Logo

Sistemes de Mitjans Comparats

Codi: 42451
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Mitjans, Comunicació i Cultura OP 0

Professor/a de contacte

Nom :
Aida Martori Muntsant
Correu electrònic :
aida.martori@uab.cat

Equip docent

Santiago Javier Justel Vazquez
Ulises Bernardino Marquez Pulido

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

És recomanable (tot i que no imprescindible) una certa formació en Estructura i Polítiques de Comunicació. El mòdul es planteja pensant que pot aglutinar a graduats en diversos àmbits de les Ciències Socials, procedents, a més, de diferents àmbits geogràfics.

És imprescindible ser competent lingüísticament en anglès, a més de castellà, per poder treballar la bibliografia prevista per al seguiment del mòdul.

Objectius

El concepte de sistema de mitjans fa referència al conjunt d’actors econòmics, polítics i socials que contribueixen a l’articulació dels processos de comunicació social en un determinat territori (que pot ser o no un Estat) i a les interrelacions que s’estableixen entre ells. Al mateix temps, l’estudi dels sistemes de mitjans no pot deslligar-se del context històric-cultural en què emergeixen, ni d’altres factors que poden alterar la seva configuració, com serien els avenços tecnològics i la globalització econòmica (que tendeixen a uniformitzar els sistemes).

En el present mòdul partim de la proposta d’anàlisi comparativa de sistemes de mitjans realitzada el 2004 per Hallin i Mancini, centrada en la seva dimensió política, per assolir els següents objectius:

a) Revisar el model teòric d’Hallin i Mancini, així com les crítiques que ha rebut i les rèpliques dels mateixos autors, amb el propòsit de reflexionar sobre la seva idoneïtat i aplicabilitat en diferents contextos.

b) A partir de la reflexió anterior, plantejar un estudi de cas sobre un aspecte concret d'un sistema de mitjans tenint en compte les dimensions i variables més adients per al seu estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprendre i tenir coneixements que aportin una base o una oportunitat per desenvolupar i/o aplicar idees de manera original, sovint en un context de recerca
  2. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  3. Treballar en equips de caràcter interdisciplinari i dirigir-los
  4. Identificar i analitzar el rol dels actors emergents (socials) en els sistemes de mitjans.
  5. Identificar i analitzar el rol dels actors hegemònics (econòmics i polítics) en els sistemes de mitjans.
  6. Identificar i analitzar l'accés de la societat civil als mitjans de comunicació.
  7. Saber analitzar i avaluar polítiques de comunicació públiques.
  8. Dissenyar i avaluar polítiques de comunicació en el nou entorn tecnològic.

Continguts

Els continguts del mòdul s’articularan al voltant dels següents eixos:

  • Presentació del curs i delimitació del concepte i dels elements articuladors dels sistemes de Mitjans
  • Teories sociopolítiques i dimensions d’anàlisi en l’obra d’Hallin i Mancini
  • Sistemes mediàtics pluralistes polaritzats
  • Sistemes mediàtics democràtics corporatius
  • Sistemes mediàtics liberals
  • L'homogeneïtzació dels models
  • Crítiques i rèpliques a la proposta d'Hallin i Mancini
  • Aplicabilitat en altres contextos

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminari 15 0,6 1, 2, 3
Teoria 15 0,6 1, 2, 3
Estudi personal 105 4,2 1, 2
Tutories 9 0,36 1, 2
Avaluació 3 0,12 1, 2

El plantejament docent de l’assignatura combina sessions de classe presencial amb una pautada activitat de treball autònom i individual per part dels alumnes. Les sessions presencials es basaran en: 1) exposicions del professorat; 2) debats sobre les qüestions examinades, a partir de lectures indicades a l'alumnat amb antelació; i 3) presentació dels estudis de cas realitzats per part de l'alumnat.

Les activitats formatives que hauran de desenvolupar els estudiants de manera autònoma inclouen tant la lectura dels textos que es discutiran a classe, com l’elaboració d’una anàlisi sobre un aspecte concret d'un sistema de mitjans de la seva elecció. La discussió sobre la rellevància i pertinència dels casos d’estudi plantejats per l'alumnat es consensuarà amb el professorat a classe, per bé que el seu seguiment es realitzarà, també, mitjançant tutories individuals.

Aquesta matèria s'impartirà fent servir metodologies innovadores i actives per a propiciar l'aprenentatge autèntic (estudis de cas, debats, classe invertida, etc.).

El desenvolupament del curs és sensible a la incorporació de la perspectiva de gènere, ja sigui en els continguts, les fonts o les dinàmiques de treball. També es propiciarà l'ús del llenguatge inclusiu.

Es reservaran 15 minuts d'una classe per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació del mòdul.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura i estarà també disponible al Campus Virtual de l’assignatura, on l’alumnat podrà trobar els diversos materials docents que el professorat estimi convenients i tota la informació necessària per l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per motius de força major segons les autoritats

competents, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves de seguiment 50% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Presentació oral del treball 20% 0 0 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8
Treball 30% 1 0,04 1, 2, 3

L’avaluació es basarà en:

a) Una o diverses proves de seguiment mitjançant les quals es verificarà en quina mesura s’han anat comprenent els continguts impartits a les sessions presencials, així com les idees clau de les lectures encarregades i/o dels debats realitzats a classe, que equivaldran a un 50% de la nota.

El primer dia del curs, s’informarà a l’alumnat de quantes proves hi haurà corresponents a continguts teòrics de matèria que s’impartirà a classe i/o lectures, i en quines dates tindran lloc.

b) L’elaboració d’un treball individual al voltant dels eixos temàtics del curs. La temàtica es fixarà al principi del mòdul, de manera acordada amb el professorat. La qualificació d’aquest treball serà un 30% de la nota final. L’alumnat podrà realitzar tutories al llarg del curs per a l’execució d’aquest treball.

Aquesta activitat avaluativa permet l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com les traduccions. L'alumnat haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència en l'ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

c) La presentació oral del treball individual de curs, així com la resolució de preguntes i la capacitat reflexiva de l’alumnat en l’exposició, serà avaluada amb un 20% de la nota final de l’assignatura.

Les proves de seguiment són recuperables, sempre que s’hagin fet en primer instància. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de les proves suspeses si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals sigui d’un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.

La nota serà "no avaluable" quan no s'hagi lliurat el treball d'anàlisi o si no s'ha fet cap de les dues proves de seguiment.

Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d’avaluació única.

El treball individual i la presentació oral no són recuperables.

La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA, tret que aquest ús estigui autoritzat expressament a la guia docent), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que la guia docent prevegi que per superar l’assignatura sigui requisit imprescindible haver obtingut una nota mínima en aquest acte d’avaluació o que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.

Bibliografia

BRÜGGEMANN, Michael; ENGESSER, Sven i alt. (2014). “Hallin and Mancini Revisited: Four Empirical Types of Western Media Systems”. Journal of Communication 64, 1.037-1.065.

DIMITROVA, Daniela V. (2021). Global journalism: understanding world media systems. Rowman & Littlefield.

ESSER, Frank i HANITZSCH, Thomas. (eds.) (2012). Handbook of Comparative Communication Research (ICA Handbook Series). Nova York i Londres: Routledge.

GIBBONS, Thomas y HUMPHREYS, Peter (2011). Audiovisual regulation under pressure: comparative cases from North America and Europe. Nova York: Routledge.

GUERRERO, Manuel A. (2014). “The “captured liberal” model of media systems en Latin America”, en Guerrero, Manuel A. y Márquez-Ramírez, Mireya (eds.). Media Systems and Communication Policies en Latin America. Basingstoke, Hamps.: Palgrave Macmillan

HALLIN, Daniel C. i MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.

HALLIN, Daniel C. i MANCINI, Paolo (2010). "Comparing Media Systems: a Response to Critics". Media & Jornalismo, núm. 17, vol. 9, núm. 2, pp.53-67

HALLIN, Daniel C. i MANCINI, Paolo (2012). Comparing Media Systems Beyond the Western World. Cambridge, New York: Cambridge University Press.

HALLIN, Daniel C. i MANCINI, Paolo (2016). "Ten Years After Comparing Media Systems: What Have We Learned?". Political Communication, vol. 34, 2017, Issue 2, pàgs. 155-171. Publicat en línia 31-10-2016 [http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10584609.2016.1233158].

HALLIN, Daniel C.i PAPATHANASSOPOULOS, Stylianos (2002). “Political clientelism and the media: southern Europe and Latin America in comparative perspective”. Media, Culture & Society, març 2002, nº 24, pàgs. 175-195.

HARDY, Jonathan (2008). Western Media Systems. Londres: Routledge.

HUMPRECHT, Edda; CASTRO HERRERO, Laia; BLASSNIG, Sina; BRÜGGEMANN, Michael i ENGESSER, Sven (2022). "Media systems in the digital age: An empiricalcomparison of 30 countries". Journal of Communication, 72(2), 145-164.

JAKUBOWICZ, Karol i SÜKÖSD, Miklós (2008). Finding the Right Place on the Map. Central and Eastern European Media Change in a Global Perspective. Bristol, UK/Chicago, USA: Intellect Books.

KITZBERGER, Philip & SCHULIAQUER, Ivan (2022). Media Policies in Latin America's Post‐Left Turn: Legal (Counter‐) Reforms in Argentina and Ecuador. Bulletin of Latin American Research, 41(4), 625-640.

LABIO, Aurora; RUBIRA, Rainer i POCEVICIENE, Rasa (2024). "Communication Policies and Media Systems: Revisiting Halling and Mancini Model". Media and Communication. Vol 12 https://doi.org/10.17645/mac.i430

MELLADO, Claudia; HELLMUELLER, Lea i alt. (2017). “The Hybridization of Journalistic Cultures: A Comparative Study of Journalistic Role Performance”. Journal of Communication, novembre 2017.

MELLADO, Claudia i LAGOS, Claudia (2013). "Redefining comparative analyses of media systems from the perspective of new democracies". Communication&Society/ Comunicación y Sociedad, vol. 26, n.4, pp. 1-24

PUPPIS, Manuel i JUST, Natascha (eds.) (2012). Trends in Communication Policy Research. Intellect Books - European Communication Research and Education Association.

SCHULIAQUER, Ivan & MOREIRA CESAR, Camila (2024). Comparative political journalism in South America: professional configurations and disputes over truth in Argentina, Brazil, and Uruguay. Brazilian Journalism Research, 20(3), E1680.

Programari

No cal programari específic

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 40 Català segon quadrimestre tarda