Aviso importante
La guía docente es provisional.
La versión en PDF de la guía docente puede tardar unos días en estar disponible en el DDD.

Análisis y Gestión de Políticas Públicas
Código: 42454Créditos: 10
| Titulación | Tipo | Curso |
|---|---|---|
| Gestión Pública | OB | 0 |
Profesor/a de contacto
- Nombre :
- Raquel Gallego Calderón
- Correo electrónico :
- raquel.gallego@uab.cat
Equipo docente
- Xavier Ballart i Hernàndez
- Raquel Gallego Calderón
- Margarita Leon Ramon Borja
- Ixchel Perez Duran
- Daniel Edmiston
- Lorenzo Vidal-Folch Duch
- Ricard Goma Carmona
Equipo docente (externo a la UAB)
- Jordi Garcia (Ivàlua)
- Carla Cordoncillo (Ivàlua)
- Quim Brugué (Universitat de Girona)
- Neus Torres (Ivàlua)
Idiomas de los grupos
Puede consultar esta información al final del documento.
Prerrequisitos
Para cursar este módulo conviene tener conocimientos de nivesl de Grado sobre instituciones públicas y administratives y política comparada.
Objetivos
Objetivos del módulo
- Comprender los principales modelos teóricos y metodológicos del análisis y la gestión de las políticas públicas.
- Aprender cómo se aplican estos modelos teóricos y metodológicos para realizar una investigación en este ámbito.
- Entender las formas de aplicabilidad de estos conocimientos en el análisis y abordaje de problemas sociales y políticos complejos.
- Adquirir los conocimientos y habilidades necesarias para aplicar estos conocimientos en entornos organizativos del ámbito de la política y la gestión.
Competencias a alcanzar
1. Analizar los procesos de emergencia de problemas sociales y políticos
2. Analizar los procesos de elaboración de políticas.
3. Evaluar políticas públicas.
4. Plantear líneas de asesoramiento para la toma de decisiones, la implementación y la evaluación de las políticas.
5. Analizar escenarios diversos de la gestión pública en entornos organizativos y de red complejos.
6. Plantear líneas de asesoramiento para la gestión pública en estos entornos en función de la utilización de diversos instrumentos.
Resultados de aprendizaje
- Proponer soluciones innovadoras en la resolución de problemas sociales y políticos.
- Abordar situaciones de intervención pública complejas que puedan implicar dilemas éticos, a partir de propuestas fundamentadas tanto en la explicitación de valores como en el rigor conceptual y metodológico.
- Liderar proyectos en entornos interorganizativos, de diferentes niveles y contextos político-administrativos.
- Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.
- Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que habrá de ser en gran medida autodirigido o autónomo.
- Identificar los distintos actores relevantes implicados en la definición de una política, sus repertorios de acción, intereses y recursos.
- Conocer el diseño y funcionamiento de las instituciones político-administrativas y su relación con los procesos de gobernanza multinivel y en red.
- Identificar los factores y variables que pueden incidir en la definición y resultados de una política pública
- Analizar las políticas públicas independientemente de su especialización sectorial.
- Analizar los procesos de elaboración, implementación y evaluación de las políticas públicas
- Distinguir los actores implicados en los procesos de generación y elaboración de las políticas, con especial atención no solo a su complejidad particular sino también a la de los entornos de red en que se interrelacionan.
- Diseñar los instrumentos para evaluar una política pública concreta.
- Anticipar las consecuencias que puede tener el diseño de una determinada política pública.
- Identificar la importancia de los contextos políticos específicos a la hora de diseñar una política.
- Construir modelos teóricos adecuados para el diseño del análisis de casos empíricos.
- Aplicar los modelos de análisis de los ciclos de políticas públicas a casos reales.
Contenidos
SESSIONS:
Raquel Gallego: 29 setembre,15:00-20:00
Quim Brugué: 6 octubre, 15:00-20:00
Raquel Gallego: 13 d'octubre, 15:00-20:00
Marga León: 20 d'octubre, 15:00-20:00
Ixchel Pérez: 27 d'octubre, 15:00-20:00
Lorenzo Vidal: 3 de novembre, 15:00-20:00
Daniel Edmiston: 10 de novembre, 15:00-20:00
Ricard Gomà: 17 de novembre, 15:00-20:00
Xavier Ballart i Ivàlua: 24 novembre, 1, 10 i 15 de desembre (15:00-20:00)
Examen: 20-21/12 (48 h., a casa)
-----------------
Sessió 1. Política pública i gestió pública: conceptes i instruments per l’anàlisi. Raquel Gallego
Temes (I): Actors, Problemes i Agendes.
- ¿Què és un problema? ¿Quin tipus d’idees es converteixen en problemes i per què?
- ¿Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?
- ¿Com podem analitzar lae xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?
Temes (II): Implementació i instruments de gestió
- ¿Quins són els factors d’èxit i fracàs en la implementació?
Casos:
- Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.
https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2022/11/CL_01_Pirelli-Mar-IGOP.pdf
2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf
Lectures obligatòries (actors, problemes i agendes) (I):
Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.
https://www.tandfonline.com/doi/epdf/10.1080/14494035.2017.1331879?needAccess=true&role=button
Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).
True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.
Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.
Lectures obligatòries (implementació) (II):
Álvarez-Cronin, Noguera, J.A. 2025 “Self-defeating targeting: The implementation of the Minimum Living Income in Spain”, Journal of International and Comparative Social Policy. Online: https://doi.org/10.1017/ics.2025.10073 [PDF]
Ansell, C. (2017) "Improving policy implementation through collaborative policymaking", Policy and Politics, 45(3): 467-486. [PDF]
Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.
Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]
Avaluació: Treball individual per fer a casa (el format i la data límit de lliurament s’anunciaran a classe).
------------------------------
Sesión 2. Definiendo las políticas públicas: de la racionalidad tecnocrática a la racionalidad deliberativa. Quim Brugué
Temas:
- La fase de toma de decisiones en el proceso de políticas públicas
- Modelos racionales, incrementales y giro deliberativo
- Las razones y el qué de la racionalidad deliberativa
- El cómo y ejemplos de los procesos deliberativos
Ejercicio:
Tria un exemple de problema objecte d’una política pública (“maleït” o “del aquí no”) i dissenya un procés de presa de decisions per abordar-lo. Aquest disseny ha d’incorporar:
- Explica les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa
- Defineix el context institucional des del qual cal abordar-lo
- Identifica la xarxa d’actors i explica com la formaries i la gestionaries
- Proposa un procés de diàleg a través del qual adoptar la decisió
- Explica els avantatges d’aquesta aproximació i les dificultats que intueixes
La resposta a aquest 4 punts hauria d’ocupar 3-4 pàgines.
L’exercici es realitzarà en grup i s’iniciarà durant la sessió presencial.
Bibliografía:
La bibliografia adjunta és útil per seguir les sessions, però no s’ha de llegir prèviament a la sessió:
Ansell,Ch.; Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and politics meet turbulence: the search for robust governance”, Public Administration, Wiley, pp. 1- 20.
Brugué,Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP.
Lightbody,R. & Roberts,J.J. (2020) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governance. Edward Elgar Publishing.
--------------------------
Sessió 3. Innovació social i política pública: reptes i evidència des de la recerca. Raquel Gallego
En aquesta sessió explorarem el concepte i la pràctica de la innovació social, i com ha estat entesa i abordada tant per la societat civil com per les institucions. Analitzarem les motivacions i les formes que adopta la innovació social, així com les oportunitats i els reptes que planteja per a les polítiques públiques a l’hora de fer compatibles la igualtat i la diversitat. Per il·lustrar-ho, ens centrarem en àmbits com la salut, l’educació i atenció a la primera infància, l’atenció a la dependència i el suport domiciliari, i l’habitatge.
[Podeu fer les lectures obligatòries abans de la sessió, però no és necessari.]
Required Reading:
- Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanki, O., Knutagård, M. (2017). “The Janus face of social innovation in local welfare initiatives”. In F. Martinelli, A. Anttonen, & M. Mätzke, Social Services Disrupted (pp. 281–301). Edward Elgar Publishing. https://doi.org/10.4337/9781786432117.00024
- Gallego, R., & Maestripieri, L. (2022). “Women's empowerment and social innovation in childcare: the case of Barcelona, Spain”, European Societies, 24(4), 493-519. https://doi.org/10.1080/14616696.2022.2092641
- Gallego R, Maestripieri L. (2024) “Integrating social innovation and public policy: lessons from early childhood education and care in Barcelona, Spain”. Journal of Public Policy, 44(4):847-865. https://doi.org/10.1017/S0143814X24000230
Recommended reading:
- Barbieri , N., Gallego, R., Morales, E., Muñoz, C., Quintana, B. (2021) “Facilitators and challenges of community action for health. Comparative analysis of four case studies in neighbourhoods of Barcelona”; (First published on line 2019). Policy Studies, 42(3), 271-288. https://doi.org/10.1080/01442872.2019.1645323
- Barbieri, N.; Gallego, R.; Morales, E.; Rodríguez-Sanz, M.; Palència, L.; Pasarín, M.I. (2018) “Measuring and Analysing Community Action for Health: An Indicator-Based Typology and Its Application to the Case of Barcelona”, Social Indicators Research, 139:25–45. (First published on line 2017). https://doi.org/10.1007/s11205-017-1703-4
- Gallego, R.; González-Motos, S.; Maestripieri, L. (eds.) (2024) Social Innovation and Welfare State Retrenchment. A Comparative Analysis of Early Childhood Education and Care in Europe and Beyond. Emerald Publishing Limited. https://doi.org/10.1108/9781837539284
- Gallego, R.; Raya, J.M. (dir.) (2022) “Yes We Rent! Impact evaluation summary” by Vidal, L, Bianchi, I.; Cruz, H.; Hernández-Pizarro, H.; Llaneza, C. https://www.uia-initiative.eu/fr/uia-cities/mataro
- Maestripieri,L.; Gallego, R. (2024) “The impact of social innovation on local welfare policy: lessons from a capability perspective” Handbook on Social Innovation and Social Policy. Sinclair, S. & Baglioni, S. (eds.). Edward Elgar Publishing, p. 49-61 (Handbook on Social Innovation and Social Policy).
- Maestripieri, L.; Gallego, R. (2024). Counter-professionalisation in collective childcare: The case of communities of care in Barcelona. Current Sociology, 0(0). https://doi.org/10.1177/00113921241239642
Avaluació:
Treball individual per fer a casa (el format i la data límit de lliurament s’anunciaran a classe).
-------------------
Sesión 4. Políticas de conciliación de la vida familiar y laboral. Margarita León
Temas:
Polítiques de conciliació; polítiques de família; Estat del Benestar; Models de Benestar; Desigualtat de gènere; desigualtat econòmica.
Evaluación:
Questionari al Campus Virtual (a classe)
Bibliografía:
O’Brien M (2009) “Fathers, Parental Leave Policies, and Infant Quality of Life: International Perspectives and Policy Impact”. Annals of the American Academy of Political and Social Science 624(1), 190–213. https://doi.org/10.1177/0002716209334349
Marinova, D. M., & León, M. (2025). “Paternity leave take-up in a segmented labor market: A cautionary tale of rapid policy expansion in Spain”. Journal of European Social Policy, 0(0). https://doi.org/10.1177/09589287241313428
Marinova & León “Permiso paternidad en España” https://agendapublica.es/noticia/19788/permiso-paternidad-agranda-brecha-laboral-espana
---------------------
Sesión 5. Sesión Rendición de cuentas e Inteligencia Artificial en las políticas públicas. Ixchel Pérez
Temas:
- Rendición de cuentas en políticas públicas: cómo analizarla y medirla
- El caso de la rendición de cuentas de los servicios de atención a gente mayor
- La introducción de la IA en los servicios públicos: ¿cómo analizar su confianza y rendición de cuentas?
- La regulación de la IA
Bibliografía
Busuioc, M. (2021), Accountable Artificial Intelligence: Holding Algorithms to Account. Public Admin Rev, 81: 825-836. https://doi.org/10.1111/puar.13293
Perez-Duran, I. & Grimmelikhuijsen, S. (2025). Watching care behind closed doors: Upward and downward accountability mechanisms in nursing home services. Public Management Review. https://doi.org/10.1080/14719037.2024.2402351
Pérez-Durán, Ixchel (2024). Twenty-five years of accountability research in public administration: Authorship, themes, methods, and future trends. International Review of Administrative Sciences, 90(3): 529-720. DOI: https://doi.org/10.1177/00208523231211751
Actividad evaluativa: Esta se realizará durante la sesión de clase
---------------------
Sesión 6. Política y políticas de vivienda. Lorenzo Vidal
Temas:
- La economía política de la vivienda
- El papel de la vivienda en los regímenes de bienestar
- Vivienda pública, social y de lucro limitado
- La regulación del mercado del alquiler
Lecturas:
Moreno Zacarés, J. (2024) “Residential Accumulation: A Political Economy Framework”. Housing, Theory and Society, 41(1), 4–26.
Malpass, P (2008) “Housing and the New Welfare State: Wobbly Pillar or Cornerstone?”, Housing Studies, 23(1): 1-19
Marsh A, Gibb K, Soaita AM (2023) “Rent regulation: Unpacking the debates. International”, Journal of Housing Policy, 23(4): 734–757.
Evaluación: ensayo individual
-----------------------
Sesión 7. Social Security Policy: Street-Level Bureaucracy, Accountability and Lived Experience. Daniel Edmiston
The objectives for this session are to:
- Better understand how social security policies are shaped by actors both upstream (policymakers) and downstream (service users).
- Explore the concept of street-level bureaucrats, and particularly how discretion can impact service delivery.
- Critically consider degrees of accountability and influence that exist when it comes to policy “success” and policy “failure”.
- Draw on different forms of “expertise” to better understand whether social security policies ‘work’.
Required Readings:
- Hupe, P., & Hill, M (2007) “Street-level bureaucracy and public accountability”. Public Administration Review, 67(2), 312–321.
- McIntosh, I., & Wright, S. (2019) “Exploring what the notion of ‘lived experience’ offers for social policy analysis”. Journal of Social Policy, 48(3), 449–467.
- Edmiston, D., et al. (2022) “Mediating the claim? How ‘local ecosystems of support’ shape the operation and experience of UK social security”. Social Policy & Administration, 56(5), 775–790.
- Whiteford, P. (2021) “Debt by design: The anatomy of a social policy fiasco–Or was it something worse?” Australian Journal of Public Administration, 80(2), 340-360.
Type of Assessment:
- Exercises (group work, presentation and discussion)
-------------------
Sessió 8. Municipalisme i polítiques públiques: transformacions i polítiques urbanes. Ricard Gomà
Temes:
- Models de govern local i governança multinivell
- Canvi d'època i nou municipalisme
- La Nova Agenda Urbana: polítiques i innovació democràtica
- Vulnerabilitat urbana i polítiques de millora de barris
Lectures
Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/
Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491
Gomà, R. (2020) “Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana”. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6 https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf
Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) “La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona”. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf
Avaluació: a concretar el dia de la sessió.
------------------------------
Sessions: Avaluació de polítiques públiques
La teva avaluació es farà en base a exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua en cada una de les sessions.
Les guies pràctiques d’Ivàlua tenen versions en català i en castellà. (https://Ivàlua.cat/ca/recursos/guies-practiques). Algunes avaluacions d’IvÀlua tenen versions en català i castellà, altres només tenen versions en català.
24/11/2026: Xavier Ballart i Carla Cordoncillo Avaluació (I)
CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart
AVALUACIÓ DEL DISSENY – Carla Cordoncillo
Lectura obligatòria:
- Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació.
- Ivàlua – Guia Pràctica 3 – Avaluació del disseny
Lectura complementària:
- Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies
http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html
01/12/2026: Xavier Ballart i Carla Cordoncillo (Avaluació II)
AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart
AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ – Carla Cordoncillo
INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ – Carla Cordoncillo
Lectura obligatòria:
- Ivàlua – Guia Pràctica 2 - Avaluació de necessitats socials
- Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques
- "Chapter 12: The institutionalization of evaluation around the globe: understanding the main drivers and effects over the past decades". In Handbook of Public Policy Evaluation. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. Retrieved May 26, 2025, from https://doi.org/10.4337/9781800884892.00021
Casos estudi de necessitats
- Quants habitatges buits hi ha? Barcelona, País Basc, INE (arxius del professor)
- Avaluació Aigües de Barcelona (web de Ivàlua)
- Avaluació dels ajuts d’urgència social de l’Ajuntament de Barcelona (web de Ivàlua)
Casos estudi d’implementació
- Avaluació del programa Temps x Cures (web d’Ivàlua)
- Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: (web d’Ivàlua)
10/12/2026: Xavier Ballart i Jordi Garcia (Avaluació III)
AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Jordi Garcia
Lectura obligatòria:
- Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.
- Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiques educatives
Casos estudi avaluació d’impacte
- Avaluació dels programes NCNO i Suma’t (web Ivàlua)
- Avaluació del programa Èxit Estiu 2016 i 2017 (web Ivàlua)
- Avaluació La Maleta Impacte 2017(web Ivàlua)
- Avaluació dels permisos de paternitat (cas UAB)
- Informe final Avaluació Ajut extraordinari per a persones treballadores autònomes (web Ivàlua)
- Avaluació de l’impacte del BMincome (web Ivàlua)
15/12/2026: Xavier Ballart i Neus Torres (Avaluació IV)
UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ- Xavier Ballart
AVALUACIÓ ECONÓMICA – Neus Torres
Lectura obligatòria:
- Mòdul sobre indicadors preparat per XB
- Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.
- Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiques de justícia.
Cas estudi d’indicadors
- Avaluació d’un servei públic amb indicadors (Cas UAB)
Casos estudi avaluació econòmica
- Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades (web Ivàlua)
Actividades formativas y Metodología
| Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
|---|---|---|---|
| Seminarios y tutorías | 75 | 3 | |
| Realización de lecturas y elaboración de trabajos y ejercicios | 125 | 5 | |
| Clases magistrales | 50 | 2 |
Método de aprendizaje
El aprendizaje se fundamenta en la revisión, cuestionamiento y construcción constante del conocimiento teórico y práctico. El objetivo del aprendizaje es adquirir la capacidad de generar preguntas y dar respuestas -siempre provisionales-. Para lograrlo, es imprescindible que el estudiante adopte un papel activo en el abordaje autónomo de la información, leyendo y reflexionando para poder establecer un diálogo informado y enriquecedor con el/la profesor/a.
Fundamentamos el aprendizaje en la integración de teoría y práctica:
- Trabajamos el valor añadido de la teoría tanto a la hora de interpretar la realidad como de actuar sobre ella.
- Buscamos la utilidad de la teoría para repensar y modificar la práctica: la teoría nos permite aprender de la práctica.
- Indagamos como el análisis de la práctica nos permite replantear la teoría.
- Concentramos docencia teórica al primer trimestre, y las conectamos con experiencias reales (in situ).
En este módulo, se requerirá trabajo autónomo previo, vía lectura y elaboración de trabajos breves, para cada tema. Este trabajo se complementará con discusiones en seminarios y con la preparación y exposición de presentaciones orales, que ayuden a una mejor sedimentación de los conocimientos y de la capacidad de replantearse les.
El tiempo de dedicación al aprendizaje se estructura a partir de la combinación de la presencialidad y de la autonomía: 25 horas de trabajo del estudiante por crédito ECTS (total de 250 horas), de las cuales el 20% (50 horas) serán presenciales, el 30% (75 horas) serán no presenciales y dirigidas por el profesor/a, y el 50% (125 horas) serán no presenciales y de trabajo autónomodel estudiante.
El aprendizaje presencial dirigido por el profesor/a se basará en la combinación de clases magistrales y de seminarios de discusión tanto sobre los aspectos teóricos como para la aplicación de estos casos prácticos. El aprendizaje no presencial dirigido por el profesor/a se basará en la tutorización puntual de los trabajos breves y de la preparación de presentaciones orales.
Evaluación
Actividades de evaluación continuada
| Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
|---|---|---|---|---|
| Presentaciones orales | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Entrega de trabajos | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Realización de pruebas de síntesis | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Participación en clase | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Método de evaluación
La evaluación será continua y se basará en la demostración de las competencias alcanzadas por el estudiante en el transcurso de las siguientes actividades y correspondiente productos:
1. Elaboración de ejercicios o trabajos breve por cada sesión, indicados por cada docente (40% de la nota)
2. Participación en las sesiones de seminario y de discusión de casos (10% de la nota)
3. Examen individual realizado en casa en un plazo de 48 horas (50% de la nota).
Hay que elaborar los ejercicios que cada docente indique para cada sesión.
Bibliografía
La bibliografía que se apunta a continuación tiene un carácter genérico para todo el módulo y se estructura en bibliografía genérica, por sectores de políticas y revistas recomendadas. Para cada tema, los/as profesores/as recomendarán bibliografía específica que estará formada mayoritariamente por estractos de algunas de estas referencias pero que también podrá incluir otras.
a) Bibliografíaa genérica:
Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.
Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.
Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.
Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.
Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.
Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.
Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.
Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.
Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques.Basel. Helbing and Lichtenhahn.
Lane, J. 1993. The public sector. Concepts,models and approaches. London. Sage.
Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.
Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)
Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona. (traducció 1998).
Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.
Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.
Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.
Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.
b) Bibliografía por sectores de políticas:
Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.
Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley. University of California Press.
Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.
Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid. Tecnos-UPF.
Gallego, Raquel (ed.) 2016. Descentralización y desigualdad en el estado autonómico: Opinión pública, financiación territorial, ideología y políticas públicas. Valencia: Tirant lo Blanch.
Gallego, Raquel; Nicolás Barbieri; Cristina de Gispert; Sheila González; Maite Vilalta, 2014. Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i elfinançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. ISBN: 978-84-393-9228-6.
Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.
Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. eds. 2002. Els règims autonòmics de benestar: Anàlisi de les polítiques socials en les comunitats autònomes amb més capacitat d'autogovern, 1980-2000. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84-393-5825-3
Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona. Ariel.
Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo Blanch.
Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.
Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.
Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford University Press. 2nd edition.
Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.
c) Revistes genéricas recomendadas
International Journal of Public Administration
International Public Management Journal
Governance
Journal of European Public Policy
Journal of PolicyAnalysis and Management
Journal of Public Admistration Research and Theory
Public Administration –an international quarterly.
Software
No se utitliza software específico en este módulo.
Ús restringit de la IA: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Grupos e idiomas de la asignatura
La información proporcionada es provisional hasta el 30 de noviembre. A partir de esta fecha, podrá consultar el idioma de cada grupo a través de este enlace. Para acceder a la información, será necesario introducir el CÓDIGO de la asignatura
| Tipo de docencia | Grupo | Idioma | Semestre | Turno |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoría (máster) | 1 | Catalán | primer cuatrimestre | tarde |