Guia en format PDF
Logo

Amèrica Llatina: Llengua i Literatura

Codi: 43017
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera OP 0

Professor/a de contacte

Nom :
Assumpció Rost Bagudanch
Correu electrònic :
assumpcio.rost@uab.cat

Equip docent

Fernanda Bustamante Escalona

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Coneixement de conceptes gramaticals de llengua castellana (fonètica i fonologia, morfosintaxi i lèxicosemàntics), així com d'assumptes literaris hispanoamericans. S'assumeix que els/les estudiants/es tenen un nivell alt en espanyol (C2 o similar) per tal de poder seguir satisfactòriament l'assignatura i que son capaços d'utilitzar i comprendre bibliografía científica en espanyol sobre els temes tractats al curs.

Objectius

OBJECTIUS SECCIÓ LLENGUA:

Es busca que els estudiants entenguin la situació lingüística a l’Amèrica Llatina i com es tradueix en termes de la variació de l’espanyol, així com de la seva relació amb les llengües autòctones. Així doncs, els objectius que es volen assolir són:

  • Conèixer els trets més rellevants de l'espanyol d'Amèrica en tots els aspectes de la llengua.
  • Desenvolupar competències que permetin reconèixer, analitzar i interpretar textos orals i escrits de diferents varietats geogràfiques de l'espanyol.
  • Aplicar la metodologia estudiada en l'anàlisi i comparació de diferents aspectes de la variació.


OBJECTIUS SECCIÓ LITERATURA:

Es busca endinsar l’alumnat en la literatura i la cultura llatinoamericanes del segle XXI. Des d’una perspectiva interdisciplinària, i considerant noves aproximacions crítiques i temàtiques que emergeixen des del Sud Global, s’abordaran objectes culturals llatinoamericans heterogenis (literatura, música, cinema, arts escèniques, intervencions urbanes, videoclips, etc.). Alhora, es reflexionarà entorn de la relació entre representació, cos/os, identitat(s) i cultura(es), i es problematitzarà el potencial polític i discursiu de les produccions culturals.

Objectius:

  • Introduir les produccions literàries llatinoamericanes del segle XXI i algunes de les propostes estètiques representatives.
  • Aproximar la relació entre literatura i producció cultural i política, així com els activismes llatinoamericans.
  • Introduir categories teòriques que han emergit aquests darrers anys a Amèrica Llatina: escriptures de la urgència, escriptures de la desapropiació, escriptures geològiques, literatura fora de si.


Així mateix, aquesta assignatura busca contribuir a la consecució de les següents Competències Generals de la UAB: G04. “Actuar en l’àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere”; i G01. “Introduir canvis en els mètodes i els processos de l’àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat”. D’aquesta manera, l’assignatura segueix una perspectiva de gènere i post/decolonial i busca servir-se de metodologies docents innovadores.

