Guia en format PDF
Logo

Estratègies i Recursos Educatius per Al Professorat de Música

Codi: 40828
Crèdits: 10
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Cristina Gonzalez Martin
Correu electrònic :
cristina.gonzalez.martin@uab.cat

Equip docent

Cecilia Gassull Bustamante
Marta Dosaiguas Canal
Ruth Ortin Lozano
Cristina Gonzalez Martin

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Tenir un títol universitari oficial espanyol o un títol superior de música o altres expedit per una institució superior de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). O de tercers països, que al país expendidor del títol faculti per a l'accés als ensenyaments de màster.

Disposar de coneixements profunds en teoria i interpretació musical.

Objectius

  • Comprendre les claus de la recerca en educació musical per generar recursos, avançar, innovar i transferir coneixement.
  • Aprofundir sobre la pràctica docent i els recursos en diferents àmbits fonamentals de l’educació musical: l'ensenyament-aprenentatge de la música, les TIC, la gestió d'aula, l’educació emocional i la veu.
  • Conèixer i elaborar recursos didàctics en relació a les tres grans competències de l’àrea de música (escoltar, interpretar i crear).
  • Prendre consciència de la importància dels mediadors, del context, del guiatge del docent, i del repertori (en clau de gènere) en l’ensenyament-aprenentatge de la música.
  • Analitzar bones pràctiques d’ensenyament-aprenentatge en relació a les TIC en el context de l’educació musical i analitzar recursos.
  • Conèixer les claus de la gestió de l'aula de música en relació a les noves tecnologies.
  • Conèixer recursos per relacionar les dimensions de la competència musical amb les competències emocionals de l'alumnat.
  • Prendre consciència de la importància del treball emocional per al desenvolupament integral de l'alumnat a classe de música.
  • Conscienciar i conèixer la funció de la veu com a eina de comunicació en la pràctica docent.
  • Analitzar les característiques d’una bona actitud corporal en una fonació eficient i sana.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar el programari més adequat per a desenvolupar un projecte educatiu determinat en relació amb el tractament de dades i l'edició de partitures
  2. Utilitzar correctament els programes de gestió de fonts documentals musicals més habituals en la pràctica professional de la pedagogia
  3. Discernir les característiques distintives de diverses cultures musicals
  4. Relacionar sistemes musicals amb els seus respectius contextos de producció i recepció
  5. Analitzar i obtenir resultats d'alta qualitat en el procés de transmissió de coneixements i pràctiques musicals
  6. Treballar en contextos interdisciplinaris relacionats amb la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  7. Demostrar habilitats d'autoaprenentatge en l'àmbit d'estudi de la musicologia, l'educació musical i la interpretació.
  8. Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  9. Aplicar una perspectiva de gènere a l'anàlisi i plantejament d'activitats d'ensenyament i aprenentatge musicals.
  10. Desenvolupar la capacitat d'avaluar les desigualtats per motius de sexe i gènere per dissenyar solucions.

Continguts

 


Aquest mòdul té com a eix vertebrador entendre com la recerca en educació musical genera transferència de coneixement i ha enriquit i generat millores i noves maneres de treballar la música i la veu a l'aula. Els continguts d'aquest mòdul s'estructuren en quatre blocs:


1.Recursos didàctics


-      Característiques de les competències de l’àrea de música: escoltar, interpretar i crear.


-      Recursos i estratègies didàctiques per a cadascuna d’aquestes competències.


-      Mediadors.


-      El context de les obres.


-      Repertori de compositores i compositors contemporànies i de música d’altres cultures.


-      El guiatge del docent.


2.Música i emocions


-      Relació de dimensions de competència musical amb competència emocional.


-      Competències emocionals de l’alumnat.


-      Recursos i propostes de treball sobre música i emocions.


-      Treball emocional per al desenvolupament integral de l’alumnat a l’aula de música.


3. Gestió d'aula i noves tecnologies


-      Potencial, inconvenients, riscos i beneficis de les TIC en l’educació musical.


-      Recursos i materials per a l’ensenyament-aprenentatge de la música online.


-      Bones pràctiques online en educació musical i proposta de casos pràctics.


-     Recursos per a la gestió de l'aula de música


-      Gestió d'aula i creativitat.


4.Comunicació vocal


-      La veu com a eina fonamental de la pràctica docent.


-      Consciència i coneixement del cos a com a instrument de la veu: anàlisi de les qualitats del so vocal, els fonaments d’un bon control corporal i vocal i el seu paper dins la comunicació educativa.


-      Actitud corporal per una fonació eficient i sana.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Disseny de projectes 178,5 7,14 1, 3, 6, 7, 9
Seminaris a partir de lectures 6,5 0,26 3, 4, 6, 8
Presencials amb tot el grup 30 1,2 2, 3, 4, 6, 7
Recensions bibliogràfiques i anàlisi de documents 22 0,88 2, 3, 6, 7
Conferències i debats 10 0,4 6, 8, 10

Arran del contingut del mòdul les sessions seran fonamentalment pràctiques.

