Guia en format PDF
Logo

Anàlisi i Gestió de Polítiques Públiques

Codi: 42454
Crèdits: 10
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Gestió Pública OB 0

Professor/a de contacte

Nom :
Raquel Gallego Calderón
Correu electrònic :
raquel.gallego@uab.cat

Equip docent

Xavier Ballart i Hernàndez
Raquel Gallego Calderón
Margarita Leon Ramon Borja
Ixchel Perez Duran
Daniel Edmiston
Lorenzo Vidal-Folch Duch
Ricard Goma Carmona

Equip docent (extern a la UAB)

Jordi Garcia (Ivàlua)
Carla Cordoncillo (Ivàlua)
Quim Brugué (Universitat de Girona)
Neus Torres (Ivàlua)

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Per a cursar aquest mòdul convé tenir coneixements de nivell de Grau sobre institucions polítiques i administratives i política comparada. 

Objectius

Objectius del mòdul

  1. Comprendre els principals models teòrics i metodològics de l'anàlisi i la gestió de les polítiques públiques.
  2. Aprendre com s'apliquen aquests models teòrics i metodològics per a realitzar una recerca en aquest àmbit.
  3. Entendre les formes d'aplicabilitat d'aquests coneixements en l'anàlisi i abordatge de problemes socials i polítics complexos.
  4. Assolir els coneixements i habilitats necessàries per aplicar aquests coneixements en entorns organitzatius de l'àmbit de la política i la gestió.

  

Competències a assolir

  1. Analitzar els processos d’emergència de problemes socials i polítics
  2. Analitzar els processos d’elaboració de polítiques. 
  3. Avaluar polítiques públiques.
  4. Plantejar línies d’assessorament per a la presa de decisions, per a la implementació i per a l’avaluació de les polítiques.
  5. Analitzar escenaris diversos de la gestió pública en entorns organitzatius i de xarxa complexos.
  6. Plantejar línies d’assessorament per a la gestió pública en aquests entorns en funció de la utilització d’instruments diversos.

Resultats d'aprenentatge

  1. Proposar solucions innovadores en la resolució de problemes socials i polítics.
  2. Abordar situacions d'intervenció pública complexes que puguin implicar dilemes ètics, a partir de propostes fonamentades tant en l'explicitació de valors com en el rigor conceptual i metodològic.
  3. Liderar projectes en entorns interorganitzatius, de diferents nivells i contextos políticoadministratius.
  4. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
  5. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit
  6. Identificar els diferents actors rellevants implicats en la definició d'una política, els seus repertoris d'acció, interessos i recursos.
  7. Conèixer el disseny i funcionament de les institucions politicoadministratives i la seva relació amb els processos de governança multinivell i en xarxa.
  8. Identificar els factors i les variables que poden incidir en la definició i els resultats d'una política pública.
  9. Analitzar les polítiques públiques independentment de la seva especialització sectorial.
  10. Analitzar els processos d'elaboració, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  11. Distingir els actors implicats en els processos de generació i elaboració de les polítiques, amb especial atenció no només a la seva complexitat particular sinó també a la dels entorns de xarxa en la qual s'interrelacionen.
  12. Dissenyar els instruments per avaluar una política pública concreta.
  13. Anticipar les conseqüències que pot tenir el disseny d'una determinada política pública.
  14. Identificar la importància dels contextos polítics específics a l'hora de dissenyar una política.
  15. Construir models teòrics adequats per al disseny de l'anàlisi de casos empírics.
  16. Aplicar els models d'anàlisi dels cicles de polítiques públiques a casos reals.

Continguts

SESSIONS:


Raquel Gallego: 29 setembre,15:00-20:00

Quim Brugué: 6 octubre, 15:00-20:00

Raquel Gallego: 13 d'octubre, 15:00-20:00

Marga León: 20 d'octubre, 15:00-20:00

Ixchel Pérez: 27 d'octubre, 15:00-20:00

Lorenzo Vidal: 3 de novembre, 15:00-20:00

Daniel Edmiston: 10 de novembre, 15:00-20:00

Ricard Gomà: 17 de novembre, 15:00-20:00

Xavier Ballart i Ivàlua: 24 novembre, 1, 10 i 15 de desembre (15:00-20:00)


Examen: 20-21/12 (48 h., a casa)

-----------------



Sessió 1. Política pública i gestió pública: conceptes i instruments per l’anàlisi. Raquel Gallego


Temes (I): Actors, Problemes i Agendes.

  1. ¿Què és un problema? ¿Quin tipus d’idees es converteixen en problemes i per què?
  2. ¿Com podem explicar els processos de formació de l’agenda?
  3. ¿Com podem analitzar lae xarxes d’actors i la seva rellevància en els processos de polítiques públiques?


Temes (II): Implementació i instruments de gestió


  1. ¿Quins són els factors d’èxit i fracàs en la implementació?



Casos:

  1. Duran, Sanz & Subirats (2022). El caso de Pirelli Mar. Case Program Series Ref. CL-2022-01.

https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2022/11/CL_01_Pirelli-Mar-IGOP.pdf


2. Uribesalgo, B. & Ballart, X. (2023). Taxis en Barcelona y uberización del sector. Case Program Series Ref. CL-2023-04. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic. https://igop.uab.cat/wp-content/uploads/2023/03/CL_04_Taxis-BCN-IGOP.pdf

Lectures obligatòries (actors, problemes i agendes) (I):

Moyson, S; Scholten P., Weible, C. (2017) “Policy learning and policy change: theorizing their relations from diferent perspectives”, Policy and Society, 36(2):161-177.

https://www.tandfonline.com/doi/epdf/10.1080/14494035.2017.1331879?needAccess=true&role=button

Peters, B.Guy (2018) Policy problems and policy design, Cheltenham: Edward Elgar, ch. 2 (pg.35-59).

True, J. Jones, B. Baumgartner, F. (1999) “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking”, in Sabatier, P. op.cit. pp. 97-116.

Zahariadis, N. (1999) “Ambiguity, time and multiple streams”, in Sabatier, P. (ed) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.



Lectures obligatòries (implementació) (II):


Álvarez-Cronin, Noguera, J.A. 2025 “Self-defeating targeting: The implementation of the Minimum Living Income in Spain”, Journal of International and Comparative Social Policy. Online: https://doi.org/10.1017/ics.2025.10073 [PDF]

Ansell, C. (2017) "Improving policy implementation through collaborative policymaking", Policy and Politics, 45(3): 467-486. [PDF]

Elmore, R.1993. “Organizational models of social program implementation” in Hill, M. The policy process. A reader. Harvester –Wheatsheaf: Prentice-Hall. 2nd ed.

Hupe, P.L.; Hill, M.J. (2016) “’And the rest is implementation.’ Comparing approaches to what happens in policy processes beyond Great Expectations”, Public Policy and Administration, 3(2): 103-121. [PDF]



Avaluació: Treball individual per fer a casa (el format i la data límit de lliurament s’anunciaran a classe).


------------------------------




Sesión 2. Definiendo las políticas públicas: de la racionalidad tecnocrática a la racionalidad deliberativa. Quim Brugué


Temas:

  1. La fase de toma de decisiones en el proceso de políticas públicas
  2. Modelos racionales, incrementales y giro deliberativo
  3. Las razones y el qué de la racionalidad deliberativa
  4. El cómo y ejemplos de los procesos deliberativos


Ejercicio:

Tria un exemple de problema objecte d’una política pública (“maleït” o “del aquí no”) i dissenya un procés de presa de decisions per abordar-lo. Aquest disseny ha d’incorporar:

  • Explica les característiques del problema a abordar en termes de complexitat i incertesa
  • Defineix el context institucional des del qual cal abordar-lo
  • Identifica la xarxa d’actors i explica com la formaries i la gestionaries
  • Proposa un procés de diàleg a través del qual adoptar la decisió
  • Explica els avantatges d’aquesta aproximació i les dificultats que intueixes

La resposta a aquest 4 punts hauria d’ocupar 3-4 pàgines.

L’exercici es realitzarà en grup i s’iniciarà durant la sessió presencial.


Bibliografía:

La bibliografia adjunta és útil per seguir les sessions, però no s’ha de llegir prèviament a la sessió:

Ansell,Ch.; Sorensen,E. & Torfing,J. (2022) “Public administration and politics meet turbulence: the search for robust governance”, Public Administration, Wiley, pp. 1- 20.

Brugué,Q. (2022) Organizaciones que saben, organizaciones que aprenden. Madrid: INAP.

Lightbody,R. & Roberts,J.J. (2020) “Experts: the polítics of evidence and expertise in democràtic innovation” a Elstub,S. & Escobar,O. (eds) Handbook of democràtic innovation and governance. Edward Elgar Publishing.


--------------------------





Sessió 3. Innovació social i política pública: reptes i evidència des de la recerca. Raquel Gallego


En aquesta sessió explorarem el concepte i la pràctica de la innovació social, i com ha estat entesa i abordada tant per la societat civil com per les institucions. Analitzarem les motivacions i les formes que adopta la innovació social, així com les oportunitats i els reptes que planteja per a les polítiques públiques a l’hora de fer compatibles la igualtat i la diversitat. Per il·lustrar-ho, ens centrarem en àmbits com la salut, l’educació i atenció a la primera infància, l’atenció a la dependència i el suport domiciliari, i l’habitatge.

[Podeu fer les lectures obligatòries abans de la sessió, però no és necessari.]


Required Reading:

  • Häikiö, L., Fraisse, L., Adam, S., Jolanki, O., Knutagård, M. (2017). “The Janus face of social innovation in local welfare initiatives”. In F. Martinelli, A. Anttonen, & M. Mätzke, Social Services Disrupted (pp. 281–301). Edward Elgar Publishing. https://doi.org/10.4337/9781786432117.00024
  • Gallego, R., & Maestripieri, L. (2022). “Women's empowerment and social innovation in childcare: the case of Barcelona, Spain”, European Societies, 24(4), 493-519. https://doi.org/10.1080/14616696.2022.2092641
  • Gallego R, Maestripieri L. (2024) “Integrating social innovation and public policy: lessons from early childhood education and care in Barcelona, Spain”. Journal of Public Policy, 44(4):847-865. https://doi.org/10.1017/S0143814X24000230

Recommended reading:

  • Barbieri , N., Gallego, R., Morales, E., Muñoz, C., Quintana, B. (2021) “Facilitators and challenges of community action for health. Comparative analysis of four case studies in neighbourhoods of Barcelona”; (First published on line 2019). Policy Studies, 42(3), 271-288. https://doi.org/10.1080/01442872.2019.1645323
  • Barbieri, N.; Gallego, R.; Morales, E.; Rodríguez-Sanz, M.; Palència, L.; Pasarín, M.I. (2018) “Measuring and Analysing Community Action for Health: An Indicator-Based Typology and Its Application to the Case of Barcelona”, Social Indicators Research, 139:25–45. (First published on line 2017). https://doi.org/10.1007/s11205-017-1703-4
  • Gallego, R.; González-Motos, S.; Maestripieri, L. (eds.) (2024) Social Innovation and Welfare State Retrenchment. A Comparative Analysis of Early Childhood Education and Care in Europe and Beyond. Emerald Publishing Limited. https://doi.org/10.1108/9781837539284
  • Gallego, R.; Raya, J.M. (dir.) (2022) “Yes We Rent! Impact evaluation summary” by Vidal, L, Bianchi, I.; Cruz, H.; Hernández-Pizarro, H.; Llaneza, C. https://www.uia-initiative.eu/fr/uia-cities/mataro
  • Maestripieri,L.; Gallego, R. (2024) “The impact of social innovation on local welfare policy: lessons from a capability perspective” Handbook on Social Innovation and Social Policy. Sinclair, S. & Baglioni, S. (eds.). Edward Elgar Publishing, p. 49-61 (Handbook on Social Innovation and Social Policy).
  • Maestripieri, L.; Gallego, R. (2024). Counter-professionalisation in collective childcare: The case of communities of care in Barcelona. Current Sociology, 0(0). https://doi.org/10.1177/00113921241239642

Avaluació:

Treball individual per fer a casa (el format i la data límit de lliurament s’anunciaran a classe).



-------------------





Sesión 4. Políticas de conciliación de la vida familiar y laboral. Margarita León


Temas:

Polítiques de conciliació; polítiques de família; Estat del Benestar; Models de Benestar; Desigualtat de gènere; desigualtat econòmica.


Evaluación:

Questionari al Campus Virtual (a classe)


Bibliografía:

O’Brien M (2009) “Fathers, Parental Leave Policies, and Infant Quality of Life: International Perspectives and Policy Impact”. Annals of the American Academy of Political and Social Science 624(1), 190–213. https://doi.org/10.1177/0002716209334349

Marinova, D. M., & León, M. (2025). “Paternity leave take-up in a segmented labor market: A cautionary tale of rapid policy expansion in Spain”. Journal of European Social Policy, 0(0). https://doi.org/10.1177/09589287241313428

Marinova & León “Permiso paternidad en España” https://agendapublica.es/noticia/19788/permiso-paternidad-agranda-brecha-laboral-espana


---------------------





Sesión 5. Sesión Rendición de cuentas e Inteligencia Artificial en las políticas públicas. Ixchel Pérez



Temas:


  • Rendición de cuentas en políticas públicas: cómo analizarla y medirla
  • El caso de la rendición de cuentas de los servicios de atención a gente mayor
  • La introducción de la IA en los servicios públicos: ¿cómo analizar su confianza y rendición de cuentas?
  • La regulación de la IA


Bibliografía


Busuioc, M. (2021), Accountable Artificial Intelligence: Holding Algorithms to Account. Public Admin Rev, 81: 825-836. https://doi.org/10.1111/puar.13293


Perez-Duran, I. & Grimmelikhuijsen, S. (2025). Watching care behind closed doors: Upward and downward accountability mechanisms in nursing home services. Public Management Review. https://doi.org/10.1080/14719037.2024.2402351


Pérez-Durán, Ixchel (2024). Twenty-five years of accountability research in public administration: Authorship, themes, methods, and future trends. International Review of Administrative Sciences, 90(3): 529-720. DOI: https://doi.org/10.1177/00208523231211751


Actividad evaluativa: Esta se realizará durante la sesión de clase




---------------------




Sesión 6. Política y políticas de vivienda. Lorenzo Vidal


Temas:

  • La economía política de la vivienda
  • El papel de la vivienda en los regímenes de bienestar
  • Vivienda pública, social y de lucro limitado
  • La regulación del mercado del alquiler

Lecturas:


Moreno Zacarés, J. (2024) “Residential Accumulation: A Political Economy Framework”. Housing, Theory and Society, 41(1), 4–26.

Malpass, P (2008) “Housing and the New Welfare State: Wobbly Pillar or Cornerstone?”, Housing Studies, 23(1): 1-19

Marsh A, Gibb K, Soaita AM (2023) “Rent regulation: Unpacking the debates. International”, Journal of Housing Policy, 23(4): 734–757.


Evaluación: ensayo individual


-----------------------






Sesión 7. Social Security Policy: Street-Level Bureaucracy, Accountability and Lived Experience. Daniel Edmiston


The objectives for this session are to:

  1. Better understand how social security policies are shaped by actors both upstream (policymakers) and downstream (service users).
  2. Explore the concept of street-level bureaucrats, and particularly how discretion can impact service delivery.
  3. Critically consider degrees of accountability and influence that exist when it comes to policy “success” and policy “failure”.
  4. Draw on different forms of “expertise” to better understand whether social security policies ‘work’.

Required Readings:

  • Hupe, P., & Hill, M (2007) “Street-level bureaucracy and public accountability”. Public Administration Review, 67(2), 312–321.
  • McIntosh, I., & Wright, S. (2019) “Exploring what the notion of ‘lived experience’ offers for social policy analysis”. Journal of Social Policy, 48(3), 449–467.
  • Edmiston, D., et al. (2022) “Mediating the claim? How ‘local ecosystems of support’ shape the operation and experience of UK social security”. Social Policy & Administration, 56(5), 775–790.
  • Whiteford, P. (2021) “Debt by design: The anatomy of a social policy fiasco–Or was it something worse?” Australian Journal of Public Administration, 80(2), 340-360.

Type of Assessment:


  • Exercises (group work, presentation and discussion)



-------------------





Sessió 8. Municipalisme i polítiques públiques: transformacions i polítiques urbanes. Ricard Gomà


Temes:

  • Models de govern local i governança multinivell
  • Canvi d'època i nou municipalisme
  • La Nova Agenda Urbana: polítiques i innovació democràtica
  • Vulnerabilitat urbana i polítiques de millora de barris


Lectures

Antón, F., Porcel, S. (coords.) (2021) Metrópolis, vulnerabilidad urbana y políticas de mejora de barrios. Número monográfico. Revista PAPERS, 63. https://iermb.uab.cat/es/revistapapers/n-63-metropolis-vulnerabilidad-urbana-y-politicas-de-mejora-de-barrios/


Blanco, I., Gomà, R., Subirats, J. (2018) "El nuevo municipalismo: derecho a la ciudad y comunes urbanos". Gestión y Análisis de Políticas Públicas. Nueva Época. Num. 20. https://revistasonline.inap.es/index.php/GAPP/article/view/10491


Gomà, R. (2020) “Derechos sociales y derecho a la ciudad. Municipalismo, bienestar de proximidad y agenda urbana”. VIII INFORME FOESSA. Documento de trabajo 6.6 https://www.foessa.es/main-files/uploads/sites/16/2019/05/6.6.pdf


Nel·lo, O., Blanco, I. (2015) “La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona”. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. https://pemb.cat/public/docs/41_lc_12.pdf



Avaluació: a concretar el dia de la sessió.



------------------------------





Sessions: Avaluació de polítiques públiques


La teva avaluació es farà en base a exercicis que et proposaran, per una banda el professor Xavier Ballart i per l’altra, l’equip d’analistes d’Ivàlua en cada una de les sessions.


Les guies pràctiques d’Ivàlua tenen versions en català i en castellà. (https://Ivàlua.cat/ca/recursos/guies-practiques). Algunes avaluacions d’IvÀlua tenen versions en català i castellà, altres només tenen versions en català.




24/11/2026: Xavier Ballart i Carla Cordoncillo Avaluació (I)


CONCEPTES, AUTORS BÀSICS I LLENGUATGE - Xavier Ballart

AVALUACIÓ DEL DISSENY – Carla Cordoncillo


Lectura obligatòria:

  • Ivàlua - Guia Pràctica 1 - Com iniciar una avaluació.
  • Ivàlua – Guia Pràctica 3 – Avaluació del disseny


Lectura complementària:

  • Revista EPUM de l’EAPC n4. Evaluation of Public Policies

http://www.gencat.cat/eapc/epum/N4/index.html





01/12/2026: Xavier Ballart i Carla Cordoncillo (Avaluació II)


AVALUACIÓ DE NECESSITATS – Xavier Ballart

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ – Carla Cordoncillo

INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ – Carla Cordoncillo


Lectura obligatòria:

  • Ivàlua – Guia Pràctica 2 - Avaluació de necessitats socials
  • Ivàlua – Guia Pràctica 8 - La Metodologia qualitativa en l'avaluació de polítiques
  • "Chapter 12: The institutionalization of evaluation around the globe: understanding the main drivers and effects over the past decades". In Handbook of Public Policy Evaluation. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. Retrieved May 26, 2025, from https://doi.org/10.4337/9781800884892.00021


Casos estudi de necessitats


  • Quants habitatges buits hi ha? Barcelona, País Basc, INE (arxius del professor)
  • Avaluació Aigües de Barcelona (web de Ivàlua)
  • Avaluació dels ajuts d’urgència social de l’Ajuntament de Barcelona (web de Ivàlua)


Casos estudi d’implementació

  • Avaluació del programa Temps x Cures (web d’Ivàlua)
  • Avaluació de la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, de l’Institut Català de les Dones: (web d’Ivàlua)




10/12/2026: Xavier Ballart i Jordi Garcia (Avaluació III)


AVALUACIÓ D’IMPACTE - Xavier Ballart i Jordi Garcia


Lectura obligatòria:

  • Ivàlua – Guia Pràctica 5 - Avaluació d’impacte.
  • Ivàlua – Guia Pràctica 11 - Com avaluar l'impacte de les polítiques educatives


Casos estudi avaluació d’impacte

  • Avaluació dels programes NCNO i Suma’t (web Ivàlua)
  • Avaluació del programa Èxit Estiu 2016 i 2017 (web Ivàlua)
  • Avaluació La Maleta Impacte 2017(web Ivàlua)
  • Avaluació dels permisos de paternitat (cas UAB)
  • Informe final Avaluació Ajut extraordinari per a persones treballadores autònomes (web Ivàlua)
  • Avaluació de l’impacte del BMincome (web Ivàlua)





15/12/2026: Xavier Ballart i Neus Torres (Avaluació IV)


UTILITZACIÓ D’INDICADORS PER AVALUACIÓ- Xavier Ballart

AVALUACIÓ ECONÓMICA – Neus Torres


Lectura obligatòria:

  • Mòdul sobre indicadors preparat per XB
  • Ivàlua – Guia Pràctica 9 - Introducció a l'avaluació econòmica.
  • Ivàlua – Guia Pràctica 14 - L'avaluació econòmica en l'àmbit de les polítiques de justícia.


Cas estudi d’indicadors

  • Avaluació d’un servei públic amb indicadors (Cas UAB)

Casos estudi avaluació econòmica

  • Avaluació econòmica de l’impost sobre begudes ensucrades envasades (web Ivàlua)


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris i tutories 75 3
Realització de lectures i elaboració de treballs i exercicis 125 5
Classes magistrals 50 2

Mètode d’aprenentatge

L’aprenentatge es fonamenta en la revisió, qüestionament i construcció constant del coneixement teòric i pràctic. L’objectiu de l’aprenentatge és adquirir la capacitat de generar preguntes i de donar respostes –sempre provisionals. Per a aconseguir-ho, es imprescindible que l’estudiant adopti un paper actiu en l’abordatge autònom de la informació, llegint i reflexionant per poder establir un diàleg informat i enriquidor amb el/la professor/a.

Fonamentem l’aprenentatge en la integració de teoria i pràctica:

  • Treballem el valor afegit de la teoria tant a l'hora d'interpretar la realitat com d'actuar sobre ella.
  • Busquem la utilitat de la teoria per a repensar i modificar la pràctica: la teoria ens permet aprendre de la pràctica.
  • Indaguem com l'anàlisi de la pràctica ens permet replantejar la teoria.
  • Concentrem docència teòrica al primer trimestre, i les connectem amb experiències reals (in situ).

En aquest mòdul, es requerirà treball autònom previ, via lectura i elaboració de treballs breus, per a cada tema. Aquest treball es complementarà amb discussions en seminaris i amb la preparació i exposició de presentacions orals, que ajudin a una millor sedimentació dels coneixements i de la capacitat de replantejar-se’ls.

El temps de dedicació a l’aprenentatge s’estructura a partir de la combinació de la presencialitat de l’autonomia: 25 hores de treball de l’estudiant per crèdit ECTS (total de 250 hores), de les quals el 20% (50 hores) seran presencials, el 30 % (75 hores) seran no presencials i dirigidespel professor, i el 50% (125 hores) seran no presencial i de treball autònom de l’estudiant.

L’aprenentatge presencial dirigit pel professor/a es basarà en la combinació de classes magistrals i de seminaris de discussió tant sobre els aspectes teòrics com per a l’aplicació d’aquests a casos pràctics. L’aprenentatge no presencial dirigit pel professor/a es basarà en la tutorització puntual dels treballs breus i de la preparació de presentacions orals.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Presentacions orals 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Lliurament de treballs 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Realització de proves de síntesi 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Participació a classe 10% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Mètode d’avaluació

L’avaluació serà continuada i es fonamentarà en la demostració de les competències assolides per l’estudiant en el decurs de les següents activitats i corresponent productes:

  1. Elaboració d’exercicis o treballs breu per cada sessió, indicats per cada docent (40% de la nota)
  2. Participació en les sessions de seminari i de discussió de casos (10% de la nota)
  3. Examen individual realitzat a casa en un termini de 48 hores (50 % de la nota).

 Cal elaborar els exercicis que cada docent indiqui per a cada sessió.

Bibliografia

La bibliografia que s’apunta a continuació té un caràcter genèric per a tot el mòdul i s’estructura en bibliografia genèrica, bibliografia per sectors de polítiques, i revistes recomanades. Per a cada tema, els/les professors/es recomanaran bibliografia específica que estarà formada majoritàriament per extractes d’algunes d’aquestes referències, però que també podrà incloure d’altres.

a) Bibliografia genèrica:

Albi, E.; González-Páramo, J.; López Casasnovas, G. 1997. Gestión pública. Barcelona. Ariel.

Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.

Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos? Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Barzelay, M.; Gallego, R. 2006. ‘From “new institutionalism” to “institutional processualism”: Advancing knowledge about public management policy change’. Governance, 19, 4:531-557.

Brugué, Q.; Subirats, J. 1996. Lecturas de gestión pública. Selección de textos. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

Colebatch, H. 2002. Policy. London: Open University Press. 2nd edition.

Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. Hertfordshire. Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf. 2nd edition.

Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.

Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques.Basel. Helbing and Lichtenhahn.

Lane, J. 1993. The public sector. Concepts,models and approaches. London. Sage.

Loseke, D. 2003. Thinking about social problems. New Jersey. Aldine Transaction. 2nd edition.

Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)

Moore, M. 1995. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Paidós. Barcelona. (traducció 1998).

Pressman, J.; Vildavsky. A. 1984. Implementation. Berkeley. University of California Press. 3rd edition.

Sabatier, P. ed. 1999. Theories of the policy process. Oxford. Westview Press.

Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision making. London. Norton. 2nd edition.

Subirats, J. 1989. Análisis de políticas públicas y eficiacia de la administración. Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.

b) Bibliografia per sectors de polítiques:

Aguilar, S.; Font, N.; Subirats, J. 1999. Política ambiental en España. Valencia. Tirant lo Blanch.

Barzelay, M. 2001. The new public management. Improving research and policy dialogue. Berkeley. University of California Press.

Brugué, Q.; Gomà, R. 1998 Gobiernos locales y políticas públicas. Barcelona. Ariel.

Gallego, R., Gomà, R.; Subirats, J. eds. 2003. Estado de bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid. Tecnos-UPF.

Gallego, Raquel (ed.)  2016.  Descentralización y desigualdad en el estado autonómico: Opinión pública, financiación territorial, ideología y políticas públicas. Valencia: Tirant lo Blanch.

Gallego, Raquel; Nicolás Barbieri; Cristina de Gispert; Sheila González; Maite Vilalta, 2014. Descentralització i autonomia política: L’impacte de la ideologia i el finançament territorial en els models sanitaris de Catalunya i Andalusia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. ISBN: 978-84-393-9228-6.

Gallego, Raquel and Joan Subirats (dir.) 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics.

Gallego, Raquel; Ricard Gomà, and Joan Subirats. eds. 2002. Els règims autonòmics de benestar: Anàlisi de les polítiques socials en les comunitats autònomes amb més capacitat d'autogovern, 1980-2000. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. ISBN: 84-393-5825-3

Gomà, R.; Subirats, J. eds. 1998. Políticas públicas en España. Contenidos, redes de actores y niveles de gobierno. Barcelona. Ariel.

Grau, M.; Mateos, A. 2002. Análisis de políticas públicas en España: Enfoques y casos. Valencia. Tirant lo Blanch.

Gomà, R. y Subirats, J. 2001 Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000). Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona-Universitat de Barcelona, 2 volums.

Morata, F. 2000 Políticas públicas en la Unión Europea. Barcelona: Ariel.

Pollitt, C.; Bouckaert, G. 2004. Public Management Reform. A comparative Analysis. New York. Oxford University Press. 2nd edition.

Subirats, J.; Gallego, R. 2002 Veinte años de autonomías en España: Leyes, políticas públicas, instituciones y opinión pública. Madrid. Centro de Investigaciones Sociológicas.

c) Revistes genèriques recomanades:

International Journal of Public Administration

International Public Management Journal

Governance

Journal of European Public Policy

Journal of Policy Analysis and Management

Journal of Public Admistration Research and Theory

Public Administration –an international quarterly.

Programari

No s'utilitza software específic en aquest mòdul.

Ús restringit de la IA: Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català primer quadrimestre tarda