Història de la Genètica
Codi: 108878Crèdits: 3
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Genètica | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Miquel Carandell Baruzzi
- Correu electrònic :
- miquel.carandell@uab.cat
Equip docent
- Carlos Tabernero Holgado
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit.
Objectius
Els objectius fonamentals de l'assignatura són la introducció de l'estudiant en la consideració i l'experimentació de la història com a vehicle de reflexió/construcció cultural, com a instrument de recerca, documentació i popularització científiques, i com a eina pedagògica en l'àmbit de la ciència. Dins l'àmbit específic de la història de la genètica, l'assignatura pretén donar a l'estudiant les eines necessàries per identificar i analitzar críticament els principals corrents historiogràfics relatius a la genètica. Així mateix, l'assignatura vol introduir l'estudiant al coneixement dels processos de generació, circulació, comunicació i gestió del coneixement científic (genètic), així com la seva intervenció en les transformacions socioculturals al llarg de la història. Finalment, aquesta assignatura vol fer reflexionar l'estudiant en l'anàlisi del paper i la situació de la genètica i les seves relacions socials actualment i al llarg de la història, alhora que considera la importància social, cultural, estratègica i econòmica de la genètica i de la genòmica en les ciències de la vida, la salut i la societat. I així donar a l'estudiant les eines necessàries per sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i el futur d'aquesta ciència.
Resultats d'aprenentatge
- CM35 (Avaluar l’impacte històric i les implicacions socioètiques dels avenços en genètica i de les alteracions en individus i poblacions.) Avaluar l’impacte històric i les implicacions socioètiques dels avenços en genètica i de les alteracions en individus i poblacions.
- KM29 (Descriure les fites clau en el desenvolupament històric de la genètica, des dels principis clàssics fins a l’era genòmica i contextualitzar les seves implicacions socioculturals i ètiques.) Descriure les fites clau en el desenvolupament històric de la genètica, des dels principis clàssics fins a l’era genòmica i contextualitzar les seves implicacions socioculturals i ètiques.
- SM33 (Aplicar els principis de l’herència i integrar-hi la perspectiva de gènere i l’anàlisi de les implicacions sociohistòriques i ètiques.) Aplicar els principis de l’herència i integrar-hi la perspectiva de gènere i l’anàlisi de les implicacions sociohistòriques i ètiques.
- SM34 (Elaborar informes i comunicacions científiques sobre l’evolució conceptual dels principis de l’herència i la variació genètica mitjançant la revisió de fonts històriques.) Elaborar informes i comunicacions científiques sobre l’evolució conceptual dels principis de l’herència i la variació genètica mitjançant la revisió de fonts històriques.
Continguts
L'assignatura començarà amb una sessió dedicada a introduir les característiques, objectius i principals pràctiques de la disciplina de la història de la ciència, i de la història de la genètica.
A partir d´aquí l´assignatura està dividida en quatre blocs diferenciats:
1. L'herència al llarg de la història. Conceptes i relacions socioculturals (fins al segle XVIII).
2. L'evolució i els pilars de la biologia contemporània (segle XIX).
3. De Mendel a la Biologia Molecular, passant per la Teoria Sintètica de l'Evolució. La genètica i la visió històrica de la vida al segle XX.
4. Genètica, genòmica, sociobiologia: debats i reptes.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi individual, consulta de bibliografia, realització de treballs | 39,75 | 1,59 | |
| Classes teòriques / sessions de discussió amb suport TIC | 20,25 | 0,81 | |
| Resolució de problemes treballats de manera autònoma i participació en les discussions | 11,25 | 0,45 |
Aquesta assignatura combinarà una metodologia basada en classes magistrals amb l'ús de classes més dinàmiques i participatives, per exemple, tallers amb fonts primàries o recursos audiovisuals o debats. A més, els estudiants hauran de fer estudi autònom, que consistirà en la lectura d'articles i altres textos, la visualització d'audiovisuals o la preparació de debats.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig escrit final en equip | 50% | 1,75 | 0,07 | CM35, KM29, SM33, SM34 |
| Portafolis | 50% | 2 | 0,08 | CM35, KM29, SM33, SM34 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es dividirà en dues parts:
a) En primer lloc, els estudiants hauran d'elaborar un portafolis que inclogui les tasques de cada bloc teòric; es facilitaran més detalls al respecte amb suficient antelació (50 % de la nota final).