L’aprenentatge es durà a terme a través de la pròpia experimentació a l’aula, que a més s’alternarà amb:

  • Lectures complementàries, obligatòries i/o opcionals.
  • Debat i reflexió col·lectiva o en petit grup sobre temàtiques del programa.
  • Exercicis pràctics sobre els continguts del curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Portafoli 50 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Pòster i exposició oral 15 1 0,04 1, 4, 6, 7
treball final 35 1 0,04 1, 4, 6, 7

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

A l'hora d'avaluar es tindrà en compte:

  • La participació activa en les activitats de les sessions presencials.
  • Per poder superar el mòdul s'ha d'haver superat els quatre àmbits: didàctica, TIC, educació emocional i veu. I tenir una nota igual o superior a 4 de cada tasca avaluativa per poder fer la mitja ponderada.
  • En cas que l'estudiant no hagi entregat, al menys, el 30% de les activitats d'avaluació, l'estudiant rebrà la qualificació de \"No avaluable\".
  • En cas que l'estudiant cometi qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest serà qualificat amb 0, sense importar el procés disciplinari que es pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
  • Es permet l'ús restringit de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport com la cerca bibliogràfica o d'informació i la correcció de textos de totes les activitats d'avaluació. Serà molt important que l'estudiant haurà identifiqui clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procési el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat. Les sancions suposaran el suspès directe, sense possibilitat de recuperació, de l'activitat avaluativa.

Les tasques per a l'avaluació de cadascuna de les parts del Mòdul són les següents:

  • Portafoli de reflexió sobre l'aplicabilitat de les estratègies i recursos en el propi context educatiu.
  • Elaboració d'un pòster i presentació oral sobre una innovació educativa. tiva.
  • Treball final del mòdul sobre innovació educativa

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà a l'alumnat (moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.


Avaluació única:

S’entregaran totes les evidències d’avaluació previstes en el mòdul a data 4 de juny del 2027.

S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.


Concreció de les activitats d’avaluació continuada


Tasques d'avaluació Tipologia d'activitat Data d'avaluació Data de recuperació
Portafoli de reflexió i anàlisis sobre els recursos educatius Individual Maig 2027
Pòster i presentació oral d'una innovació educativa Individual Juny 2027
Treball final d'una proposta d'innovació educativa en un context educatiu concret Individual Juny 2027



Les tasques d'avaluació que s'hagin suspès es podrna recuperar al juny del 2027


Bibliografia

Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html

ADELL, JORDI i CASTAÑEDA, LINDA (2012). Tecnologías emergentes, ¿Pedagogías emergentes? en HERNANDES J. PENNESI, M. SOBRINO, D. & VAZQUEZ, A. (Coord.) Tendencias emergentes en educació con TIC. Barcelona: Asociación Espiralm Educación y Tecnologia.

ALESSANDRONI, NICOLÁS, TORRES GALLARDO, BEGOÑA i BELTRAMONE, CAMILA MARIA (Eds.) (2019). Vocalidades: la voz humana desde la interdisciplina. La Plata: GITeV. http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/89641

BUSQUETS, ANNA, SABADELL i BOSCH, MAR (2010). TIC-TAC EEES: educar per transformar: transformar per educar: reflexions metodològiques i adaptació a un entorn virtual d'aprenentatge. Barcelona: UOC. Accés des de http://cataleg.uab.cat/record=b1829268~S1*cat*

BUSTOS, INÉS (2007). La voz. La técnica y la Expresión. Badalona (Barcelona): Paidotribo

CALAIS, BLANDINE (2013). Anatomía de la Voz. La liebre de marzo (Barcelona)

CALAIS, BLANDINE (2006). La respiración. Anatomía para el movimiento, Vol. IV. La liebre de marzo (Barcelona)

CARRILLO, CARMEN i VILAR, MERCÈ (2012). Las competencias profesionales del profesorado de música: opiniones de una muestra de docentes. Cultura y Educación, 24 (3): 319-335.

CARRILLO, CARMEN, i FLORES, MARIA ASSUNCAO (2020). COVID-19 and teacher education: a literature review of online teaching and learning practices. European Journal of Teacher Education, 43(4), 466-487. https://doi.org/10.1080/02619768.2020.1821184

CARRILLO, CARMEN, i FLORES, MARIA ASSUNCAO (in press). Online teaching and learning practices in teacher education after COVID-19: Lessons learnt from the literature. Journal of Education for Teaching: International Research and Pedagogy. https://doi.org/10.1080/02607476.2022.2153018

CASAS, AMALIA i POZO, JUAN IGNACIO (2008). ¿Cómo se utilizan las partituras en la enseñanza y el aprendizaje de la música? Cultura y Educación, 20 (1), 49-62.

COLL, CÉSAR, COLOMINA, ROSA, ONRUBIA, JAVIER i ROCHERA, MARIA JOSÉ (1992). Actividad conjunta y habla: una aproximación al estudio de los mecanismos de influencia educativa. Infancia y aprendizaje, 59, 189- 232

COLL, CÉSAR, PALACIOS, JESÚS i MARCHESI, ÁLVARO (Comp.) (2004). Desarrollo psicológico y educación: psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza Editorial.

CUBERO, ROSARIO (2005). Perspectivas constructivistas: la intersección entre el significado, la interacción y el discurso. Barcelona: Graó.

ESCOLTAR MÚSICA A L’ESCOLA: https://sites.google.com/site/escoltarmusiques/

GASSULL, CECÍLIA, GODALL, PERE, MARTORELL, MONTSERRAT. (2011). La voz. Orientaciones prácticas. Amalgama edicions. Bacelona

GIRÁLDEZ, ANDREA (2010). La composición musical como construcción: herramientas para la creación y la difusión musical en Internet. Revista Iberoamericana de Educación, 52, 109-125. Disponible en http://www.rieoei.org/rie52a06.pdf

GLUSCHANKOF, CLAUDIA i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA (2017). La música en la educación infantil: investigación y práctica. Madrid: Dairea Ediciones.GOETZE, MARY (2000). Challenges of Performing Diverse Cultural Music. Music Educators Journal, 87 (1), p. 23-25

GÓMEZ, ISABEL (2000). Bases teóricas de una propuesta didáctica para favorecer la comunicación en el aula. En J. JORBA, I. GÓMEZ, I A. PRAT: Hablar y escribir para aprender. Madrid: Síntesis.

LINES, DAVID K. (2009). La educación musical para el nuevo milenio. Madrid. Morata.

MALAGARRIGA, TERESA i MARTÍNEZ, MARIONA (Eds.) (2010). Tot ho podem expressar amb música. Barcelona: Dinsic Publicacions Musicals.

MALAGARRIGA, TERESA i MARTÍNEZ, MARIONA (2006): Els músics més petits: unitats didàctiques per l'alumnat de 4 i 5 anys d'escola de música (2 vol). Barcelona: Dinsic Publicacions Musicals.

MALAGARRIGA, TERESA, PÉREZ, JÈSSICA, BALLBER, LAURA i ROCA, CLARA (2011). Tireu confits! Propostes per a fer música amb infants de 0 a 3 anys (vol I), els més petits. Barcelona: Amalgama Edicions.

MERCER, NEIL (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos. Barcelona: Paidós.

MIRALPEIX, ANTONI (2014). Aproximació a les competències digitals musicals i la seva didàctica als estudis de Grau de mestre en Educació Primària. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Ramon Llull.

ODAM, GEORGE i PATERSON, ANICE (2000). Composing in the Classroom: The Creativ Dream. High Wycombe: National Association of Music Educators.

PÉREZ, JÈSSICA i MALAGARRIGA, TERESA (2010). Materiales para hacer música en las primeras edades: ejes del triángulo formación, innovación e investigación. Revista Complutense de Educación, 21 (2), 389-403.

PINSSON, MAURICE (2003). Ëcouter la musique du XXe siècle à l'école, au collège et au lycée. SCEREN. Reims

POZO, JUAN IGNACIO et al. (2006). Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje: las concepciones de profesores y alumnos. Barcelona: Graó.

REY, MAURICIO (2020). Tweens, música e Internet: El consumo musical más allá del control parental. en ENCABO, E. (Ed.) Música y pantallas: Cultura, sociedad y educación. Valladolid: Difácil

SANMARTÍ, NEUS (2007): Evaluar para aprender. 10 ideas clave. Barcelona: Graó.

VALLS, ASSUMPTA, CALMELL, CALMELL (2010). La música contemporània catalana a l'escola. Barcelona. Dinsic

VIDAL, JOAN, DURAN, DAVID i VILAR, MERCÈ (2010). Aprendizaje musical con métodos de aprendizaje cooperativo. Cultura y Educación, 22 (3), 363-378.

VILADOT, LAIA (2012). De la poesia a la composició musical col·lectiva: una experiència a l'escola de música. Temps d'Educació, 42, 93-110.

VILADOT, LAIA. GÓMEZ ISABEL i MALAGARRIGA TERESA (2010). Sharing Meanings in the Music Classroom. European Journal of Psychology of Education, 25 (1): 49-65.

VILADOT, LAIA, i PÉREZ-MORENO, JÈSSICA (2016). Pon, pon, dinerito en el bolsón: un paseo porel juego musical en la etapa infantil. Dins de EDO,M; BLANCH, S. i ANTÓN, M. (coord.). El juego en la primera infancia. Barcelona: Octaedro.

WERTSCH, JAMES (1988). Vygotsky y la formación social de la mente. Barcelona: Paidós.

ZARAGOZÁ, JOSEP LLUÍS (2009). Didáctica de la música en la educación secundaria. Competencias docentes y aprendizaje. Barcelona: Graó.

Center Of Voice Disorders: www.bgsm.edu/voice Centre Roy Hart: www-elec. enst. fr/-dufourd/royhart/rhfrancais.html Cesari, U.: \"Voicelabnews\" www.voxneapolis.it/it_news0497.html National Association Teachers Of Singing: www.nats.org The Voice Foundation: www.voicefoundation.org

Programari

  • Moolde
  • programari d'edició de partitures, creació musical,...

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre matí-mixt