Resultats d'aprenentatge

  1. Seleccionar un tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster i explicar sumàriament què es coneix en relació amb ell.
  2. Formular un pla d'acció per ampliar la informació sobre el tema seleccionat.
  3. Argumentar per escrit i oralment unes conclusions.
  4. Elaborar el guió d'una exposició oral sobre qualsevol tema relacionat amb l'àmbit d'estudis del màster.
  5. Emmarcar tipològicament els principals fenòmens característics de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües.
  6. Identificar les diferents variants discursives que es produeixen en l'àmbit hispanoparlant.
  7. Anotar adequadament un text literari per a què el comprenguin lectors amb diferents graus de formació.
  8. Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals.
  9. Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari literari de textos
  10. Predir les conseqüències teòriques que implicaria la introducció de noves idees en un esquema ja establert.
  11. Proposar una forma d'integrar les idees procedents d'altres disciplines al tractament d'un fenomen lingüístic o literari determinat.
  12. Defensar la pertinència dels propis judicis en relació amb el tema objecte d'estudi.
  13. Elaborar un estat de la qüestió d'un tema lingüístic i d'un tema literari de l'àmbit d'estudi del mòdul.
  14. Identificar la presència de fenòmens socials i històrics a la producció literària de l'Amèrica llatina.
  15. Identificar trets estilístics i tècniques literàries comunes en diferents tradicions literàries i culturals de l'Amèrica Llatina.
  16. Identificar els trets lingüístics que configuren les varietats de l'espanyol a l'Amèrica Llatina.
  17. Aplicar les tècniques i mètodes propis del comentari lingüístic de textos.
  18. Adaptar el contingut d'una exposició, oral i escrita, a les característiques de l'auditori.
  19. Aplicar la metodologia de treball apresa a l'anàlisi d'un tema lingüístic i d'un tema literari relacionats amb l'àmbit d'estudi del mòdul.
  20. Interpretar críticament la bibliografia reunida sobre els àmbits d'estudi del mòdul.
  21. Elaborar un esquema explicatiu sobre un problema lingüístic o literari de l'àmbit del màster i reformular-lo en funció de la introducció de noves idees.
  22. Argumentar la pertinència dels propis judicis sobre un tema determinat de l'àmbit del màster.
  23. Redactar un treball conforme a les normes de presentació acadèmiques.

Continguts

CONTINGUTS SECCIÓ LLENGUA:


1. Introducció

1.1 La variació lingüística

1.1.1 Variació, estàndard i norma

1.1.2 Conceptes bàsics: llengües d’herència, bilingüisme, ELE

1.2 El domini lingüístic de l’espanyol a Amèrica

1.2.1 Trets comuns de l’espanyol d’Amèrica

1.2.2 Les varietats de l’espanyol d’Amèrica


2. Aspectes de l'espanyol de l'Amèrica del Nord i central

2.1 L’espanyol dels Estats Units i Mèxic

2.2 L’espanyol de l’Amèrica Central


3. Aspectes de l'espanyol del Carib i de l'Amèrica del Sud

3.1 L’espanyol del Carib

3.2 L’espanyol de la zona andina

3.3 L’espanyol del Con Sud



CONTINGUTS SECCIÓ LITERATURA:


  1. Narratives i estètiques llatinoamericanes del segle XXI: una aproximació
  2. Pràctiques artístiques crítiques: aproximació a la relació entre representació, art, literatura, política i activisme
  3. Escriptures de la urgència i necroescriptures a partir de produccions narratives i culturals entorn del feminicidi
  4. Escriptures de la desapropiació i escriptures geològiques a partir de textos sobre les violències i els dols de la desaparició forçada
  5. Literatura fora de si i arxiu a partir de textos híbrids entorn de l’ecoficció


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Personals (temps personal dedicat a l'estudi i lectures) 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Dirigides (classes magistrals, seminaris) 36 1,44 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 23
Supervisades (tutories personals programades amb les professores) 25 1 1, 2, 3, 4, 10, 11, 12, 18, 19, 20, 22

La modalitat de les classes serà presencial. Es fomentará la participació activa de l'alumnat a través de pràctiques, comentaris i discussió de lectures obligatòries.

Els textos obligatoris de l'assignatura es pujaran al campus virtual amb més de 15 dies d'antelació perquè els estudiants puguin haver-los llegit abans de les classes.


Nota: es reservaran 15 minuts d’una classe dins del calendari establert pel centre o per la titulació perquè l’alumnat ompli les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball secció literatura 25% 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Treball secció llengua 25% 20 0,8 1, 3, 13, 16, 19, 20, 22, 23
Prova secció llengua 25% 2 0,08 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 23
Prova secció literatura 25% 2 0,08 6, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 22, 23

AVALUACIÓ de la SECCIÓ de LLENGUA (50%):

  • Un treball individual o en parelles, que pot incloure una exposició oral, sobre els temes tractats a les classes, segons es detallarà al començament de l'assignatura (30 %).
  • Una prova escrita sobre els continguts d’aquesta part de l’assignatura, segons s’explicarà el primer dia de clase (20 %).


AVALUACIÓ SECCIÓ LITERATURA (50%):

  • Un treball (30%).
  • Una prova escrita sobre els continguts teòrics i literaris d’aquesta secció de l’assignatura (20%).


Les dates i els requisits de les respectives avaluacions d’ambdues seccions (si són individuals o en grup, orals o escrites, en lliuraments fraccionats o unitaris) s’indicaran el primer dia de classe i estaran disponibles al Campus Virtual.


L’estudiantat d’intercanvi que sol·liciti avançar un examen ha de presentar a la professora un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.


AVALUCIACIÓ ÚNICA: Tant a la part de llengua com a la de literatura, consistirà en el lliurament d’un treball i la realització d’una prova escrita. Cada part es valorarà en un 50 % de la nota final.


Procediment de REVISIÓ de les qualificacions:

En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, les professores informaràn l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.


Requisits per APROVAR l’assignatura:

• Cal haver-se presentat a totes les avaluacions previstes d’ambdues seccions dins dels terminis establerts. Qui participi només en un bloc o en una sola activitat de cada bloc es considerarà “no avaluable”.

• Obtenir, entre totes les activitats, una mitjana igual o superior a 5


En cas que l’estudiant cometi qualsevol tipus d’irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’una activitat d’avaluació, aquesta serà qualificada amb un 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en les activitats d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0.



ASPECTES GENERALS


  • Plagi: Els treballs han de ser originals. No està permesa la còpia total o parcial de materials ja publicats en qualsevol suport. En cas de presentar material no original sense indicar la seva procedència, la qualificació de l'activitat o treball serà automàticament de suspens (0) i l’avaluació no serà recuperable.


  • Ús de la IA: Per a aquesta assignatura es permet un ús restringit de la IA per a tasques de suport (cerca bibliogràfica, traducció, generació de gràfics). L'alumnat ha d'identificar quines parts del seu treball han estat generades amb IA i quines eines específiques s'han emprat. Un ús que excedeixi aquestes possibilitats es considerarà fraudulent i comportarà el suspens de l'activitat, que no serà recuperable.


  • Es penalitzen les faltes d'ortografia i d'expressió. Es resta 0.25 per falta.

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LLENGUA:

  • Aleza Izquierdo, Milagros, i José Mª Enguita Utrilla (coords.). 2010. La lengua española en América: normas y usos actuales. Universitat de València. [http://www.uv.es/aleza/esp.am.pdf]
  • Alonso, Amado. 2016. Estudios lingüísticos: temas hispanoamericanos. Daniel M. Sáez Rivera (ed.). Athenaica Ediciones Universitarias.
  • Alvar, Manuel (dir.). 1996. Manual de dialectología hispánica: El español de América. Ariel.
  • Bosque, Ignacio i Violeta Demonte. 1999. Gramática descriptiva de la lengua española. Espasa Calpe.
  • Buesa Oliver, Tomás i José Mª Enguita Utrilla. 1992. Léxico del español de América: su elemento patrimonial e indígena. MAPFRE.
  • Eckkramer, Eva Martha (ed.). 2021. Manual del español en América. De Gruyter.
  • Enguita Utrilla, José Mª. 2004. Para la historia de los americanismos léxicos. Peter Lang.
  • Escobar, Ana M. 2010. Variación lingüística en español. En José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea, José M. Escobar i Catherine E. Travis (eds), Introducción a la lingüística hispánica, 391-444. Cambridge University Press.
  • Frago, Juan Antonio. 2003. El español de América. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz.
  • Granda, Germán de. 1994. Español de América, español de África y hablas criollas hispánicas: cambios, contactos y contextos. Gredos.
  • Hualde, José Ignacio, Antxon Olarrea, i Erin O'Rourke (eds.). 2012. Handbook of Hispanic Linguistics. Wiley-Blackwell. [caps. 1, 2, 4, entre altres que s’aniran indicant]
  • Kany, Charles. 1962. Semántica Hispanoamericana. Madrid.
  • Lipski, John. 1996. El español de América. Cátedra.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos. 2000. La dignidad e igualdad de las lenguas. Alianza.
  • Moreno de Alba, José G. 2001. El español en América. Fondo de Cultura Económica.
  • Moreno Fernández, Francisco. 2009. La lengua española en su geografía. Arco/Libros.
  • Moreno Fernández, Francisco. 2020. Variedades de la lengua española. Routledge.
  • Ossenkop, Christina i Otto Winkelmann (eds.). 2018. Manuel des frontières linguistiques dans la Romania. De Gruyter.
  • Moreno Fernández, Francisco i Rocío Caravedo (eds.). 2023.Dialectología hispánica. The Routledge Handbook of Spanish Dialectology. Routledge.
  • Palacios, Azucena (coord.). 2008. El español de América. Contactos lingüísticos en Hispanoamérica. Ariel.
  • Quesada Pacheco, Miguel Ángel. 2010. El español hablado en América Central. Iberoamericana.
  • Ramírez Luengo, José Luis. 2019. Breve historia del español de América. Arco Libros. 4ª edición.
  • RAE-ASALE. 2009, 2011. Nueva gramática de la lengua española. Espasa Libros. 3 vols. i 1 DVD.
  • Vaquero de Ramírez, María. 2003. El español de América I. Pronunciación. Arco Libros. 3ª edición.
  • Vaquero de Ramírez, María. 2011. El español de América II. Morfosintaxis y Léxico. Arco Libros. 4ª edición.

Al Campus Virtual es facilitaran altres obres, articles i assaigs d'interès per a l'alumnat.


Recursos electrònics:

Asociación de Academias de la Lengua Española: http://www.asale.org/

Centro Virtual Cervantes: https://cvc.cervantes.es/


BIBLIOGRAFIA BÀSICA SECCIÓ LITERATURA:


  • ATENCIO, Graciela (2011), “Feminicidio-femicidio: un paradigma para el análisis de la violencia de género” [en línea], Feminicidio.net. Disponible en: <http://www.feminicidio.net/sites/default/files/seccion_feminicidio_paper_02.pdf>
  • AZNAR, Yayo y IÑIGO, María (2007), “Arte, política y activismo”, en Concinnitas, Revista Do. Instituto de Artes de Universidad de Río de Janeiro, año 8, vol. 1, n.º 10, julio 2007, pp. 65-77.
  • BUTLER, Judith (2002), Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discursivos del sexo. Traducción de Alcira Bixio. México: Paidós.
  • BUTLER, Judith (2006), Vida precaria. El poder del duelo y la violencia. Buenos Aires, Paidós.
  • COLOMBI, Beatriz (coord.) (2021), Diccionario de términos críticos de la literatura y la cultura en América Latina. Argentina, CLACSO. Disponible en https://www.clacso.org/diccionario-de-terminos-criticos-de-la-literatura-y-la-cultura-en-america-latina-2/
  • DOMÍNGUEZ, Nora (2019), “Escrituras de la urgencia. Otra vuelta sobre arte, política y feminismo”. Gualichos, vol. 1 (18), pp. 7-18.
  • FELSHIN, N. (2001), "¿Pero esto es arte? El espíritu del arte como activismo", en BLANCO, P. & CARILLO, J. (eds.), Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Universidad de Salamanca, pp. 73-94.
  • FUENTES, M. (2020), Activismos tecnopolíticos: Constelaciones de performance. Argentina: Eterna Cadencia.
  • GALLEGO CUIÑAS, Ana (ed.) (2021), Novísimas. Las narrativas latinoamericanas y españolas del siglo XXI. Madrid: Iberoamericana.
  • GARRAMUÑO, Florencia (ed.) (2015), Mundos en común. Ensayos sobre la inespecifidad en el arte. Buenos Aires: FCE.
  • GERBER, Verónica (2019), La compañía. Ciudad de México: Almadía.
  • GOLUBOV, Nattie (ed. y coord.) (2024), Arte-factos Para los estudios literarios. Ciudad de México: Universidad Nacional Autónoma de México.
  • HILL Collins, Patricia; BILGE, Sirma (2019), Interseccionalidad. Madrid, Ed. Morata.
  • LAGARDE y DE LOS RÍOS, Marcela (2011), "Prefacio: claves feministas en torno al feminicidio. Construcción teórica, política y jurídica", en Fregoso, Rosa-Linda (coord.), Feminicidio en América Latina. México: UNAM, pp. 11-42.
  • LUDMER, Josefina (2007), «Literaturas postautónomas», en CiberLetras: revista de crítica literaria y de cultura, n.º 17. http://www.lehman.edu/faculty/guinazu/ciberletras/v17/ludmer.htm
  • LUGONES, María (2008), “Colonialidad y género”. Tabula Rasa, Bogotá, n.º 9, julio-diciembre de 2008, pp. 73-101.
  • MBEMBE, Achille (2011), Necropolítica. Tenerife, Melusina ed.
  • MIGNOLO, Walter (2010), “Desobediencia Epistémica (II), Pensamiento Independiente y Libertad De-Colonial”, en Otros logos. Revista de estudios críticos, año 1, n.º 1, pp. 8-42. Disponible en http://www.ceapedi.com.ar/otroslogos/revistas/0001/mignolo.pdf
  • MOUFFE, Chantal “Prácticas artísticas y políticas democráticas en una era pospolítica”, en Prácticas artísticas y democracia agonística, Barcelona, MACBA, pp. 59-72.
  • MOUFFE, Chantal (2011), En torno a lo político. Buenos Aires. Fondo de Cultura Económica.
  • POBLETE, Juan (ed.) (2021), Nuevos acercamientos a los estudios latinoamericanos: cultura y poder. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO y México, UNAM. Disponible en <http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20211006114458/Nuevos-acercamientos.pdf>.
  • RIVERA CUSICANQUI, Silvia (2011), Ch´Ixinakax Utxiwa. Una reflexión sobre prácticas y discursos descolonizadores. Editorial Tinta Limón.
  • RIVERA GARZA, Cristina (2020), Los muertos indóciles. Santiago de Chile: Los libros de la mujer rota.
  • RIVERA GARZA, Cristina (2021), El invencible verano de Liliana. Barcelona: Random House.
  • RIVERA GARZA, Cristina (2022), Escrituras geológicas. Madrid: Iberoamericana-Vervuet.
  • RUSELL, Diana E.H (2006). "Introducción. las políticas del feminicidio”, “Cap. 2. Definición del feminicidio y conceptos relacionados”, en Feminicidio: una perspectiva global, México: Universidad Nacional Autónoma de México–CEIICH, pp. 57-72 y 73-96.
  • SEGATO, Rita (2016), La guerra contra las mujeres. Madrid, Traficantes de sueños. Disponible en: https://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/map45_segato_web.pdf
  • URIBE, Sara (2012), Antígona González. Oaxaca: sur+ ediciones. https://poesiamexa.wordpress.com/wp-content/uploads/2016/06/antc3adgona-gonzc3a1lez.pdf
  • VVAA (2009), Diccionario de Estudios culturales latinoamericanos. México: Siglo XXI. Disponible en http://elpaginaslibres.files.wordpress.com/2009/12/diccionario-de-estudios-culturales-latinoamericanos.pdf


Se facilitarán en el Campus Virtual artículos y ensayos de interés para el alumnado y de consulta abierta.

Programari

  • Boersma, P., D. Weenink i A. Shchupak (2026). Praat: doing phonetics by computer. (v. 6.4.67, 21 May 2026). https://praat.org.
  • Microsoft Teams.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Espanyol primer quadrimestre tarda