Guia en format PDF
Logo

Metodologies de la Recerca en Musicologia Històrica

Codi: 40827
Crèdits: 10
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia, educació musical i interpretació de la música antiga OP 1

Professor/a de contacte

Nom :
Maria Incoronata Colantuono Santoro
Correu electrònic :
mariaincoronata.colantuono@uab.cat

Equip docent

Aurelia Pessarrodona Pérez
Francesc D Assi Cortes Mir

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit de matrícula, tret dels administratius generals per a la matrícula del màster.

Objectius

- Discutir diverses metodologies de recerca dins de l'àmbit de la musicologia històrica

- Oferir eines útils de recerca, segons una doble dimensió teòric-pràctica, per a la recerca en arxius, biblioteques i centres de documentació

- Interpretar fonts documentals d'interès musical

- Proporcionar estratègies de presentació i comunicació acadèmica dels resultats de recerca

- Introduir a l'ús de les eines pròpies de les Humanitats Digitals per a la recerca musicològica

Resultats d'aprenentatge

  1. Discernir la idoneïtat de cada metodologia analítica i interpretativa en relació amb les problemàtiques abordades i amb cada tipus de font històrica i documental.
  2. Utilitzar els recursos bàsics per a obtenir dades d'arxiu sobre recerca en musicologia històrica
  3. Aplicar de manera elemental aquests recursos per a obtenir diferents classes de dades sobre recerca en musicologia històrica
  4. Analitzar els diferents procediments metodològics de recerca que s'han desenvolupat en les últimes dècades en relació amb la musicologia de perspectiva històrica
  5. Valorar i aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca
  6. Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
  7. Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.

Continguts

CALENDARI PROVISIONAL: les dates es precisaran al Campus Virtual


PART I. Prof. Maria Incoronata Colantuono


Bloc I (6 sessions):


Les sis sessions combinen l’aprenentatge teòric amb activitats pràctiques orientades a la recerca en musicologia històrica.

  • Metodologies de recerca arxivística: manuscrits litúrgics i musicals de la Biblioteca de Catalunya (segles IX–XIII). Introducció a les principals estratègies de localització, descripció i anàlisi de fonts manuscrites medievals.
  • Sessió de treball a la Biblioteca de Catalunya. Aproximació directa als fons documentals i als recursos de consulta i recerca de la institució.
  • Metodologies de recerca bibliogràfica aplicades al repertori devocional (segle XIII). Estudi de les eines i recursos per a la identificació, contextualització i anàlisi de fonts bibliogràfiques.
  • Sessió de treball sobre còdexs devocionals de l’àmbit romànic (segles XIII–XIV). Anàlisi pràctica de manuscrits i de les seves característiques codicològiques, textuals i musicals.
  • Eines de la musicologia aplicades a la recerca en musicologia històrica dels segles XV–XVI. Presentació de mètodes, recursos i eines per a l’estudi de les fonts musicals de l’època moderna.
  • Classe invertida. Presentació i discussió dels treballs de recerca bibliogràfica i webgràfica elaborats per l’alumnat, així com d’un projecte de recerca arxivística sobre un dels fons musicals catalans, amb l’objectiu de posar en pràctica les competències adquirides durant el curs.



PART II. Prof. Aurèlia Pessarrodona


Bloc II (2 sessions):


Música, cos i identitats al segle XVIII


El segle XVIII va comportar transformacions decisives en la manera d’experimentar la música, estretament vinculades a les noves formes de sociabilitat, a l’aparició d’espais públics impulsats per l’auge de la burgesia, a la configuració de noves identitats socials, protonacionals i de gènere, i a l’interès creixent per la sensibilitat en el marc del pensament sensualista. Tot i la centralitat de la música vocal, la progressiva emancipació de la música instrumental va afavorir noves formes d’escolta i d’experiència musical. En aquest context, el cos esdevé una categoria fonamental per comprendre les pràctiques musicals, la construcció de significats i la configuració d’identitats individuals i col·lectives.

Aquestes dues sessions introduiran eines conceptuals i metodològiques per a l’estudi del cos en la música del segle XVIII, combinant aportacions de la musicologia històrica amb perspectives procedents de la semiòtica musical i els estudis sobre el cos. A partir d’estudis de cas del repertori hispànic, s’analitzaran especialment el cos cantant en relació amb les identitats de gènere i el cos dansant en la construcció d’identitats socials i protonacionals.




PART III. Prof. Francesc Cortès


Bloc III (2 sessions):


L'òpera i altres gèneres lírics a Catalunya i a la Península


-Precedents de l'òpera a Barcelona al s. XVIII

-L'òpera romàntica fins a la Restauració: V. Cuyàs i N. Manent

-La renovació i els nacionalismes: Felip Pedrell, E. Arrieta, T. Bretón, R. Chapí

-La creació lírica fins el 1936


-El tercer gènere: sarsueles, opereta i òpera còmica

-Les primeres sarsueles d'autors catalans: J. A. Clavé, J. Sariols

-Les gatades de Pitarra

-El Teatre Líric Català









Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Realització de transcripcions i anàlisis de partitures 37 1,48 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Preparació dels Treballs d'exposició pública 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Assistència/participació a les sessions tèoric-pràctiques i participació a sessions d'avaluació 60 2,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Lectures i comentari de textos 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Les sessions del mòdul es desenvoluparan els dijous a la tarda del segon quadrimestre, amb una durada de quatre hores (de 14.30 h a 18.30 h), a càrrec de cada professor/a responsable de la docència i amb la participació activa de l’alumnat. El seu contingut, de caràcter teoricopràctic, emfasitzarà l’aproximació al repertori objecte d’estudi des de les perspectives sociocultural, analítica, paleogràfica i notacional.

A l’inici de les activitats generals del mòdul, així com de la docència impartida per cada docent, l’alumnat rebrà un breu programa amb el contingut específic de les sessions, juntament amb una bibliografia complementària, si escau. Així mateix, es determinaran els possibles temes de treball corresponents a cada activitat avaluable i al treball final. El seguiment d’aquests treballs es realitzarà preferentment de manera presencial.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball - Part II-III 25% 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5
Projecte de recerca general 40 % 17 0,68 1, 2, 4, 6, 7
Treball - Part I 25 % 3 0,12 1, 2, 3, 5, 6, 7
Assistència i participació a les sessions presencials 10 % 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Els criteris d'avaluació del mòdul són:

- Assistència/participació mínima d'un 80% a les sessions del mòdul i assistència/participació obligatòria a la visita programada, tret de circumstàncies excepcionals degudament justificades.

- Elaboració d'un treball (ressenya d'article o capítol, transcripció, anàlisi...) per totes les parts del recorregut docent.

- Preparació d'un projecte de recerca, amb l'objectiu de ser exposat oralment [data prevista es publicarà al Campus Virtual, segons la pràctica habitual, en durada i format, de la participació en congressos i simposis acadèmics.

- La superació dels ítems d'avaluació és independent i obligatòria per a completar el recorregut del mòdul; els percentatges que s'hi adjudiquen són indivisibles. No es contemplarà la possibilitat de superar el mòdul sense el lliurament i avaluació positiva d'aquests ítems i en cap cas es realitzaran mitjanes de qualificacions amb una nota parcial suspensa.

- La possibilitat de recuperació es limita a un percentatge màxim del 40%, prèvia consulta amb el professor responsable i en la data que s'estableixi al final de la docència del mòdul. La qualificació màxima assolible en el procés de recuperació d'aquests ítems és de 6.

- La data de revisió de les qualificacions dels ítems d'avaluació es comunicarà al moment de la seva publicació, via Aula Moodle de l'assignatura.

- Es considerarà \"no avaluable\" l'alumne que no lliuri cap element d'avaluació dels establerts en aquest apartat; en qualsevol altre cas, l'alumne haurà començat el procésd'avaluació i, per tant, rebrà la qualificació numèrica que li pertoqui sobre la base dels ítems lliurats.

OBSERVACIONS GENERALS

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació,es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

ÚS DE LA IA

Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de suport, com la cerca bibliogràfica o d’informació, la correcció de textos o les traduccions. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.

AVALUACIÓ ÚNICA [data prevista: es publicarà al Campus Virtual]: 1) Prova test de comprensió conceptual [30%]; 2) Prova escrita de contextualització històrica [30%]; 3) Ressenya crítica d'un article o assaig musicològic [40%]. S’hi aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.

Bibliografia

Al començament de les sessions de cada part del mòdul es facilitarà a l'alumnat, si escau, una bibliografia/webgrafia específica per al desenvolupament dels seus continguts.

Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html


Bloc I –


  • Bent, Ian & Pople, Anthony (eds.). The Cambridge History of Music Theory. Cambridge University Press, 2002.
  • Colantuono, Maria Incoronata. “From the Body and Towards the Body: Performativity and Sensorial Experience from the Liturgical Rites to the Cantigas de Santa Maria.” A The Body in Musical Performance, ed. Marcello Mazzetti, Brepols, 2026.
  • Colantuono, Maria Incoronata. “El so i la seva codificació en el ms El Escorial b.I.2 de les Cantigas de Santa Maria.” Revista Catalana de Musicologia, núm. XVI, 2023, pp. 13–44.
  • Colantuono, Maria Incoronata. El canto litúrgico en las Cantigas de Santa Maria, ed. Cuadernos Phase 265, Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, 2022.
  • Colantuono, Maria Incoronata.Música i litúrgia medieval a la Biblioteca de Catalunya, s. IX-XIII. Vol. 3 de la col·lecció Escrits i Memòries. Generalitat de Catalunya: Departament de Cultura (Monografia), 2017
  • Cook, Nicholas & Everist, Mark (eds.). Rethinking Music. Oxford University Press, 1999.
  • Kerman, Joseph. Contemplating Music: Challenges to Musicology. Harvard University Press, 1985.
  • Taruskin, Richard. Text and Act: Essays on Music and Performance. Oxford University Press, 1995.
  • Treitler, Leo. Music and the Historical Imagination. Harvard University Press, 1989.


Bloc II –


A l’aula es treballaran els següents articles:

  • Pessarrodona, A. (2023): “The Singing Body in a Zemic Approach: The Case of Miguel Garrido”, dins d’E. Tarasti (ed): Transcending Signs, Berlín: Mouton de Gruyter, pp. 999-1020.
  • Pessarrodona, A. (2026): "Boccherini and the 'Spanish Body': Reflections on Popular Dance and National Identity", dins de Marcello Mazzetti (ed.): The Body in Musical Performance: Knowledge, Gesture, and ​Identity, Turnhout: Brepols, 2026, pp. 131-157.
  • Pessarrodona, A. (en vies de publicació): “Women and the Singing Body in Early Modern Spanish Musical Theatre: A Theoretical Exploration”, dins d’I. Yordanova, F. Cotticelli, P. Maione, G. Raggi (ed.): Women and Music in the Early Modern Age, Vienna: Hollitzer Verlag.

Bibliografia general (selecció):

  • Cascudo, Teresa (ed.) (2016): Música y cuerpo: estudios musicológicos, Logroño: Calanda.
  • Domínguez, José Mª; Anzani, Valentina (eds.) (2026): Parole del Metastasio: opera and emotions in 18th-century Europe, Lucca: Libreria Musicale Italiana.
  • Johnson, J. (1995): Listening in Paris: a Cultural History, Berkeley: University of California Press.
  • Le Guin, Elisabeth (2006): Boccherini’s body : an essay in carnal musicology, Berkeley: University of California Press.
  • Little, Meredith (1991): Dance and the Music of J. S. Bach, Bloomington: Indiana University Press.
  • Semi, Maria; Keates, Timothy (2012): Music as a science of mankind in eighteenth-century Britain. Surrey: Ashgate Pub.




Bloc III –


  • Casares, E. (ed) La Zarzuela. Patrimonio de la Hispanidad. Madrid, Ministerio de Cultua y Deportes, 2023.
  • Casares, "L'opera in Spagna dal 1730 ai nostri giorni", a Basso, A. (Ed), Musica in Scena. Storia dello spettacolo musicale, vol. III. Torino, UTD, 1996.
  • Cortès, Francesc. "La música catalana al segle XIX", a Bonastre, F.; Cortès, F. (eds) Història Crítica de la Música Catalana. Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2009.
  • Cortès, Francesc. Felip Pedrell a la Biblioteca de Catalunya. Escrits i memòria % (llibre on-line). Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2017.
  • Cortès, Francesc. "De Barcelona al Parnaso: traducciones y adaptaciones de óperas bufas y operetas francesas en Barcelona", in Singing Speech and Speaking Melodies. Turnhout, Brepols, 2021.
  • Cortès, Francesc. "La «sardana curta» de la sarsuela Setze jutges (1858)", in Dasca, M.; Gallén, E. (eds). Amb la claror del verb. Barcelona, Universitat de Barcelona Edicions, 2025.
  • Clavé, Josep Anselm. L'aplec del Remei. (ed crítica Francesc Cortès). Madrid, ICCMU, 2024.
  • Cortizo, Ma. Encina. "The Spanish zarzuela in the 19th Century: French Patterns, Italian Harmonies and Theatrical Hispanic Tradition", in Singing Speech and Speaking Melodies. Turnhout, Brepols, 2021.
  • Pérez Aparicio, José Miguel. "Los Espectacles-Audicions Graner (Barcelona, 1905-1908): gestión empresarials, programación y recepción crítica", Journal of Music Criticism, 2025.
  • Sobrino, Ramón. "The Emergence of the revista de actualidadesi and the sainete lírico: Main Patterns of the género chico in the teatro por horas in Spain (1868-1901). in Singing Speech and Speaking Melodies. Turnhout, Brepols, 2021.




Programari

No escau.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TEm) Teoria (màster) 1 Català segon quadrimestre tarda