Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Anàlisi en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament
Codi: 42986Crèdits: 15
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament | OB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Eduard Soler Lecha
- Correu electrònic :
- eduard.soler@uab.cat
Equip docent
- Rafael Grasa Hernández
- Eduard Soler Lecha
- Juan Pablo Soriano Gatica
- Dúnia Camps Febrer
- Ana Ayuso Pozo
- Sergio Maydeu Olivares
- Oriol Costa Fernandez
- Carlos Martin Faus
Equip docent (extern a la UAB)
- Óscar Fernández
- Martijn Vlaskamp
- Laia Serra
- Pol Bargués
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Amb l'objectiu d'establir les bases del curs i homogeneïtzar el nivell de partida del grup, abans de l'inici de les sessions els estudiants hauran de llegir el llibre d'Esther Barbé (2020), Relaciones Internacionales, 4a edició, Madrid: Tecnos. S'aconsella també la lectura, durant el curs, del llibre Del Arenal, Celestino i Sanahuja, José Antonio (2015), Teories de les Relacions Internacionals, Madrid: Tecnos. Per a les sessions de caràcter metodològic, el llibre de suport és el següent: Zapata Barrero, Ricard i Sánchez Montijano, Elena (2011), Manual d'investigació qualitativa a la ciència política, Madrid: Tecnos. Els estudiants que prefereixin un manual en anglès poden usar Dune, T., Kurki, M., & Smith, S. (Eds.). (2021). International relations theories: Discipline and diversity. Oxford University Press, USA.
Objectius
Aquest curs proporciona una introducció a algunes de les perspectives teòriques principals per a l'estudi de les relacions internacionals i als seus mètodes de recerca. Els i les estudiants aprendran noves maneres de pensar i analitzar la societat internacional, incrementaran la seva capacitat per avaluar les principals idees teòriques i aplicaran aquestes perspectives per analitzar temes concrets de la política internacional contemporània. Així mateix, el curs pretén oferir eines conceptuals, metodològiques i pautes perquè l'estudiantat pugui enfrontar-se en millors condicions a l'elaboració del treball final de màster.
Resultats d'aprenentatge
- CA01 (Aplicar els coneixements adquirits en la possible resolució d'un problema relacionat amb l'anàlisi de les relacions internacionals en contextos amplis i en entorns poc coneguts o multidisciplinaris.) Aplicar els coneixements adquirits en la possible resolució d'un problema relacionat amb l'anàlisi de les relacions internacionals en contextos amplis i en entorns poc coneguts o multidisciplinaris.
- CA02 (Dissenyar un treball de recerca, de manera autònoma, de l'àmbit de les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament en el qual es compleixin els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.) Dissenyar un treball de recerca, de manera autònoma, de l'àmbit de les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament en el qual es compleixin els criteris de rigor i excel·lència acadèmica.
- CA03 (Actuar en el desenvolupament de projectes relacionats amb les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i els deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics, d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.) Actuar en el desenvolupament de projectes relacionats amb les relacions internacionals, la seguretat i el desenvolupament amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i els deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics, d'acord amb els objectius de desenvolupament sostenible.
- CA04 (Debatre sobre els temes principals de l'agenda internacional fomentant el treball col·laboratiu.) Debatre sobre els temes principals de l'agenda internacional fomentant el treball col·laboratiu.
- KA01 (Reconèixer les principals perspectives teòriques i conceptuals per a l'estudi de les relacions internacionals, així com els diferents camps temàtics d'activitat internacional i les àrees geogràfiques principals identificant autors i fonts de referència.) Reconèixer les principals perspectives teòriques i conceptuals per a l'estudi de les relacions internacionals, així com els diferents camps temàtics d'activitat internacional i les àrees geogràfiques principals identificant autors i fonts de referència.
- KA02 (Incorporar informació rellevant provinent dels fons documentals i bibliogràfics especialitzats en relacions internacionals, seguretat i desenvolupament per al plantejament i la contextualització d'un tema de recerca.) Incorporar informació rellevant provinent dels fons documentals i bibliogràfics especialitzats en relacions internacionals, seguretat i desenvolupament per al plantejament i la contextualització d'un tema de recerca.
- KA03 (Categoritzar els principals actors del sistema internacional en una àrea temàtica.) Categoritzar els principals actors del sistema internacional en una àrea temàtica.