b) En segon lloc, l'avaluació es completarà amb l'elaboració d'un treball escrit final en grup (50 % de la nota final) sobre un tema específic relacionat amb els continguts i les competències de l'assignatura. En aquest treball, els estudiants hauran de demostrar la capacitat de situar qualsevol qüestió relacionada amb la història de la genètica en el seu context històric i d'analitzar-la de manera crítica.
La nota final serà la suma de les puntuacions obtingudes. Per superar l'assignatura, caldrà aprovar totes dues parts per separat. Els estudiants que no superin l'assignatura tindran dret a una prova de recuperació.
En aquesta assignatura, l'ús de tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) està permès exclusivament per a tasques de suport, com ara cerques bibliogràfiques o d'informació. Els estudiants han d'identificar clarament quines parts s'han generat amb aquesta tecnologia, especificar les eines utilitzades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l'activitat. La manca de transparència sobre l'ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà una manca d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total de la nota, o sancions més greus en casos de gravetat.
Avaluació única:
L'avaluació única consistirà en l'elaboració d'un treball final presencial —en una data, hora i lloc encara per determinar— sobre un tema específic inclòs en els continguts i les competències de l'assignatura. En aquest treball, l'estudiant haurà de demostrar la capacitat de situar qualsevol qüestió relacionada amb la història de la genètica en el seu context històric i d'analitzar-la de manera crítica. El professorat oferirà tutories específiques per als estudiants que optin per l'avaluació única, cobrint cadascuna de les unitats principals de l'assignatura. S'aplicarà la mateixa política de recuperació que per a l'avaluació continuada.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
BARONA, J.L. Història del pensament biològic. València, Universitat de València, Col·lecció Educació-Materials, 2003 (1998)
GIORDAN, A. (coord.) Conceptos de Biología, vols. 1&2. Madrid, Labor, 1988
JAHN, I., LOTHER, R. y SENGLAUB, K. Historia de la biología. Barcelona, Labor, 1990
MORANGE, M. A history of molecular biology. Harvard: Harvard University Press; 2000.
Bibliografia addicional 1
BOWLER, Peter J. (1995) Charles Darwin, el hombre y su influencia. Madrid: Alianza..
DARWIN, Charles (1985) The Origin of Species. London: Penguin Classics (1859).
DARWIN, Charles (1988) L'origen de les espècies. Barcelona : Edicions 62 (1859).
DARWIN, Charles. The Complete Works of Charles Darwin online <http://darwin-online.org.uk/>
DOBZHANSKY, T., AYALA, F.J., STEBBINS, G.L., VALENTINE, J.W. (1983) Evolución. Barcelona: Omega
GLICK, Thomas (ed.) (1988) The Comparative Reception of Darwinism. Chicago : The University of Chicago Press (1ª ed. 1974).
MAYNARD-SMITH, J. y SZATHMÁRY, E. (2001) Ocho hitos de la evolución. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1999).
TEMPLADO, Joaquín (1982) Historia de las teorías evolucionistas. Madrid: Alhambra, (1ª ed. 1974)
DE CHADAREVIAN, Soraya. (2002) Designs for Life: Molecular Biology after World War II. Cambridge: Cambridge University Press.
FABIAN, A.C. (ed.) (2001) Evolución: sociedad, cienciay universo. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1998).
JACOB, François (1973) La lógica de lo viviente: una historia de la herencia. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).
JACOB, François (1975) Lógica de lo viviente e historia de la biología. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).
KEVLES, Daniel; HOOD, Leroy (eds) (1992) The code of codes. Scientific and social issues in the Human Genome Project. Cambridge, MA: Harvard UniversityPress.
MONOD, Jacques (2000) El Azar y la Necesidad. Barcelona, Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1970).
SCHRÖDINGER, Erwin (2001) ¿Qué es la vida? Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1944).
WATSON, J.D. (STENT G.S., ed.) (1980) The Double Helix. Nueva York: Norton (1ª ed. 1968)
WATSON, J.D. (2004) La Doble Hélice. Barcelona: RBA (1ª ed. 1968)
APPLE, Rima D.; APPLE, Michael W. (1993) Screening Science. Isis 84(4): 750-754.
CRICHTON, Michael (1991) Jurassic Park. Londres: Arrow (1ª ed. 1990).
CRICHTON, Michael (1994) Parque Jurásico. Barcelona: Plaza & Janés (1ª ed. 1990).
ELENA, Alberto. (2002) Ciencia, Cine e Historia: de Méliès a 2001. Madrid: Alianza
FONT-AGUSTÍ, Jordi (coord.) (2002) Entre la Por i l'Esperança: Percepció de la Tecnociència en la Literatura i el Cinema. Barcelona: Proa.
NIETO GALAN, Agustí (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.
SECORD, James (2004) Knowledge in Transit, Isis 95, 654-672
SHINN, Terry; WHITLEY, Richard (eds.) (1985) Expository Science. Forms and Functions of Popularization. Reidel: Dordrecht., pp. 3-28.
SNOW, Charles P. (1965) Les dues cultures ila Revolució Científica. Barcelona: Ediciones 62 (1ª ed. 1959).
SNOW, Charles P. (1993) The Two Cultures. Cambridge: Cambridge University Press (1ª ed. 1959).
SPIELBERG, Steven (1993) Jurassic Park. Universal Pictures [DVD].
VV.AA. (1983). Journal of Contemporary History 18(3). [Monográfico sobre “cine e historia”].
VV.AA. (1989). Sylva Clius 8. [Monográfico sobre “cine e historia de la ciencia”].
VV.AA. (2006). Fotogrames de ciència. Mètode 48: 57-108. / Anuario 2006: 198-237 [Monográfico sobre “ciencia y cine”].
VV.AA. (2009). Focus: Historicizing ‘Popular Science’. Isis 100(2): 310-368.
Bibliografia addicional 2
Rothfels, Nigels. Savages and beasts. The birth of the modern zoo. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 2002.
Cittadino, Eugene. Nature as the laboratory. Darwinian plant ecology in the German empire, 1880-1900. Dordrecht (Holland): Reidel publishing company; 1990.
Farber, Paul Lawrence. The emergence of ornithology as a scientific discipline: 1760-1850. Cambridge: Cambridge University Press; 1982.
Bowler, Peter J. Theories of human evolution. A century of debate, 1844-1944. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 1986.
Kay, Lily E. Who wrote the book of life? A history of the genetic code. Stanford, California: Stanford University Press; 1993
Worster, Donald. Nature’s economy. A history of ecological ideas. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press; 1994.
Bud, Robert. The uses of life. A history of biotechnology. Cambridge: Cambridge University
Weindling, Paul. Health, race and German politics between national unifications and Nazism, 1870-1945. Cambridge: Cambridge University Press; 1989.
Ellegard, Alvar. Darwin and the general reader. The reception of Darwin’s Theory of evolution in the British periodical press, 1859-1872. Chicago: The University of Chicago Press; 1990.
Olby, Robert. Origins of mendelism. Chicago: The University of Chicago Press; 1985.
Turney, Jon. Frankenstein’s footsteps. Science, genetics and popular culture. New Haven: Yale University Press; 1998.
Marouf Arif Hasian, Jr. The rhetoric of eugenics in Anglo-American thought. Georgia: The University of Georgia Press; 1996.
Bashford Alison, Levinell Philippa, Eds. The Oxford handbook of the history of eugenics. Oxford; New York: Oxford University Press; 2010.
Programari
A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es faran servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura