Avís important
La guia docent és provisional.
La versió en PDF de la guia docent pot tardar uns dies en estar disponible al DDD.
Evolució i Anàlisi del Paisatge Vegetal
Codi: 42917Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat | OP | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Moisès Guardiola Bufí
- Correu electrònic :
- moises.guardiola@uab.cat
Equip docent
- Pau Carnicero Campmany
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tot i que no és imprescindible, és recomanable tenir nocions sobre la diversitat de comunitats vegetals ibèriques. Conceptes bàsics sobre biogeografia, climatologia i geografia de la Península Ibèrica.
Objectius
El concepte de biodiversitat apareix en els àmbits de gestió, maneig i conservació del territori. Aquest està molt centrat en les espècies, però la formació d’investigadors, gestors i professionals en aquest sector requereix d’un enfoc vers un model multidimensional i dinàmic, en el qual els hàbitats també hi siguin considerats.
Aquest mòdul proporciona una sèrie de continguts i d’eines per a poder realitzar anàlisis espacials (anàlisis de gradients i modelització), tant d’hàbitats com de les variables climàtiques, topològiques, edàfiques, històriques i antròpiques que influeixen en la seva distribució, composició i estructura. Un exemple serien els models de distribució i d’idoneïtat d’espècies i hàbitats que permeten caracteritzar quantitativament els ecosistemes i així obtenir una modelització de quina serà la seva evolució davant de fenòmens de canvi global. A més, es proporcionen continguts sobre els múltiples aspectes de la biodiversitat (taxonòmica, funcional i evolutiva) i la importància d'integrar-los en la gestió de la biodiversitat, així com eines per a mesurar la distribució de cadascun d'ells en el territori per tal de millorar la protecció integral de la biodiversitat. Finalment, aquest mòdul proporciona eines pràctiques per a interpretar, valorar i establir l’estat de conservació i amenaça dels hàbitats, així com mostrar casos concrets de la seva aplicació.
Resultats d'aprenentatge
- Descriure alguns dels principals avenços i controvèrsies actuals de l?estudi del paisatge vegetal.
- Presentar els resultats d?un estudi de valoració del paisatge d?una zona determinada.
- Identificar i catalogar la diversitat de la vegetació i del paisatge a partir de casos concrets.
- Avaluar i analitzar els processos i factors que formen el paisatge vegetal.
- Interpretar i avaluar els principis i les aplicacions generals de les ciències que estudien el paisatge vegetal i la seva dinàmica.
- Analitzar críticament les condicions de conservació de comunitats, espècies i hàbitats.
- Valorar la biodiversitat florística i de vegetació d?una zona determinada i els principals factors que n?amenacen la conservació.
- Proposar i avaluar models de gestió per a la conservació de comunitats vegetals i espais protegits.
Continguts
Anàlisi i conservació dels hàbitats
Definició d’hàbitat. Interès i aplicacions
Sistemes de classificació
Protecció i amenaça
Principals hàbitats del nord-est peninsular
Cartografia d’hàbitats
Gestió i conservació
Models de distribució d’espècies i hàbitats. Aplicació del concepte d’idoneïtat vegetal per a la gestió i la conservació de les espècies i hàbitats
Diversitat filogenètica i funcional
Orígens evolutius de la flora mediterrània
Indicadors de canvi del paisatge
Estudis de cas
Seminaris / conferències impartides per especialistes externs a la UAB - a determinar-
Pràctiques ordinador
Estudi de casos aplicats per reforçar conceptes i veure aplicacions del contingut de les classes de teoria, i donar eines per al treball final del mòdul: treballar amb capes ràster i vectorials, digitalització de punts i polígons, geoprocessament, consultes, buffers, mapes de distàncies, interpolació, calculadora ràster, estadística zonal, índexs de paisatge, càlcul de la categoria d'amenaça dels hàbitats, modelització de la idoneitat actual i futura, etc.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Prácticas de aula de informática | 6 | 0,24 | 3, 4, 6, 7, 8 |
| Seminarios, discusiones y presentaciones por alumnos/as | 5 | 0,2 | 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Búsquedas y consultas de documentación y literatura; redacción de memoria | 65 | 2,6 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Prácticas de campo | 18 | 0,72 | 3, 4, 5, 6, 7 |
| Preparacion de trabajo/investigación para memoria final de módulo | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Tutorías preparación de trabajo de campo y de memoria | 2 | 0,08 | 2, 3, 6, 7, 8 |
| Presentaciones a cargo de profesorado vinculado al módulo | 11 | 0,44 | 3, 5, 7 |
Les tècniques metodològiques utilitzades es distribueixen de la manera següent:
1. Activitats presencials
1.1 Activitats dirigides
Durant les activitats dirigides s’usarà un mètode de classe magistral acompanyat de materials multimèdia per reforçar-ne la comprensió. Depenent del professorat, també es fomentarà el treball previ a les classes per poder desenvolupar posteriorment a l’aula unes sessions participatives, on hi haurà espai per al debat sobre textos i seminaris dirigits.
1.2 Activitats supervisades
El seguiment de l’elaboració dels treballs proposats i de les pràctiques de camp es farà en sessions de discussió programades específicament.
2. Activitats autònomes i supervisades
Els estudiants realitzaran treballs tutoritzats tant teòrics com pràctics, alguns de manera individual i altres en grup. Els treballs es basaran en la utilització i aplicació de les metodologies tractades en el mòdul i altres mòduls del màster. Es confeccionarà un document que els alumnes exposaran i defensaran en una sessió final.
Distribució de les activitats:
Lectura de bibliografia relacionada amb el temari de les classes, seminaris i memòria final del mòdul
Elaboració d’un treball escrit
Preparació d’una presentació oral relacionada amb el treball escrit
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Proves tipus test al final de les sessions teòriques | 40% | 2 | 0,08 | 1, 4, 5, 6, 8 |
| Treball escrit i defensa oral | 60% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| Assistència i participació activa a les classes, tutories i activitats pràctiques | 5% | 1 | 0,04 | 6, 7, 8 |
L’avaluació del mòdul es basarà en dues proves:
i) Proves tipus test al final de les sessions teòriques
ii) Treball escrit i defensa oral d’un tema relacionat con el mòdul, grups de 2-3 alumnes
En el apartat del treball escrit i oral es valorarà:
- Ús d’informació i eines adequades, qualitat, estructuració i correcció de l’exposició
- Capacitat de sintetitzar i exposar informació a la memòria i a l’exposició oral
- Qualitat, concisió i rigor en l’expressió escrita i oral
- Qualitat de les fonts documentals emprades
- Adequació a l’espai i temps establert
- Aplicabilitat del treball
Avaluació única: En cas que un alumne opti per l'avaluació única, farà un examen més llarg que correspondrà al 100% de la nota i que tindrà quatre tipus de preguntes:
• Preguntes de resposta curta o tipus test: dirigides a valorar si s'han assolit els conceptes clau.
• Problemes o exercicis: destinats a avaluar l'assoliment dels objectius teoricopràctics.
• Preguntes que impliquen una resposta complexa: relacionant la gestió i conservació d’hàbitats amb models de biogeografia evolutiva, modelització i paleobotànica.
• Casos: es valorarà si l'estudiant és capaç de descriure, modelitzar i proposar mesures de gestió i conservació de comunitats vegetals.
Utilització de la IA
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos,les traduccions, per la creació de codio altres activitats a criteri del professorat. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència en l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casosde gravetat.
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
Blanco, E., Casado, M.A., Costa, M., Escribano, R., Garcia, M., Genova, M., Gomez, A., Gomez, F., Moreno, J.C., Morla, J.C., Regato, P. & Sainz, H. 1997. Los bosques ibéricos. Edit. Planeta. Barcelona.
Braun-Blanquet, J. 1979. Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid.
Burrough, P. A. & McDonnell, R. A.1998. Principles of geographical information system. Oxford University Press. Oxford.
Carreras, J. & Ferré A. 2013. Avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels hàbitats de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. 130 pp. [http://hdl.handle.net/2445/53346]
Carreras, J. & Ferré, A. (eds.). 2014. Cartografia dels hàbitats a Catalunya. Versió 2. Manual d'interpretació. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 360 pp. [http://atzavara.bio.ub.edu/geoveg/docs/Manual_v2_2014.pdf]
Carreras, J., Ferré, A. & Vigo, J. (eds.). 2015. Manual del Hàbitats de Catalunya. 8 volums. Segona edició. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [http://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php]
Conesa, J. A. 1997. Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterizació. Servei de Publicacions Universitat de Lleida.
Cox, C.B., Ladle, R., Moore, P.D. 2020. Biogeography : an ecological and evolutionary approach. 10th ed. Blackwell Scientific.
Cutts, A. (2019). QGIS Quick Start Guide: A beginner's guide to getting started with QGIS 3.4. Packt Publishing Ltd.
De Bello, F., Carmona, C. P., Dias, A. T., Götzenberger, L., Moretti, M., & Berg, M. P. 2021. Handbook of trait-based ecology: from theory to R tools. Cambridge University Press.
Folch, R. 1986. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Ed. Barcelona. [https://blogs.iec.cat/ichn/la-vegetacio-dels-paisos-catalans]
Folch, R., Franquesa, T. &Camarasa, J.M. 1984. Vegetació. Història Natural dels Països Catalans. vol 7. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Franklin, J. 2010. Mapping Species Distributions. Spatial Inference and Prediction. Cambridge University Press. Isbn: 9780521700023.
Farkas, G. (2018). ractical GIS : Learn Novice to Advanced Topics Such As QGIS, Spatial Data Analysis, and More. Packt.
Guisan, A., Thuiller, W., & Zimmermann, N. E. (2017). Habitat suitability and distribution models: with applications in R. Cambridge University Press.
Gubbay, S. et al. 2016. European Red List of Habitats: Part 1. Marine habitats. Publications Office of the European Union. Luxembourg. 48 p. [https://ec.europa.eu/environment/nature/knowledge/redlist_en.htm]
Janssen, J.A.M. et al. 2016. European Red List of Habitats: Part 2. Terrestrial and freshwater habitats. Publications Office of the European Union. Luxembourg. 40 p. [https://ec.europa.eu/environment/nature/knowledge/redlist_en.htm]
Loidi, J. (ed.). 2017. The Vegetation of the Iberian Peninsula. Vol 1. Plant and Vegetation series, 12. Springer. 676 p.
Loidi, J. (ed.). 2017. The Vegetation of the Iberian Peninsula. Vol 2. Plant and Vegetation series, 13. Springer. 640 p.
Lomolino, M.V., Riddle, B.R., Whittaker, R.J. 2016. Biogeography. Fifth Edition. Oxford University Press.
Lovelace, R., Nowosad, J., & Muenchow, J. (2025). Geocomputation with R. Chapman and Hall/CRC.
Lwin, K. K., & Murayama, Y. (2025). Handling of Geospatial Data with QGIS : A Basic and Practical Visual Learning Material for Geospatial Data Processing, Analysis and Visualisation (1st ed. 2025.). Springer Nature Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-96-2424-9
Masalles, R.M., Carreras, J., Farràs, A. & Ninot, J.M. 1988. Plantes superiors. Història Natural dels Països Catalans. vol. 6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MAPAMA. 2017. Resolución de 17 de febrero de 2017, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se establecen tres listas patrón: la de las especies terrestres, la de las especies marinas y la de los hábitats terrestres, presentes en España. BOE, 55, 6 de marzo de2017, páginas 16648 a 16649.
Ninot, J.M.; Carrillo, E.; Font, X.; Carreras, J.; Ferré, A.; Masalles, R.M.; Soriano, I.; Vigo, J. 2007 Altitude zonation in the Pyrenees. A geobotanic interpretation. Phytocoenologia 37: 371-398.
Peterson, A. T., Soberón, J., Pearson, R. G., Anderson, R. P., Martínez-Meyer, E., Nakamura, M., & Araújo, M. B. (2011). Ecological niches and geographic distributions. In Ecological niches and geographic distributions. Princeton university press.
Polllock, L., Thuiller, W., Jetz, W. 2017. Large conservation gains possible for global biodiversity facets. Nature 546: 141-144
Rocchini, D. 2025. R Coding for Ecology (1st ed.). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-031-99665-8
Terradas, J. 2001. Ecología de la vegetación. Ed. Omega. Barcelona.
VV.AA., 2009. Bases ecológicas preliminares para la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en España. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. [https://www.mapama.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-natura-2000/rn_tip_hab_esp_bases_eco_preliminares.aspx]
Vigo, J. 2005. Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Publ. Universitat de Barcelona.
Walter H. 1985. Vegetation of the Earth, Berlin, Springer-Verlag.
Programari
QField.org. 2026. QField for QGIS. The QField Project/OPENGIS.ch. www.qfield.org
QGIS.org. 2026. QGIS Geographic Information System. QGIS Association. www.qgis.org
R Core Team. 2026. R: A language and environment for statistical computing. R Foundation for Statistical Computing, Vienna, Austria. www.r-project.org
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLABm) Pràctiques de laboratori (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEMm) Seminaris (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAMm) Pràctiques de camp (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAMsm) Suport a les pràctiques de camp (màster) | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |