the Intersections. Histories, Activisms, and Futures. Duke University Press.
  • Kaufman, Sharon & Morgan, Lynn (2005). The Anthropology of the Beginnings and End of Life. Annual Review of Anthropology, 34, 317-341.
  • Lock, Margaret and Gordon, Deborah (eds.) (2012). Biomedicine examined. Kluwer Academic Publishers.
  • Manderson, Lenore; Cartwright, Elizabeth and Hardon, Anita (eds.) (2012). The Routledge Handbook of Medical Anthropology. Routledge.
  • Marre, Diana (2018). El retraso de la maternidad. En Devesa M, Rodríguez A, Veiga A (eds.), Ser madre a los 40 (y más allá). Lo que has de saber (pp. 8-31). Grijalbo / Penguin Random House Grupo Editorial.
  • Marre, Diana (2010). Antropología y reproducción: las prácticas y/(o) la ética. En del Olmo Pintado, Margarita (ed.) Dilemas éticos en antropología. Entretelas del trabajo de campo etnográfico (pp. 93-123). Trotta.
  • Martínez, Ángel. (2008). Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona, Anthropos.
  • Martone Paula; Molas, Anna & Marre, Diana (2025). Between 'fetal viability' to the 'viability of families': decision-making for extremely premature infants in Spain. Social Sciences & Medicine, 367: 17760.
  • Martone Paula; Molas, Anna & Marre, Diana (2025). De la incubadora a la Placenta Artificial: Un recorrido por la historia de las tecnologías neonatales y algunos apuntes para el futuro. AFIN, 151: Castellano. AFIN, 151: Català. AFIN, 151: English.
  • Martone Paula; Molas, Anna & Marre, Diana (2026). Naturalizing machines, mechanizing bodies: constructions of personhood at the NICU. Medical Anthropology, 45(3): 227–241.
  • Masvawure, Tsitsi B. and Foley, Ellen E. (eds.) (2024). The Routledge Handbook of Anthropology and Global Health. Routledge.
  • Menéndez, Eduardo (1990). Antropología médica. Orientaciones, desigualdades y transacciones. Cuadernos de la Casa Chata.
  • Pié, Asun (coord.) (2021). Soltar amarras. Una introducción a la salud mental colectiva. UOC.
  • Remorini, Carolina; Colavolpe Severi, Giulia; Desy, Alexandra; Rodríguez-Jaume, María-José; Llurba, Elisa; Marre, Diana (2025). Pérdidas gestacionales del primer trimestre: visibilidad, reconocimiento y atención. Resumen Ejecutivo. Cc by 4.0.
  • Remorini, Carolina; Colavolpe Severi, Giulia; Desy, Alexandra; Rodríguez-Jaume, María-José; Llurba, Elisa; Marre, Diana (2025). ¿Cómo podemos mejorar la atención sanitaria de pérdidas de embarazo en el primer trimestre? Recomendaciones basadas en la evidencia. Cc by 4.0.
  • Sargent, Carolyn F.; Johnson, Thomas (eds.) (1990). Medical Anthropology: Contemporary Theory and Method. Praeger.
  • Singer, Merril and Erickson, Pamela I. (eds.) (2011). A Companion to Medical Anthropology. Wiley-Blackwell.
  • Valls, Carme. (2020). Mujeres invisibles para la medicina. Capitán Swing.
  • Vindrola-Padros, Cecilia; Johnson, Ginger A. (eds) (2021). Caring on the Frontline during COVID-19. Contributions from Rapid Qualitative Research. Palgrave Macmillan.

Antropologia, Patrimoni(s) i processos d'intervenció en la cultura popular

  • Cendra Planas, Oriol et al. (2017). \"La inapropiabilitat del patrimoni immaterial. Patrimoni cultural immaterial i apropiació indeguda\". Revista d’Etnologia de Catalunya, 2017, núm. 42, pp. 202-16. https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/343118.
  • Clifford, James (2001 [1995]). Dilemas de la cultura. Barcelona: Gedisa
  • Clua i Fainé, Montserrat (2018). \"Los límites de la humanidad compartida: colonialismo, esclavitud y racismo en Cataluña\", en Montserrat Ventura i Oller, Josep Lluís Mateo, Montserrat Clua i Fainé (eds.), Humanidad: categoría o condición: un viaje antropológico, pp. 287-311.
  • Costa Solé, Roger; Folch Monclús, Rafel (2014). \"El patrimoni cultural immaterial a Catalunya. Legislació, actualitat i reptes de futur\". Revista d’Etnologia de Catalunya, 2014, núm. 39, pp. 57-72. https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/279978.
  • DDAA (2003). Antropología y patrimonio: investigación, documentación y intervención. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de cultura.
  • Díaz Viana, Luís (2019 [1999]). Los guardianes de la tradición. Editorial Páramo.
  • Duncan, Carol (2007 [1995]). Rituales de civilización. Murcia: Nausícaä.
  • Frigolé, Joan (2005). Dones que anaven pel món : estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/423608/IPEC-TE-012.pdf?sequence=1&isAllowed=y
  • Frigolé, Joan (2007). \"La producciócultural de lloc, memòria i terciarització de l'economia en una vall del Prepirineu\". Revista d'Etnologia de Catalunya, núm.30, pp.70-80.
  • Garcia Blanco, Angela (1999). La exposición. Un medio de comunicación. Madrid: Akal
  • Garcia Canclini, Néstor (2010). La sociedad sin relato. Antropología y estética de la inminencia. Madrid: Katz.
  • Garcia Canclini, Néstor (1999). \"Los usos sociales del patrimonio cultural\", en AADD Patrimonio Etnologico: nuevas perspectivas de estudio. IAPHConsejeria de Cultura, Junta de Andalucía, pp.16-33.
  • Gómez Pellon, Eloy (2007). \"El patrimonio cultural: memoria y imagen del grupo social\". En Lisón Tolosana, Introducción a la antropología social y cultural. Madrid: Akal.
  • Hobsbawm, Eric (1988 [1983]) “Introducció”, en Hobsbawm & Ranger, L’invent de la tradició. Vic: Eumo, pp. 13-25.
  • Iniesta, Montserrat (1993). Els gabinets del món. Antropologia,museus i museologies. Barcelona: Pagès.
  • Lowenthal, David (1998 [1985]). El pasado es un país extraño. Madrid: Akal.
  • Morell N., Soberón, M. i Ramoneda, Ll-J. (2024). \"Un encaix difícil. Context i eines per abordar la recerca de procedència amb els fons de l’actual Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC)\", Huellas: Spanish Journal of Slavery, Colonialism and its Legacies, num.2, pp. 52-73. https://turia.uv.es/index.php/huellas/article/view/30420/32338
  • Prats, Llorenç (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel.
  • Roca, Andrea (2008). \"Los usos del tiempo en el espacio de un museo etnográfico\". En Roigé et al. (coord.), El futuro de los museos etnológicos. Consideraciones introductorias para un debate. Donostia: Ankulegi Antropologia Elkartea.
  • Shiner, Larry (2004 [2001]).Lainvención del arte. Barcelona: Paidós.
  • Tausiet, María (2013). El dedo robado. Relíquias imaginarias en la España moderna.Madrid: Abada.
  • Vergés, Françoise (2023). Programa de desorden absoluto: Descolonizar el museo. Madrid: Akal.

Programari

El programari corporatiu habitual disponible a les aules d'informàtica.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre tarda