- SA01 (Utilitzar els constructes analítics per a la comprensió de les relacions internacionals, especialment en els problemes vinculats a la seguretat i el desenvolupament.) Utilitzar els constructes analítics per a la comprensió de les relacions internacionals, especialment en els problemes vinculats a la seguretat i el desenvolupament.
- SA02 (Aplicar els instruments metodològics necessaris per a l'anàlisi sistemàtica i rigorosa de les relacions internacionals (observació, comparació, formulació d'hipòtesis, etc.), així com les eines d'intervenció.) Aplicar els instruments metodològics necessaris per a l'anàlisi sistemàtica i rigorosa de les relacions internacionals (observació, comparació, formulació d'hipòtesis, etc.), així com les eines d'intervenció.
- SA03 (Contrastar l'aplicació de les eines d'intervenció (elaboració de polítiques i estratègies, planificació, tècniques de negociació i mediació, etc.) en la gestió d'interdependències, valorant-ne l'adequació als contextos local i internacional.) Contrastar l'aplicació de les eines d'intervenció (elaboració de polítiques i estratègies, planificació, tècniques de negociació i mediació, etc.) en la gestió d'interdependències, valorant-ne l'adequació als contextos local i internacional.
Continguts
BLOC I: FONAMENTS DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
Tema 1: Marc conceptual bàsic de les Relacions Internacionals — Eduard Soler i Lecha
Tema 2: Com investiguem, com escrivim, com i per què citem — Eduard Soler i Lecha
Tema 3: El dret internacional públic: el llenguatge de l'ordre internacional — Anna Ayuso
Tema 4: Anàlisi de polítiques exteriors — Juan Pablo Soriano
BLOC II: ENFOCS TEÒRICS EN RELACIONS INTERNACIONALS
Tema 5: Per què necessitem teories de Relacions Internacionals i com les fem servir? — Oriol Costa
Tema 6: Realismes — Juan Pablo Soriano
Tema 7: Liberalismes i institucionalismes — Óscar Fernández
Tema 8: Constructivismes — Dúnia Camps-Febrer
Tema 9: Teoria crítica, feminista i postcolonial — Dúnia Camps-Febrer
BLOC III: TEORIES I PRÀCTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT
Tema 10: Del creixement als desenvolupaments. Aparició i evolució del concepte i de la pràctica — Rafael Grasa
Tema 11: Desenvolupament, medi ambient i relacions Nord-Sud — Laia Serra
Tema 12: Introducció al marc lògic — Carlos Martín
BLOC IV: TEORIES I PRÀCTIQUES DE LA SEGURETAT
Tema 13: Seguretat: conceptes, enfocaments, tendències i reptes — Juan Pablo Soriano
Tema 14: Seguretat humana, pau i postconflicte — Pol Bargués (pendent de confirmació)
Tema 15: L'estudi pràctic de l'agenda de seguretat — Sergio Maydeu
BLOC V: MÈTODE
Tema 16: El primer pas: identificar i delimitar el tema de recerca — Martijn Vlaskamp
Tema 17: Pregunta de recerca, variables i hipòtesis — Martijn Vlaskamp
Tema 18: Metodologies i tècniques de recerca — Martijn Vlaskamp
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Classes magistrals i exercicis a classe | 75 | 3 | |
| Lectura i estudi dels textos bàsicos | 300 | 12 |
Ús de la Intel·ligència Artificial
Ús restringit. En aquest curs, l’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) està permès amb finalitats molt limitades, com la correcció gramatical i estilística o les traduccions.
L’alumnat ha d’indicar quines parts del treball han estat generades amb eines d’IA, identificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre el paper i l’impacte d’aquestes tecnologies en el procés d’aprenentatge i d’avaluació.
No revelar l’ús d’IA es considerarà una falta d’integritat acadèmica i comportarà la pèrdua total de la qualificació de l’activitat, o altres sancions acadèmiques, segons correspongui.
Es recomana que l’alumnat contacti amb el professorat abans de fer qualsevol entrega utilitzant IA. El professorat és l’únic responsable d’establir si hi ha hagut un ús indegut de la IA.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Quatre examens parciales | 50% | 0 | 0 | CA01, KA01, KA02, KA03, SA01 |
| Cinc exercicis pràctics | 50% | 0 | 0 | CA01, CA02, CA03, CA04, KA01, KA02, KA03, SA01, SA02, SA03 |
L’assignatura es divideix en cinc blocs. Es farà un exercici pràctic (individual o en grup segons la sessió) avaluable en cada bloc. També hi haurà dos exàmens parcials repartits al llarg del curs. En cas de suspendre els exàmens, es podrà optar per recuperar-los al final de l’assignatura. Els exercicis pràctics, en canvi, no són recuperables.
La nota ponderada de l’assignatura es compon de:
- Examen Bloc I& II: 30%
- Examen Bloc III & IV: 20%
- Pràctica Bloc I: 10%
- Pràctica Bloc II: 10%
- Pràctica Bloc III: 10%
- Pràctica Bloc IV: 10%
- Pràctica Bloc V: 10%
Bibliografia
Adler, Emanuel (2002), “Constructivism and International Relations”, In Carlsnaes, W., Risse, T. y Simmons, B.A. (eds) Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications, pp. 95 –118
Del Arenal, Celestino y Sanahuja, José Antonio (2015), Teorías de las Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos.
Barbé, Esther (2020), Relaciones Internacionales, 4ª edición, Madrid: Tecnos
Bauböck, R., della Porta, D., Lago, I. y Ungureanu, C. (2012) “¿De las ‘guerras’ metodológicas al pluralismo metodológico?”. Revista Española de Ciencia Política. N. 29, Julio 2012, pp. 11-38.
Bull, Hedley (1977), The Anarchical society: a study of order in world politics, New York: Columbia University Press.
Carlsnaes, Walter, Risse, Thomas y Simmons, Beth A. (eds.) (2002), Handbook of International Relations, London [etc.]: Sage Publications.
Corbetta, P. (2003) “Investigación Cuantitativa e Investigación Cualitativa”. Metodología y Técnicas de Investigación social. Madrid: McGraw-Hill, pp. 33-68.
Goetze, Catherine, and Khushi Singh Rathore, eds. 2025. The Contemporary Reader of Feminist International Relations. Routledge.
Keohane, Robert O. y Nye, Joseph (1971), Transnational Relations and World Politics, Cambridge (MA): Harvard University Press.
Keohane, Robert O (1984), After hegemony: cooperation and discord in the world political economy, Princeton: Princeton University Press.
King, Gary, Keohane, Robert O y Verba, Sidney (1994),Designing social inquiry: scientific inference in qualitative research, Princeton: Princeton University Press (versión en castellano editada en el 2000 con el títlo El Diseño de la investigación social: la inferencia científica en los estudios cualitativos, Madird: Alianza)
Lago, I. (2008) “¿Qué se debe evitar en los diseños de investigación?”. La lógica de la explicación en las ciencias sociales. Alianza Editorial, pp. 75-111.
Rengger, Nicholas, y Thirkell-White, Ben (2007), “Still critical after all these years? The past, present and future of Critical Theory in International Relations”, Review of International Studies, 33(1), 3-24.
Ritchie, J. yLewis, J. (ed.)(2003) “Design issues”. Qualitative Research Practice. A guide for social science students and researchers. London: Sage, pp. 47-76.
Smith, S., Hadfield, A., & Dunne, T. (Eds.). (2008, 2012 y 2016). Foreign policy: theories, actors, cases. Oxford: Oxford University Press.
Tickner, J. Ann. (2005), “What Is Your Research Program? Some Feminist Answers to International Relations Methodological Questions”, International Studies Quarterly, 49(1), 1-22.
Thomas, Risse (1995), Bringing Transnational Relations Back-in, Cambridge: Cambridge University Press.
Waltz, Kenneth N. (1979), Theory of International Politics, Reading [etc.]: Addison-Wesley Publishing Company.
Wendt, Alexander (1999), Social theory of international politics, Cambridge: Cambridge University Press.
Wight, Martin (1991), International theory: the three traditions, editedby Gabriele Wight and Brian Porter, introductory essay by Hedldy Bull, Londres: The Royal Institute for International Affairs
Yin, Robert K. (2003), Case study research: design and methods, 3ª edición, Thousand Oaks, Calif.[etc.]: Sage Publications.
Zapata-Barrero, R. y Sánchez-Montijano, E. (2011) “El diseño de la investigación cualitativa”. Manual de Investigación Cualitativa en la Ciencia Política. Madrid: Tecnos, pp. 62-87.
Programari
No cal cap programari especial.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |